1. OCEANS AL PUNT DE SAL
Potser has notat que es flota més al mar que dins d’una
piscina d’aigua dolça. Però de mars n’hi ha molts. Entre
diferents mar i oceans, notaríem alguna diferencia?
Provem-ho?
No s’ha de pujar a cap avió. Només cal seguir el nostre gran lema: si tens una cuina,
tens un laboratori!
És un experiment realment senzill, on el protagonista serà un submarí. Un de bastant
gustós. De fet, ens l’acabarem menjant. Però no ens avancem, mirem abans que no ens
falti res.
Els ingredients són:
- Sal fina de cuina (uns 250 grams com a mínim)
- Aigua de l’aixeta
- Balança de cuina
- Olives normals, amb pinyol (si no en tenim, també pot ser un ou, un pèsol, ...)
- 3 gots transparents, com més alts millor, i una cullera per remenar.
- Un recipient on poder remenar bé. O si la teniu, i voleu afegir uns grams de glamour
a l’experiment, una coctelera.
Per què flotem? Doncs per la diferent quantitat de sal que hi ha dissolta en l’aigua. És a
dir, la diferència de salinitat.
I ara la pregunta és: en diferents mars, flotarem diferent?
Com ja deveu haver endevinat, l’oliva es convertirà en el nostre submarí. La
submergirem en diferents mars i observarem què passa. La sal la dissoldrem en l’aigua i
ho farem en tres concentracions diferents, per tal d’imitar les aigües de tres mars: el
Bàltic, el mar Roig, i el Mediterrani.
Tot i que l’aigua de mar conté bastants més elements que la sal de cuina (bàsicament
es tracta de clorur de sodi), per experimentar diferències de flotabilitat, ja ens anirà bé.
Quan tinguem les tres aigües al punt de sal, en 3 gots diferents, haurà arribat el moment
de submergir-hi el nostre submarí-oliva.
Aquí teniu la quantitat de sal que heu de posar en cada cas:
MAR BÀLTIC: 15 grams de sal per 1 litre d’aigua.
MAR MEDITERRANI: 37 grams de sal per 1 litre d’aigua.
MAR ROIG: 45 grams de sal per 1 litre d’aigua.

2. Procediment:
Per a cada mar heu de:
− Peseu la sal
− Mesureu 1 l d’aigua en el recipient per a remenar.
− Barregeu bé l’aigua i la sal
− Quan veieu que tota la sal està ben dissolta, és que ja els teniu a punt.
− Aboqueu una part de la barreja en un got.
− Abans de submergir-hi l’oliva, tingueu en compte que ha de ser sempre
la mateixa en les tres solucions.
Les diferències de pes, forma, o el fet que sigui més o menys salada i carnosa,
fan variar la flotabilitat. De fet, proveu amb diferents olives, i ja veureu com us
trobareu amb alguna sorpresa. Tampoc l’hauríeu de deixar massa estona dins de
cap dels gots. Voleu veure què ens ha sortit? Aquí ho teniu:
Només cal posa a quin mar correspon cada foto
Com és el mar Bàltic?
Doncs és un mar molt poc salat. Té una salinitat que està a mig camí entre l’aigua dolça
i la salada. Per què? Per una banda, està situat força al nord (els països que l’envolten
són Suècia, Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània,Polònia, Alemanya i
Dinamarca), amb temperatures més aviat baixes, que volen dir menys evaporació.
D’altra banda, hi desemboquen grans rius que li aporten molta aigua dolça. I a més a
més, l’obertura que el comunica amb l’Oceà Atlàntic és molt estreta i és un mar poc
profund. Això dificulta la renovació i l’ intercanvi entre l’aigua dolça i la salada. De fet,
moltes espècies que s’hi troben són més pròpies de zones d’aiguamolls o rius que no
pas de mar.
Passem a l’altre extrem: El mar Roig
De tots els mars oberts, el mar Roig és el més salat. Com el Bàltic, l’obertura que el
comunica amb l’oceà també és estreta. Però en canvi, es troba en una zona amb
temperatures més elevades (més evaporació), i de menys pluges i menor aportació
d’aigua dolça per part dels rius.

3. Què ha passat amb el Mediterrani?
El Mediterrani també és dels més salats. L’obertura que el comunica amb l’oceà, l’estret
de Gibraltar, també és estreta. I les aportacions d’aigua dolça ( ja sigui degudes a la pluja
o els rius) són menors que l’evaporació. A Gibraltar, un corrent profund i dens extreu
aigua molt salada del Mediterrani, mentre un corrent superficial hi aboca aigua més dolça
de l'Atlàntic. Aquesta entrada és important, perquè si no s’aniria assecant. De fet, fa
milions d’anys, el Mediterrani es va quedar gairebé sec en varies ocasions.
Com hem aconseguit que l’oliva sigui perfectament al mig de la copa? Doncs hem
simulat ser en un punt entre dues corrents de salinitat diferents, per exemple a prop de la
desembocadura d’un riu. L'oliva es troba realment entre dues aigües. La salinitat
superficial és menor que a més profunditat. Per fer-ho hem afegit aigua dolça molt
delicadament (amb una cullereta) a la part superior de la copa, després d’haver-hi posat
l’oliva.
I el mar Mort?
El mar Mort en realitat és un llac. Això si, extremadament salat. Curiosament és el lloc
sobre terra més baix de tot el món, està situat a uns 416 metres per sota del nivell del
mar. I parlant de salinitat, és 10 vegades més salat que els oceans. Si la salinitat de la
majoria de mars i oceans oscil·la al voltant dels 35 grams de sal per 1 litre d’aigua, al Mar
Mort és de 350 (o fins i tot més) grams de sal per litre d’aigua. Això fa que molt poca
cosa hi pugui viure (hi viuen sobretot bacteris, i com a excepció dins dels animals: les
artèmies, un petit crustaci).
Per què no hem fet l’experiment també amb el mar Mort?
Perquè no volem que us acabeu tota la sal de casa...Però si ho voleu provar, endavant!
No cal que gasteu 350 grams de sal i 1 litre d’aigua. La concentració és la mateixa si feu
servir 175 grams de sal per mig litre d’aigua, o, tornant a dividir-ho per la meitat: 87,5
grams de sal per un quart de litre d’aigua (250 ml).
Font:
Aquesta experiència la podeu trobar al següent link : Recerca en acció