2. Es creu que la celebració regular
s'inicia en el 776 aC i la seva
denominació es deu al lloc de la seva
celebració: la vila grega d'Olímpia,
l'emplaçament del santuari més
important del déu zeus i situada a la
vall de l'Alfeu, entre l'Olimp i el
pujol de Cronos. Se celebraven cada
quatre anys entre els mesos de juny i
agost.
El valor dels Jocs antics va ser
múltiple: va representar una
manifestació religiosa d'acatament
als déus; va contribuir al
desenvolupament harmònic del cos i
de l'ànima; va afavorir l'amistat dels
pobles i ciutats i va buscar la unitat
dels Hel·lens.
5. Post de la torxa : encenien el foc a travès d’un mirall i una
lupa. Hi posaven la torxa aquí.
6. Les curses a peu: la
competició atlètica més antiga
i prestigiosa era córrer una
vegada la longitud d'un estadi
(mesura de longitud varible
que a Olímpia eren uns 192
metres). També hi havia
curses de dos estadis i curses
de fons, en les quals es
recorria l'estadi diverses
vegades (de 7 a 24). Una altra
modalitat era la cursa
d'hoplites, en la qual els
corredors anaven carregats
amb escut i armes.
7. El llançament de
disc consistia a
enviar el més
lluny possible un
disc de
metall, generalm
ent de bronze i
d'uns dos quilos. DISCOBOL DE
MIRÓ.
És una escultura
8. El llançament de
javelina consistia a
enviar el més lluny
possible una javelina.
S'ajudaven amb una
cinta enrotllada a la
javelina i acabada en
un llaç on es
col·locaven els dits
perquè agafés més
impuls i més
estabilitat.
9. El salt de llargada
es realitzava amb
l'ajut d'unes peses
anomenades
halters, que servien
per agafar més
impuls. Consistia en
un seguit de salts
consecutius, sense
embranzida, que
podien arribar a uns
16 m. de llarg.
10. Les tres modalitats de combat. En
la lluita (pale) calia forçar
l'adversari a tocar amb les dues
espatlles a terra tres vegades,
sent-hi prohibits els cops i
l'ofegament. En el pancraci, en
canvi, es permetia gairebé tot per
obligar el contrari a abandonar:
donar cops de peu, trepitjar,
escanyar.... En el pugilat es
lluitava a cops de puny, amb les
mans embolicades amb una cinta
de cuir fins que un dels dos
abandonava o quedava estabornit.
Era la disciplina més dura, i de
vegades s'arribava fins a la mort
d'un dels contricants.
11. A l'hipòdrom se
celebraven les
proves hípiques: les
curses de genets i
de carros. Els
carros podien ser
bigues (tirats per
dos cavalls) al llarg
de 6 o 8 km. o
quadrigues (tirats
per quatre cavalls)
al llarg de 14 km.
Els coronats com a
vencedors eren els
propietaris dels
cavalls i dels carros
i no pas els genets
o aurigues.
12.
13. Els Jocs Olímpics de l'era moderna foren reestablerts
per Pierre de Coubertin l'any 1896, si bé anteriorment ja
hi havia hagut intents d'impulsar la seva restauració.
L'any 1829 el govern francès i el 1875 el govern alemany
iniciaren les excavacions per recuperar les antigues restes
de la ciutat d‘Olímpia , finalitzant el 1881completament.
Aquesta recuperació provocà durant aquells anys que una
sèrie de gent recuperés la idea de tornar a celebrar els
Jocs Olímpics com en l'antigor, obert en aquest cas a
qualsevol país que volgués participar-hi.
15. El 15 de novembre de 1859 es celebraren
els primers Jocs Olímpics de l'era
moderna, si bé únicament obert als
atletes locals. La idea continuà amb les
edicions del 15 de novembre de1870, i
del 18 de maig de 1875 i 1889. Aquesta
idea però va fracassar per la manca de
suport d'altres països així com per la
incapacitat organitzativa de Zappas. A la
mort d'aquest va cedir la seva fortuna al
renaixement dels Jocs, un fet que
succeiria posteriorment de la mà de
Pierre de Coubertin.
16.
17. A finals de 1892 va presentar la seva
idea a la Unió Esportiva de París, i
durant un congrés internacional
realitzat en aquesta ciutat sobre
l'esport amateur l'any 1894 va
aconseguir el suport del Duc
d'Esparta, el príncep Eduard del
Regne Unit, el príncep Gustau de
Suècia Leopold II de Bèlgica i del
govern del Regne Unit.
Argentina, Grècia ,Espanya , Itàlia
,l’imperi Rus , presents al
congrés, també li donaren
suport, així com Alemanya i Àustria –
Hongria .
18. L'any 1948, com a precedent dels Jocs Paralímpics, Sir Ludwig
Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva
amb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien
patit lesions en la columna vertebral. El 1960 coincidint amb
els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 celebrats a Roma (Itàlia) es
va organitzar una competició esportiva per a atletes
discapacitat física, ceguera, amputacions o paràlisi cerebral.
L'any 1976 es van realitzar a Suècia els primers Jocs
Paralímpics d'hivern.
Des de la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a
Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es realitzen a la
mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.
La participació en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de
400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806
participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.
19.
20.
21.
22. El moviment Olímpic utilitza símbols per a representar els ideals
consagrats en la Carta Olímpica.
El símbol olímpic més conegut són els Anells Olímpics que
representen els 5 grans continents de la terra.
La versió dels anells en color blau, groc, negre,
verd i vermell sobre el fons blanc dóna lloc a la bandera olímpica.
