I ara què fem amb les fàbriques? Terrassa i Mataró, dos models de gestió industrial
•Download as PPTX, PDF•
1 like•246 views
Exposició oral del Treball de Recerca de Batxillerat. 2016.
Recommended
Recommended
More Related Content
Featured
Featured (20)
I ara què fem amb les fàbriques? Terrassa i Mataró, dos models de gestió industrial
- 1. S’hi dóna la importància que hauria de tenir? De quina manera es gestiona? És important conservar-lo? Què fem amb el passat industrial? I sobre la societat? Té un impacte positiu sobre el turisme?
- 2. I ARA QUÈ FEM AMB LES FÀBRIQUES? Terrassa i Mataró: dos models de gestió industrial Gemma Rodon
- 3. • CONÈIXER LA GESTIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL A MATARÓ I A TERRASSA • Punts forts, debilitats, amenaces i oportunitats • Història • Model català i internacional • Turisme industrial • Mesures de millora per a la gestió mataronina
- 4. Hipòtesi de partida: Gestió del patrimoni diferent • Els ciutadans mataronins han donat menys importància al patrimoni industrial. • Massa crítica de fàbriques a Terrassa era més àmplia. • Més qualitat arquitectònica a Terrassa • Fàbriques de magnitud diferent • Decisions públiques municipals • Turisme: Més promoció a Terrassa
- 6. COM?
- 12. Hipòtesi de partida: Gestió del patrimoni diferent ✓ • Els ciutadans mataronins han donat menys importància al patrimoni industrial. ✓ • Massa crítica de fàbriques a Terrassa era més àmplia. ✗ • Més qualitat arquitectònica a Terrassa. ✗ • Fàbriques de magnitud diferent. ✓ • Decisions públiques municipals. ✗ • Turisme: Més promoció industrial a Terrassa. ✓ • mNACTEC. ✓
- 14. I TU, QUÈ FARIES AMB LES FÀBRIQUES? Contacteu amb: gemma.rodon@gmail.com “Observa, entén, treballa, aprèn, viu i reviu el que era la teva ciutat”
Editor's Notes
- Bon dia! Algú em sabria dir què són aquests dos edificis? Doncs bé, eren dues fàbriques tèxtils. La primera l’hauríeu de conèixer tots perquè la tenim a davant de l’escola, es deia Vapor Gordils i Dalmau i va ser el primer vapor de la ciutat. La segona es diu Vapor Ventalló i està a Terrassa. TOTES DUES, EN EL SEU MOMENT VAN TENIR MOLTA IMPORTÀNCIA A LA CIUTAT però el sector tèxtil va anar perdent importància i van anar apareixent una gran quantitat de fàbriques com aquestes, sense activitat. La majoria d’elles se situaven en punts clau de la ciutat i, per tant, els poders públics van haver de dur a terme una gestió d’aquestes fàbriques perquè era necessari que la ciutat pogués prosperar. Abans d’actuar, però, cal saber què fer amb aquestes fàbriques: les enderroquem i hi fem pisos, hi deixem només la xemeneia i hi fem una plaça, o la rehabilitem i hi fem un museu? AIXÒ ÉS PRECISAMENT DE QUÈ VA EL MEU TREBALl: DE COM, QUAN I PER QUÈ ES VA DECIDIR DUR A TERME UNA GESTIÓ D’AQUESTES FÀBRIQUES, és a dir del patrimoni industrial. I SI MATARÓ I TERRASSA HO VAN FER DE LA MATEIXA MANERA. A l’inici em vaig fer unes preguntes: I em vaig adonar que el treball podia seguir dos camins: una investigació històrica (les preguntes en taronja) i aplicacions pràctiques (les preguntes de color blau). ----- Notas de la reunión (17/1/16 12:58) ----- AIXÒ ÉS PRECISAMENT DE QUÈ VA EL MEU TREBALL: A MÉS TAMBÉ REPRESENTA UN REPTE PENSAR QUÈ FER AMB AQUESTES FÀBRIQUES: PISOS PLAÇA MUSEU preguntes: INVESTIGACIÓ TEÒRICA - APLICACIONS PRÀCTIQUES
- A partir d’aquí va sorgir el títol del meu treball: I ARA QUÈ FEM AMB LES FÀBRIQUES. Em dic Gemma Rodon i us presento el meu treball de recerca. Els punts de l’exposició els podreu anar veien a la part inferior de cada diapositiva, així no us perdeu.
