SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
Download to read offline
TALONGE
“Un país mai no serà lliure, si
no ho és la seva gent.”CESK FREIXAS
Judith Beltran
Júlia Caballé
Clara Federico
Laura Servitja
ÍNDEX
• Punt 1: arribem al nostre país
• Punt 2: com és el nostre país?
• Punt 3: on viuràs?
• Punt 4: el ciutadà
• Punt 5: caracterització del poder polític
• Punt 6: la justicia. La llei i el poder polítc
• Punt 7: el poder executiu i les formes de govern
• Punt 8: la consitució
• Punt 9: l'educació
• Punt 10: les utopies
SITUACIÓ
GEOGRÀFICA
BANDERA
HIMNE
Com puc explicar-te
que el temps empeny els anys,
i que el rellotge repeteix les hores
com ho fa la història amb les
batalles.
Deien, dels nostres dies,
que amb democràcia parlava el
poble,
però jo he vist tanta misèria
que he deixat de mirar els mapes.
Hem sortit al carrer tants cops,
hem cridat tantes injustícies,
que el crit ens ha fet muts
i ja ningú escolta a ningú.
No és això pel que lluitàvem,
no és això pel que cantàvem.
Un país mai no serà lliure
si no ho és la seva gent.
Com puc explicar-te
que també aixecàvem els llibres
quan rebíem cops de porra
i estudiàvem lluny de casa.
Com puc explicar-te
que sabem què és la tortura,
i que tortura ho pot ser tot,
i que encara ho recordo ara.
Hem sortit al carrer tants cops,
hem cridat tantes injustícies,
que el crit ens ha fet muts
i ja ningú escolta a ningú.
No és això pel que lluitàvem,
no és això pel que cantàvem.
Un país mai no serà lliure
si no ho és la seva gent.
No hi ha millor anestèsia
que les raons del guanyador.
Ens fan falta tantes mans
com anys té la història;
cal parar el rellotge,
no repetir els mateixos errors.
HISTÒRIA
Personatges rellevants
Agaton fou el primer president de la república de Talonge un cop
aquesta va aconseguir la seva independència l’any 1918. A ell es
deu bona part de la tasca important per reconciliar les poblacions
turca i grega que conviuen a l’illa.
ATERREM A TALONGE
A Talonge només s’hi arriba per mar.
L’arxipèlag no té cap aeroport i l’única via
d’entrada és la marítima.
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Talonge és un arxipèlag compost de quatre illes:
Antaviana, Minor, Kíria i Micerina. La capítal es troba a
Antaviana i té el mateix nom.
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Fauna:
Espècies marines: ELS POPS.
Talonge té una reserva natural específica de
tortugues.
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Flora:
L’espècie més característica de les muntanyes de
Talonge és el margalló i la flor nacional és l’astència
MargallóAstència
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Economia
Tradicionalment Talonge ha estat un poble de
pescadors i mariners. L’activitat pesquera era la
majoritària i la poca indústria que es va desenvolupar
estava associada a la conserva de peix que es
comercialitzava.
L’agrícultura és escassa i sobre tot
centrada en el conreu de cítrics,
oliveres i ametllers. La producció d’oli
de qualitat de l’illa de Kíria és reconeguda
per tot l’Egeu.
El tursime ha estat el gran sector
econòmic que ha trasformat més
l’economia de Talonge a paritr de la
segona meitat del segle XX.
A diferència d’altres llocs propers,
Talonge ha apostat per una
explotació racional de la seva costa i
ha sabut mantenir els seus espais
naturals i frenar l’especulació
immobiliària.
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Piràmide de Població
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Població:
50.000 habitants
Antaviana: 30.000
Kíria:10.000
Minor: 7.000
3.000 a Micerina.
