UT2_Legislació alimentària i etiquetatge.pdf

LEGISLACIÓ I
ETIQUETATGE
CA T2
1

INTRODUCCIÓN
◦ Els marcs jurídics nacionals són la base fonamental d'un sistema
eficaç de control dels aliments.
◦ En tots els països l'alimentació es regeix per un complex sistema de
lleis i reglaments en els quals s'estableixen els requisits
governamentals que els operadors de la cadena alimentària han
de complir per garantir que els aliments siguin innocus i amb la
qualitat adequada.
◦ En general, el terme legislació alimentària s'utilitza per referir-se a el
conjunt de lleis que regula la producció, el comerç i la manipulació
d'aliments i, per tant, abasta la regulació de l'control dels aliments,
la innocuïtat dels aliments i els aspectes pertinents a el comerç
2

INTRODUCCIÓN
◦ En la legislació alimentària s'estableixen els requisits mínims de qualitat per
garantir que els aliments produïts no estiguin adulterats ni subjectes a cap
pràctica fraudulenta destinada a enganyar al consumidor. A més, la
legislació alimentària hauria d'abastar tota la cadena, des del
subministrament de pinsos per a animals, els controls a les granges i
l'elaboració prèvia, fins a la distribució final i la utilització pel consumidor,
garantint la innocuïtat l'aliment "des de la granja a la taula ".
◦ Els països se solen enfrontar a el problema addicional d'haver d'actualitzar
la seva legislació alimentària de conformitat amb els acords internacionals
com els que estableix l'Organització Mundial de Comerç (OMC) i les
normes de l'Codex. Finalment, l'aplicació de les lleis i els reglaments
alimentaris és fonamental.
3

2. Codi alimentari mundial (Codex
alimentarius mundi)
▪És un compendi de Normes Alimentàries redactat
per una Comissió Internacional que va ser creada el
1962 dins d'un programa conjunt FAO / OMS.
▪Els membres d'aquesta comissió eren els estats
membres de la FAO i l'OMS i el seu caràcter és de
tipus consultiu.
4

Les normes alimentàries que en aquest Codi s'estableixen tenen
diverses finalitats:
• Protegir la salut del consumidor
• Assegurar l'establiment d'unes pràctiques equitatives en el comerç
dels productes alimentaris.
• Fomentar la coordinació de tots els treballs que es facin sobre
normes alimentàries internacionals.
• Determinar prioritats i iniciar i orientar la preparació de projectes de
normes i codis de pràctiques
• Ultimar les normes i els codis de pràctiques i publicar-los en el Codi
Alimentari
5
alimentarius mundi)

▪El Codex Alimentarius és un compendi de regles alimentàries de caràcter
internacional, sobre els aliments, la seva elaboració, les matèries primes,
la higiene i la qualitat nutricional, els additius, l'etiquetatge, presentació,
contaminació, mètodes d’anàlisi ...
▪La comissió del Codex està contínuament emetent normes sobre la
distribució dels diferents productes, sobre la qualitat dels mateixos i sobre
els límits màxims de residus (LMR) permesos.
▪Aquestes normes s'envien als ministeris d'Afers Exteriors, d'Agricultura i de
Sanitat dels països membres de l'OMS, sent aquests últims els que
determinen si accepten la norma i en quines condicions:
• Acceptació completa
• Acceptació diferida
• Acceptació amb especificacions. 6
alimentarius mundi)

▪Acceptació completa: En aquest cas l'Estat estableix que els
productes que s'elaboren d'acord amb la norma podran
distribuir-se lliurement, mentre que els que no ho estan no es
poden distribuir sota aquesta denominació.
▪Acceptació diferida: L'estat manifesta la seva intenció
d'acceptar la norma després que passi un nombre d'anys
prèviament establert.
▪Acceptació amb excepcions especificades: L'Estat atorga la
seva acceptació al producte amb l'excepció de les
excepcions que s'especifiquen en la declaració.
7
alimentarius mundi)

