Els jocs olímpics

1,842 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,842
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
699
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els jocs olímpics

  1. 1. Es creu que la celebració regular sinicia en el 776 aC i la seva denominació es deu al lloc de la seva celebració: la vila grega dOlímpia, lemplaçament del santuari mésimportant del déu zeus i situada a la vall de lAlfeu, entre lOlimp i el pujol de Cronos. Se celebraven cadaquatre anys entre els mesos de juny i agost. El valor dels Jocs antics va ser múltiple: va representar una manifestació religiosa dacatament als déus; va contribuir al desenvolupament harmònic del cos ide lànima; va afavorir lamistat dels pobles i ciutats i va buscar la unitat dels Hel·lens.
  2. 2. Pista d’atletisme d’Olìmpia:aquí feien lescurses d’atletisme. El del mig ès la pista i l’herba del costat era lagraderia.
  3. 3. Llançament de martell:. Llançaven per una banda ite l’anaven a buscar per l’altre banda.
  4. 4. Post de la torxa : encenien el foc a travès d’un mirall i unalupa. Hi posaven la torxa aquí.
  5. 5. Les curses a peu: lacompetició atlètica més antiga i prestigiosa era córrer unavegada la longitud dun estadi (mesura de longitud varible que a Olímpia eren uns 192 metres). També hi haviacurses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria lestadi diversesvegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa dhoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes.
  6. 6. El llançament de disc consistia a enviar el méslluny possible un disc demetall, generalm ent de bronze iduns dos quilos. DISCOBOL DE MIRÓ. És una escultura
  7. 7. El llançament de javelina consistia a enviar el més llunypossible una javelina.Sajudaven amb unacinta enrotllada a lajavelina i acabada en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés més impuls i més estabilitat.
  8. 8. El salt de llargada es realitzava amblajut dunes peses anomenadeshalters, que servien per agafar mésimpuls. Consistia en un seguit de salts consecutius, sense embranzida, quepodien arribar a uns 16 m. de llarg.
  9. 9. Les tres modalitats de combat. En la lluita (pale) calia forçar ladversari a tocar amb les dues espatlles a terra tres vegades, sent-hi prohibits els cops i lofegament. En el pancraci, encanvi, es permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar: donar cops de peu, trepitjar, escanyar.... En el pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dosabandonava o quedava estabornit. Era la disciplina més dura, i de vegades sarribava fins a la mort dun dels contricants.
  10. 10. A lhipòdrom se celebraven lesproves hípiques: lescurses de genets i de carros. Els carros podien ser bigues (tirats perdos cavalls) al llarg de 6 o 8 km. o quadrigues (tiratsper quatre cavalls) al llarg de 14 km.Els coronats com avencedors eren els propietaris delscavalls i dels carros i no pas els genets o aurigues.
  11. 11. Els Jocs Olímpics de lera moderna foren reestablertsper Pierre de Coubertin lany 1896, si bé anteriorment ja hi havia hagut intents dimpulsar la seva restauració. Lany 1829 el govern francès i el 1875 el govern alemanyiniciaren les excavacions per recuperar les antigues restes de la ciutat d‘Olímpia , finalitzant el 1881completament. Aquesta recuperació provocà durant aquells anys que una sèrie de gent recuperés la idea de tornar a celebrar els Jocs Olímpics com en lantigor, obert en aquest cas a qualsevol país que volgués participar-hi.
  12. 12. Jocs Olímpics d’Atenes 1896
  13. 13. El 15 de novembre de 1859 es celebrarenels primers Jocs Olímpics de leramoderna, si bé únicament obert alsatletes locals. La idea continuà amb lesedicions del 15 de novembre de1870, idel 18 de maig de 1875 i 1889. Aquestaidea però va fracassar per la manca desuport daltres països així com per laincapacitat organitzativa de Zappas. A lamort daquest va cedir la seva fortuna alrenaixement dels Jocs, un fet quesucceiria posteriorment de la mà dePierre de Coubertin.
