2. • Políticament, el barroc és l’època de les monarquies
absolutes.
• El rei, en aquest sistema polític, aglutina tot el poder
(executiu, jurídic i legislatiu). Lluís XIV el Rei Sol, a
França; Felip IV, a Espanya; el Pontificat a Itàlia...... Els
reis utilitzaven l’art i la música com una mostra més del
seu poder.
• També la religió (catòlica, protestant o anglicana) vol
assentar i reforçar el seu poder davant dels fidels i es
pren l’art com a mitjà propagandístic.
3. • Es produeixen grans avenços en les ciències
i les matemàtiques (Descartes, Galileu,
Newton).
• L’art barroc és realista, dramàtic,
grandiloqüent, expressiu, amb gust pel
contrast, el moviment i el recarregament
ornamental. L’espectador havia de quedar
impressionat per l’obra i convençut del seu
missatge.
4. • El compositor estava al servei de la cort i convivia
habitualment al palau del seu protector, ja fos un rei,
un noble, un ric burgès o una institució eclesiàstica.
• El compositor havia de compondre una gran
quantitat d’obres, tant de gènere profà (per a festes,
àpats, vetllades..)com religiós.
• Aquestes obres, una vegada interpretades, ja no se
solien repetir encara que haguessin tingut una gran
acceptació.
5. EL BAIX CONTINU
• El baix serà la segona veu en importància i la base
harmònica de la música barroca. És ininterromput i genera els
acords base per a les veus concertants.
• Les veus intermitges perden importància, per la qual cosa
només s’escriuen les dues veus extremes. Després, aquest
baix continu es xifrarà per indicar quins acords s’han de tocar
per tal de completar l’acompanyament. Tot i així els intèrprets
podien improvisar a partir d’aquest baix.
• Un dels primers compositors en anotar xifrats d’acords als
acompanyaments fou l’italià Ludovico Viadana, en els seus
“Cento concerti ecclesiastici”, en 1602.
6. • Els instruments encarregats del baix
continu eren:
• Un instrument polifònic: el més emprat fou
el clavicèmbal; en música religiosa,
l’orgue, i en música de cambra, el llaüt o la
tiorba.
• Un o més instruments melòdics greus:
viola de gamba, violone o fagot.
7. LA CAMERATA FIORENTINA
• Cap a l’any 1580 un grup d’erudits i artistes que habitualment es
reunien a la cort de Giovanni de Bardi, a Florència, coneguts
amb el nom de Camerata Fiorentina, , van plantejar la
possibilitat de recuperar les representacions del teatre dels antics
grecs.
• Aquest grup estava format per l’humanista Vincenzo Galilei,
pare del savi Galileo Galilei, i els músics Jacobo Peri i Giulio
Caccini, entre d’altres.
• En 1582 Galilei composa peces a l’estil dels antics grecs. A la
seva obra “Dialogo della música antica et della moderna”,
parla dels inconvenients de la polifonia renaixentista per la
declamació. Proposa el cant monòdic.
8. El cant monòdic
• D’aquesta manera, una única melodia acompanyava a un text
donant importància al contingut, sobretot als sentiments.
Aquest estil rep el nom de “parlar cantant” i la forma de
representació dramàtica stile rappresentativo.
• Aquest és el punt de partida d’un nou gènere, la opera in
música, una obra teatral amb música.
• La primera opera in musica representada fou Dafne, de
Jacopo Peri (1561-1633), basada en una poesia pastoral de
Ottavio Rinunccini (1562-1621) i estrenada a Florència a
1597.
9. OPERA IN MUSICA
• Al 1600 poeta i compositor porten a escena el seu
següent treball, el drama mitològic-pastoral Eurídice.
• La Camerata Fiorentina no arriba a recuperar l’estil del
teatre grec antic, però instaura un nou model de cançó
parlada, compatible amb la pràctica musical moderna,
que proporcionaria les pautes per les futures
composicions de opera in música.