3. Codi alimentari espanyol
▪Creat per un decret (2484/67 de 21 de Setembre) l'any
1967. És el pilar en què es recolza tota la legislació
alimentària espanyola vigent.
"És un cos orgànic de normes bàsiques i sistematitzades
relatives als aliments, condiments, estimulants i begudes,
les seves matèries primes corresponents i per extensió, als
productes, materials, utensilis i estris d'ús i consum domèstic
"
8

3. Codi alimentari espanyol (CAE)
Els objectius del CAE són:
• Definir el que s'ha d'entendre per aliments,
condiments, estimulants, begudes i altres productes o
matèries a les què arriba el Codi.
• Determinar quines són les condicions mínimes que han
de reunir tots els productes anteriors.
• Establir quines són les condicions bàsiques dels
diferents procediments de preparació, conservació,
envasament, distribució, transport, publicitat i consum
dels aliments.
9

CONTINGUT DEL CODI ALIMENTARI ESPANYOL: 38 capítols distribuïts en 5
parts
1ª PART. Inclou 3 capítols sobre Principis Generals: classificació dels
aliments, productes i estris alimentaris.
2ª PART. Inclou 6 capítols sobre les condicions generals que han de ser
complertes per materials, tractaments i personal relacionades amb els
aliments, establiments i indústries de l’alimentació.
3a PART. Inclou 21 capítols on es desenvolupa tot el corresponent als
diferents grups d'Aliments i Begudes.
4a PART. Inclou 5 capítols, que complementen els continguts de la part 3a,
dedicats als additius i les possibles impureses contingudes en els aliments.
5ª PART. Inclou 3 capítols sobre productes relacionats directament amb els
aliments. 10

▪El desenvolupament del CAE necessita d'un suport
legal important que transformi la funció plenament
descriptiva del CAE en ACTES legalment reconeguts
que ajudin a evitar el frau alimentari.
▪S'estableixen així les REGLAMENTACIONS TÈCNIC-
SANITÀRIES i les NORMES DE QUALITAT.
11

4. Reglamentacions tècnic-sanitàries i
normes de qualitat
▪La constant presència de fraus en l'alimentació ha conduït
a la necessitat de promulgar una sèrie de disposicions
legals que ajudin a una millor aplicació pràctica dels
articles del CAE.
▪Aquestes disposicions poden ser agrupades en dos tipus,
que es diferencien tant en el seu concepte com en la
sistemàtica de la seva elaboració i promulgació:
- LES REGLAMENTACIONS TÈCNIC-SANITÀRIES
- LES NORMES DE QUALITAT
12

4. Reglamentacions tècnic-sanitàries
(RTS) i normes de qualitat
▪Les primeres són disposicions legislatives (Reial Decret de
Presidència de Govern) encaminades a determinar, amb
caràcter obligatori, les condicions d'obtenció, elaboració,
industrialització i comercialització d'un sector alimentari, o
bona part d'ell. El seu contingut regula els aspectes tècnics,
sanitaris, i comercials dels diferents sectors alimentaris:
sector lacti, pesquer, carni, agropecuari, càtering ...
▪La legislació alimentària inclou unes RTS de caràcter
general i altres de caràcter particular.
13

▪REGLAMENTACIONS TÈCNIC-SANITÀRIES de caràcter general:
- Norma general sobre l'etiquetatge, presentació i publicitat
dels productes alimentaris
- Norma general per al control del contingut efectiu dels
productes alimentaris envasats
- Condicions generals d'emmagatzematge no frigorífic
- Additius alimentaris
- Agents aromàtics per a alimentació
- Manipuladors d'aliments
- Repressió de fraus alimentaris
- Menjadors col·lectius
- Transport d'aliments 14

▪REGLAMENTACIONS TÈCNIC-SANITÀRIES de caràcter particular:
- Productes lactis
- Sucs de fruites
- Begudes refrescants
- Peixos
- Plats preparats
- Escorxadors i sales d'especejament (“despiece”), centres
de contractació, emmagatzematge, distribució de carns
i menuts (“despojos”).
- altres
15

