1. Pintura renaixentista ies montsacopa. olot

2. Primeres obres renaixentistes. 1 Masaccio (1401-1428) Masaccio: La Trinitat Fresc. +/- 1427. 667 x 317 cm. Santa Maria Novella, Florència. Capella Brancacci. Església del Carmine, a Florència. L’expulsió d’Adam i Eva Fresc, 208 x 88 L’art de la perspectiva

3. El tribut de les monedes. Fresc de 1024 x 449

4. Resurrecció; fresc i tempera, 225 x 200 cm; Museo Civico, Sansepolcro Retaule Montefeltro Oli/fusta, 248 x 170cm; Pinacoteca di Brera, Milà Piero della Francesca (1420?-92). Ducs d’Urbino Oli/fusta,1600 × 1112 Ufizzi

5. Anunciació. 1433-34 Tempera /fusta, 175 x 180 cm Museu Diocesà, Cortona Fra ANGELICO (1400 – 1455) Noli Me Tangere. 1440-41 Fresc, 180 x 146 cm Convent S. Marc, Florència

6. ANDREA MANTEGNA . (1431 – 1506) Crist mort . 1490-1500. Tempera/fusta; 66 × 81 cm. Pinacoteca di Brera Palau Ducal de Mantua Cort al palau Ducal.

7. Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, Botticelli (Florència, 1445 – 1510) Botticelli apareix com el pintor dels Médici. No sols va realitzar per a ells molts encàrrecs sinó que va saber assumir i traduir en termes plàstics el món d’idees del neoplatonisme assumits per Lorenzo de Médici i el grup d’humanistes (Marsilio Ficino, Poliziano...) que el configurava. La seva pintura es va convertir així en intèrpret i portaveu de les aspiracions vitals i ideolò-giques del grup intel·lectual més sofisticat del seu temps, un cercle que aspirava a l’harmonia universal i de totes les potències de l’home, que IDENTIFICAVA BONDAT AMB BELLESA, veient a aquesta una emanació de la llum divina i que creia, d’altra banda, en la possibilitat de CONCILIAR LA RECUPERACIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA I DELS SEUS MITES." La visió de Botticelli està centrada sobre les línies dels contorns. En aquesta preferència per les línies més que per les masses i els colors resideix el seu límit; però constitueix al mateix temps el motiu de la seva força. La línia és el valor contemplatiu de les seves imatges i de les seves composicions. Ella produeix la síntesi de Botticelli; la resta és detall. Perquè, així com Leonardo vol analitzar i descobrir la realitat (vol, per tant, L’EXPERIÈNCIA), Botticelli vol sobrepassar-la, transcendir-la (persegueix, per tant, la idea). I la idea es troba més allà del temps.

8. EL NAIXEMENT DE VENUS. Sandro Botticelli* ?-1485 Imatge de l’ideal de la intel·ligència, de la saviesa, no de l’amor carnal, segons Marsilio Ficino, màxim difusor del neoplatonisme a Florència 2’03 3’14

12. Juntament amb l’anterior, LA PRIMAVERA ( 1477-78) era un regal per Pierfrancesco de Medici, i com l’anterior representa la unió entre el món religiós i el mitològic, pensament religiós i pensament moral. (doble lectura: visual i humanista –al·legoria-) Naixement = baptisme; Venus = educació humanista

13. La calumnia d’Apel·les, 1495. Tèmpera/taula 62 x 91 cm. Uffizi Tema al·legòric sobre una descripció literària d’una pintura del clàssic Apel·les sobre una falsa acusació, de la que va ser víctima Apel·les, a qui un rival acusava d’haver conspirat. Inclou 10 figures: a la dreta de l’espectador, el rei Mides, el mal Jutge, és entronitzat entre la Sospita i la Ignorància, representades com dones amb rostres crispats que li estan xiuxiuejant a les orelles d’ase. El tron està sobre un podi decorat amb relleus en grisalla. Al davant, una figura masculina, amb hàbit de monjo, que representa la rancúnia, l’enveja o l’ira, i que porta una jove, la calumnia, a qui pentinen l’enveja i el frau. La Calumnia, indiferent al que passa, arrossega la víctima, un home quasi nu que junta les mans en un gest de clemència. A l’esquerra hi ha la Penitència, amb un vestit esparracat que es gira cap una figura nua, al seu darrere: la Veritat que brilla tota nua i assenyala el cel amb el dit. El color del quadre, la llum subratllada amb tocs d’or, és el que dona moviment a l’ escena que es desenvolupa en una estança d’arquitectura clàssica amb arcs i escultures que remarquen l’estudi de la Antiguitat per Botticelli; en els relleus hi ha al·lusions a l’antiguitat clàssica i tot plegat accentua el to dramàtic i agitat de l’ escena. En el centre del quadre s’hi veu David, a la manera de Donatello. En ela resta de nínxols es barregen personatges religiosos i mitològics. Darrera l’arquitectura es veu el mar verdós i un cel llis.

