Rafael Jiménez, Soci-director d'Estudi Consultoria Sector Públic SLP i catedràtic d'universitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Jornada: (Re)Pensar, (Re)Habitar i (Re)Cliclar! Anàlisi de les polítiques de sòl i habitatge en temps incerts (7 de maig de 2014) Organitzada per: AVS Catalunya Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats. Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona

1.  Rafael Jiménez Asensio (Soci Estudi.Con/catedràtic
d’Universitat (acr.) UPF
 Jornada (RE)PENSAR, (RE)HABITAR I (RE)CICLAR!.
Anàlisi de les polítiques de sòl i habitatge en temps incerts.
 Barcelona, 7 de maig de 2014

2.  Un debat obert fa molts anys: la reforma de la planta municipal a
Espanya.
 La crisi accelera el debat, però es reorienta, en primer lloc, cap a la
planta local. Qüestionament del nivell provincial de Govern. Actors
econòmics i actors polítics plantegen la supressió de les
diputacions provincials. Pressió d'alguns mitjans.
 Les eleccions de finals de 2011 marquen un punt d'inflexió. Risc de
"rescat a Espanya": necessitat d'emprendre reformes institucionals.
Pressions UE. Impotència reiterada de la Política per reformar les
institucions. Algunes manifestacions.
 El precedent comparat: molts països de la UE han reformat els seus
governs locals i reduït la planta municipal o provincial (Alemanya,
Dinamarca, Grècia, Portugal, etc.).Altres ho estan fent (Irlanda,
Finlàndia, Itàlia, etc.).

3.  Arrencada del procés: de la reforma de la planta municipal
(primer objectiu) a la "reordenació de les competències
locals" (objectiu presumpte de la reforma). Redefinició de la planta
municipal és, en principi, competència de les CCAA.
 Pla Nacional de Reformes de 2012. No es descarta la reforma
de la planta municipal. El Pla Nacional de Reformes de 2013
delimita la reforma local a la reordenació de competències.
 Un procés legislatiu llarg, complex, tediós, marcat per "anades i
tornades", caòtic. Res edificant. Ensenya com no s'han de fer les
coses.
 Gairebé un any i mig per preparar un text d'avantprojecte: no hi ha
hagut debat polític, acadèmic ni social.

4. El context de la Reforma Local
 La reforma és producte o fruit d'un Context
economicofinancer: Deute públic molt baix i equilibri
pressupostari. LA REFORMA PRETÉN LA
SOSTENIBILITAT FINANCERA DELS ENS LOCALS (CE i
LOEPSF). NO ÉS REALMENT UNA REFORMA: ÉS UN "AJUST
INSTITUCIONAL"VESTIT DE “REFORMA" I DERIVAT D'UN
CONTEXT DE CONTENCIÓ DEL DÈFICIT PÚBLIC. La
contingència marca el contingut de la Llei.
 Reforma Local. Raons de la focalització: reforma “més fàcil"
que CCAA; situació objectiva poc sostenible (mapa municipal: 8.116
municipis). Justificació:Adaptació de l’LBRL als principis de la
LOEPSF. Evitar duplicitats.
 PRIMER INTENT:ALRSAL. Reforma l’LBRL, LHL i altres lleis.
Mesures inicials (esborrany de 13 juliol 2012)
 SEGON INTENT:Avantprojecte informat pel Consell de
Ministres el 15 de febrer de 2013.Al·legacions CCAA, FEMP,
sindicats, etc. Contestació pràcticament unànime. CNAL (21 de
maig). Consell d'Estat: Dictamen de 25 de juny 2013.
 TERCER INTENT:“A la tercera va la vençuda“. Projecte aprovat
per Consell de Ministres 26 juliol 2013.