▪Els continguts de les RTS depenen del sector alimentari
concret, però en general indiquen:
- Són d’àmbit de aplicació
- Definició i classificació, dir, que és el que s'està regulant, el
que s'inclou i s'exclou
- Condicions dels locals i instal·lacions, dels materials, de
l'utillatge i del personal. Manipulacions permeses i prohibides.
- Matèries primes, preparació, característiques dels aliments
preparats, toleràncies relatives als gèrmens de blat, additius ...
- Competències i responsabilitats.
16

▪Les normes de qualitat (ja definides en la normalització) són
disposicions legislatives que defineixen cada producte de
forma detallada, assenyalant les condicions i
característiques que han de reunir per a la seva
comercialització.
▪Així mateix, determina els factors que s'han de tenir en
compte a efectes de classificació en categories per a la
venda del producte tractat.
▪Hi ha normes que tenen un caràcter general i d'altres que
són específiques d'un grup d'aliments o d'un producte
concret
17

NORMES D' QUALITAT:
A) de caràcter general:
• Etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris.
• Recipients que continguin productes alimentaris frescos de caràcter perible
B) de caràcter específic:
• 26 sobre carn i productes carnis
• 26 sobre llet i productes lactis
• 4 sobre peixos i derivats
• 43 sobre conserves vegetals, sucs i derivats, plats preparats
• 2 sobre olis i greixos
• 1 sobre edulcorants naturals i derivats
• 1 sobre la llegums
18

5. Legislació comunitària
▪La UE emet constantment normatives sobre aliments i
productes alimentaris que han de ser adoptades pels
estats membres.
▪Hi ha dos tipus d'ACTES legislatius a la UE:
- ACTES OBLIGATORIS: reglaments, directives i decisions
- ACTES NO OBLIGATORIS (no tenen valor jurídic, només
polític i moral): recomanacions i dictàmens
19

▪REGLAMENTS:
o Són de caràcter comunitari
o Creen dret comú sense tenir en compte fronteres
(afecta a tots els membres comunitaris)
o Tenen aplicabilitat directa (anul·len la directiva
nacional)
o Contenen drets o imposen obligacions als ciutadans
comunitaris
20

▪DIRECTIVES:
◦ Es limiten a assenyalar a un o diversos Estats que han
d'adoptar les mesures necessàries per a la realització
d'un objectiu (tenen en compte les característiques
de cada estat membre).
◦ Actuen sobre els sistemes jurídics nacionals i estan
dirigits exclusivament als Estats, no creant drets o
obligacions directes per als ciutadans de la
Comunitat.
21

▪DECISIONS:
◦ Les institucions de la UE poden obligar o atorgar a un
Estat membre un seguit de decisions o preceptes
sense modificar la seva normativa nacional.
▪RECOMANACIONS:
◦ Suggereixen als destinataris un comportament
determinat en temes de salut pública.
▪DICTÀMENS:
◦ Són emesos per institucions comunitàries per avaluar
situacions existents o fets concrets de la Comunitat o
als Estats Membres. 22

6. Norma general per a l'etiquetatge
dels aliments
◦ Legislació bàsica
Reial Decret 1344/1999: NORMA GENERAL D'ETIQUETATGE,
PRESENTACIÓ I PUBLICITAT DELS PRODUCTES ALIMENTARIS. La seva
darrera modificació la constitueix EL REIAL DECRET 1245/2008.
◦ Des de l'any 2011 es fa obligatori per normativa de la UE, la
modificació de l'apartat "informació nutricional", el contingut
s'imposa a Espanya, per trams, des de desembre de 2014 fins a
desembre de 2016.
◦ Els seus principis generals s'apliquen tant a l'etiquetatge, com a la
presentació del producte i a la publicitat que d'ells es faci. 23

