2.  La web 2.0 és un conjunt de serveis fàcils
d’utilitzar i un conjunt de tecnologies que
permeten crear-los i posar-los a disposició
de tothom. És a dir, l’usuari d’aquests
serveis també pot crear informació de
manera lliure i responsable.
 Exemples:
 Viquipèdia
 Flickr
 YouTube
 Google

3.  És la hiperenciclopèdia més gran del món.
 Les característiques més importants són:
 És multilingüe
 Basada en la metodologia wiki.
 El tipus de llicència dels articles escrits és
GFDL.
 Per poder formar part activa de la
Viquipèdia, cal donar-se d’alta com a usuari.

4.  Si es coneix el terme del qual es vol buscar informació,
s’escriu en el quadre de cerca d’informació i es fa un clic
en el botó Cerca.
 Hi ha un arbre temàtic anomenat Categories que permet,
a través de les seves branques, endinsar-se en diferents
àrees fins a trobar la informació que es busca.
 Es convenient buscar el mateix terme en diferents llengües
i comparar els continguts dels articles. Quan es comparen
els articles sobre un mateix terme, en llengües diferents,
poden donar-se tres situacions:
 Que un terme existeixi en una llengua però no en les
altres.
 Que el contingut dels articles sigui diferent en cada
llengua.
 Que un article estigui molt desenvolupat en unes llengües i
no pas en unes altres.

5.  Els fotoblocs són webs que permeten als
usuaris enregistrats penjar-hi les seves
fotografies i posar-les a disposició de
tothom.

6.  Un àlbum pot incloure qualsevol tipus de
fotografies. Quan es crea un àlbum,
s’agrupen les fotografies per temàtiques.

7.  El programa Picasa és de Google. Quan s’hi
penja una fotografia, el programa Picasa
permet escriure un títol i afegir-hi
comentaris.

8.  L’autor de la fotografia és qui decideix el
tipus d’accés per a la seva obra: pot desar
els àlbums per a tothom o només per als
usuaris que ell vulgui. Abans de penjar una
fotografia, cal retocar-la amb el programa
Gimp per millorar-ne l’aspecte.

9.  La web YouTube té com a únic propòsit
emmagatzemar i posar a disposició dels usuaris vídeos
d’una durada màxima de 10 minuts.
 El format que fa servir YouTube per publicar els
vídeos és el de l’Adobe Flash Player.
 La web va començar a funcionar amb vídeos
personals, però ha aconseguit un ressò tan important
que fins i tot algunes institucions i polítics hi pengen
vídeos de propaganda. També s’hi poden començar a
trobar vídeos educatius en els quals es descriuen tota
mena de continguts.
 La web de YouTube no permet penjar-hi vídeos amb
copyright. Una característica de YouTube és que
permet incloure els vídeos en els blocs i les webs
personals.

10.  El lloc SlideShare és un servidor especialitzat
en presentacions del tipus PowerPoint. El seu
funcionament és molt semblant al del
YouTube amb els vídeos. Aquest lloc web
també proporciona el codi necessari per
incloure una presentació en un bloc o en una
web. Una particularitat del lloc SlideShare és
que els usuaris enregistrats poden
descarregar els fitxers de les presentacions.

11.  Un bloc és una web personal en la qual
l’usuari només pot afegir intervencions.
Aquestes intervencions són principalment
textuals, encara que s’hi poden afegir
imatges i vídeos. Les dues idees fonamentals
d’un bloc són aquestes:
 Les intervencions s’ordenen
cronològicament. Els blocs importants són
actualitzats sovint pel blocaire.
 Els lectors d’aquestes intervencions poden
afegir-hi els seus comentaris.

12.  Hi ha diversos tipus de blocs:
 Hi ha blocs que són com un diari; és a dir,
són com un quadern d’articles ordenats
cronològicament.
 Hi ha blocs en què s’escriuen intervencions
sobre un tema determinat. Poden ser de
qualsevol matèria.
 Hi ha bolcs col·lectius en què escriuen
diferents periodistes.
 Hi ha blocs de polítics, artistes i altres
persones públiques, en que normalment es
troba informació dels treballs respectius.

13.  Els gestors de blocs són programes que
s’executen en el navegador i que permeten
penjar la informació al lloc on s’allotgen els
blocs. Un lloc és el Blogger

14.  Una xarxa és formada per ordinadors i
sistemes de comunicació entre els
ordinadors. Els ordinadors d’Internet
destinats a ser proveïdors d’informació
s’anomenen ordinadors servidors. Dues de les
seves funcions són permetre la lectura de la
informació que hi ha en els ordinadors
servidors i actualitzar la informació dels
servidors. Aquests ordinadors s’anomenen
ordinadors clients.

15.  Els programes servidors i els programes clients
traspassen la informació entre els ordinadors
servidors i els ordinadors clients; és com si
parlessin entre ells.
 La informació està desada en els ordinadors
servidors en forma de fitxers de text i en bases
de dades. Hi ha programes servidors d’internet
que tenen les funcions següents:
 Rebre peticions dels navegadors dels ordinadors
clients.
 Elaborar un fitxer de resposta cada vegada que
reben una petició.
 Trametre el fitxer de resposta a l’ordinador que
havia fet la petició.

16.  Són els programes que hi ha en l’ordinador
client. Els navegadors són els programes
clients. L ‘Internet Explorer o el Firefox són
els següents:
 Fer peticions als programes servidors.
 Rebre els fitxers que els programes servidors
els trameten.
 Elaborar, amb els fitxers que reben del
programa servidor, la sortida de pantalla que
han de mostrar dins de la finestra del
navegador.

17.  El llenguatge de base: HTML. Permet
maquetar la informació textual i les imatges.
 El JavaScript: permet que les pàgines web
siguin interactives.
 L’Ajax: és un conjunt d’instruccions del
JavaScript que permet fer peticions parcials
d’informació al servidor.
 Flash Macromedia i el Java. Generen
objectes incrustats en la imatge amb el
navegador.