2. Fissió
A mesura que el nombre de neutrons augmenta
respecte el nombre de protons, sortint de la banda
d'estabilitat, l'àtom es torna més inestable.
La suma de les masses dels nuclis i les partícules
resultants de la fusió no es igual a la de la partícula
inicial, perquè part de la massa s’ha transformat en
energia. Aquesta energia s’emet en forma de rajos
gamma i en forma d’energia cinètica, que escalfa la
matèria del voltant.
3. L’urani
El període de semidesintegració de
l'urani-235 és 704.000.000 d'anys, el que
els converteix en útils per estimar l'edat
de la Terra
De cada gram d'urani natural el 99,284%
de la massa és urani-238, el 0,711%
urani-235
Per les reaccions nuclears s’utilitza
l’urani-235 perquè té una probabilitat molt
mes alta de fisionar-se pel bombardeig de
nuetrons (reacció en cadena)
Representació digital L’utilització de l’urani varia principalment
d’un àtom d’urani entre l’obtenció d’energia i la creació
d’armes
4. La fissió va ser descoberta el 1938 per Lise Meitner, Otto Hahn i Fritz
Strassmann a partir de les investigacions de Fermi. Juliot Curie va descubrir
que durant la fissió s'emetien neutrons, fent possible la reacció en cadena.
http://www.youtube.com/watch?v=hKZoThmpbD0
Amb l’arribada de la II Guerra Mundial, EEUU va començar a investigar el
potencial de l’urani per construir un arma i usar-la contra els nazis. Al 1939 es
va avisar al president i es van donar els primers pasos per a la investigació. El
projecte va ser anomenat “Projecte Manhattan”. Fermi va formar part d’aquest
projecte.
http://www.youtube.com/watch?v=__RNllbGDj8
• "Baker" 24 de Juliol de 1946 (GMT)
Operation Crossroads, Atolon de Bikini (40.000 km de Hawaii), Marshall
Islands (11 mesos després de les bombes del Japó)
• La bomba de Nagasaki tenia 25 kilotons (104,1 TJ), aquesta en te 21.
• 25 m sota el mar
• Va enfonsar 70 de 185 vaixells
5. Fusió
La fusió es un procés invers a la fissió.
Consisteix a unir dos nuclis lleugers
(normalment l’hidrogen i els seus isòtops).
Es el que es dona a les estrelles.
Hidrogen Heli Carboni
La fusió depèn de superar la barrera de
S’utilitza l’heli per disminuir l’efecte del l’electromagnetisme per arribar a
camp electromagnètic l’abast de la força nuclear forta
6. Fusió nuclear per confinament inercial (FCI)
Fusió nuclear per confinament inercial (FCI): És
una tecnologia per a produir la fusió termonuclear
aprofitant la inèrcia mecànica de petites esferes
sòlides i denses de Deuteri-Triti per escalfar-les
fins la temperatura de fusió mitjançant la injecció
de breus i intensos polsos d'energia (radiació làser
o partícules molt energètiques procedents d'un
accelerador). El bombardeig d'aquestes esferes
provoca la seva escalfament i la posterior
compressió de la seva superfície a una altíssima
temperatura, formant un plasma calent. El plasma
s'escaparà lliurement cap a fora, però per
conservació de l'impuls, part de les partícules
haurà d'anar cap a dins. Aquesta implosió serà
capaç de comprimir la mescla de gas Deuteri-Triti
que pot col·locar dins de l'esfera, i juntament amb
la calor produïda provocar una fusió termonuclear.
En aquest procés, les fases d'escalfament i
confinament s'efectuen a la vegada, usant el
mateix dispositiu subministrador de l'energia.
7. Fusió nuclear per confinament magnètic (FCM)
Tecnologia per a provocar la fusió mantenint el
plasma de Deuteri-Triti confinat mitjançant un
camp magnètic de la configuració i intensitat
adequades. Amb l'ús dels camps
electromagnètics s'aconsegueix que les
partícules del plasma s'accelerin, evitant que
segueixin camins aleatoris i puguin reaccionar
amb més facilitat. Les fases d'escalfament i
confinament es fan per separat. El confinament
magnètic més simple és un camp magnètic
uniforme, on les partícules realitzaran
trajectòries espirals al voltant de la direcció del
camp Això seria suficient per confinar les
partícules en només dues direccions. Per
evitar la pèrdua de les partícules al llarg de l'eix
del camp se sol utilitzar un toro.