dels aliments
◦ Què és l'etiquetatge?
Són totes les mencions, marques de productes, imatges i
símbols que apareixen en l'envàs, les instruccions i
l'etiqueta, ja sigui adhesiva, penjant o impresa que
acompanyen o es refereixen al producte.
No tot el que apareix en l'envàs es pot considerar
etiquetatge: funció comercial o decorativa.
24

dels aliments
▪Principis generals:
◦ No ha d'induir al comprador a error sobre les
característiques, naturalesa, composició i qualitats del
producte, la quantitat, durada, origen o manera de
fabricació.
◦ No se li ha d'atribuir al producte efectes o propietats que
no tingui.
◦ No ha de suggerir que un producte té característiques
particulars quan tots els altres producte similars les tinguin
també.
◦ No es pot atribuir al producte propietats preventives,
terapèutiques o curatives. 25

dels aliments
▪ Mencions obligatòries
◦ Denominació
◦ Categoria comercial
◦ Quantitat neta i pes escorregut (“escurrido”).
◦ Llista d’ingredients
◦ Grau alcohòlic (per sobre de 1,2%)
◦ Informació nutricional (des de 2011)
◦ Origen i procedència
◦ Consum preferent o caducitat
◦ Identificació del lot
◦ Forma d’ús
◦ Avís als fenilcetonúrics
◦ Tractat amb radiacions ionitzants
◦ Envasat en atmosfera protectora
◦ Amb edulcorants o ensucrat
◦ Presència de substàncies que provoquen al·lèrgia i intolerància
◦ Presència en aliments i pinsos d’OMG.
◦ Identificació del comerciant i registre sanitari
26

dels aliments
▪Mencions no obligatòries
◦ Marca
◦ Codi de barres
◦ Al·legacions relatives a la salut
◦ Envasat al buit
◦ Segells referents a qualitat i premis
27

6.1 Mencions obligatòries
➢Denominació: Què és això?
• Denominació legal o reglamentària: "beguda refrescant a base de
suc de taronja", "nèctar de taronja" ...
• Nom consagrat per l'ús: "pizza", "canelons", "ensaïmades" ...
• Descripció del producte: "sopa de pollastre amb fideus i verdures",
"galetes banyades en xocolata" ...
• Ha d'incloure l’estat físic de l'aliment o tractament específic a què
s'ha sotmès: triturat, en pols, congelat, concentrat, fumat..., si ometre-
lo pot crear confusió en l'ànim de consumidor.
• Si el producte s'ha sotmès a radiacions ionitzants ha d'aparèixer en la
denominació.
28

➢Categoria comercial:
• En funció de la qualitat dels seus ingredients i del producte
final: "extra", "primera", "segona" ... En fruites, verdures, carns ...
• En altres productes no existeix categoria legal: brioixeria i
pastisseria.
29

➢Llista d'ingredients:
- Productes no obligats:
• Fruites i verdures fresques (sense pelar ni tallar)
• Aigües gasificades
• Formatges, mantegues, llets i cremes fermentades (si
només porten producte lacti, enzims i
microorganismes fermentadors necessaris)
• Productes alimentaris constituïts per un sol ingredient:
sucre, farina, cafè ...
• Vinagres sense res afegit
30

- Ordre de la llista:
• Títol: "INGREDIENTS"
• Aparició en ordre decreixent segons el seu pes
• L'aigua afegida es constata segons la seva
importància en el producte final: no s'informa si és
menys de 5% del pes total.
• Productes deshidratats: ordre segons producte
reconstituït.
• Si no hi ha predomini (barreges de fruites i verdures)
s'etiqueta "en proporcions variables".
31

- Indicació quantitativa dels ingredients, obligatòria quan:
• L'ingredient figura en la denominació de venda (sopa de ceba)
• L'ingredient està destacat en l'etiqueta amb imatges o text
• Es tracta d'un component essencial del producte segons legislació.
- Indicació quantitativa dels ingredients, NO obligatòria quan:
• La seva quantitat està establerta en la legislació
• Es fa servir per aromatitzar en petites quantitats
• Siguin una barreja de fruites, hortalisses, espècies o plantes
aromàtiques en què cap predomina.
32

