2. Després de l’enderroc de les muralles començat el 1854 i el projecte
de l’Eixample (1859), la ciutat de Barcelona iniciava una època
d’expansió urbanística.
Amb aquesta mateixa expansió, augmentà la necessitat de
desplaçar-se per la nova urbs, amb la corresponent creació de noves
vies de comunicació.
Fins aleshores la utilització de carruatges i tartanes era corrent
però dificultosa, i la petita burgesia demanava un transport entre el
centre de la ciutat i les seves segones residències, a Gràcia i altres
afores. Per això s’inaugurà el 27 de juny de 1872 el primer tramvia
de Barcelona amb el trajecte entre la Rambla (Pla de la Boqueria i
la plaça dels Josepets a la vila de Gràcia.
Aquest tramvia era de tracció animal, importat d’Anglaterra, i
consistent en sis cotxes de dos pisos amb imperial (part de dalt
descoberta), amb dos o quatre mules o cavalls.
Hem de tenir en compte que, ja cap al 1864 s’havia pensat en aquest
projecte dels enginyers Vila y Rafael de Luna, que temps després va
recuperar l’empresari i industrial Aleix Soujol.
Però, tot i que a Barcelona era un gran novetat, el tramvia amb
tracció a sang ja s’havia utilitzat des del final del XVIII a
Anglaterra, a partir de 1823 a EEUU, i cap al 1852 a Paris.
4. Fa 140 anys s’inaugurava la primera línia de tramvia a
Barcelona, amb trajecte des de les Drassanes fins a Gràcia.
Des del 1864 s’havien presentat diversos projectes, però el
primer tramvia no entraria en servei fins al 27 de juny del
1872.
La premsa de l’època va saludar amb entusiasme l’aparició del
primer tramvia barceloní, de dos pisos i arrossegat per cavalls
que unia Barcelona amb l’aleshores vila independent de
Gràcia.
El seu recorregut partia
de les Drassanes, pujava
per la Rambla, el passeig
de Gràcia i el carrer
Gran o Major de Gràcia
fins arribar als Josepets,
a l’actual plaça Lesseps,
on tenia la terminal.
5. Els promotors d’aquest tramvia van ser Aleix Soujol,
impulsor i adjudicatari de les primeres línies de la ciutat, i
Eduard Biada, parent de Miquel Biada, constructor del
primer ferrocarril de l’estat espanyol, el Barcelona - Mataró,
tot i que un cop aconseguida la concessió van traspassar-ne
l’explotació a la companyia anglesa Barcelona Tramways
Company Limited.
La Barcelona Tramways no va tardar a construir una
variant d’aquesta línia entre les Drassanes i la Barceloneta,
amb parada al pla de Palau, amb la qual cosa va aconseguir
una línia marítima de gran trànsit de passatgers i
mercaderies.
6. Disposaven de 36 seients, dels quals 18 estaven situats a la part
inferior coberta del vehicle i 18 més a la superior (anomenada
imperial), a la qual s’accedia per una escaleta semicircular de
ferro. En aquella època, la utilització d’aquesta escala estava
prohibida a les dones.
La tracció dels cotxes s’efectuava a través de tres o quatre
cavalls per a les pujades (amb rècules en cas que fos necessari).
Per frenar, els cotxers accionaven un fre de manubri, i per
accelerar, el fuet i algunes exclamacions no exemptes de
renecs. Del 1903 al 1905 es van reconstruir amb tracció
Deu vehicles amb
imperial, importats de la
Gran Bretanya i
construïts per l’empresa
Geo Starbruck & Co,
donaven servei al
primer tramvia.
7. El tramvia de tracció animal o a sang era un carruatge que
ja tenia el camí marcat mitjançant els rails instal lats a·
terra, amb la qual cosa es guanyava en comoditat i es
disminuïa la càrrega que havien de suportar els cavalls i
mules que tiraven del vehicle.
No obstant, els primers tramvies tenien una dura
competència amb els òmnibus i les tartanes tradicionals, ja
que aquests últims tenien unes tarifes més econòmiques,
menys de la meitat pel mateix trajecte que les del tramvia.
Aquesta diferència de preu va ser la raó per la qual el
tramvia era utilitzat preferentment per la burgesia.