5.  La reforma local és un compromís amb UE
 La Llei ha estat publicada al BOE de 30 de desembre (Llei 27/2013, de 27
de desembre). S'ajornen algunes decisions crítiques (traspàs de serveis
socials, limitació del nombre de càrrecs amb dedicació i eventuals,
redimensionament del sector públic instrumental local, adaptació règim de
Consorcis, etc.) Fins al 2015 o 2016.
 Problemes de "gestió política" de la Llei: la clau determinant és la situació
financera del municipi. Les preguntes: compleix els objectius de dèficit
públic, deute públic o regla de despesa?, té pla d'ajust?, compleix els
terminis de la legislació de morositat? La resposta negativa a totes
aquestes preguntes comporta problemes seriosos i l'aplicació de les
previsions “dures" de la Llei.
 És ben cert que la Llei ha “suavitzat" algunes qüestions, com la supressió
del “cost estàndard”, l'assumpció automàtica de la prestació de serveis per
les diputacions, supressió mancomunitats o l'avaluació integral dels serveis
públics locals. Però encara hi ha elements de preocupació (essencialment
tres: situació financera, plans economicofinancers i transferència de
competències a les CCAA).

6.  Font Plan Presupuestario 2014. Reino de España. 15.10.2013.

7.  PREÀMBUL (OBJECTIUS DELTEXT):
 1. - Enunciat de la Llei: "Racionalització" i "Sostenibilitat".Arrencada de
l'exposició de motius. Revisió "profunda" LBRL a partir de l’LOEPSF.
 2. - Quatre objectius bàsics:
- Aclarir competències municipals. Sistema "complex": "clarificació com a
reducció". Es vincula competències / estat financer entitat local.
- Racionalitzar l'estructura organitzativa de l'AL: paper de les Diputacions
provincials (es pretén enfortir). Incentius a "la fusió”.
- Garantir un control financer i pressupostari.
- Afavorir la iniciativa privada, evitant "intervencions administratives
desproporcionades" (dada reveladora). LA SOSTENIBILITAT COM A
CRITERI PRINCIPAL.
 3. - Títols competencials: 149.1.14 i 18 CE: Bases expansives i limitadores.
Dubtes de constitucionalitat.
 4. - No cita ni una sola vegada la CEAL: d’"esquenes" a la Carta.

8.  ALTRES OBJECTIUS DELTEXT:
 1. - Articular el sistema local al voltant de la idea de "servei" i no “de competència”.
Problemes conceptuals:“Com. Diferents de les pròpies”
 2. - Qüestionar la prestació de serveis mínims per a municipis de menys de 20.000
h.. S'atenua molt en la Llei. Exigeix ”conformitat municipi”. COST EFECTIU (116 ter
LBRL).
 3. - Enfortir paper diputacions provincials, mitjançant l'atribució de competències de
"coordinació" en la prestació de determinats serveis. Paper de col·laboració en la
“tutela financera”: 116 bis, 3, LBRL.
 4.- Municipis no poden dur a terme competències no pròpies i activitats
econòmiques en determinats casos (situació economicofinancera “sanejada" com a
pressupòsit per al seu exercici).
 5. - Mesures de reestructuració SPL instrumental. Canvis d'última hora
 6. - Enfortiment Intervenció (centralitat en la reforma) i FHN.
 7. - Mesures restrictives sobre l'estructura política i sobre el personal
 8. - Altres mesures: ens locals menors, consorcis, mancomunitats, etc.

9.  EL PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ (I): IMPACTES DE
L’LRSAL SOBRE LES ENTITATS LOCALS: DIFERENT
INTENSITAT
1. - Entitats locals menors o entitats locals descentralitzades.
2. - Municipis segons grandària de població (projecció diferent:
serveis públics, paper diputacions, mesures institucionals, personal,
directius, etc.). Municipis de règim especial.
3. - Diputacions provincials i "entitats equivalents".
4. - Comarques (DA 5ª LRSAL).
5. - Mancomunitats.
6. - Consorcis DDAA 13 i 14, DTR 6, DF 2ª (Modificació de la
LRJPAC - DA 20).
7. - Entitats públiques instrumentals del sector públic local (DA 9
LRBRL - LRSAL)

10.  La complexa aplicabilitat de la Llei (una altra manifestació
del principi de diferenciació).
 La Llei té "vigència" a partir de l’endemà de la seva publicació al
BOE, però la seva "aplicabilitat" difereix segons els casos, ja que
conté almenys quatre tipus de normes. A saber:
 1) Normes de vigència immediata.
 2) Normes d'aplicabilitat immediata (segons data).
 3) Normes d'aplicabilitat condicionada.
 4) Normes d'aplicabilitat diferida i condicionada.
 Tot aquest quadre normatiu fa la Llei especialment complexa (i
indeterminada, en principi, pel que fa als seus efectes).