  14. 14. A finals de 1892 va presentar la sevaidea a la Unió Esportiva de París, idurant un congrés internacionalrealitzat en aquesta ciutat sobrelesport amateur lany 1894 vaaconseguir el suport del DucdEsparta, el príncep Eduard delRegne Unit, el príncep Gustau deSuècia Leopold II de Bèlgica i delgovern del Regne Unit.Argentina, Grècia ,Espanya , Itàlia,l’imperi Rus , presents alcongrés, també li donarensuport, així com Alemanya i Àustria –Hongria .
  15. 15. Lany 1948, com a precedent dels Jocs Paralímpics, Sir LudwigGuttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportivaamb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havienpatit lesions en la columna vertebral. El 1960 coincidint ambels Jocs Olímpics destiu de 1960 celebrats a Roma (Itàlia) esva organitzar una competició esportiva per a atletesdiscapacitat física, ceguera, amputacions o paràlisi cerebral.Lany 1976 es van realitzar a Suècia els primers JocsParalímpics dhivern.Des de la realització dels Jocs Olímpics destiu de 1988 aSeül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es realitzen a lamateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.La participació en els Jocs Paralímpics destiu ha passat de400 atletes de 23 països a Roma lany 1960 a 3.806participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.
  16. 16. El moviment Olímpic utilitza símbols per a representar els idealsconsagrats en la Carta Olímpica.El símbol olímpic més conegut són els Anells Olímpics querepresenten els 5 grans continents de la terra.La versió dels anells en color blau, groc, negre,verd i vermell sobre el fons blanc dóna lloc a la bandera olímpica.
  17. 17. El lema es considera "Citius, Altius,Fortius", traduit del llatí "més ràpid, mésalt, més fort". El més important en elsJocs Olímpics no és guanyar, sinóparticipar, igual que el més important a lavida no és el triomf sinó la lluita.Lessencial no és haver vençut, sinóhaver lluitat bé.
  18. 18. Mesos abans de realitzar-se lacerimònia dobertura es realitzauna cerimònia per tal derememorar rituals del’AntiguaGrecia. Una actriu, actuant comuna sacerdotessa vestal, encénuna torxa mitjançant lúsdun mirall parabólic que captaels raig solars. Un cop encesa laprimera torxa encèn la torxa alprimer relleu, iniciant així latorxa olímpica una cursa derelleus que portarà la flama alestadi Olímpic de la ciutatescollida com a seu perparticipar en lencesa delpeveter durant la cerimòniadobertura.
  19. 19. En els jocs Olímpicsd’hivern de 1968 realitzats a Grenoble(França) el Comitè Organitzador creàuna mascota per a representar el patrimonicultural del país amfitrió.Des daquell moment es consolidà com unproducte comercial demarxendatge, convertint-se en un delssenyals didentitat de cadajoc, especialment amblosset Misha dels jocs Olímpics destiu de1980 de Moscou ( antiga Unió Soviètica) iel gos Cobi dels Jocs Olímpics destiu de1992 de Barcelona (Catalunya).
  20. 20. Seúl 1988.Barcelona 1992. Moscú 1980Múnich 1972. Atlanta 1996.
  21. 21. Pekín 2008.Londres 2012Vancouver Canadà 2010
  22. 22. ELS ESPORTS OLÍMPICSLes modalitats esportives presents als Jocs Olímpics han variat alllarg de les diferents edicions. Ni ha alguns que són fixos a tots elsjocs olímpics. Aquestes varien duns Jocs a uns altres i sónproposades pel Comitè Organitzador amb laprovació del comitèInternacional olímpic . Actualment el programa olímpic consta de 33esports, 52 disciplines i unes 400 proves. Actualment el programadels Jocs Olímpics destiu inclou 26 esports mentre els JocsOlímpics dhivern inclouen 7 esports .L’atletisme , l’esgrima , la gimnàstica i la natació han estat presentsa tots els jocs olímpics d’estiu. Ni ha d’altres que estan als jocsolímpics d’hivern que són : l’esqui de fons , patinatge artístic , hoqueisobre gel , conbinada nórdica , salt amb esquis , patinatge develocitat . Els actuals esports olímpics com són el : badminton,basquet o voleivol han estat esports de demostració .
