2. Les estructures globals poden presentar una articulació interior de
parts o membres que tenen funcions determinades en el tot. La
correspondència que s'establix entre unes part i la totalitat de la
forma no es manté quan eixa part es trasllada a un altre conjunt.
UNA PART EN UN TOT ÉS QUELCOM DIFERENT D'EIXA PART
AÏLLADA O EN UN ALTRE TOT
L'art, particularment, s'ha beneficiat amb els seus estudis i
aportacions, amb autors com:
4. PERCEPCIÓ és la impressió del món exterior aconseguida
exclusivament per mitjà dels sentits. La percepció és una
interpretació significativa de les sensacions.
Limitant l'estudi de les percepcions només al camp visual,
direm que, És la sensació interior de coneixement
aparent que resulta d'un estímul o impressió lluminosa
registrada en els nostres ulls.
12. Quan les parts d'una totalitat reben un mateix estímul,
s'uneixen formant grups en el sentit de la mínima
distància. Aquesta ordenació es produeix de manera
automàtica i, només per una resistència del perceptor, o
per una altra llei contradictòria, pot anul · lar aquesta
lectura
31. Observem que les experiències individuals humanes
condicionen la percepció a especialitzar-se. Hi ha
professionals que s'ensinistren en lectures invertides,
altres en la visió i comprensió de negatius fotogràfics i
radiogràfics, en discriminacions subtils de productes pel
tacte, olor o visió. I aquests professionals reaccionen
davant d'un mateix estímul d'una manera diferent en
funció de la seva experiència adquirida. Proves ens han
demostrat que si es presenten figures poc familiars perquè
després siguin reproduïdes, aquestes acabaran semblant-
se a les figures familiars, més que als originals mostrats
com a models
37. Quan concorren diversos elements de diferents classes, hi
ha una tendència a constituir grups amb els que són
iguals. Aquesta experiència la presentem aïllada, per
evitar la influència d'altres lleis i per això estan
equidistants tots els elements integrants. Si les
desigualtats estan basades en el color, l'efecte és més
sorprenent que en la forma. Abundant en les desigualtats,
si es potencien les formes iguals, amb un color comú,
s'estableixen condicionants potenciadors, per al fenomen
agrupador de la percepció.
51. El plantejament figura-fons té especial importància per al
nostre estudi sobre la percepció i posterior representació
de l'espai pictòric. Aquestes experiències continuen sent
sobre formes planes, però en presentar unes figures que
estan "sobre" un fons, s'obté una percepció "en
profunditat", que trasllada la figura a un primer terme,
fora del pla real de la representació, i deixa el fons a certa
distància indefinida. S'organitza així, amb simples formes
bidimensionals que operen en el pla, una nova dimensió
de RELLEU que s'estructura en la direcció perpendicular al
pla.
56. Les parts d'una figura que té "bona forma", o indiquen
una direcció o destí comú, formen amb claredat unitats
autònomes en el conjunt. Aquesta llei permet la fàcil
lectura de figures que s'interfereixen formant aparents
confusions, però prevalent les seves propietats de bona
forma o destí comú, es veuen com desglossades del
conjunt
61. La línia sabem que és una creació del dibuix, una
abstracció, i és difícil trobar aïllada a la natura, per això,
sempre s'associen al límit d'una superfície, formant el seu
contorn. Aquesta nova llei sembla ser operativa perquè
assenyala el fet que les línies rectes paral · leles formen
grups més definits i estables que els punts, que delimiten
pitjor un espai.
