1. Les tècniques de l'art gràfic Obra seriada El gravat Tècniques de gravat En aquest tipus de tècniques, la imatge es realitza a la matriu incidint, ratllant, tallant o buidant amb diverses eines, o bé a través de l'acció corrosiva dels àcids. gravat en relleu gravat en profunditat o calcogràfic gravat amb tècniques planes estampació

2. Per tècniques de gravat en relleu s'entén aquelles en les què les àrees o línies que formen el dibuix o la imatge, corresponen a les zones que en la matriu no han estat rebaixades i han restat en relleu. Les principals són la xilografia i la linografia. Tècniques de gravat en relleu

3. Xilografia La paraula xilografia té el seu origen en els termes grecs xilon, fusta, i grafos que significa dibuix o escriptura. En aquesta tècnica, s'utilitza com a planxa o matriu, un bloc de fusta o tac. La matriu es treballa tallant i buidant els espais en blanc, mitjançant gúbies, ganivetes i burins, de manera que la imatge que es desitja estampar resta en relleu mentre que el fons està rebaixat. Conclòs el procés de gravat, es procedeix a l'entintat, la tinta es fixa únicament a la imatge en relleu, imatge que posteriorment es transfereix al paper en el procés d'estampació. Aquest procés pot realitzar-se manualment o mitjançant una premsa.

4. Linografia Aquesta tècnica utilitza como a matriu el linòleum, un material flexible, lleuger i fàcil de tallar. El procés de treball i les eines són idèntics als de la xilografia, encara que, al ser un material més tou, resulta més fàcil de treballar. També el procés d'entintat i estampació és similar al de la xilografia. Aquesta tècnica s'inicià amb l'aparició d'aquest material a finals del segle XIX. Entre els artistes que han utilitzat aquesta tècnica cal destacar a Picasso.

5. Tècniques de gravat en profunditat o calcogràfic

6. Les tècniques de gravat en profunditat es denominen així perquè, al contrari que les de gravat en relleu, resten impreses, al paper, les línies o àrees que a la planxa s'han reenfonsat. L'origen de la paraula calcogràfic ve del grec c alcós que significa coure i grafos que significa dibuix. Per extensió, gravat calcogràfic designa tant aquell realitzat damunt planxes de coure com a damunt planxes de zinc, ferro, acer, o qualsevol altre metall. El terme de gravat en profunditat va associat a l'entintat i a l'estampació, ja que s'entinten i estampen les línies o parts de la planxa gravades, és a dir, enfonsades o rebaixades. El gravat calcogràfic comprèn una multiplicitat de tècniques que podem dividir en dos grans apartats: Tècniques directes Són aquelles en què el gravador incideix directament damunt la superfície de la planxa amb un utensili metàl·lic punxant o tallant, tales com la punta d'acer, el burí o el berceau o granejador. Punta seca Tècniques de gravat en profunditat o calcogràfic

7. Immersió d'una planxa en àcid Tècniques indirectes S'anomenen així perquè l'artista no grava la imatge incidint directament sobre la planxa, sinó que la dibuixa sobre una capa de vernís protector que preserva la planxa de l'acció corrosiva de l'àcid. El dibuix es grava a la planxa quan les parts no protegides s'exposen a l'àcid Aplicació del vernís sobre la planxa Realització dels traços Aiguafort

8. Estampa única obtinguda al transferir directament una imatge pintada en un suport, generalment rígid, a un altre suport generalment de paper. Els pigments del primer suport es transfereixen al paper quan estan frescs, mitjançant una pressió manual o mecànica MONOTIP Tècniques de gravat planes

9. Suport de pedra emprat com a matriu en la tècnica de la litografia. El tipus idoni de matriu litogràfica és la pedra de carbonat de calci de gra fi. La litografia utilitza una tècnica de reproducció plana, és a dir, la matriu no es treballa en relleu com en la xilografia o en profunditat com en el gravat calcogràfic, sinó que l’artista dibuixa amb tinta o llapis greixós sobre la superfície de la pedra previament polida LITOGRÀFIA

10. És una tècnica plana d'estampació. La imatge es realitza en una pantalla de teixit natural o sintètic, o bé de malla de trama fina, muntats en un bastidor. L'artista obté la imatge mitjançant l'obturació de les zones que no desitja estampar, mitjançant procediments manuals o fotomecànics. L'artista pot obstruir parcialment la trama de la pantalla serigràfica mitjançant una substància obturadora directament o amb una pel·lícula o emulsió fotosensible sobre la pantalla. En el procés d'estampació, la tinta líquida s'escampa mitjançant una rasqueta sobre la pantalla serigràfica de manera que es traslladi al paper filtrant-se a través de les zones no obturades d'aquesta. Aquesta característica de l'estampació explica que els colors que s'obtenen amb la serigrafia són plans. SERIGRAFIA

11. Entintat i estampació calcogràfica La finalitat de les planxes gravades, mitjançant qualsevol de les tècniques calcogràfiques anteriorment descrites és ser estampades, és a dir, reproduir la imatge que s'ha gravat al paper. Per aconseguir-ho cal realitzar el procés d'entintat i posteriorment el d'estampació. Per aplicar la tinta sobre la planxa, s'utilitzen tampons, monyeques, espàtules de plàstic o de cartó, pressionant perquè penetri en tots els solcs, línies gravades o talles. A continuació, es retira l'excés de tinta netejant la planxa amb una tarlatana, amb paper, o fins i tot amb la mà i blanc d'Espanya .

12. Un cop entintada la planxa, es fa l'estampació, que es realitza en una premsa anomenada tòrcul. Es tracta d'una màquina, el disseny de la qual bàsicament no ha variat des del segle XV. Consta de dos suports laterals sobre els quals recolzen dos cilindres massissos, antigament de fusta i, en l'actualitat, metàl·lics. El cilindre superior es mou mitjançant una roda d'aspes que s'impulsa bé manualment, bé mitjançant un petit motor elèctric. Entre els dos cilindres, hi ha una taula de fusta o placa metàl·lica denominada platina, on es col·loca la matriu entintada, sobre la qual es posa el paper i un drap de feltre perquè esmorteeixi la pressió. La pressió exercida pels cilindres fa que la tinta dels solcs de la matriu sigui transferida al paper. El procés de entintat i estampació de la planxa ha de repetir-se cada cop que es desitgi imprimir una nova estampa.

13. L’Artista assigna un número d’ordre a cada una de les estampes que integren una edició. Aquest número d’ordre va seguit del número total d'exemplars que integren l’edició, separats mitjançant una barra, i solen anotar-se a llapis a l’angle inferior esquerre, sota l’empremta de la planxa. En la numeració de la edició venal, és a dir, en la numeració de les estampes destinades a la venda, se sol utilitzar xifres aràbigues. Així, l’estampa número 3 d’una edició de 40 exemplars s’indicaria 3/40. http:// www.moma.org/interactives/projects/2001/whatisaprint/flash.html Què es fa en l’obra seriada? (les copies)