1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: JOVES.
La llum de la finestra m'il·lumina la cara. A Barcelona, no paren de volar grans cotxes i petites
motos per les Rambles. De tant en tant sento algun soroll d'una relliscada. Les ambulàncies no
triguen a venir. Em dic, bé això és el menys important en aquests moments. El que vull explicar
és que ahir, dia 17 de març de 2012 a les tres de la matinada, el meu pare, Andreu Aribau
Casal va morir atropellat per un cotxe de la marca chevrolet de color negre. El meu pare era un
gran empresari de grans oficines, ple d'inspiració amb uns objectius molt clars d'ara endavant.
Ell venia de la feina, treballava amb la companyia Apple, en unes grans oficines on reparaven
Macbook, Macbook Pro, MacBook Air, Imac, Ibook, MacPro, MacMini, PowerMac G3 G4 G5,
PowerBook G4, iPhone, iPad e iPod. Realment el meu pare tenia una bona feina, i ahir dia 17
de març de 2012 a les tres de la matinada a la ciutat de Barcelona va morir atropellat per un
desgraciat. Pel que he sentit comentar a la mare, és una de les persones que m'estimo més en
aquest món, la mare. Treballa al Triangle, es troba a la Plaça Catalunya, concretament la seva
botiga és Fnac, des de petita l'embogeix remenar prestatges plens de llibres, discs de música i
passar hores atenent al seu públic amb aquell bell somriure que té ella. Bé el que deia, el pare
just el dia que va ser atropellat, venia de la feina, però el que jo no sabia és que ell venia begut
i just en el moment en que ell travessava algú el va telefonar, ell entusiasmat de que el
truquessin, si, si estrenava telèfon aquella mateixa nit, li van regalar a la feina, ja que treballen
amb la casa Apple, doncs tots els empresaris havien de tenir un Iphone 4s. Però justament
aquell maleït aparell de comunicació va destrossar-li la vida a ell, a la mare i a mi. Fa
francament poc, la policia ha trucat, una veu ronca ens ha informat que han detectat el vehicle
amb que s'ha dut a terme l'accident. És una Vespa de color blau, la matricula ha estat
perfectament detectada amb la imatge del radar. La mare i jo arribem a casa destrossats pels
fets. Avui dia 18 de març de 2012 serà un dia trist,molt trist. Serà el primer dia sense la
estimada presència del meu pare. Ja fa tres anys que l'Andreu Aribau Casal, el meu pare ens
va deixar a mi i a la mare. Com el trobo a faltar... M'agradaria dir que coneixia al meu pare,
però malgrat la seva mort, no és així. Aquest mati, ens han telefonat de l'Hospital Vall d'Hebron
de Barcelona informant-nos, que el meu pare patia ceguesa des de feia anys. Tots ho sabien,
però ell ho duia amb molta discreció. Cada vegada que les meves cames em porten a les
seves oficines d'Apple, tinc un sentiment de ràbia extrem, maleïts Iphone, maleïdes motos,
maleïda Barcelona que mai pots estar quieta, i si et mous treus la vida a algú. I nosaltres aquí
sols, donant voltes que em fet malament perquè el pare hores d'ara si no treballes amb aquests
productes del dimoni, si no existissin les motos, ni les begudes ni res perquè una persona
adulta sigui capaç de ser tant burro de estar pendent del telèfon just abans de saber que serà
atropellat just aquella mateixa nit en que per ell només existia, ell l'Andreu Aribau Casal, el seu
nou telèfon, la lluna i els vehicles que mai s'aturen ni ho faran. Mentre jo sigui mort, mai ho
faran. Per totes aquelles persones que han perdut un familiar estimat en un accident de trànsit.
No obstant això, dedico aquestes paraules a tots els qui encara callen. Aina San Nicolàs
Domper. 1er de batxillerat escola Joviat.