Recommended
Recommended
More Related Content
Featured
Featured (20)
Ibanco genis doc6_18
- 1. 2017 / 2018
- 2. TOCA TOCARUna exposició sobre dibuix per persones invidents
- 3. El disseny gràfic es basa en el camp visual. Per tant, si no pots veure, no hi ha disseny gràfic per tu?
- 4. 253 milions de persones amb discapacitat visual 36 milions amb ceguesa 217 milions amb discapacitat visual de moderada a greu
- 5. El 80% de les persones amb ceguesa o discapacitat visual moderada a greu són majors de 50 anys
- 6. 40 anys, veí de Santa Eugènia, Girona. Fa 6 anys que té ceguesa total però ve arran d’un accident que va tenir amb 19 anys, quan va perdre la visió d’un ull i el 80% de l’altre. Jordi Salido
- 7. No sabia si era de dia o de nit, em quedava adormit durant el dia i em despertava al vespre” Jordi Salido
- 8. Si no podem tocar-ho, no ho podem veure” Jordi Salido
- 9. El valor del procés creatiu envers les persones amb ceguesa
- 10. La naturalesa del pensament del creador L’experiència Habilitats del pensament creatiu Motivació La comunicació mitjançant el procés creatiu
- 11. Sistemes per generar contingut gràfic per invidents
- 12. Cop sèc Troquel Stamping Ofsèt
- 13. Plotter de tall UVI 3D Digital
- 14. Tradicionals Serigrafia foam Gofrat Cosit
- 16. El bon disseny capacita, el mal disseny discapacita The EIDD Stockholm Declaration 2004. European Institute for Design and Disability. Estocolm, 2004.
- 17. Irma Boom, Culture CHANEL Nº5
- 18. Dans le Noir, Barcelona
- 20. Hoy toca el Prado
- 21. Museu d’Art de Girona
- 22. Objectius i Meta
- 24. Objectius Objectiu principal L’objectiu principal d’aquest projecte és coscienciar a la societat so- bre la ceguessa Objectius secundaris 1. Fomentar la utilització del dibuix com a eina i no com a resultat final, el dibuix més enllà de l’estètica. 2. Posar en relleu les capacitats creatives de les persones cegues. 3. Desconectar i passar un temps d’oci durant aquest taller, un cop acabat puguin tocar el resultat final del qual ells mateixos han di- buixat i se sentin realitzats.
- 25. Meta La meta d’aquest projecte és la sensibilització de la societat en enfront de la ceguesa. I mostrar el dibuix com a eina i/o suport més enllà de l’estètica sinó en la seva vessant més expressiva.
- 26. Formalització L’eix principal girarà al voltant d’un taller de dibuix que donarà pas a una exposició, un catàleg i elements de difusió.
- 27. Taller
- 28. Grup de 8 a 10 persones 2-3 monitors Marc de dibuix Llapis Objectes de mostra
- 40. Briefing
- 41. Conceptualització i planificació de l’espai expositiu Museu d’Art de Girona Exposar el resultat del taller Tot fixat Tot es toca Explicacions adaptades
- 42. Catàleg de l’exposició Adaptat per invidents Llibre obsequi Una peça més de l’exposició Importància al recurs editorial Elements de difusió Cartell Fulletó
- 43. Proves i anàlisi del taller
- 57. Exposició
- 58. 1 Entrada 2 Ilustracions exposades 3 4 Projecció 5 Explicació procés creatiu 6 Taula dibuix 7 Sortida 8 Pati del Museu d’Art de Girona 1 1 1 2 Escala 2 1 8 7 6 5 4 3 1 Entrada 2 I·llustracions exposades 3 Reflexió Jordi Salido 4 Projecció 5 Explicació procés creatiu 6 Taula d’experimentació 7 Sortida 8 Pati del Museu d’Art de Girona
- 59. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar l a roba quan é s estessa després de rentar-se, les quals tenen e l seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que v a dissenyar un primer model, e l qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. N o obstant aix, v a ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que v a ser el més popular. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba q uan és e stessa d esprés de r entar-se, les quals tenen e l seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, u na comunitat religiosa nord-americana que v a dissenyar un p rimer model, el qual era c aracteritzat per l a seva senzillesa i practicitat. N o obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i Es tracta de les pinces utilitzades per fixar l a roba q uan és e stessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que v a dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. N o obstant a ix, va s er David M. Smith qui, en 1853, va crear el 1 2 3 5 4 1 Guia 2 Descripcions adaptades 3 Il·lustracions 4 Descripcions 5 Cargols d’anella
- 61. 180cm Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular.origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. 2 3 1 180cm Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. 180cm Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. 1 Reflexió d’en Jordi Salido 2 Text adaptat
- 62. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estessa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. No obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. 2 1 1 Text sobre la creativitat en el context de les persones cegues 2 Text adaptat
- 64. 2 1 Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba q uan és estessa després de rentar-se, les quals tenen e l seu origen, segons Indstries Betik, e n els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que v a dissenyar u n primer model, el qual era c aracteritzat per l a seva senzillesa i practicitat. N o obstant aix, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular. 110cm 75cm Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan é s estessa després de rentar-se, les quals tenen e l seu origen, segons Indstries Betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que v a dissenyar un primer model, e l qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat. N o obstant aix, v a ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que v a ser el més popular. 1 Taula de dibuix 2 Explicació adaptada
- 65. 1 2 4 3 4 1 2 1 Marc de dibuix 2 Llapis 3 Antifaç 4 Objectes de referència
- 68. Catàleg
- 71. 153mm 153mm15mm 15mm 153mm153mm 153mm 503mm TOCA TOCAR Una exposició sobre dibuix per a persones amb ceguesa El dibuix més enllà de l’ est ètic a Durant el mes de Març al Museu d’ Art de Girona
- 80. Cartell
- 84. Fulletó
- 87. Conclusions
- 88. Repte Experimentació de tècniques d’impressió Satisfacció
- 89. Viabilitat
- 90. Ajuntament de Girona ONCE Girona Museu d’Art de Girona Taller Exposició Catàleg i elements de difusió
- 91. Agraeixo especialment a en Jordi Salido, una persona molt important per mi en el transcurs d’aquest projecte, ja que gràcies a ell té una raó de ser i un resultat.
- 92. Gràcies