23. El lema es considera "Citius, Altius,
Fortius", traduit del llatí "més ràpid, més
alt, més fort". El més important en els
Jocs Olímpics no és guanyar, sinó
participar, igual que el més important a la
vida no és el triomf sinó la lluita.
L'essencial no és haver vençut, sinó
haver lluitat bé.
24. Mesos abans de realitzar-se la
cerimònia d'obertura es realitza
una cerimònia per tal de
rememorar rituals del’Antigua
Grecia. Una actriu, actuant com
una sacerdotessa vestal, encén
una torxa mitjançant l'ús
d'un mirall parabólic que capta
els raig solars. Un cop encesa la
primera torxa encèn la torxa al
primer relleu, iniciant així la
torxa olímpica una cursa de
relleus que portarà la flama a
l'estadi Olímpic de la ciutat
escollida com a seu per
participar en l'encesa del
peveter durant la cerimònia
d'obertura.
25. En els jocs Olímpics
d’hivern de 1968 realitzats a Grenoble
(França) el Comitè Organitzador creà
una mascota per a representar el patrimoni
cultural del país amfitrió.
Des d'aquell moment es consolidà com un
producte comercial de
marxendatge, convertint-se en un dels
senyals d'identitat de cada
joc, especialment amb
l'osset Misha dels jocs Olímpics d'estiu de
1980 de Moscou ( antiga Unió Soviètica) i
el gos Cobi dels Jocs Olímpics d'estiu de
1992 de Barcelona (Catalunya).
28. ELS ESPORTS OLÍMPICS
Les modalitats esportives presents als Jocs Olímpics han variat al
llarg de les diferents edicions. Ni ha alguns que són fixos a tots els
jocs olímpics. Aquestes varien d'uns Jocs a uns altres i són
proposades pel Comitè Organitzador amb l'aprovació del comitè
Internacional olímpic . Actualment el programa olímpic consta de 33
esports, 52 disciplines i unes 400 proves. Actualment el programa
dels Jocs Olímpics d'estiu inclou 26 esports mentre els Jocs
Olímpics d'hivern inclouen 7 esports .
L’atletisme , l’esgrima , la gimnàstica i la natació han estat presents
a tots els jocs olímpics d’estiu. Ni ha d’altres que estan als jocs
olímpics d’hivern que són : l’esqui de fons , patinatge artístic , hoquei
sobre gel , conbinada nórdica , salt amb esquis , patinatge de
velocitat . Els actuals esports olímpics com són el : badminton
,basquet o voleivol han estat esports de demostració .
29. ATLETISME
La gent que participa
als jocs olímpics s’ha
de sentir afortunada
per haver-hi pogut
arribar. Hi ha gent
que hi va però que
només pensa en
guanyar. Lo
important no és
guanyar l’ important
és participar;sentir-te
bé perquè has arribat
a un lloc on qualsevol
persona no hi pot
arribar.
69. El premi més reconegut en els Jocs Olímpics són
l'entrega de medalles als tres primers
participants, amb predomini a la medalla d'or que
és entregada al guanyador de cada prova.
El sistema actual de medalles (or-argent-bronze)
va aparèixer per primer cop en els Jocs Olímpics
d'estiu de 1900 realitzats a París (França)
70. • A partir dels Jocs Olímpics d'estiu de
1932 realitzats a Los Angeles (Estats
Units) el Comitè Olímpic Internacional
va establir la creació del podi olímpic,
consistent amb una tarima amb tres
alçades diferents per als guanyadors de
cada medalla. En la cerimònia d'entrega
d'aquestes sona l'himne nacional
corresponent al Comitè Olímpic Nacional
de l'esportista guanyador de la medalla
d'or.
71.
72.
73. Des dels primers Jocs Olímpics d'estiu de 1896
realitzats a Atenes (Grècia) el Comitè Olímpic
Internacional va establir el lliurament de diplomes
a alguns esportistes participants, segons uns
criteris que han anat variant en el temps. Fins als
Jocs Olímpics d'estiu de 1948 realitzats a
Londres (Regne Unit) es lliuraven diplomes olímpics
només als esportistes que havien obtingut
medalla.
74. • Els Kotinos és la corona feta amb una branca d'olivera que es
posava als campions olímpics als Jocs Olímpics de l'antigor.
Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 2004 a
Atenes (Grècia) es va tornar a utilitzar, si bé com a complement
de les medalles otorgades (en aquesta ocasió ens va posar als
tres medallistes i no pas únicament al guanyador)
75. El dopatge
És el que es fa servir a l'esport per guanyar.
Pot ser potencialment perillosa per la salut
dels esportistes i que és susceptible a millorar
el seu rendiment de manera il·legal.
Proves antidopatge.
Les proves antidopatge foren introduïdes pel
Comitè Olímpic Internacional (COI)
als Jocs Olímpics en l'edició de 1968
realitzada a Ciutat de Mèxic.
Aquests controls s'han convertit en un règim
de control sistemàtic de tots els atletes, els
quals estan obligats a acceptar. Les proves
per tal de detectar qualsevol millora de
rendiment no natural inclouen anàlisis de sang
i orina.
76. Des de 1999 l'organisme amb autoritat sobre l'ús de
drogues que augmenten el rendiment és l'Agència Mundial
Antidopatge (AMA). Aquesta organització supervisa les
proves dels atletes de diverses federacions esportives i
dels Jocs Olímpics. Amb la millora dels fàrmacs de millora
del rendiment per part dels seus creadors, els quals
aconsegueixen augmentar la . potència de l'altleta, la seva
complexitat i per tant la seva més difícil detecció, la AMA
inverteix un gran nombre de diners per tal d'arribar a
detectar totes les noves formes d'aquests fàrmacs.
Lance Amstrong
