1. El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística. Procedeix del cubisme i és el
primer moviment artístic que s'organitza com a tal, es reconeix i es defineix amb un manifest. Així,
es considera que s'inicia quan, el 20 de febrer de 1909, el poeta Filippo Tommaso Marinetti va
publicar el Manifest del Futurisme al diari Le Figaro de París.
El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història
de l'art passada. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la
innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants van ser la màquina i el moviment. Per a
expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho
van anomenar "simultaneisme".
Valorava la poesia, l'escàndol, l'audàcia, la velocitat, les noves tecnologies i el canvi revolucionari; i
també el masclisme, el nacionalisme, la guerra i l'arquetip del guerrer. Es caracteritzava entre altres
coses per l'exaltació de la sensualitat, l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat
en moviment i l'expressió plàstica en totes les arts, incloent les escèniques i la literatura, per
exemple en la disposició en què s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes van simpatitzar amb el
feixisme.
Futurisme 1909-1944
2.
3. "We give plastic planes a
plastic expansion in space,
obtaining this feeling of
something in perpetual
motion which is peculiar to
everything living."
(Carlo Carrà)
Elasticity
(Elasticità) 1912
Umberto Boccioni
26. Música
L'intonorumori de Rossolo, "entona-sorolls",
pretén ser una màquina d'instruments
musicals
El seu representant més il·lustre és Luigi
Russolo, que amb l'intonarumori va reproduir
el panorama sonor de la màquina,
incorporant els soroll propi de l'època
industrial al camp de la música. Escriví el
manifest L'art dels sorolls. Es considera un
dels primers filòsofs de la música electrònica
i un dels primers compositors en música
experimental (noise).
27. Arquitectura
Antonio Sant'Elia
El màxim representant de
l'arquitectura futurista és Antonio
Sant'Elia. En 1914 va presentar
un manifest de l'arquitectura
futurista i el projecte "La Ciutat
Nova", al qual proposava un món
vertical i mecànic, connectat per
mitjà d'ascensors de vidre i metal