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Densitat de població:
Talonge té una densitat de població força baixa, de menys de 10
habitants per Kilòmetre quadrat, ja que bona part de la zona
muntanyenca de l’arxipèlag està deshabitada
L’esperança de vida és força elevada (75 anys) i la resta de taxes
demogràfiques segueixen la norma de les societats
desenvolupades. La natalitat és força reduïda
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
Origen mitològic. La llegenda
Zeus havia tingut una gran batalla amb
Poseidó -el déu dels mars. De retorn al mont
Olímp a la península grega va anar caminant
per sobre el mar. Cada dia feia un pas i quan
trepitjava sorgia una nova illa. En total va fer
quatre passes, i és així com es va crear
l’arxipèlag de Talonge
COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
HISTÒRIA
Com la resta d’illes de l’Egeu, Talonge va formar part de
Grècia, amb qui va compartir la seva història antiga.
Al segle XV les illes van ser ocupades pels soldats
otomans. A diferència del procés d’independència grec
de principi del segle XIX, Talonge va continuar sota
domini turc fins després de la Primera Guerra Mundial.
Al final de la Guerra i davant la disputa entre grecs i
turcs, mitjançant el pacte de Nikosia les potències
europees decideixen que les illes formin un nou estat
independent. Així neix la república de Talonge
EL CIUTADÀ
Els ciutadans de Talonge són persones implicades amb el
seu estat, ja que l’han ajudat a construir de nou.
Totes les institucions són fruit de la creació del nou estat i la
ciutadania les ha considerat com a obra fonamental per a la
seva convivència pacífica.
CARACTERITZACIÓ DEL PODER
POLÍTIC
La construcció del nou estat de Talonge
L’estat neix amb la voluntat de superar els conflictes entre les
diferents comunitats de les illes i intenta aconseguir-ho a través
del pacte i la màxima participació de la societat en el seu
govern. Tothom s’hi ha de veure i sentir representat.
LA JUSTÍCIA, LA LLEI I EL PODER
POLÍTIC
L’estat té com a objectiu la justícia social i la dignitat humana
i ha de lluitar contra la desigualtat, sigui del tipus que sigui (raó
de sexe, religió, nacionalitat, condició econòmica).
EL PODER EXECUTIU I LES
FORMES DE PODER
El poder s’estructura a partir de:
Assemblees locals amb poder per decidir aspectes que
afectin les pròpies comunitats/illes.
LA CONSTITUCIÓ
La constitució fundacional de Talonge recull els aspectes
de la seva organtizació i forma de govern, però també
d’altrs principis elementals com són:
La no existència d’exèrcit propi
El control polític de l’explotació del territori (per evitar
especulació urbanística i afavorir el desenvolupament
comú)
Organització d’un sistema assistencial universal i gratuït
Educació gratuïta
Dret a l’habitatge i al treball
L’EDUCACIÓ
Des de la seva formació com a estat, Talonge ha tingut clar que un bon
sistema educatiu és fonamental per al desenvolupament d’una societat
lliure i democràtica.
Talonge té una escolarització pública universal que garanteixiuna
formació de qualitat a tots els habitants de l’estat. El percentatge del
pressupost dedicat a educació i cultura no pot ser mai inferior al d’obres
públiques.
LA UTOPIA
La utopia de Talonge seria la de poder exportar el
seu model de convivència harmònica i participació
ciutadana a la resta de països del món.
De la resta del món, Talonge espera que els
conflictes i interessos dels grans països i dels grans
mercats no afectin la vida dels estats que han optat per
una via política de lluita contra les desigualtats.