- Nom dels ingredients: nom específic, llevat de:
• Els olis, que només tenen obligació de posar: "vegetals", "animals" i si
estan "hidrogenats".
• Els additius, que han d'aparèixer amb la categoria seguit del nom
específic o del número de la UE.
• Les aromes, "Aroma de ...." especificant-lo.
- No es consideren ingredients i per tant no apareixeran nomenats:
• Els additius que formen part d'algun dels ingredients que componen
l'aliment però no tenen funció tecnològica en el producte acabat.
• Els auxiliars o coadjuvants tecnològics, ja que no apareixen en el
producte final.
33

➢Información nutricional:
- Fins 2011 l'etiquetatge nutricional només era obligatori si a l’etiqueta
constava "ric en fibra", "ric en calci", en els aliments infantils, i en
productes de règims específics.
- El 25 d'octubre de 2011 es publica el reglament de la UE:
o És obligatòria des de llavors (a Espanya entre desembre de 2014 fins a
desembre de 2016) la informació nutricional per a la majoria dels aliments
transformats, que fa referencia a:
• El valor energètic
• Els greixos, (destacant els greixos saturats)
• Els hidrats de carboni, (destacant els sucres simples)
• Les proteïnes
• La sal 34

➢Información nutricional:
- Tots aquests elements s'han de presentar al mateix camp visual
expressats per 100 g o 100 ml. Poden afegir-se: vitamines, fibra, midó,
àcids grassos insaturats ... (no obligatori)
- Aliments exempts d'etiquetatge nutricional:
• Les begudes alcohòliques que continguin més de l'1,2% en volum d’alcohol
• Els aliments no envasats (llevat que es cregui necessari en l'àmbit nacional d'algun
estat membre).
• Aliments envasats (de superfície inferior a 25 m2).
http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/noticias_y_actualizaciones/noticia
s/2016/informacion_nutricional_obligatoria.htm
També es fa obligatori el País d'origen d'aliment (fins ara només era en
carn de boví, les fruites i les verdures, la mel, i l'oli d'oliva)
35

➢Identificació del fabricant i registre sanitari:
- Ha de figurar una adreça o raó social de l'empresa.
- Opcionalment: telèfon de l'empresa o telèfon
d'informació al consumidor, Número de registre sanitari
(no sempre és obligatori) o marca de salubritat.
36

➢Data de caducitat:
- En aliments molt peribles, l'aliment ha de retirar-se de les
prestatgeria a partir d'aquesta data i no s'ha de consumir.
- Consum preferent: A partir d'aquesta data el producte
perd qualitats però pot seguir sent consumit. S'indica:
• Dia i mes: si la durada és inferior a 3 mesos
• Mes i any: si la durada és entre 3 i 18 mesos
• Any: si dura més de 18 mesos
37

➢Excepcions que no necessiten data de caducitat o consum
preferent:
• Fruites i hortalisses fresques
• Vins i altres begudes alcohòliques fetes a base de raïm o most de raïm.
• Begudes amb graduació superior a 10º
• Begudes refrescants, sucs de fruita, nèctars en envasos de més de 5
litres destinats a col·lectivitats
• Productes de forn i rebosteria que es consumeixin en una 24 hores des
de la seva fabricació
• Vinagres, sal i sucres sòlids
• Productes de confiteria fets a partir de sucres aromatitzats o acolorits,
caramels, gominoles, xiclets ... 38

➢Altres dates:
• Data d'envasament.
• Data de fabricació (optativa);
Aquestes dues anteriors no tenen significació si no van
acompanyades de la data de caducitat o consum preferent.
• Any de collita (obligatòria en vi amb denominació d'origen
controlada)
39