8. La competència es traslladava també al carrer en forma de
violentes discussions entre els cotxers. Un dels motius més
habituals era l’aprofitament que feien alguns carruatges dels
rails exclusius dels tramvies quan els trajectes coincidien,
alleugerint així la càrrega de les bèsties i provocant la
immediata protesta dels tramviaires.
Un altre motiu de conflicte era la col locació de pedres sobre·
les vies per on havien de passar els tramvies, fet que havia
provocat fins i tot algun descarrilament, i que va finalitzar
amb la publicació d’un edicte de l’alcalde de Barcelona
amenaçant amb dures sancions els qui fessin aquest tipus
d’accions.
10. Breu cronologia
1872 El 27 de juny de 1972 es va inaugurar la primera línea
tramviària a Barcelona, amb tramvies de dos pisos i
tracció a sang, entre el Pla de la Boqueria i Josepets
(actual Plaça Lesseps).
1877 L’1 de març de 1877 va circular el primer tramvia a
vapor, de la línia de Sant Andreu de Palomar.
1899 El 26 de gener de 1899 s’estrenà el primer tramvia
elèctric, únicament en una de les dues vies de la popular
línia 29. La primera reacció popular estava marcada per
les llegendes urbanes sobre la seguretat del sistema. La por es
va diluir amb l’experiència pràctica.
1907 Desaparició total de la tracció a vapor i a sang amb
la completa electrificació de la ret.
11. 1911 Unificació de les empreses concessionàries de la ret
urbana barcelonesa en “ Les Tramways de Barcelona”, a
excepció de la línia del Tramvia Blau i el FC. de Sarrià a
Barcelona.
1929 Màxima extensió de la ret tramviària, tenint en
compte els dos amples (mètric e internacional).
1936 Inici de la rebel lió militar, il legal, feixista i· ·
antidemocràtica que desemboca en una guerra civil a
Espanya. Un comitè de la CNT, organització sindical
anarquista, col lectivitza i explota els tramvies, fins que·
els militars rebels ocupen Barcelona el 1939.
1938 Bombardeixos de l’aviació feixista italiana de Mussolini
sobre la població civil barcelonesa i catalana.
Juntament a les innumerables víctimes mortals i ferits es
destrueix gran part de les infraestructures i material
mòbil dels tramvies.
12. 1939 Després de l’ocupació franquista de Barcelona, els
tramvies tornen als seus antics propietaris, abans de la
col lecti-vos-ho del 1936. S’expulsen, metrallen o es· tanquen
en camps de concentració a alguns dels treballadors de
l’empresa.
1947 Incorporació de rodes elàstiques als tramvies.
1951 Primera vaga contra el franquisme a Espanya. Els
ciutadans barcelonesos protagonitzen un boicot contra el
govern, deixant massivament d’utilitzar els tramvies, ja
que les seves tarifes s’havien apujat fins a un abusiu 40%. Les
tarifes a la resta d’Espanya, en canvi, es van mantenir.
Mira!!! Igual, igual que ara!!! Que al 2012 ens han apujat 3 vegades el
transport públic i… aquí seguim, callant i pagant com a borregos!!!
Perdoneu però, no m’he pogut estalviar el comentari!!!!
13. 1961 Tramvies de Barcelona importà tramvies de segona ma
procedents de Washington que es caracteritzarien per la
seva modernitat, potencia i estabilitat. Aquests
tramvies de sèrie 1600 i batejats com “Washingtons”, serien
els tramvies més moderns de que disposaria Barcelona i els
protagonistes dels últims serveis a la ciutat.
1964 Màxima extensió de la ret tramviària amb ample
internacional.
1965 Supressió de la última línia de via estreta (mètrica),
entre l’Estació del Nord, Sant Martí de Provençals i el
Barri del Besòs.
1971 Supressió de les últimes línies de via ampla
(internacional), entre Drassanes i Via Julia i entre
Drassanes i Horta, amb la única excepció del Tramvia
Blau, una línia privada y de caràcter purament turístic.
14. 1973 Crisi energètica de l’OPEP (Organització de Països
Exportadors de Petroli). Primeres veus que es lamenten
de la caiguda de la ret tramviària. El transport públic
s’encareix espectacularment i perd viatgers sense parar.