  23. 23. ATLETISMELa gent que participaals jocs olímpics s’hade sentir afortunadaper haver-hi pogutarribar. Hi ha gentque hi va però quenomés pensa enguanyar. Loimportant no ésguanyar l’ importantés participar;sentir-tebé perquè has arribata un lloc on qualsevolpersona no hi potarribar.
  24. 24. PATINATGE SOBRE GEL
  25. 25. NATACIÓ SINCRONITZADA
  26. 26. TAEKWONDO
  27. 27. Ciclisme
  28. 28. Handbol
  29. 29. Triatló
  30. 30. Judo
  31. 31. Esgrima
  32. 32. Piragüisme
  33. 33. Patinatge
  34. 34. Vela
  35. 35. Beisbol
  36. 36. Tir
  37. 37. lluita
  38. 38. waterpolo
  39. 39. Futbol
  40. 40. Tennis Taula
  41. 41. Hípica
  42. 42. Natació
  43. 43. Boxa
  44. 44. Volei platja
  45. 45. Salts dellargada
  46. 46. Llançament de pes
  47. 47. Golf
  48. 48. Bàdminton
  49. 49. Motonàutica
  50. 50. Llit elàstica
  51. 51. Basquetbol
  52. 52. Tir amb arc
  53. 53. El premi més reconegut en els Jocs Olímpics sónlentrega de medalles als tres primersparticipants, amb predomini a la medalla dor queés entregada al guanyador de cada prova.El sistema actual de medalles (or-argent-bronze)va aparèixer per primer cop en els Jocs Olímpicsdestiu de 1900 realitzats a París (França)
  54. 54. • A partir dels Jocs Olímpics destiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units) el Comitè Olímpic Internacional va establir la creació del podi olímpic, consistent amb una tarima amb tres alçades diferents per als guanyadors de cada medalla. En la cerimònia dentrega daquestes sona lhimne nacional corresponent al Comitè Olímpic Nacional de lesportista guanyador de la medalla dor.
  55. 55. Des dels primers Jocs Olímpics destiu de 1896realitzats a Atenes (Grècia) el Comitè OlímpicInternacional va establir el lliurament de diplomesa alguns esportistes participants, segons unscriteris que han anat variant en el temps. Fins alsJocs Olímpics destiu de 1948 realitzats aLondres (Regne Unit) es lliuraven diplomes olímpicsnomés als esportistes que havien obtingutmedalla.
  56. 56. • Els Kotinos és la corona feta amb una branca dolivera que es posava als campions olímpics als Jocs Olímpics de lantigor. Durant la realització dels Jocs Olímpics destiu de 2004 a Atenes (Grècia) es va tornar a utilitzar, si bé com a complement de les medalles otorgades (en aquesta ocasió ens va posar als tres medallistes i no pas únicament al guanyador)
  57. 57. El dopatgeÉs el que es fa servir a lesport per guanyar.Pot ser potencialment perillosa per la salutdels esportistes i que és susceptible a millorarel seu rendiment de manera il·legal.Proves antidopatge.Les proves antidopatge foren introduïdes pelComitè Olímpic Internacional (COI)als Jocs Olímpics en ledició de 1968realitzada a Ciutat de Mèxic.Aquests controls shan convertit en un règimde control sistemàtic de tots els atletes, elsquals estan obligats a acceptar. Les provesper tal de detectar qualsevol millora derendiment no natural inclouen anàlisis de sangi orina.
  58. 58. Des de 1999 lorganisme amb autoritat sobre lús dedrogues que augmenten el rendiment és lAgència Mundial Antidopatge (AMA). Aquesta organització supervisa les proves dels atletes de diverses federacions esportives idels Jocs Olímpics. Amb la millora dels fàrmacs de millora del rendiment per part dels seus creadors, els quals aconsegueixen augmentar la . potència de laltleta, la sevacomplexitat i per tant la seva més difícil detecció, la AMA inverteix un gran nombre de diners per tal darribar a detectar totes les noves formes daquests fàrmacs. Lance Amstrong

×