Treball Jocs Olímpics a la ceràmica grega

2. B) LA CERÀMICA GREGA

3. C) EXEMPLES CONSERVATS : CERÀMICA GREGA

4. D) CONCLUSIÓ: CERÀMICA GREGA

5. E) RECURSOS DIGITALSAUTOR: VÍCTOR GINER ASSIGNATURA: REF. CLÀSSICS

6. Elsjocsolímpicsforenunasèrie de competicionsatlètiquesdisputades per representants de diversesciutats de l'AntigaGrècia. Aquestosactestenienlloccadaquatreanysies van celebrar a la ciutatd'Olímpia entre elsanys 776 i 393 d.C. Aquestosjocsescelebraven al santuarid'Olímpia en honor a Zeus, on esportava a termeunacerimòniai un sacrifici a aquestdéuelsqualsmarcavenl'inicidelsjocs. Els participants erenexclusivament homes lliuresqueparlavengrec. Elsatletesanavendespullatsielspremis per alsvencedorserencorones de llorer, rames de palmera, cintes de llanaiinclús a vegades aliments per a tota la vida. Aquestsatletess'enfrontaven en diferentsmodalitats de curses atlètiquesi curses de carrosialtres proves queforenintroduïdes al llargdelsanys: lluitalliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelinai de disc. ELS JOCS OLÍMPICS

7. LA CERÀMICA GREGA La ceràmica grega conservada és una gran font d’informació sobre la societat i cultura d’aquella època, tant del pensament dels antics grecs, com les costums i relacions. A més a més, ens permet observar els processos de desenvolupament polític i econòmic que es varen donar a l’època. La funció de la ceràmica grega era decorativa . En ella es solien representar els moments més significatius de la vida quotidiana, com, per exemple, passatemps i divertiments. També volien recordar els personatges més emblemàtics que havien tingut un gran èxit i reconeixement en qualsevol àmbit o bé, simplement als que exercien un càrrec o funció important en la ciutat. Pel que fa a les ceràmiques que venen a continuaciópodem esbrinar que tenen una funció commemorativa, ja que els artistes volien fer un homenatge als herois que havien triomfat en alguna competició esportiva.

8. EXEMPLES CONSERVATS Llançament de disc Aquesta ceràmica representa un atleta just en l’instant d’abans de llançar el disc, tal vegada als Jocs Olímpics. Elscompetidorsllançaven discs de bronze. La grandària i el pes variavensegons la categoriad'edatdelsllançadors. El disc méspesat que es va trobarpesava 6,6 quilos i mesurava 33 centímetres de diàmetre. Es tractavad'aconseguir la majordistància en elsllançaments.

9. Llançaments i salts 1) Aquestaceràmica representa unsatletespracticant el llançament de javelina i el salt. En elsllançaments no es valorava la punteriasinó la distància. La javelina tenia aproximadamentl'alçada del llançador i el grossord'undit. Encara que en el seu origen es tractavad'una arma de guerra, la d'úsesportiu no tenia punta. Elsparticipantsllançaven les javelinesamb una corretjad'uns 50 centímetres a l'altura del centre de gravetat.

10. Llançaments i salts 2) De totselssalts que existixen en l'actualitatl'únicpracticatpelsgrecs era el de longitud. Elsatletesprenienimpuls, (mésbreu que l'actual) i saltaven sobre un fossa de terra. No es medien les longituds, sinó es comparaven les petjadesdeixadespelscompetidors. Posteriorment al segle VII a. C. es van incorporar elssaltsambhalteris de pedra o de plom, el pes delsqualsoscil·lava entre els 1 i 5 kg.

11. Carreres Aquestaceràmica representa unsatletesdurant una carrera. La carrera principal i mésantiga era la de velocitat que constava de 192 metres. (Un estadi) Méstard, en 724 a. C., es va incorporar el díaule que era una carrera de velocitatperòd'anada i tornada. L'any 720 a. C. es va agregar el dòlic; carrera de resistència que en elsseuscomençamentsconstava de 1500 metres, però va arribar a tindre 4600. Es va afegirl'hoplitodròmia, una carrera ambarmament, serviacom a preparació per a la guerra. Elsparticipants, exclusivamentadults, corrien entre 384 i 768 metres armats, al principiambescut, casc i gamberes (armadura que protegien les cames); méstard, nomésambescut.

12. CONCLUSIÓ Com que no coneixia els Jocs Olímpics a l’Antiga Grècia, aquestes imatges m’han ajudat a comprendre en què consistien i que la seva finalitat era sovint religiosa, per honrar a les divinitats més importants de l’època. Encara em fascina el fet de que els atletes participaren en aquestes competicions nuets i que les dones ho tingueren totalment prohibit.

13. Podeu trobar informació de la ceràmica grega a Internet. Enllaços d'interés: 1. Ceràmica grega http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/ceramica.htm 2.Ceràmica grega http://wapedia.mobi/es/Cer%C3%A1mica_griega 3. Ceràmica grega http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/arte/x-antigu/g-cerami.htm RECURSOS DIGITALS