1. Les Santes
Les Santesésunafestatradicional i popularque se celebraa laciutat de Mataró, entre el 25 i
el 29 de juliol,enhonorde SantaJulianai SantaSemproniana.Aquestafestaentesacom
s'enténactualmentté el seuorigenl'any1979 quanun grup de jovesvinculatsal Foment
Mataroní i sota el lema"LesSantes:fem-ne festamajor"vaniniciarel repte de crearlafesta
majordinsel període democràticque feiapocque s'haviarecuperat.Desde l'any1979 Les
Santeshan anat incorporantmoltsactesal seuprograma i s'hi han anat afegintmoltselements
festiusi actualmentlaFestaMajorde Mataró ésconsideradacomuna de lesméspotentsdel
calendari català,juntamentambSantFèlix aVilafrancadel PenedèsoSantaTecla a Tarragona,
assolintlaconsideracióde Festapatrimonial d'interès nacional atorgadal'any2010 per la
Generalitatde Catalunya.El 27 de juliol ésel diacentral de lafesta,diade Santa Julianai Santa
Sempronianai ésfestiualaciutat.
Història
Julianai Semproniana
Santa Julianai Sempronianaforenduesmàrtirsdel cristianismenascudesaIluro -l'actual
Mataró- a l'últimquartdel segle II.Forenduesdeixeblesde SantCugatque l'any 304 van
acompanyar-lofinsaSant Cugat a Castrum Octavium -,onva ser decapitat.Lesduesjoves
van enterrar cristianamentel cosdel sant.Però,laguàrdialesva sorpendre i enseracusades
de cristianes,vansertambé degolladesallàmateix.
Les comparses
Les comparsesdeMataró
La famíliaRobafavesi elsnans: ésungrup de gegantsde Mataró, formadaperen Robafaves,el
cap de família;lasevadona,la Geganta;la sevafilla,laTonetai el marit d'aquesta,enManeló,
a mésde tota unacort de nans que sempre elsacompanyenballantalegramenti que
contrastenambla solemnitat delsgegants.
Momerotai Momeroteta: Momerotaésla primerafigurade foc que recuperalaciutat, l’any
1979. Té unball propi alegre i vistós,i l’acompanyalamúsicade la grallai el tabal.
Momerotetaésla fillade laMomerota.Vanéixerl’any1982. També té músicade grallesi
tabal i ball propis.
L'Àliga:recuperadal’any1987, tot i que la figuraestàdocumentadadesdel segle XVII.Elsseus
movimentsi ballssónmajestusosi elegants.Elsmúsicsque l’acompanyensónelsministrils,
que toquenfiscorns,tarota,tarotatenor,tiple i tabal.
El Drac de Mataró i la collainfantil del Dragalió: Aquestafiguraestàinspiradaenel dracque hi
ha al casc d’enRobafaves,i aparegué ala ciutatals voltantsde SantJordi de l’any1991. Li
agrada sortirde nit i compartirelsseusballsde focsamb lagent bena la vora.Prenun
2. protagonisme especial perladiadade SantJordi.Recentment,fruitdelsseusfestejosde festa
majorn’ha sortitel petitDragalió.Ésel fill del Drac,és unafigurade focinfantil juganerai
divertidaque aparegué perLesSantesde l’any2007. El Drac i el Dragaliótenen
l’acompanyamentmusical delstabalers.
Les Diablesses:ésunade lespoquescollestotalment femeninescomagrup de foc de les
cercavilesi correfocsde lesfestivitats.Lacollavanéixerl’any1985 i té unamúsica de tabals
interpretadapelsTabalersde Maresme,i unball propi.
Dinsde la collade La famíliaRobafavestambé hi hala collade flabiolaires.
També participenaltrescollesperòsónindependents(nodepenende l'Ajuntament).
El Bequetero
El Bequeteroésl'himneoficial de lafestamajorde Mataró. Va sercompostel 1942 per
GustavoPascual Falcó,coneguttambé per serel compositorde Paquitoel Chocolatero,del
1937. Es tracta d'unpasdoble de cercavila,ambritme,moltsimple,energiai que s'enganxa.
OrginalmentvaestarfetaperlesFestesde Morosi Cristiansde Cocentaina,província
d'Alacant.
El Bequeteroéstocatperinstrumentsde venti percussió,i acompanyatpelscantsdel poble
que compta finsa quinze flexionantel cosal primertrio.Al acabar de contar es diu"i quinze!"
i tothomcomençaa saltar. Aquestafrase ésconegudapertotselshabitantsi moltpopularen
samarretesoarticlesde festamajor.
Durada
La festa,pròpiament dita,té 5 diesde duradai sempre començael dia25 finsal 29 de juliol.Els
principalsactessón:
24: Havaneres.
25: Cridaa la FestaMajor i NitBoja(DesvetllamentBellugós,Convidadade laFamília
Robafaves,Escapadaa NegraNit,PujadaTabaladai La Gran Ruixada).
La NitBojadóna el tretde sortidaa la setmanade FestaMajor de la ciutat,i ésla nitmésforta
i popularde totesentre els joves. El Bequetero,elsgegantsbaixenel carrerprincipal del
municipi,LaRiera.
el DesvetllamentBellugós,onelsgegantsgiravolteni ballenambel poble,que saltacadacop
que contenfinsa 15.
Tot seguit,sorgeix l'EscapadaaNegraNit,o Correfoc,que tracta de "l'escapadadel bestiari del
poble",que sónel bestiari del poble acompanyatperritmesde percussiói pirotècnia.El Drac,
enDragalió,lesDiableses,l'Àguila,laMomerotai laMomerotetaballenamblagent,amb focs
d'artifici i petards,fentde lanegranit unmomentmàgic.
3. A continuació,desde l'Ajuntamenttambé,el grupde tabalsde lesdiferentscomparsesde la
ciutatinterpretenel ritme propi de laPujadaTabalada,pujantuncopmés el carrer principal:
La Riera.Sense que decaiguilesforcesni lanit,jade matinadas'arriba al Parc Central,onesdu
a terme La Ruixada,que tancala nitmésbojade l'anya Mataró.
A La Ruixadahi ha la músicamésactual del moment.Mentre sonalamúsicai lagent balla
sense descans,granscanonsruixenambaiguaa tothom.
26: La Barram, Correguspirai Ball de FestaMajor.
27: Matinades,Anadaa ofici,Missade Les Santes,Passadai Focs.
La Missade lesSantesésel nomque repl'ofici litúrgicde lafestaque esfa a la Basílicade
Santa Maria a les10 del matí.
Les Matinadesconsisteixenenanunciaralsciutadansde Mataró que el diacentral de la festa
ha arribat.Diversescollesde grallerssurtende diferentsindretsde laciutatinterpretantel Toc
de Matinades,mentre elsvoladorsesclaten,amblaBasílicade Santa Maria com a destí.
28: Anadaa laResidència,Ball de Dracs,Ball de Requisitsde FestaMajori No n'hi ha prou!
29: Xeringada,AnemaTancar, Espetecfinal i L'Albada.
Beguda típica i secreta
La Julianaéslabegudatípicade lafesta,ésun combinatdolça base de granissatde fruits
vermells,sucde taronja,cavai una barrejade treslicorssecreta,que causa una ràpidapujada
al cap.
La Dormida
És l'anada a dormirde lescomparses de la ciutat.Se'n fanel 25 de juliol desprésde laCrida,el
27 al migdiai a la tarda.
Cartells de les santes:
1979 1980
