2. Big Freeze
Big Rip
Big Crunch
Big Bounce
Multivers
Fals Buit
Nivells Indefinits
Bibliografia / Webgrafia
3. Aquest escenari és considerat com el més
probable, és la teoria més acceptada. Succeirà si
l'Univers continua en expansió com fins ara. En un
bilió d'anys aproximadament, les estrelles
existents s'apagaran. L'Univers s'aproxima a un
estat altament entròpic. Molt de temps després, en
les eres següents, les galàxies col·lapsarien
formant forats negres amb l'evaporació conseqüent
via la radiació de Hawking. En aquest cas, l'Univers
esdevindria indefinidament en una sopa de radiació
uniforme que estarà lleugerament correguda cap al
vermell amb cada vegada menys energia, s’estaria
refredant.
4. El Big Freeze és un escenari sota el qual
l'expansió continua indefinidament en un
Univers que és massa fred per tenir vida. Un
escenari relacionat és la Mort tèrmica, que
defensa que l'Univers anirà cap a un estat de
màxima entropia en què cada cosa es
distribueix uniformement i no hi ha
gradients, que són necessaris per mantenir
el tractament de la informació, una forma de
vida. L'escenari de Mort tèrmica és
compatible amb qualsevol dels tres models
espacials, però necessita que l'Univers arribi
a una eventual temperatura mínima.
5.
6. En un Univers obert, la relativitat general prediu
que l'Univers tindrà una existència indefinida, però
amb un estat on la vida que es coneix no pot
existir. Sota aquest escenari, l'energia fosca causa
que la taxa d'expansió de l'Univers s'acceleri.
Portant a l'extrem, una acceleració de l'expansió
eterna significa que tota la matèria de l'Univers,
començant per les galàxies i eventualment totes
les formes de vida, no importa quant de petites
siguin, es disgregaran en partícules elementals
deslligades. L'estat final de l'Univers és una
singularitat, ja que la taxa d'expansió és infinita.
7.
8. La teoria del Big Crunch és un punt de vista
simètric del destí final de l'Univers. Just amb el Big
Bang va començar una expansió cosmològica ,
aquesta teoria postula que la densitat mitjana de
l'Univers és suficient per aturar la seva expansió i
començar la contracció. Si és així, es veuria com
les estrelles tendeixen a ultraviolada, per efecte
Doppler. El resultat final és desconegut; una simple
extrapolació seria que tota la matèria i l'espai-
temps en l'Univers es col·lapsaria en una
singularitat espaciotemporal adimensional, però a
aquestes escales es desconeixen els efectes
quàntics necessaris per ser considerats.
9. Aquest escenari permet que el Big Bang estigui precedit
immediatament pel Big Crunch d'un Univers precedent.
Si això passa repetidament, es té un univers oscil·lant.
L'Univers podria consistir en una seqüència infinita
d'Universos finits, cada Univers finit acabant amb un Big
Crunch que és també el Big Bang del següent Univers.
Teòricament, l'Univers oscil·lant no podria reconciliar-se
amb la segona llei de la termodinàmica i causaria la
mort calenta. Altres mesures suggereixen que l'Univers
no és tancat. Aquests arguments van induir als
cosmòlegs a abandonar el model de l’Univers oscil·lant.
Una idea similar és adoptada pel model cíclic, però
aquesta idea evadeix la mort calenta perquè d'una
expansió dilueix l'entropia acumulada en el cicle
anterior.
10.
11. Segons alguns teòrics, el Big Bang va ser
simplement el començament d'un període
d'expansió al qual va seguir un període de
contracció. Des d'aquest punt de vista, es
podria parlar d'un Big Crunch, seguit d'un
Big Bang, o, més senzillament, un Gran
Rebot. Això suggereix que podríem estar
vivint en el primer de tots els universos,
però és igualment probable que estiguem
vivint en l'univers a dos mil milions part
(o qualsevol d'una seqüència infinita
d'universos).
12.
13. El multivers (conjunt d'Universos
paral·lels) és un escenari en el que
encara que el Univers pot ser de
durada finita, és un Univers entre
molts. A més, la física del multivers
podria permetre'ls existir
indefinidament. En particular, altres
Universos podrien ser objecte de lleis
físiques diferents de les que s'apliquen
en l'Univers conegut.
14.
15. Si el buit no és l'estat d'energia més
baix (un fals buit), es podria col·lapsar
en un estat d'energia menor. Això
fonamentalment alteraria l'Univers, les
constants físiques podien tenir valors
diferents, severament afectant els
fonaments de la matèria.
16. El model cosmològic multi-nivell
postula l'existència de nivells indefinits
de l'Univers. Mentre l'existència del
nostre nivell de l'Univers és finita, hi
ha un nombre indefinit de nivells de
l'Univers cadascun amb el seu principi
i/o la seva fi, però el complet té una
existència infinita.