Josep Maria Montaner, Arquitecte i catedràtic de l' ETSAB-UPC
Jornada:
(Re)Pensar, (Re)Habitar i (Re)Cliclar!
Anàlisi de les polítiques de sòl i habitatge en temps incerts (7 de maig de 2014)
Organitzada per:
AVS Catalunya
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats.
Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona
Urbanisme i habitatge. Encontres i desencontres d'un encaix necessari (Hosta)
Els agents de les noves polítiques d'habitatge. Rols per una nova governança
1. (Re)pensar, (re)habitar, (re)ciclar
Polítiques de sol i habitatge
Els agents de les noves polítiques d’habitatge i la nova governança
El canvis socials i econòmic que s’estan produint, junt amb els canvis en la
gestió de l’urbanisme, fan adient i necessari replantejar les relacions i els
instruments.
En la situació actual de diversitat de famílies o unitats de convivència, de
pèrdua de poder en les economies domèstiques que fa difícil pagar les
hipoteques i els lloguers, i de procés d’envelliment de la població, exigeix una
revisió a fons.
En aquest marc, les polítiques urbanes, de ser liderades pels professionals i els
seus principis, paulatinament van sent governades per criteris gerencialistes,
que han portat a les reduccions d’inversions públiques i a l’objectiu de la
rendibilitat immediata.
Al mateix temps, la capacitat social de reivindicar i defensar els drets ha
augmentat i, encara que pugui semblar paradoxal, en aquest context neoliberal
i de domini de les pressions dels agents més poderosos, les exigències socials
són més fortes i les possibilitats d’atendre-les per part de les administracions
augmenten en concessions, cessions i ajuts. La mateixa legislació dels darrers
temps s’ha anat emmotllant als problemes habitacionals existents, reconeixent
el paper emergent de nous agents socials, com plataformes, col·lectius i
cooperatives. Vegis el registre públic d’habitatges buits o les normatives per
aturar o reconduir l’increment desorbitat d’apartaments turístics.
En aquest sentit, l’aportació de les administracions locals és clau, més enllà de
les lleis més generals, excessivament acumulatives i disperses, pel seu valor
de proximitat i per la gestió del sòl municipal. Les alternatives administratives
han de sorgir del coneixement estratègic del territori.
En aquest direcció cal promoure més la rehabilitació que la obra nova, més el
refer els teixits que la preparació de més sol urbà. Cal impulsar de manera
flexible nous actors en la gestió i mediació de la qüestió de l’allotjament i cal
trobar alternatives, no solament a la compra, que ha sobrepassat els
percentatges recomanables i predominants a la resta d’Europa, sinó al lloguer
convencional, amb més habitatge de lloguer social i d’altres variants com les
cooperatives pe cessió d’ús.
Josep Maria Montaner