➢Altres mencions obligatòries:
- Identificació del lot: permet identificar i retirar aliments en mal estat.
- Forma d'ús: només si la seva omissió condueix a un mal ús per part del
consumidor.
- Origen i procedència: ja comentat
- Grau alcohòlic: si és superior a l'1,2%
- Quantitat neta i pes escorregut.
- Tractat amb radiacions ionitzants: sempre és obligatori i ha d'aparèixer en la
denominació del producte.
- Envasat en atmosfera protectora
- Amb edulcorants o ensucrat
- Avís fenilcetonúrics
- Presència d'al·lèrgens i OMG 40

6.2 Mencions NO obligatòries
➢Al-legacions relatives a la salut: "Ajuda a regular el colesterol", "reforça
les defenses" ...
➢Envasat a el buit: l'aire s'ha succionat
➢Marca: responsable que el producte aparegui en el mercat (fabricant
o distribuïdor)
➢Codi de barres: identifica inequívocament al producte, 13 dígits (model
EAN 13):
- 2 primers: país que va sol·licitar el codi (no ha de ser necessàriament el
d'origen)
- 5 següents: identificació de l'empresa i fabricant (assignats per l'AECOC,
Associació Espanyola de Codificació Comercial)
- 5 següents: identifiquen el producte (assignats pel fabricant)
- Últim dígit: Dígit Control, s'obté a través d'un procés de càlcul i que evita
l'error en la lectura automàtica de codi de barres. 41

6.2 Mencions NO obligatòries
➢ Codi bidimensional QR (Quick RESPONSE CODE): aquest
sistema va començar a utilitzar-se en els vins però s'està fent
extensible a altres aliments.
- Cada codi permet al consumidor, accedir i visitar la pàgina
web per aconseguir informació detallada de les
característiques del vi.
- Tan sols una captura amb el nostre mòbil per accedir a la
descripció completa de el vi per part d'un enòleg.
42

7. Etiquetatge de substàncies que
provoquen al·lèrgies i intoleràncies
• Encara que es poden donar reaccions al·lèrgiques a qualsevol
aliment o component del mateix, la majoria d'al·lèrgies
alimentàries estan associades al consum d'un grup reduït
d'aliments.
• Els al·lèrgens alimentaris més comuns són la llet de vaca, els ous, la
soja, el blat, els crustacis, les fruites, els cacauets i la fruita seca,
com les nous.
• Per a ells s'han establert normes d'etiquetatge que obliguen a
indicar la seva presència quan s'incorporen de forma voluntària als
aliments com a ingredients.
43

• Les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries són un tema
important en la seguretat alimentària, i la indústria
alimentària ha de procurar ajudar a aquells que pateixen
al·lèrgies a seleccionar una dieta adequada i fiable.
• Els fabricants han d'indicar sobre la presència en els
aliments d'ingredients que causen al·lèrgies i
intoleràncies, i evitar la seva contaminació accidental
amb al·lèrgens que estiguin presents en altres productes.
44

Ingredients, i els seus derivats, que s'han de declarar clarament en
l'etiqueta dels aliments envasats:
- Fruits amb closca: ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, castanyes
de Pará, pistatxos o festucs, macadàmies o nous d'Austràlia
- Cereals que continguin gluten (blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o
les seves varietats híbrides)
- Api - Soja
- Crustacis - Tramussos
- Ous - Sèsam
- Peix - Cacauets
- Llet - Mostassa
- Mol·luscs - Diòxid de sofre i sulfits 45

8. Etiquetatge d'aliments i pinsos
modificats genèticament
▪Contingut d'OMG (transgènics): des del 19 d'Abril de l'any 2004
és obligatori en l'etiquetatge dels productes alimentaris a la UE
(només permesos: blat de moro, soja, colza, cotó, remolatxa
sucrera i patata com OMG).
▪S'aplica als aliments que vagin a subministrar-se com a tals al
consumidor final o a les col·lectivitats (Restaurants, hospitals ..) i
que sigui un aliment modificat genèticament, o ell o els seus
ingredients continguin o estiguin produïts a partir d'organismes
modificats genèticament.
46

