5. Venus i Adonis, P.P Rubens. Metropolitan Museum of Art, Nova York. Pintat entre 1628 i 1629, és del Renaixement però amb elements del Barroc. En la composició del Metropolitan podem observar com la deessa subjecta al jove caçador per a evitar el seu desgraciat final, igual que Cupido, mentre Adonis, d'esquena, es gira per a tranquil·litzar al seva estimada. Davant del caçador observem una parella de gossos preparats per a emprendre la marxa.
6.
7. Venus, Adonis i Cupido, A. Caravacci. Museo del Prado, Madrid. Pintat entre 1584 i 1588, és del Barroc. Les figures es presenten en primer pla, mostrant-se al fons un paisatge que es caracteritza amb les obres de Tiziano. La deessa de la bellesa apareix en diagonal, centrant la composició, dirigint la seva mirada a Adonis que sosté en les seves mans l'arc, apareix acompanyat del seu gos de caça. La deessa no es mostra interessada a evitar que el seu estimat parteixi cap a la cacera on trobarà la mort.
8.
9. Venus i Adonis, Il Veronesse. Mueso del Prado, Madrid. Pintat entre 1580 i 1582, és del Cinquecento En l'escena pintada podem observar a Adonis dormit al costat de Venus, mig despullada, fent-li carícies i donant-li aire. Cupido subjecta un gos que desitja anar a caçar mentre l'altre animal dorm.
10.
11. Venus i Adonis, Ticià. Museo del Prado, Madrid Es va pintar entre 1553 i 1554, és del Quattrocento a punt de entrar al Barroc. Tiziano va triar el moment que Adonis partia a la caça del senglar que el mataria. Venus, coneixedora de la destinació fatal, tracta d'impedir la marxa de la seva estimat. Al morir Adonis, Venus crea una flor de la seva sang, l'anemone, molt bella, però de breu vida, igual que Adonis.