SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Maria la Jueva Elena Martínez Andrea Padilla Mireia Vidal 1r Batx. Clàssics a la Romana INS Vil·la Romana  2009-2010
Índex 1.Qui era? 2. Què va fer? 3. El bany Maria 4. Els Kerotakis
Qui era? Maria la Jueva, anomenada en llatí Maria Hebrea, va viure a Alexandria entre els segles I i III d.C. És una de les poques dones que destaca per la seva importància a l'antiguitat per ser alquimista. Maria va ser la germana de Moisès i Aaron, tot i que altres historiadors la identifiquen amb el nom de Maria Magdalena.
Els seus coneixements sobre l'estructura, les propietats i les transformacions de la matèria no eren habituals en dones d'aquella època, i tot i que van haver-hi altres dones que practicaven aquest art, Maria se’l a reconeix com "la mestra". Actualment és reconeguda per la seva gran importància per les aportacions que va fer a la ciència química moderna.
Què va fer? Maria la Jueva, amb el pseudònim de Míriam la Profetessa. Va escriure importantíssims tractats, la majoria dels quals es van cremar en el segon incendi de la Biblioteca d’Alexandria. Molts dels seus escrits es conserven citats en obres d’altres autors. Gràcies a això coneixem a Maria la Jueva, i sabem que ella és l’autora d’un manual amb una detallada descripció de tot l’instrumental utilitzat en laboratoris egipcis.
La font més rica sobre el treball d’aquesta sàvia de l’antiguitat es troba en les obres de l’escriptor i alquimista grec Zòsim Panòpolis (segles III-IV). En una de les seves obres trobem la següent referència a les teories de Maria: "Ella va ensenyar que l'home es forma mitjançant la fusió de la fosca sang de la menstruació amb l'esperma blanc, amb la qual cosa sorgeix un veritable fetus que duu deu mil noms, com: germen, òvul, nounat, entre d’altres".
L' invent per excel·lència d’aquesta dona, i el qual porta el seu nom, és el “Bany Maria” (molt utilitzat tant en laboratoris de química com en les nostres cuines). La química va néixer amb l’alquímia. Maria va escriure diversos llibres però tots es van perdre amb la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria. Encara així, s’han conservat alguns fragments que han estat citats per alquimistes i enciclopedistes del primer mil·lenni.   El bany Maria El bany Maria
Les teories alquímiques de Maria van tenir una important repercussió, però el que més ens cridaria ara l'atenció va ser els aparells de laboratori que va inventar. “El bany Maria” ha sobreviscut fins als nostres temps com una peça essencial a l’equipament d’un laboratori químic. Maria també va inventar un alambí de tres braços. Una variant d'aquest alambí de tres braços és el tribikos.
També va inventar el kerotakis, que s'utilitzava per a obtenir una substància negra cridada “negre de Maria”. El kerotakis s'utilitzava per a moltes coses entre elles extreure essències (olis) de plantes per a obtenir perfums. Maria també va inventar molts procediments alquímics per a obtenir diferents productes químics.  Kerotakis Kerotakis
Gran part de l'obra de Maria la Jueva es va perdre a causa de la persecució en el s. III de l'emperador romà Dioclesià cap a tots els alquimistes d'Alexandria. L’alquímia va passar de ser una ciència experimental a un art esotèric. Els àrabs van preservar gran nombre dels arts de Maria la Jueva i els seus deixebles, i les van fer arribar fins a l'Edat Mitjana. Però llavors l’alquímia havia degenerat de química a mística. Encara així, gran nombre de l'instrumental de laboratori desenvolupat per Maria la Jueva s'ha preservat en llaunes a la fins als nostres dies. Maria va ser una de les precursores de la química moderna.

More Related Content

Similar to Maria La Jueva (20)

La ciència l'edat mitjana
La ciència l'edat mitjanaLa ciència l'edat mitjana
La ciència l'edat mitjana
 
Hipatia d'Alexandria
Hipatia d'AlexandriaHipatia d'Alexandria
Hipatia d'Alexandria
 
Apunts Orígen de la vida
Apunts Orígen de la vidaApunts Orígen de la vida
Apunts Orígen de la vida
 
Islam i Ciència
Islam i CiènciaIslam i Ciència
Islam i Ciència
 
La medicina
La medicinaLa medicina
La medicina
 
La medicina
La medicinaLa medicina
La medicina
 
Traductors biblioteques
Traductors bibliotequesTraductors biblioteques
Traductors biblioteques
 
Llatí
LlatíLlatí
Llatí
 
C:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\LlatíC:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\Llatí
 
C:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\LlatíC:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\Llatí
 
Treball filo dones cientifiques
Treball filo dones cientifiquesTreball filo dones cientifiques
Treball filo dones cientifiques
 
C:\Fakepath\CòPia De La Medicina I El Llati
C:\Fakepath\CòPia De La Medicina I El LlatiC:\Fakepath\CòPia De La Medicina I El Llati
C:\Fakepath\CòPia De La Medicina I El Llati
 
Còpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llatiCòpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llati
 
Còpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llatiCòpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llati
 
Còpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llatiCòpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llati
 
La medicina i el llati
La medicina i el llatiLa medicina i el llati
La medicina i el llati
 
Còpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llatiCòpia de la medicina i el llati
Còpia de la medicina i el llati
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Els presocràtics
 