Editor's Notes
Els precessos naturals tendeixen a la mínima energia, es a dir, a la màxima estabilitat. Als àtoms, degut a la força de repulsió que hi ha entre els protons, existeix una altra força anomenada força nuclear forta que manté unit els nucleons, establint una relació entre tots els nucleons. Als nuclis amb un nombre alt de protons, degut a que la força nuclear forta es de curt abast, cal augmentar el nombre de neutrons per poder mantenir una certa estabilitat a l'àtom. A mesura que el nombre de neutro n s augmenta respecte el nombre de protons, sortint de la banda d'estabilitat, l'àtom es torna més inestable. Aquest es el motiu pel qual s’utilitza l’urani com a combustible per les reaccions de fissió nuclear, a més dels avantatges econòmics. La fissió es un procés exotèrmic mitjançant el qual el nucli atòmic pesat es divideix creant altres nuclis més estables. La suma de les masses dels nuclis i les partícules resultants de la fusió no es igual a la de la partícula inicial, perquè part de la massa s’ha transformat en energia. Aquesta energia s’emet en forma de rajos gamma i en forma d’energia cinètica, que escalfa la matèria del voltant.
La fusió es un procés invers a la fissió. Consisteix a unir dos nuclis lleugers (normalment l’hidrogen i els seus isòtops). Com que la massa inicial es més petita que la final (defecte de masses), es produeix un alliberament d’energia Per contrarestar la força elèctrica que separa els nuclis atòmics, existeix la força nuclear forta, però aquesta actua a una distancia molt petita. Per poder unir dos nuclis atòmics s’ha de vèncer la força elèctrica fins que pugui actuar la força nuclear forta. Per aconseguir això es necessari apropar els nuclis amb una gran energia cinètica. Per aconseguir aquesta energia cal escalfar els àtoms a una temperatura molt elevada i a una pressió molt alta. Aquesta massa que es forma, on els protons i els neutrons estan barrejats rep el nom de plasma, i està ionitzat perquè els electrons s’han anat amb el camp elèctric. Aquesta reacció té una eficiència molt major que la fissió, però el problema es que no existeixen materials que aguantin tanta temperatura .
Fusió nuclear per confinament inercial (FCI): És una tecnologia per a produir la fusió termonuclear aprofitant la inèrcia mecànica de petites esferes sòlides i denses de Deuteri-Triti per escalfar-les fins la temperatura de fusió mitjançant la injecció de breus i intensos polsos d'energia (radiació làser o partícules molt energètiques procedents d'un accelerador). El bombardeig d'aquestes esferes provoca la seva escalfament i la posterior compressió de la seva superfície a una altíssima temperatura, formant un plasma calent. El plasma s'escaparà lliurement cap a fora, però per conservació de l'impuls, part de les partícules haurà d'anar cap a dins. Aquesta implosió serà capaç de comprimir la mescla de gas Deuteri-Triti que pot col·locar dins de l'esfera, i juntament amb la calor produïda provocar una fusió termonuclear. En aquest procés, les fases d'escalfament i confinament s'efectuen a la vegada, usant el mateix dispositiu subministrador de l'energia.
Tecnologia per a provocar la fusió mantenint el plasma de Deuteri-Triti confinat mitjançant un camp magnètic de la configuració i intensitat adequades. Amb l'ús dels camps electromagnètics s'aconsegueix que les partícules del plasma s'accelerin, evitant que segueixin camins aleatoris i puguin reaccionar amb més facilitat. Les fases d'escalfament i confinament es fan per separat. El confinament magnètic més simple és un camp magnètic uniforme, on les partícules realitzaran trajectòries espirals al voltant de la direcció del camp Això seria suficient per confinar les partícules en només dues direccions. Per evitar la pèrdua de les partícules al llarg de l'eix del camp se sol utilitzar un toro.