2. Que son els plàstics?
Els plàstics són productes no naturals obtinguts per
l'home a través de diverses reaccions químiques,
estan formats per polímers, que són grans molècules
que contenen carboni. Els plàstics son materials
sintétics.
3. Com s’obtenen els plàstics?
De origen natural:
-Per matèries vegetals com la cel·lulosa.
-Per matèries primes animals com la caseïna.
De origen artificial:
-Derivats del carbó
-Derivats del gas natural
-Derivats del petroli
4. Les principals propietats
Les principals propietats son:
La flexibilitat, la lleugeresa, la mal·leabilitat i la
ductilitat.
Tenen la capacitat aïllant, la resistència química i
la resistència mecànica.
Te facilitat de fabricació i te molta durabilitat.
5. Segons l’estructura existeixen tres tipus de plàstics:
Termoplàstics: Els plàstics més utilitzats perteneixen a
aquest grup. Les seves macromolècules estan
disposades lliurament sense entrellaçar-se.
6. Termoestables: Les seves macromolècules
s'entrecreuen formant una xarxa. No permeteix
nous canvis per la pressió o per el calor, només
es poden deformar una vegada.
7. Elastòmers: Les seves macromolécules
s’ordenan amb forma de red amb pocs enllaços.
Permeteix obtenir plàstics amb gran elasticitat
que recuperen la seva forma y dimensió cuan
deixa de actuar una forma sobre ella.
9. QUE ES EL METALL?
• S'anomena metall als elements químics que
poden formar cations i enllaços iònics. Els
metalls constitueixen un dels grups principals
d'elements, junt amb els no metalls,
semimetalls i gasos nobles.
10. TIPUS DE METALLS
• Els no-metalls: solen ser aïllants o semiconductors. Poden
formar enllaços iònics amb metalls, o bé enllaços covalents
amb altres no-metalls. Els seus òxids són àcids.
• Semimetalls:Tenen propietats químiques intermèdies entre
les dels metalls i no metalls. La seva diferència principal
amb els metalls és que tendeixen a ser semiconductors en
lloc de conductors.
• Gasos nobles: Els gasos nobles són un grup d'elements
químics amb propietats molt similars: en condicions
estàndard, tots són gasos inodors, incolors i monoatòmics,
amb una reactivitat molt baixa. Els sis gasos nobles
presents a la natura són l'heli (He), el neó (Ne), l'argó
(Ar), el criptó (Kr), el xenó (Xe), i l'element radioactiu
radó (Rn).
12. EINES PER TRABALLAR EL METALL
• Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic
d‘acer:
• La punta de traçar és d'acer temperat per
marcar més precisió sobre el metall
13. • La bigotera és semblant a un compàs però amb les
dues puntes d'acer.
• El cargol de taula serveix per subjectar el metall i
poder-lo modelar millor
14. PROPIETATS DELS METALLS
• Sòlid a Temperatura ambient (exc.Hg)
• Lluïssor metàl·lica la poden perdre per
oxidació
• Bons conductors de el calor i l’electricitat
• Metalls fèrrics (siderúrgia) Fe i aliatges C
• Metalls no fèrrics (Al, Cu,Sn.Ni,Au, Ag...) i
aliatges (llautó, bronze...)
16. Que son els materials petris?
Els materials petris són materials de
composició molt variada, durs, sòlids i
compactes, gairebé inalterables amb el pas
del temps.
17. Roques magmàtiques
• Les roques magmàtiques o ígnies es
formen per consolidació de magma,
que són materials fosos a alta
temperatura (més de 600 °C).
21. Roques Metamòrfiques
• Les roques metamòrfiques es
formen per transformació de
roques sedimentàries i
magmàtiques sotmeses a altes
pressions o altes temperatures,
que en canvien la composició
mineralògica i química.
24. La fusta és una matèria llenyosa que
principalment prové dels troncs dels
arbres i arbustos.
D’ON PROVÉ LA FUSTA
25. La fusta que tots coneixem és el material de dins dels troncs
dels arbres.
Com tots els materials vegetals, està format per…
·Un percentatge elevat de cel·lulosa, aproximadament un 50%.
·Conté també un 30% de lignina, que és la substància que fa
que la fusta sigui més dura i consistent.
·El 20% que queda de la composició de la fusta està format per
resines, midó i sucres diversos.
COMPONENTS
27. Si ens mirem amb cura la
secció d’un tronc, hi
podrem distingir cinc
parts, que són:
● La medul·la: és el cor de
l’arbre, i té un tacte
esponjos, un pèl flonja.
● El duramen: és el que anomenem
fusta, i ocupa bona part del tronc,
en concret la part que ja s’ha
desenvolupat totalment.
28. ● La fusta jove: és la part que
envolta
l’exterior del duramen i que
encara no
ha acabat el procés de
desenvolupament.
● L’escorça: part exterior o
«pell» del tronc.
● El líber: és un teixit molt prim
que envolta la part exterior de la
fusta jove i per on circula la major
part de la saba.