More Related Content

Similar to Talonge (1)

Legitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari Ara
Legitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari AraLegitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari Ara
Legitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari AraPolitiquesUPF
 
Treball filosofia país Hondures
Treball filosofia país HonduresTreball filosofia país Hondures
Treball filosofia país HonduresEmili-Aldea
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01aberae
 
5 els drets de les dones
5 els drets de les dones5 els drets de les dones
5 els drets de les donesToni Guirao
 
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓNTEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓNjoanet83
 
Textos imp i col
Textos imp i colTextos imp i col
Textos imp i colTxema Gs
 
Treball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais honduresTreball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais honduresEmili-Aldea
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraPauet
 
País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)carla2crisclau
 
Política: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaPolítica: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaEdgar Perez
 
Geo politica i territori
Geo politica i territoriGeo politica i territori
Geo politica i territoriAndreu Exposito
 

Similar to Talonge (1) (20)

Legitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari Ara
Legitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari AraLegitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari Ara
Legitimitats complexes, solucions pragmàtiques - Ferran Requejo - Diari Ara
 
Ipanema
IpanemaIpanema
Ipanema
 
Treball filosofia país Hondures
Treball filosofia país HonduresTreball filosofia país Hondures
Treball filosofia país Hondures
 
Càtoma
CàtomaCàtoma
Càtoma
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
 
Zanthe
ZantheZanthe
Zanthe
 
Bluemer, un país
Bluemer, un paísBluemer, un país
Bluemer, un país
 
5 els drets de les dones
5 els drets de les dones5 els drets de les dones
5 els drets de les dones
 
Illa Manjula
Illa ManjulaIlla Manjula
Illa Manjula
 
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓNTEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
 
Textos imp i col
Textos imp i colTextos imp i col
Textos imp i col
 
Terranova!
Terranova!Terranova!
Terranova!
 
Treball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais honduresTreball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais hondures
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
 
País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)
 
L' imperialisme
L' imperialismeL' imperialisme
L' imperialisme
 
Island
Island Island
Island
 
Política: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaPolítica: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadania
 
Geo politica i territori
Geo politica i territoriGeo politica i territori
Geo politica i territori
 
Terranova
Terranova Terranova
Terranova
 

Talonge (1)