11.  L'estructura complexa de la Llei:
 La Llei també té una estructura complexa i en alguns passatges poc
ordenada sistemàticament, fruit dels objectius, però també del
procés d'elaboració:
 Article Primer: Reforma amb llarg abast i intensitat l’LBRL,
suposant fins a cert punt un canvi profund de model. Sostenibilitat
financera com a eix de la reforma.
 Article Segon: Reforma puntualment el text refós de la Llei
d‘hisendes locals, però amb fort contingut polític i de reforçament
dels instruments de control economicofinancer i del paper del
MHAP.
 Disposicions addicionals, transitòries i finals de l’LRSAL:
Conjunt de mesures instrumentals a les modificacions de l’LBRL.
Aspecte nuclear: "transferència" competències CCAA

12.  CARTERA DE “SERVEIS”: COMPETÈNCIES.
 COMPETÈNCIES ens locals: pròpies i delegades. Competències “diferents
de les pròpies" i activitats econòmiques. Requisits per al seu exercici (art.
7.4): sostenibilitat i no simultaneïtat.
 MODIFICACIÓ 25 LBRL: Clàusula general de competències (es
mutila). Pretensió d'establir competències municipals taxades PER L’LBRL.
 PROFUNDA REDEFINICIÓ DEL LLISTAT MATERIAL l'art. 25.2.
Redefinició “serveis socials" i “Salut”. Eliminació d'altres àmbits. La
singularitat de les facultats en matèria educativa. S'ajorna el problema a la
definició del sistema de finançament.
 Aquesta “redefinició" es concreta en la DTR 1 (salut) i 2 (serveis socials).
Es pretén "descarregar" als municipis l'exercici de determinades
competències i del seu cost financer.
 PROBLEMES COMPETENCIALS: ELS MUNICIPIS NOMÉS PODEN
EXERCIR LES COMPETÈNCIES TAXADES PREVISTES EN L’LBRL?
OPERACIÓ INCONSTITUCIONAL. INTERPRETACIÓ DE CONJUNT
DE L’LBRL (ARTICLE 2, 7 i 25).

13. COMPETÈNCIES PRÒPIES, COMPETÈNCIES DELEGADES I
COMPETÈNCIES DIFERENTS DE LES PRÒPIES.
COMPETÈNCIES PRÒPIES:
- REDUCCIÓ DE L'ABAST DE LA CLÀUSULA GENERAL DE
COMPETÈNCIES.
- REDEFINICIÓ DE L'ÀMBIT DE COMPETÈNCIES PRÒPIES DELS
AJUNTAMENTS: URBANISME I HABITATGE, MEDI AMBIENT, SERVEIS
SOCIALS (SITUACIONS DE NECESSITAT SOCIAL I PERSONES EN
SITUACIÓ DE RISC D'EXCLUSIÓ SOCIAL)
- ALTRES ÀMBITS: POLICIA LOCAL, INCENDIS, PROMOCIÓ ESPORT,
CULTURA; CAS SINGULAR DE LES COMPETÈNCIES EDUCATIVES.
S'HA DE FER UNA ANÀLISI PER DETERMINAR PRECISAMENT QUÈ ÉS
COMPETÈNCIA PRÒPIA I QUÈ NO.
- EL RÈGIM JURÍDIC: IDEA DEL LEGISLADOR, LES COMPETÈNCIES DELS
MUNICIPIS SÓN TAXADES, (NO AIXÍ LES DE LES PROVÍNCIES), NO
PODEN LES CCAA DISPOSAR DE LES SEVES PRÒPIES COMPETÈNCIES
EN FUNCIÓ DE LA MATÈRIA I ASSIGNAR FUNCIONS DELS
MUNICIPIS.