Els autobusos passen a ser les noves víctimes de l’invasió
automobilística que havia fet desaparèixer els tramvies feia
solament dos anys.
15. Foto a les Rambles, Pla de la Boqueria d’un dels primers
tramvies instal lats a Barcelona, amb tracció a sang i·
imperial (doble pis).
16. Primer tramvia a vapor de Barcelona: línia Arc de Triomf -
Sant Andreu de Palomar. Any 1877
17. Tramvia de vapor de via mètrica dirigint-se cap a Sarrià i
Sant Gervasi, travessant el carrer Balmes per la Ronda de la
Universitat.
19. Balmes - Pelai abans del soterrament del FF CC de Sarrià, que
funcionava com un tramvia més a Barcelona. Abans de l’any
1929.
20. 1947 Balmes - Pelai després de la conversió del FF CC de
Sarrià en túnel i mantenint el tramvia pel carrer Pelai. A la
foto el tramvia 1200 dirigint-se a la Plaça de Catalunya.
21. Tramvia d’ample internacional, construït el 1924 i convertit en
unidireccional a partir de 1945. Durant la postguerra per falta
de material i durant el boom econòmic per l'excés de demanda,
els tramvies suportaven un important col lapse i sobrecarrega.·
22. Tramvia elèctric amb regulació semafòrica i plataforma
reservada de l’any 1947 i que corresponia a la línia 29
(circumval lació).·
Tan important va ser la influencia del tramvia en la vida
barcelonina, que aquesta línia va originar la popular dita:
“dones més voltes que el 29”.
23. Nus tramviari a la Plaça Universitat amb tramvies
de via internacional.
24. Tramvia de la sèrie 900 de via estreta a prop del Pla de Palau.
25. 1947 – Tramvia 881 de l’antiga línea 38, entre la Plaça de
l’Àngel i Nostra Senyora del Coll.
26. Plaça Joan Carles I o cruïlla de Diagonal amb Passeig de
Gràcia. A la foto tramvies de la sèrie 1200 circumval lant el·
monòlit. La construcció d’aquests tramvies de gran
capacitat es va iniciar en plena postguerra, entre els anys
1943 i 1946.
27. Un modern tramvia 1200 amb remolc, oferia més capacitat
que qualsevol autobús articulat dels que circulen avui dia.
28. Un dels canvis que la nova política de l’empresa va introduir
en els 50 va ser la progressiva unidireccionalitat dels tramvies
en totes les línies. A la foto un tramvia 1200 amb portes
solament a la dreta.
29. Tramvia 1209 carregant viatgers per la porta davantera.
Inicialment els passatgers pujaven per la porta del darrera,
on es situava el cobrador.
30. Amb la unidireccionalitat i la carrega solament a un costat es
van crear nous problemes, com la dificultat per efectuar la
parada en les zones amb passeig central.
31. Un dels últims guanys de Tramvies de Barcelona va ser
l’extensió de la ret fins a la zona universitària de Barcelona.
Desgraciadament aquesta obra solament va durar 6 anys:
1965-1971. A la foto, tramvia Washington 1600.
Foto: Jordi Ibáñez
32. Trista imatge del final dels tramvies de Barcelona.
Nit del 18 de març de 1971.
33. 1987 Transports Metropolitans de Barcelona, empresa
resultant de l’unificació de les del Metro i Autobusos
(hereva de tramvies de Barcelona), planifica per
primera vegada la recuperació del tramvia.
35. El col leccionisme de bitllets de tramvia rep la denominació de·
forondotelia, deu aquest nom a Mariano de Foronda y González
Bravo, Marqués de Foronda, qui va ser director dels tramvies
de Barcelona entre 1904 y 1931. Època en la que es va afeccionar
a col leccionar bitllets de diferents empreses de tramvies,·
formant un important fons documental.
36.
37.
38. F i
Presentació: Maite Segura – Gener
Fonts: Tramvies de Barcelona: catàleg de material mòbil. Fèlix
Zurita. MAF editor. 1988
Els tramvies de Barcelona (De 1929 ençà). Albert Gonzàlez
Massip.Editor Rafael Dalmau. 1998
La ciutat transportada. M. Andreu, G. Huertas, J.M. Huertas i J.
Fabré. TMB. 1997
