Del perquè vull acompanyar la Reliquia de la Mare de Déu de la Cinta en la peregrinació que fa la Reial Arxiconfraria de Ntra Sra de la Cinta amb motiu del 400 aniversari de la fundació de la mateixa i per la concessió del Papa Francesc a la nostra Catedral de l'Any Jubilar 2017. Sobren raons i molta admiració com tortosí que estima a la seva Cinta.

1. ELS TORTOSINS DE VIC I LA MARE
DE DÉU DE LA CINTA

2.  La història té els antecedents en uns tallers metal·lúrgics
a Tortosa, Tallers Sales, on fabricaven molins d’oli, feien
treballs de foneria, planxisteria i muntatge. També
construeixen el vapor anomenat “Anita”. A l’any 1931
l’empresa tanca i es reobri l’any 1936 amb el nom de
“Construcciones Navales y Terrestres”. Es dedicaven a
fabricar material i components per equipaments
militars.

4.  Apropant-se el front de guerra a Tortosa i tenint en
compte que podrien ser objectiu militar, es decideix
evacuar els tallers. Som a març de 1938. Sense saber mai
on anaven, els van pujar en camions militars i juntament
amb les seves famílies i màquines, surten de Tortosa per
la Costa del Cèlio i foren cap a Barcelona. Desprès d’uns
dies a Montjuic, van fer cap a Vic. Eren més de 50
operaris amb les seves famílies. Som a abril de 1938.

6.  Els primers temps foren molt difícils pels tortosins.
Refugiats en cases de pagesos a l’inici, i desprès a la
mateixa fàbrica. Baix, els tallers, i dalt, separats per
taulons o llençols, les famílies (homes, dones i nens). Tot
el personal que hi treballava estava militaritzat per un
Decret Llei de la República.

8.  56 dones i 56 homes van ser el protagonistes d’aquell
viatge.
 10 noies amb el nom de Maria Cinta.
 Tots amb el paraigües de “tortosí”, encara que havia
gent de Roquetes, Ulldecona, l’Ametlla, del nord de
Castelló, però la majoria de Tortosa.

9.  Acabada la Guerra Civil, es van esvair els desitjos de
tornar a Tortosa. Una ciutat derruïda, en runes i
totalment per reconstruir.

10.  Els “tortosins”, operaris molt qualificats (ajustadors,
fundidors, matricers, mecànics, et..), continuaren
treballant, ara ja en reparacions de maquinària tèxtil i
altres feines industrials.
 La fàbrica, en aquells anys, era coneguda com “La Torre”
i la gent la cridaba com “la fàbrica dels tortosins”. Els
operaris i familiars s’instalen en un bloc de cases barates
que fan a la vora i també es van integrant al teixit urbà
de Vic.

11. La torre o fàbrica dels
tortosins

13. L’any 1940 el bisbe Juan Perelló beneeix la imatge de La Verge de la Cinta, feta de baines
(“casquillos”) de bronze, amb pedestal de pedra de Tortosa, i és situada a l’entrada de La Torre o
“fàbrica dels tortosins”.
Era realment, la representació de la unió de tota aquella gent de la “terra tortosina” que un dia van
tindre que sortir de casa d’ells forçats per la guerra.
El llaç, el vincle, amb la seva terra d’origen, va ser la Mare de Déu de La Cinta.

14.  Al 1987 van crear l’associació anomenada “Colònia Tortosina”
a Vic. Tots aquells homes i dones volien no perdre les arrels
intimes, les més profundes del cor i que els seus pares els hi
van transmetre.
 Celebrar la missa el primer dissabte de setembre ja és un fet
consolidat a l’església del Remei de Vic, on actualment es
troba la imatge de la Verge de La Cinta que abans estava a
l’entrar a la fàbrica.
 Hi celebraven dinar de germanor, però ja queden pocs i la
costum s’ha anat perden.
 L’any 1993 van ser homenatjats a l’acte del tortosí absent a
les Festes de La Cinta i cada any han enviat el seu missatge de
record i d’enyorança de la seva terra natal.