Hipatia D’Alexandria
Hipatia D’AlexandriaHipatia D’Alexandria
Hipatia D’Alexandria
 

More from mireiaa_28

Rosalía de castro
Rosalía de castroRosalía de castro
Rosalía de castromireiaa_28
 
Rosalía de castro
Rosalía de castroRosalía de castro
Rosalía de castromireiaa_28
 
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón JiménezÁlamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménezmireiaa_28
 
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón JiménezÁlamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménezmireiaa_28
 
Se querían, Vicente Aleixandre
Se querían, Vicente AleixandreSe querían, Vicente Aleixandre
Se querían, Vicente Aleixandremireiaa_28
 
Maltractament de les dones
Maltractament de les donesMaltractament de les dones
Maltractament de les donesmireiaa_28
 

More from mireiaa_28 (6)

Rosalía de castro
Rosalía de castroRosalía de castro
Rosalía de castro
 
Rosalía de castro
Rosalía de castroRosalía de castro
Rosalía de castro
 
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón JiménezÁlamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
 
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón JiménezÁlamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
Álamo Blanco, Juan Ramón Jiménez
 
Se querían, Vicente Aleixandre
Se querían, Vicente AleixandreSe querían, Vicente Aleixandre
Se querían, Vicente Aleixandre
 
Maltractament de les dones
Maltractament de les donesMaltractament de les dones
Maltractament de les dones
 

Maria La Jueva

  • 1. Maria la Jueva Elena Martínez Andrea Padilla Mireia Vidal 1r Batx. Clàssics a la Romana INS Vil·la Romana 2009-2010
  • 2. Índex 1.Qui era? 2. Què va fer? 3. El bany Maria 4. Els Kerotakis
  • 3. Qui era? Maria la Jueva, anomenada en llatí Maria Hebrea, va viure a Alexandria entre els segles I i III d.C. És una de les poques dones que destaca per la seva importància a l'antiguitat per ser alquimista. Maria va ser la germana de Moisès i Aaron, tot i que altres historiadors la identifiquen amb el nom de Maria Magdalena.
  • 4. Els seus coneixements sobre l'estructura, les propietats i les transformacions de la matèria no eren habituals en dones d'aquella època, i tot i que van haver-hi altres dones que practicaven aquest art, Maria se’l a reconeix com "la mestra". Actualment és reconeguda per la seva gran importància per les aportacions que va fer a la ciència química moderna.
  • 5. Què va fer? Maria la Jueva, amb el pseudònim de Míriam la Profetessa. Va escriure importantíssims tractats, la majoria dels quals es van cremar en el segon incendi de la Biblioteca d’Alexandria. Molts dels seus escrits es conserven citats en obres d’altres autors. Gràcies a això coneixem a Maria la Jueva, i sabem que ella és l’autora d’un manual amb una detallada descripció de tot l’instrumental utilitzat en laboratoris egipcis.
  • 6. La font més rica sobre el treball d’aquesta sàvia de l’antiguitat es troba en les obres de l’escriptor i alquimista grec Zòsim Panòpolis (segles III-IV). En una de les seves obres trobem la següent referència a les teories de Maria: "Ella va ensenyar que l'home es forma mitjançant la fusió de la fosca sang de la menstruació amb l'esperma blanc, amb la qual cosa sorgeix un veritable fetus que duu deu mil noms, com: germen, òvul, nounat, entre d’altres".
  • 7. L' invent per excel·lència d’aquesta dona, i el qual porta el seu nom, és el “Bany Maria” (molt utilitzat tant en laboratoris de química com en les nostres cuines). La química va néixer amb l’alquímia. Maria va escriure diversos llibres però tots es van perdre amb la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria. Encara així, s’han conservat alguns fragments que han estat citats per alquimistes i enciclopedistes del primer mil·lenni. El bany Maria El bany Maria
  • 8. Les teories alquímiques de Maria van tenir una important repercussió, però el que més ens cridaria ara l'atenció va ser els aparells de laboratori que va inventar. “El bany Maria” ha sobreviscut fins als nostres temps com una peça essencial a l’equipament d’un laboratori químic. Maria també va inventar un alambí de tres braços. Una variant d'aquest alambí de tres braços és el tribikos.
  • 9. També va inventar el kerotakis, que s'utilitzava per a obtenir una substància negra cridada “negre de Maria”. El kerotakis s'utilitzava per a moltes coses entre elles extreure essències (olis) de plantes per a obtenir perfums. Maria també va inventar molts procediments alquímics per a obtenir diferents productes químics. Kerotakis Kerotakis
  • 10. Gran part de l'obra de Maria la Jueva es va perdre a causa de la persecució en el s. III de l'emperador romà Dioclesià cap a tots els alquimistes d'Alexandria. L’alquímia va passar de ser una ciència experimental a un art esotèric. Els àrabs van preservar gran nombre dels arts de Maria la Jueva i els seus deixebles, i les van fer arribar fins a l'Edat Mitjana. Però llavors l’alquímia havia degenerat de química a mística. Encara així, gran nombre de l'instrumental de laboratori desenvolupat per Maria la Jueva s'ha preservat en llaunes a la fins als nostres dies. Maria va ser una de les precursores de la química moderna.