29. Quan parlem de la fusta com un material, n’hem
de distingir dos grans tipus: la fusta natural i la
fusta manufacturada.
Fusta natural
Fusta manufacturada
30. La fusta natural s’obté dels troncs desbrancats repelats, i serrats.
La fusta natural es divideix en dos grans grups, tenint en
compte la seva densitat: les fustes poc denses i les fustes molt denses.
Així doncs, classifiquem la fusta natural en:
Fustes toves: les fustes poc
denses son més lleugeres
que l’aigua.
Fusta natural
31. fustes dures: són molt denses, més que l’aigua.
Els mobles que es fabriquen amb fusta dura triguen molt a
fer-se malbé i, el preu d’aquest tipus de fusta és més elevat. A
més, els arbres que la proporcionen en general creixen més
lentament que els arbres de la fusta més tova.
32. Fusta manufacturada
Anomenem fusta manufacturada
aquells materials que són el resultat
d’un procés de transformació Entre
aquests materials trobem:
● La xapa: fusta tallada en làmines
molt primes, que de vegades
serveix per recobrir interiors.
● L’aglomerat: material elaborat amb
una pasta de serradures de fusta i
cola que actua d’aglomerant. Per
obtenir l’aglomerat, s’ha de deixar
assecar.
33. ● El contraplacat o contraxapat: està format per un seguit de tres o
cinc làmines de fusta tova –normalment de l’arbre tropical
anomenat ocumé.
● El DM: són plaques o taulers elaborats amb una fusta molt
triturada enriquida amb cel·lulosa procedent de paper reciclat.
34. ● Tota la fusta és inflamable a una temperatura
elevada.
● La fusta té resistència a la tracció i, en alguns casos,
també a la flexió, però en cap de
les dues propietats no arriba a tenir la resistència de
l’acer.
● La fusta, en general, no és prou dura. Es treballa bé
amb unes eines senzilles.
PROPIETATS DE LA FUSTA
35. ● Tota la fusta és porosa, si no és que se la
recobreix d’algun material plàstic. Per això, quan
hi ha molta humitat, tendeix a dilatar-se de
manera considerable, tot i que recupera la mida
original en assecar-se.
● La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i
elèctric.
36. El suro és un material porós però
impermeable, i un gran aïllant acústic,
perquè absorbeixperfectament el so. És molt
lleuger. Així doncs, se’n fan taps i elements
de flotació del material de pesca.
EL SURO
37. Història del suro
A Catalunya, durant molts anys, s’ha produït molt suro a la
zona de la Costa Brava, on Sant Feliu de Guíxols havia
tingut molta importància com a centre de la indústria
de fabricació de taps. També hi ha producció a la zona
d’Extremadura, perquè tant en un lloc com en l’altre hi ha
molta alzina surera.
38. El paper
Aquí us expliquem com es fabrica el paper:
La cel·lulosa se separa dels altres productes que
l’acompanyen triturant o desfent amb aigua el
material de partida (paper vell, roba o fusta). Després
s’hi afegeix el color desitjat i alguna cola per
aglomerar-la. La pasta que en resulta s’asseca i, al
final, s’enrrotja en grans rotlles.
39. Actualment, la producció
de paper s’efectua de
manera contínua: mentre
que per una banda del
sistema de producció van
entrant els productes dels
quals s’extreu la cel·lulosa,
per l’altra va sortint el
paper ja fet.
41. Qué és el reciclatge?
El reciclatge és l'acció, i el reprocés
de parts o elements d’un article.
42. Quins són els materials que mes acostumen a ser
reciclats?
Els materials que acostumen a ser reciclats són
el ferro, l’alumini, les ampolles de vidre, el paper,
la fusta i el plàstic.
43.
44. La cadena de reciclatge comença quan els consumidors
separen els envasos dels productes de la resta de les
escombraries i els dcontenidors de reciclatge, amb diferents
colors:ipositen en els diferents contenidors. Hi ha cinc tipus de
46. CONTENIDOR GROC
Contenidor groc (envasos): en aquest s'han de
dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els
envasos de plàstics (ampolles, terrines,bosses ,
safates, etc.), llaunes (begudes, conserves,
etc.), tetra briks, paper d'alumini.
47. CONTENIDOR BLAU
Contenidor blau (paper i cartró): en aquest contenidor
s'han de dipositar els envasos de cartró (caixes,
safates, etc.),
48. CONTENIDOR VERD CLAR
Contenidor verd clar (vidre): en aquest contenidor es
diposita vidre.
No s'hi poden llençar xapes ni tapes de metall.
49. CONTENIDOR MARRÓ
Contenidor marró (matèria orgànica): en aquest contenidor
es diposita restes de menjar, restes vegetals, taps de suro, el
marro del cafè, paper de cuina...
50. CONTENIDOR GRIS
Contenidor gris (rebuig): en ell s'hi diposita la resta de
residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.
51. Contenidors de piles i fluorescents
Contenidors de piles i fluorescents: s'hi depositen
aquests productes perquè no es poden llençar a cap
altre contenidor.