▪ No aplica l'etiquetatge als aliments que continguin
material que, al seu torn, contingui o estigui compost
per organismes modificats genèticament o hagi estat
produït a partir d'organismes, sempre que el contingut
d'aquest material no superi el 0,9% dels ingredients de
l'aliment considerats individualment o dels aliments
consistents en un sol ingredient, i a condició que
aquesta presència sigui accidental o tècnicament
inevitable.
47

▪ Si l'aliment està compost per més d'un ingredient, a la llista d'ingredients
figurarà entre parèntesis, immediatament després de l'ingredient en qüestió:
"Modificat genèticament" o "produït a partir de ... modificat genèticament".
▪ Si l'ingredient ve designat pel nom d'una categoria, a la llista d'ingredients
figurarà "Conté (nom de l'organisme) modificat genèticament" o "conté (nom
de l'ingredient) produït a partir de (nom de l'organisme) modificat
genèticament.
▪ A falta de llista d'ingredients, en l'etiquetatge figurarà clarament el text
"modificat genèticament" o "produït a partir de (nom de l'organisme) modificat
genèticament ".
48

▪Exemples:
✓"Cereals d'esmorzar ", si un dels ingredients és blat de moro modificat
genèticament, a la llista d'ingredients de l'etiqueta figurarà: "Farina de
blat de moro (produïda a partir de blat de moro modificat
genèticament).
✓"Galeta de xocolata "quan la xocolata conté lecitina de soja
modificada genèticament, a l'etiqueta figurarà:" ....chocolate (conté
lecitina produïda a partir de soja modificada genèticament) "
49

9. Tipus de contaminants
Hi ha diferents tipus de contaminants:
Contaminants físics. Són cossos estranys que generalment són apreciats
per l'ull humà, com ara vidres, ossos, espines, closques, plàstics, efectes
personals (pendents, rellotge, penjant, etc.). Tots ells suposen un perill per
al consumidor ja que poden causar-li danys com talls, ennuegaments,
etc.
Contaminants químics. En aquest grup englobem substàncies tòxiques
que poden arribar a l'aliment de forma casual, o que estan presents en ell
per una incorrecta manipulació. Són productes químics de tota índole
com: productes de neteja i desinfecció, insecticides, ambientadors,
residus de plaguicides, metalls pesants, etc.
50
CONTAMINANT D'ALIMENTS = presència de qualsevol agent estrany a l'aliment capaç de
produir un efecte negatiu per a la salut de l'consumidor

Contaminants biològics. Qualsevol organisme o la substància
derivada d'un organisme que suposa una amenaça per a la salut
humana. El principal problema el constitueix el microorganisme
(bacteris, llevats, fongs, virus i paràsits). Els contaminants biològics
presenten particularitats respecte als altres contaminants:
◦ Els microorganismes una vegada que han contaminat l'aliment,
tenen a més la capacitat per créixer en ell.
◦ Poden constituir una font de contaminació perillosa per a la salut
de consumidor quan es tracta de microorganismes patògens, ja
que no alteren de manera visible l'aliment.
51

Tipus de contaminació:
◦ Contaminació primària o d'origen. Ocorre en el mateix
procés de producció primària d'aliments; per exemple,
quan l'ou es contamina per la femta de la gallina.
◦ Contaminació directa. La contaminació es produeix per
mitjà de la persona que manipula els aliments; per
exemple, quan s'esternuda sobre el menjar.
◦ Contaminació creuada. És el pas de contaminants d'uns
aliments a uns altres. Es pot donar barrejant aliments crus i
cuinats (en els cuinats hem eliminat gran part de bacteris
però en els crus no, i poden passar d'uns als altres, fent els
cuinats perillosos per a la salut). També pot donar-se
contaminació creuada a l'utilitzar els mateixos estris (taula
de tall, ganivet, etc.) per tractar aliments crus i després
cuinats, sense prèvia neteja (Figura)
52

UT2_Legislació alimentària i etiquetatge.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Featured

Featured (20)

UT2_Legislació alimentària i etiquetatge.pdf