- Lligar els objectius. Dir el primer objectiu i el segon i “a partir d’aquí m’interessa....) El principal objectiu del meu treball és ..... A PARTIR D’AQUÍ, m’interessa ANALITZAR els punts forts, les debilitats, les amenaces i oportunitats de gestió del patrimoni industrial. Això em va portar a plantejar-me altres objectius: ESBRINAR la història industrial-patrimonial de totes dues ciutats ESTUDIAR el model català i l’internacional de gestió del patrimoni industrial, perquè moltes de les coses d’aquests models més generals van relacionades amb els models locals de gestió. INVESTIGAR si el turisme a totes dues ciutats té certs interessos en el patrimoni industrial PROPOSAR A partir d’aquí el meu repte va passar a ser CONÈIXER LA GESTIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL A MATARÓ I A TERRASSA. Així, descobriria els punts forts, les debilitats, les oportunitats i les amenaces del patrimoni industrial a totes dues ciutats. Per descobrir això, em vaig proposar altres objectius: - Descobrir la història industrial-patrimonial de Mataró i Terrassa - Estudiar el model català i l’internacional de gestió del patrimoni industrial. - També, em va venir curiositat per l’impacte que tenien les fàbriques sobre el turisme, donant a lloc a un turisme anomenat “turisme industrial”. - I finalment, vaig creure que calia donar-li un valor emocional al treball, així que va pensar en proposar mesures per millorar la gestió a Mataró. QUINES? He utilitzat les eines TIC però les veurem més endavant.
- A partir d’aquí què vaig fer? Dons una INVESTIGACIÓ PRÈVIA PER VEURE SI EL MEU TREBALL ERA FACTIBLE O NO. Em vaig proposar una hipòtesi de partida a partir d’una intuïció, que és que la gestió del patrimoni industrial entre Mataró i Terrassa és diferent. Al principi jo no sabia si era certa però quan vaig començar a estudiar-ho, me’n vaig adonar que realment era diferent. En tot cas si no hagués estat diferent, el meu Treball de Recerca també tenia sentit perquè hauria pogut esbrinar perquè totes dues van decidir actuar sobre les fàbriques d’una manera similar. A partir de la hipòtesis de partida, EM CALIA INVESTIGAR PER QUÈ MATARÓ I TERRASSA HAVIEN SEGUIT CAMINS DIFERENTS. Així que vaig plantejar-me altres hipòtesis. En primer lloc, podria ser que la gestió del patrimoni industrial entre Mataró i Terrassa hagués estat diferent perquè els mataronins no donen tanta importància al patrimoni industrial que els terrassencs. Pel que fa a com són les fàbriques, podia ser que s’hagués protegit de manera diferent perquè a Terrassa hi havia més fàbriques que a Mataró. O perquè les fàbriques de són arquitectònicament més boniques i això va portar a protegir-ne més a Terrassa. També podia ser perquè, per exemple, en una ciutat les fàbriques són més grans que en una altra i és diferent actuar sobre una fàbrica gran que sobre una fàbrica petita. En termes polítics, podia ser que, simplement, es protegís de manera diferent per decisions públiques municipals. I, finalment, la gestió podria ser diferent perquè, en cas que a Terrassa hi hagués més promoció de turisme industrial, això hauria augmentat la sensibilització i per tant hauria portat protegir més. A l’inici del treball NO SABIA SI EREN CERTES O FALSES. Són hipòtesi que em plantejo, frases que ningú ha respòs i que ho intento solucionar en el treball. Poso sobre la taula altres hipòtesis a partir de la principal. No les he escrit totes, simplement he fet un resum general. La resta les podeu veure a l’apartat del meu Treball. SÓN FRASES NO RESOLTES QUE M’AGRADARIA RESPONDRE I ARRIBAR A UNA CONCLUSIÓ