14.  COMPETÈNCIES DIFERENTS DE LES PRÒPIES: Condicionat el seu
exercici a l'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
 SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 28 LBRL (equívoc entre COMPETÈNCIES
IMPRÒPIES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES):ALGUNS D'AQUESTS ÀMBITS
MATERIALS S'HAN INTEGRAT EN L'ARTICLE 25.2 LRSAL.
 RÈGIM JURÍDIC:ARTICLE 7.4 (S'HA MODIFICAT DIVERSESVEGADES A LA
TRAMITACIÓ). LES ENTITATS LOCALS PODEN SEGUIR EXERCINT LES
COMPETÈNCIES NO PRÒPIES, SEMPRE QUE COMPLEIXIN ELS SEGÜENTS
REQUISITS:
- NO ES POSI EN RISC LA SOSTENIBILITAT FINANCERA DEL MUNICIPI (LEPSF)
- NO S’INCORRI EN "EXECUCIÓ SIMULTÀNIA" (DUPLICITATS). INFORMES
VINCULANTS.
 ACTIVITATS ECONÒMIQUES: REDEFINICIÓ DE L'ARTICLE 86 LBRL. EPSF
GARANTIDA: INFORME DE CONVENIÈNCIA. NO HI HA RISC PER A LA
SOSTENIBILITAT FINANCERA. RESERVA DE SERVEIS ESSENCIALS:AIGUA,
TRANSPORT I RESIDUS.APROVACIÓ DE LES CCAA NOMÉS LES ACTIVITATS
EN RÈGIM DE MONOPOLI.

15.  Competències delegades:
 Redefinició total de l'article 27 LBRL.
 La seva pretensió és que els ajuntaments exerceixin
competències pròpies o delegades, no activitats
impròpies.
 Llarg llistat de matèries "delegables”
 Criteris de sostenibilitat financera. Règim de
compensacions (article 57 bis LBRL).
 Les competències "delegades" no són una manifestació
pròpia de l'autonomia local, tenen difícil encaix en CEAL
(recomanació del Consell d'Estat 19 març 2013).

16.  La posició institucional de les diputacions provincials en el model
dissenyat a l’LRSAL:
 Enfortiment de les diputacions provincials objectiu de la Llei.
 Replantejament del model com a conseqüència del dictamen del Consell
d'Estat.
 Tracte relativament residual de les diputacions en el preàmbul.
 No obstant això, l'èxit o el fracàs del model dissenyat depèn en bona
mesura del paper que duguin a terme les diputacions.
 Diputacions provincials i "ens equivalents”.
 El paper de les Diputacions es reforça tant en competències, com en el seu
rol de coordinació (gestió de serveis) i de col·laboració en la "tutela
financera”.
 Problemes: Inadaptació de les diputacions actuals als reptes. Legitimitat
democràtica indirecta, sistema de governança, personal.

17.  NOVES COMPETÈNCIES DE LES DIPUTACIONS
PROVINCIALS:
 Les competències de les DDPP estan recollides en l'article 36.1 LBRL, però
s'han d'analitzar a través de tot el text, principalment dels articles 13, 36.1 i
2, 26.2 i 116 bis i ter.
 A les competències funcionals clàssiques se’ls hi han afegit altres de
contingut funcional i algunes de caràcter material.
- Coordinació de la prestació de serveis municipis menys de 20.000 h.
- Coordinació dels plans economicofinancers (art. 116 bis LBRL)
- Serveis de gestió tributària i financera (menys de 20.000 h.)
- Administració electrònica i contractació centralitzada (almenys 20.000 h.)
- Seguiment costos efectius dels serveis municipals prestats pels
Ajuntaments (de tots?)
- Altres funcions.