15. Venus i Mart , +/- 1483 L’Anunciació

16. LA GIOCONDA. Leonardo da Vinci (1452-1519) Sfumato : degradació de colors dels contorns: allunyament de la figura o l’objecte. Perspectiva aèria : envolta els objectes progressivament més llunyans, amb una boirina que enfosqueix el fons i destaca la figura del primer terme. Oli sobre tela 76.8 × 53 cm 1503-05

17. La Dona de l’Ermini La Verge, amb el nen i Santa Anna

18. La Santa Cena. Fresc. Sta Maria della Grazie. Milà 460 × 880 cm

19. La Verge de les roques* 1483-86 1493-95 Versió del Louvre (considerada original) versió de la National Galery de Londres

20. En el quadre predominen la línia que contorneja les figures i els colors més utilitzats són el marró, el negre, el blau i el color carn. Hi ha contrasts de llum i ombra que provoquen l'efecte que el sol il·lumina la imatge. Els personatges, que són el motiu principal, els fa ressaltar més per aconseguir profunditat a la superfície plana. Aquí es pot apreciar la seva teoria de la perspectiva aèria, segons la qual la profunditat en els quadres s'aconsegueix usant tonalitats de blau i que siguin cada vegada menys detallats tal com s'allunyen del primer pla, creant així una il·lusió òptica. La Verge està asseguda al terra d'un refugi rocós d'alta muntanya. El paisatge que es divisa entre les roques és alpí, sense semblança a la Toscana, ni a les més famosos cims dels Apenins. És un ambient absolutament innovador, en el que les figures s'agrupen formant una piràmide, embolicats per un paisatge salvatge de roques que cauen i aigües que s'arremolinen. Tant les flors com les plantes aquàtiques estan representades amb gran precisió, si bé les espècies representades són diferents en un i un altre quadre.

21. L’ESCOLA D’ATENES*. Rafaello Sanzio. (1483-1520) 1509-1511 7’70 Causarum cognitio

22. Qui és qui Els noms entre parèntesis son personatges contemporanis de Rafael la semblança dels quals l'artista utilitzà per pintar els filòsofs. 1: Zenó de Cítion o Zenó d'Elea ? — 2: Epicur — 3: Desconegut ( Frederic II de Màntua ?) — 4: Boeci o Anaximandre o Empèdocles ? — 5: Averrois — 6: Pitàgores — 7: Alcibíades o Alexandre el Gran ? — 8: Antístenes o Xenofont ? — 9: Hipàtia ( Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael Margarida) 10: Èsquines o Xenofont ? — 11: Parmènides ? — 12: Sòcrates — 13: Heràclit ( Michelangelo ) — 14: Plató ( Leonardo da Vinci ) — 15: Aristòtil — 16: Diògenes — 17: Plotí ? — 18: Euclides o Arquímedes amb estudiants ( Bramante )? — 19: Estrabó o Zoroastre ? ( Baldassare Castiglione o Pietro Bembo ) — 20: Ptolemeu — R: Apel·les ( Rafael ) — 21: Protògenes ( Perugino ).

23. La fornarina Madonna

24. Madonna Sixtina. Fragment

25. Madonna del cardelino (cadernera).

26. MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564)

27. Tondo Doni (12o cm. Diàmetre) El grup central és vist des de baix, al contrari que els nusos, vistos f frontalment. Això li dóna més monumentalitat.

31. San Petronio de Bologna Jacopo della Quercia, relleus en marbre de la portada principal, 1425-38

32. Creació d’Eva

33. Diluvi Universal

34. ignudi El pecat original i L’expulsió del Paradís

35. Ignudi

36. Profeta i Sibil·les

37. Altres figures Putti Angle amb la representació de Judit i Holofernes Figures nues imitant bronzes Lluneta Medallons

38. JUDICI FINAL. Michelangelo. 1537 - 1541 Pintat per encàrrec del papa Pau III. Ocupa el frontal de l'altar major de la Capella Sixtina, on, anys abans, havia pintat la volta amb escenes de l'Antic Testament. El mural, de grans dimensions, està presidit per la figura de Crist Jutge, amb la mà dreta amenaçant els condemnats a l'Infern, que es precipiten per la banda dreta de la pintura. A l'esquerre, els morts ressusciten i pugen a la Glòria com a premi per la seva virtut en la vida terrenal. Va prendre el tema del llibre de l' Apo-calipsi , últim del el Nou Testament, on es relata la celebració del Judici Final, en una interpretació molt lliure.