  • 1. TALONGE “Un país mai no serà lliure, si no ho és la seva gent.”CESK FREIXAS Judith Beltran Júlia Caballé Clara Federico Laura Servitja
  • 2. ÍNDEX • Punt 1: arribem al nostre país • Punt 2: com és el nostre país? • Punt 3: on viuràs? • Punt 4: el ciutadà • Punt 5: caracterització del poder polític • Punt 6: la justicia. La llei i el poder polítc • Punt 7: el poder executiu i les formes de govern • Punt 8: la consitució • Punt 9: l'educació • Punt 10: les utopies
  • 5. HIMNE Com puc explicar-te que el temps empeny els anys, i que el rellotge repeteix les hores com ho fa la història amb les batalles. Deien, dels nostres dies, que amb democràcia parlava el poble, però jo he vist tanta misèria que he deixat de mirar els mapes. Hem sortit al carrer tants cops, hem cridat tantes injustícies, que el crit ens ha fet muts i ja ningú escolta a ningú. No és això pel que lluitàvem, no és això pel que cantàvem. Un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent. Com puc explicar-te que també aixecàvem els llibres quan rebíem cops de porra i estudiàvem lluny de casa. Com puc explicar-te que sabem què és la tortura, i que tortura ho pot ser tot, i que encara ho recordo ara.
  • 6. Hem sortit al carrer tants cops, hem cridat tantes injustícies, que el crit ens ha fet muts i ja ningú escolta a ningú. No és això pel que lluitàvem, no és això pel que cantàvem. Un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent. No hi ha millor anestèsia que les raons del guanyador. Ens fan falta tantes mans com anys té la història; cal parar el rellotge, no repetir els mateixos errors.
  • 7. HISTÒRIA Personatges rellevants Agaton fou el primer president de la república de Talonge un cop aquesta va aconseguir la seva independència l’any 1918. A ell es deu bona part de la tasca important per reconciliar les poblacions turca i grega que conviuen a l’illa.
  • 8. ATERREM A TALONGE A Talonge només s’hi arriba per mar. L’arxipèlag no té cap aeroport i l’única via d’entrada és la marítima.
  • 9. COM ÉS EL NOSTRE PAÍS? Talonge és un arxipèlag compost de quatre illes: Antaviana, Minor, Kíria i Micerina. La capítal es troba a Antaviana i té el mateix nom.
  • 10. COM ÉS EL NOSTRE PAÍS? Fauna: Espècies marines: ELS POPS. Talonge té una reserva natural específica de tortugues.
  • 11. COM ÉS EL NOSTRE PAÍS? Flora: L’espècie més característica de les muntanyes de Talonge és el margalló i la flor nacional és l’astència MargallóAstència
  • 12. COM ÉS EL NOSTRE PAÍS? Economia Tradicionalment Talonge ha estat un poble de pescadors i mariners. L’activitat pesquera era la majoritària i la poca indústria que es va desenvolupar estava associada a la conserva de peix que es comercialitzava. L’agrícultura és escassa i sobre tot centrada en el conreu de cítrics, oliveres i ametllers. La producció d’oli de qualitat de l’illa de Kíria és reconeguda per tot l’Egeu.
  • 13. El tursime ha estat el gran sector econòmic que ha trasformat més l’economia de Talonge a paritr de la segona meitat del segle XX. A diferència d’altres llocs propers, Talonge ha apostat per una explotació racional de la seva costa i ha sabut mantenir els seus espais naturals i frenar l’especulació immobiliària. COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
  • 14. Piràmide de Població COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
  • 15. Població: 50.000 habitants Antaviana: 30.000 Kíria:10.000 Minor: 7.000 3.000 a Micerina. COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
  • 16. Densitat de població: Talonge té una densitat de població força baixa, de menys de 10 habitants per Kilòmetre quadrat, ja que bona part de la zona muntanyenca de l’arxipèlag està deshabitada L’esperança de vida és força elevada (75 anys) i la resta de taxes demogràfiques segueixen la norma de les societats desenvolupades. La natalitat és força reduïda COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
  • 17. Origen mitològic. La llegenda Zeus havia tingut una gran batalla amb Poseidó -el déu dels mars. De retorn al mont Olímp a la península grega va anar caminant per sobre el mar. Cada dia feia un pas i quan trepitjava sorgia una nova illa. En total va fer quatre passes, i és així com es va crear l’arxipèlag de Talonge COM ÉS EL NOSTRE PAÍS?
  • 18. HISTÒRIA Com la resta d’illes de l’Egeu, Talonge va formar part de Grècia, amb qui va compartir la seva història antiga. Al segle XV les illes van ser ocupades pels soldats otomans. A diferència del procés d’independència grec de principi del segle XIX, Talonge va continuar sota domini turc fins després de la Primera Guerra Mundial. Al final de la Guerra i davant la disputa entre grecs i turcs, mitjançant el pacte de Nikosia les potències europees decideixen que les illes formin un nou estat independent. Així neix la república de Talonge
  • 19. EL CIUTADÀ Els ciutadans de Talonge són persones implicades amb el seu estat, ja que l’han ajudat a construir de nou. Totes les institucions són fruit de la creació del nou estat i la ciutadania les ha considerat com a obra fonamental per a la seva convivència pacífica.
  • 20. CARACTERITZACIÓ DEL PODER POLÍTIC La construcció del nou estat de Talonge L’estat neix amb la voluntat de superar els conflictes entre les diferents comunitats de les illes i intenta aconseguir-ho a través del pacte i la màxima participació de la societat en el seu govern. Tothom s’hi ha de veure i sentir representat.
  • 21. LA JUSTÍCIA, LA LLEI I EL PODER POLÍTIC L’estat té com a objectiu la justícia social i la dignitat humana i ha de lluitar contra la desigualtat, sigui del tipus que sigui (raó de sexe, religió, nacionalitat, condició econòmica).
  • 22. EL PODER EXECUTIU I LES FORMES DE PODER El poder s’estructura a partir de: Assemblees locals amb poder per decidir aspectes que afectin les pròpies comunitats/illes.
  • 23. LA CONSTITUCIÓ La constitució fundacional de Talonge recull els aspectes de la seva organtizació i forma de govern, però també d’altrs principis elementals com són: La no existència d’exèrcit propi El control polític de l’explotació del territori (per evitar especulació urbanística i afavorir el desenvolupament comú) Organització d’un sistema assistencial universal i gratuït Educació gratuïta Dret a l’habitatge i al treball
  • 24. L’EDUCACIÓ Des de la seva formació com a estat, Talonge ha tingut clar que un bon sistema educatiu és fonamental per al desenvolupament d’una societat lliure i democràtica. Talonge té una escolarització pública universal que garanteixiuna formació de qualitat a tots els habitants de l’estat. El percentatge del pressupost dedicat a educació i cultura no pot ser mai inferior al d’obres públiques.
  • 25. LA UTOPIA La utopia de Talonge seria la de poder exportar el seu model de convivència harmònica i participació ciutadana a la resta de països del món. De la resta del món, Talonge espera que els conflictes i interessos dels grans països i dels grans mercats no afectin la vida dels estats que han optat per una via política de lluita contra les desigualtats.