16. Imatge de la Santa Cinta, d’un motllo de Ricardo
Cerveto i feta a la fundició amb les beines
(“casquillos”) de les bales de Mauser que van
sobrar a l’acabar la guerra. Extraordinari fet
d’amor a la Mare de Déu de La Cinta i a la terra
tortosina.

18. Al nomenclator de la ciutat de Vic es fa referència a aquets
tortosins, amb el nom d’un parc, a la vora de la fàbrica on es van
establir.

19.  Podem parlar de molts de conceptes, avui en dia plenament en vigor. Uns, fruit de la fugida,
altres, dels primers moments de l’establiment a un lloc desconegut, desprès, una ciutat s’obri per
agafar-los, etc..
 Desplaçats per efectes de la guerra
 Pèrdua d’arrels
 Resignació
 Temó pel futur dels teus
 Abandonament
 Unió familiar
 Acolliment
 Integració
 Superació
 Agermanament
 Convivència
 Compassió, fraternitat, estima

20.  Si bé s’ha fet un reconeixement “institucional” en actes
com el del tortosí absent de 1993 i en altres moments
algún escrit referent als “tortosins de Vic”, crec que ens
falta posar en valor, el reconeixement de la devoció,
estima i lligam que han tingut i tenen, aquells i aquets
“tortosins de Vic” amb la Nostra Santa Cinta.
 Sense sapiguer ideologies ni creences individuals
d’aquells tortosins, van voler testimoniar el seu amor a
la seva terra tortosina en la representació de La Santa
Cinta, que han tingut i tenen com a llum del seu origen.
 També és un reconeixement als fills i nets que han
continuat estimant La Nostra Cinta per que havia format
part de les vides dels seus pares i iaios i que han
respectat.

21. QUE PODEM FER
 Crec que els devem una abraçada fraternal i una gratitud
eterna per portar La Nostra Cinta sempre amb ells, lluny
de la seva terra però prop, molt prop del seu cor.
 No es fa així com així una representació de una Verge de
la manera que la van fer. En material fos de les beines de
bales de Mauser. Implica un desig col.lectiu de que
aquella imatge fora la seva guia i esperança d’un proper
retorn a casa, i quan no va ser possible, sería la guia
espiritual i un record proper i entranyable de la seva
enyorada terra.
 Si el cíngul no és de lli ni seda, ni de plata i or, la Verge
de La Cinta a Vic és de bronze de pau feta en llàgrimes
de guerra.

22. QUE PODEM FER
 Ens espera la Verge per adorar-la i donar-li les gràcies per
haver tingut als tortosins lligats amb la seva cinta.
 Ens esperen ells per abraçar-los i donar-los les gràcies per
haver mantingut la seva estima a la Verge de La Cinta. Per
haver plorat en ella, per haver resat en ella, per cuidar-la i
venerar-la i per transmetre la seva fe als vigatans fills dels
tortosins.
 Per que son pocs i el temps corre com l’aigua buscant el seu
lloc, es mereixen el nostre recolzament.
 Per donar-los les gràcies per haver propagat la història,
tradicions i culte a la Mare de Déu de La Cinta.
 Per aquells tortosins en terres llunyanes que van portar a la
Verge de La Cinta com a consol de les seves vides i esperança
d’un futur millor i ens han donat un exemple d’estima i orgull,
a l’altura dels millors episodis de la història de La Santa Cinta
escrita en les pàgines dels millors llibres.

23. QUE PODEM FER
 I a Vic, la nostra gratitud pel seu acolliment als nostres
“tortosins” i a la “Nostra Cinta”.
 Aquest fet, aquesta història, ens ensenya com la devoció
a la Verge de La Cinta de Tortosa traspassa el sentit
religiós d’un signe i es converteix en un símbol identitari
que representa tot un col·lectiu que no té perquè ser
creient. La Cinta passa a ser símbol de tots els tortosins
de Vic.
 Símbol de devoció i també símbol de Tortosa.
 La imatge feta en fondre beines de Mauser esdevé
necessària per el culte i per la identificació del col·lectiu,
lluny de les terres tortosines.