39. 13,70 x 12,20. Representa 400 figures, 50 identificades

41. Detalls del fresc del Judici Final

44. Judicis Finals Santa Cecília d’Albi Santa Fe de Conques

45. El jardí de les Delícies. El Bosco

46. Luca Signorelli. Frescos a la catedral d’Orvieto

47. Manierisme. Característiques generals 1.- Alliberament del culte a la bellesa clàssica: claredat/ confusió ; placidesa/ tensió 2.- Insubmissió a la versemblança : obra entesa com escenari d’una representació ; no una realitat 3.- Convencionalisme en el color, les proporcions i les postures en les figures pintades o esculpides 4.- Desenvolupament en àmbits cortesans i refinats: intel·lectualisme enfront d’allò popular 5.- Virtuosisme, lligat a coneixements de cercles tancats: alquímia , astrologia,... El manierisme és un estil artístic que predominà a la Itàlia del segle XVI. Posterior als grans mestres del Renaixement, els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la finalitat última de l'art. Tots els camins esdevenen vàlids. Fora d'Itàlia, en canvi, aquesta època és la de difusió dels ideals estètics del Renaixement.

48. Parmigianino. Madonna del coll llarg. Bronzino. Venus, Cupido i el temps. Manierisme pictòric

50. Dànae 1553. Oli/tela. 129 x 180 cm. M. del Prado. Madrid.

51. DÀNAE , 1553. Tiziano Vecellio* Dànae era filla d'Acrisi, rei d'Argos, i d'Eurídice. Un oracle va predir que el fill que tingués Dànae mataria el seu avi. Per impedir l'acompliment de l'oracle, Acrisi va manar construir una habitació de bronze, on va tancar la dissortada Dànae. Res va poder, però, evitar que Dànae fos seduïda per Zeus, en forma d'una pluja d'or que, per una esquerda del sostre, va caure sobre el cos de la jove. En saber Acrisi que la seva filla havia estat fecundada, sense creure's l'origen diví de la seducció, va tancar la seva filla i el nadó, Perseu, en un cofre i els va llançar al mar. Dànae i el nadó van arribar a l'illa de Sèrifos, on fou recollida per Dictis, germà del tirà Polidectes. Enamorat aquest de Dànae, va enviar Perseu a buscar el cap de Medusa, per allunyar-lo de la cort. Amb el temps, el destí acompliria l'oracle quan la fatalitat va fer que Perseu matés el seu avi durant la celebració d'uns jocs esportius. Sense voler, Acrisi va rebre el cop del disc que Perseu va llançar.

53. Venus i cupido , 1548. Oli/tela, 148 x 217 cm. Museo del Prado, Madrid Venus i Cupido amb organista,1548-49 Oli /tela, 115 x 210 cm. Museus Estatals, Berlín Venus amb Organista i gosset , c. 1550 Oli/tela, 136 x 220 cm Museu del Prado, Madrid Venus i Adonis , 1553-1554. Oli/tela. 136 x 220 cm. M. del Prado. Madrid

54. La Venus d’Urbino o del gosset . Galleria dels Uffizi. Florència

55. Altres temes mitològics La bacanal ,1518-1519. Oli/tela. 175 x 193 cm. M. del Prado. Madrid Amor sacre i amor profà , 1514-1515. Oli/tela.118 x 279 cm. Galeria Borghese. Roma

56. Retrats i autoretrats 1548. Oli/tela. 332 x 279 cm. M. del Prado. Madrid. 1566. Oli/tela. 86 x 65 cm. M. del Prado. Madrid 1550-62. Oli/tela, 96 x 75 cm Staatliche Museen, Berlin Flora . Ideal de la bellesa renaixentista

58. Obres de temàtica religiosa Adam i Eva 1560. Oli/tela. 240 x 186 cm. M. del Prado. Madrid Políptic de la Resurrecció . 1520-22 Oli/taula, 278 x 122 cm Sants Nazari i Cels, Brescia

59. Aprox. 1575. Oli/tela. 378 x 347 cm. Galeria de la Acadèmia. Florència. Maria Magdalena. 1533-1535. Oli/tela. 84 x 69 cm. Galeria Palatina. Palazzo Pitti. Florència

60. Noli me tangere : Tiziano i Il Corregio 1511-1512. Oli/tela. 109 x 91 cm. National Gallery. Londres. 1515. Oli/tela. 130 x 103 cm. Museu del Prado. Madrid

61. Enterrament del senyor d’Orgaz* . Domenico Theotokópoulos, el Greco Gonzalo Ruiz Sant Esteve Sant Agustí Fill del Greco 2 clergues = pilars que emmarquen la part terrenal (suport “arquitectònic”) Personatges reals que assisteixen a l’acte, identificables = retrats Autoretrat? Teies enceses = fe? Unió del món terrenal amb l’espiritual

62. Enterrament del comte d’Orgaz, Església de Santo Tomé. Toledo

63. Detall de la Glòria. Ascensió.

64. L’expoli Sant Martí

65. Sant Pere Caballero de la mano en el pecho

66. Martiri de Sant Maurici. San Lorenzo de l’Escorial Autorretrat

69. L’Apocalipsi i l’Expulsió del Temple