18.  Competències municipals: ámbits materiales de
competències “pròpies”.
 LBRL 1985: antic article 25 d).
 LMRL Cataluña (texto refundido) 66.3
 EAC (artículo 137 y 149): competències en matèria
d’habitatge i ordenació el territori paisatge i urbanisme
 EAC (artículo 84.2.a) i b)
 Legislació sectorial en matèria d’habitage i urbanisme.
 LRSAL: 25.2 a).
 DISPOSICIÓ FINAL 4ª LRSAL: modificació TRLS
(incorporació apartat 5 article 39)

19.  Disposició addicional novena de l’LRBRL (segons LRSAL)
 Regulació que està continguda des dels primers esborranys de l’ALRSAL.
Ha tingut alguns canvis importants en el Senat.
 Objectiu del Govern: suprimir ens instrumentals, especialment societats
mercantils, procés de "racionalització" (primeres mesures de 2012; Pla
Nacional de Reformes 2012; Informe CORA 2013)
 PRIMERA REGLA: Si l'entitat local té Pla d‘ajust o Pla economicofinancer
no poden crear entitats instrumentals de cap tipus durant la vigència
d'aquests plans (tampoc els organismes autònoms podran fer-ho)
 SEGONA REGLA:Tampoc podran, durant el període de vigència dels
plans, realitzar aportacions patrimonials ni tampoc subscriure ampliacions
de capital de les EPES i empreses públiques. Excepcionalment es permeten
aquestes aportacions si es compleix amb determinades condicions (EPSF i
pagament proveïdors).

20.  TERCERA REGLA: Encara que l'Administració "matriu" tingui una situació
economicofinancera sanejada si es tracta d'entitats que desenvolupen
activitats econòmiques i tenen desequilibri financer, disposen de 2 mesos
per aprovar un Pla de reequilibri, amb informe interventor. PERÒ l'entitat
local només podrà realitzar aportacions patrimonials o subscriure
ampliacions de capital SI COMPLEIX OBJECTIUS EPSF I TERMINI DE
PAGAMENT A PROVEÏDORS NORMATIVA MOROSITAT.
 Si 31 desembre 2014 no han corregit el desequilibri, en el termini màxim
de 6 mesos des de l'aprovació anual dels comptes o la liquidació del
pressupost hauran de dissoldre l'entitat instrumental. En tot cas aquesta
dissolució serà efectiva amb data de 31 d'agost de 2015.
 AJORNADA PER DETERMINADES ACTIVITATS D'AQUESTES ENTITATS
INSTRUMENTALS (AIGÜES, RESIDUS,TRANSPORT PÚBLIC).

21.  QUARTA REGLA: Els ens instrumentals adscrits a entitats locals., No poden
constituir ens instrumentals dependents a partir de l'entrada en vigor de la Llei
prohibició Holdings. "Pro futuro”.
 CINQUENA REGLA: Els ens públics instrumentals (inclosos consorcis), que a
l'entrada en vigor d'aquesta llei estiguin vinculats a altres ens instrumentals locals,
QUE A l'ENTRADA ENVIGOR D'AQUESTA LLEI NO ESTIGUIN EN SITUACIÓ
DE SUPERÀVIT, O EQUILIBRI han de ser dissolts en el termini de 3 mesos des
d’entrada en vigor d'aquesta Llei i iniciar la liquidació en els tres mesos posteriors. Si
el control no és exclusiu, han de procedir a la transmissió de la seva participació en
el termini de tres mesos.
 AJORNADA PER DETERMINADES ACTIVITATS D'AQUESTES ENTITATS
INSTRUMENTALS ( AIGÜES, RESIDUS,TRANSPORT PÚBLIC).
 Solucions? Marge de maniobra escàs.Agrupacions d'Interès Econòmic (Llei 1991;
Reglament comunitari 1985). S'han suavitzat algunes regles, però endurit altres.
 Disposició addicional 12 LBRL: Retribucions contractes mercantils i d'alta direcció
sector públic instrumental. Membres òrgans de govern: reducció en funció de tipus
d'entitat. Competència ple.