- Mètode comparatiu. Pq necessito dues ciutats similars. Com ja heu vist, escullo dos ciutats catalanes: ..... UBICACIÓ BCN, PASSAT INDUSTRIAL I LA CRISI QUE ELS VA AFECTAR IGUAL, CIUTATS TÈXTILS. Però en canvi difereixen en la gestió: SEMBLA QUE HÀGIN SEGUIT CAMINS DIFERENTS A L’HORA D’ACTUAR SOBRE LES FÀBRIQUES Abans de continuar amb el COM he fet aquesta recerca, m’agradaria explicar el PER QUÈ. Per què Mataró i per què Terrassa. Pel meu Treball de Recerca vaig decidir utilitzar un mètode comparatiu, comparar dos elements. En primer lloc tenia clar que una de les ciutats havia de ser Mataró, la meva ciutat. Necessitava dues ciutats similars per afegir control a la investigació, i Terrassa em va semblar ideal. Totes dues tenen la mateixa ubicació respecte Barcelona, un passat industrial similar, són ciutats tèxtils i la crisi les va afectar igual. Però en què sembla que són diferents? En la gestió del patrimoni industrial. D’altra banda, totes dues tenen un Museu Dedicat Al Tèxtil. La primera fotografia és en una de les visites guiades que vaig fer al Museu de Can Marfà, a Mataró. I la segona fotografia és de Terrassa, quan vaig anar a fer una entrevista a la Masia Freixa, una casa modernista. Tot seguit, vaig anar al Museu de Terrassa, on vaig conèixer molts experts, em van fer una visita guiada per mi sola, em van donar un munt d’informació i vaig estar parlant molta estona. M’hi hagués estat més si no hagués estat perquè ens van posar una multa i perquè havia d’anar a Barcelona a fer una altra entrevista. Per què cal escollir dues ciutats similars? Pq hi ha hipòtesis de partida que puc descartar. Afegir control. Ex: Mataró i Bcn: la gestió diferent es podria deure al tamany o el pressupost municipal. Estaria comparant pomes en peres. Vull comparar pomes amb pomes (dins i fora: es madura la de fora més ràpid per raons climàtiques)
- METODOLOGIA Segurament, us deureu preguntar, com m’ho he fet per investigar com, quan i per què s’ha gestionat el patrimoni industrial? I com m’ho ha fet per comparar-ho. Doncs bé, això jo també m’ho preguntava abans de començar. Mètode de triangulació: metodologia qualitativa i quantitativa. EN ALTRES PARAULES.... MOLT LLIBRES, MOLTA DOCUMENTACIÓ, MOLTES PÀGINES WEB, VISITES ALS DOS MUSEUS PERÒ SOBRETOT, SOBRETOT, SOBRETOT, HE FET:
- PERSONES AMB VEUS I PUNTS DE VISTA DIFERENTS I COMPARAR SOBRE UN MATEIX FENOMEN= CONCLUSIONS MÉS FERMES el senyor Francesc Cabana, a qui vaig entrevistar a Barcelona el dia de la multa a Terrassa. Pels qui no el coneixeu, és un advocat i historiador que es coneix perfectament l’evolució industrial catalana i va ser un dels fundadors de Banca Catalana, junt amb Jordi Pujol, va treballar a la Borsa, ha escrit molts llibres, etcètera. Al principi, fa una mica de por entrevistar a gent amb carreres tan llargues i completes però no tingueu vergonya perquè, al cap i a la fi, quan menciones que estàs fent un treball de recerca sobre un tema que els hi agrada, tots et solen tractar molt bé. També tenim, la Pepi Martínez, la secretaria de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, que també és una de les principals causants del meu treball. (puc explicar, si hi ha temps, el cas de la Carme Prats)
- Amb totes les entrevistes d’experts, vaig PODER OBSERVAR, ANALITZAR, VALORAR, MOLS FENOMENS. Entre elles, vaig veure que, en general es distingien tres opinions sobre la protecció de fàbriques. .... PER TAL DE COMPLETAR LA INVESTIGACIÓ FETA, HE UTILITZAT LES EINES TIC. Amb tota la investigació feta, a la part històrica, vaig decidir elaborar dos frisos cronològics: un de Mataró i l’altre de Terrassa. Amb aquesta eina TIC, podria veure millor l’evolució històrico-industrial-patrimonial de cada una de les ciutats. Amb l’eina tiki-toki.
- A partir de l’eina cartodb. 2 paquets d’eines.
- És ruta de 9 punts importants de Mataró relacionat amb el patrimoni industrial. Que teniu curiositat per descobrir les fàbriques tèxtils importants que hi havia abans a Mataró, algunes de les quals van arribar a ser molt importants fins i tot a nivell estatal? Que voleu aprendre una mica més sobre la història de la ciutat? Cap problema. Només cal que us baixeu l’aplicació al vostre mòbil o tablet, busqueu patrimoni industrial, i de seguida us sortirà aquesta ruta per anar fent. A arrel d’això vaig participar al concurs Think Big. ----- Notas de la reunión (17/1/16 12:58) ----- ???? FER PREGUNTES RETÒRIQUES
- I què vaig aconseguir amb tota aquesta investigació? Validar o no les hipòtesis em va deixar comprovar que Mataró i Terrassa havien seguit camins una mica diferents pel que va a l’actuació davant les fàbriques. X no ha afectat en la manera com s’han gestionat les fàbriques. X no ha afectat en el fet que es protegissin més o menys fàbriques a Terrassa que a Mataró Hipòtesis que no contemplava = conclusió sorpresa Sort Efecte arrossegador el fet que estigues a allà i el que ha provocat que la gestió sigues diferent. (externalitat positiva) L’objectiu principal no era que a Terrassa vinguessin més turistes, millor impacte a la ciutat en termes de sensibilització i econòmics.... Si no que vinguessin turistes al museu i prou. Per tant, podríem dir que en aquest aspecte Terrassa ha tingut sort. El museu representa una externalitat positiva perquè l’objectiu principal no era que a Terrassa hi vinguessin més turistes, que incrementés la sensibilització pel patrimoni industrial a la ciutat, que tingués un impacte tant positiu sobre la ciutat ni que sigués un motor econòmic per aquesta. I AIXÒ HA RESULTAT SER, FINALMENT, UN ASPECTE CLAU EN LA DIFERÈNCIA DE GESTIÓ ENTRE MATARÓ I TERRASSA, QUE HA DOTAT TERRASSA D’UNA PERSONALITAT PRÒPIA.
- Què es podria fer mes M’agradaria fer unes propostes de futur. Afegir més ciutats i, així, millorar aquesta gestió. Estudiar-ho més des del punt de vista dels ciutadans: si li dónen importància i per què? Com augmentar aquesta sensibilització. Comparar-lo amb models de referència internacional com Gran Bretanya, Alemanya o França. Estudiar el conflictes que sorgeixen amb el cas dl patrimoni industrial: estudiar pq es generen manifestacions ciutadanes a favor o en contra de protegir certs element. Per què?
- Em poso a la disposició de tots vosaltres per continuar el treball més infor sobre les eines TIC utilitzades teniu algun dubte més tard Ja per acabar, m’agradaria dir-vos que a vegades fer un treball com aquests costa (i molt) però, en mica en mica, vas trobant el fil i descobreixes que encara podem explicar coses que ningú ha explicat. I el nivell de satisfacció final és únic. Per això dono les gràcies a la meva tutora, l’Estel Paloma, que m’ha ajudat en tot allò i més, a la meva família, i a tots vosaltres per la vostra atenció, espero no haver-vos avorrit massa i si teniu algun dubte, endavant! MOLTES GRÀCIES.