Benestar Animal en Boví - Tema 7: Vaques alletants

Benestar animal en Explotacions de Boví | Tema 7 – Vaques Alletants 1
Joan Noguera Ferrer / Jordi Maynegre Santaulària
Enginyers agrònoms - Gestrum Integral SLP
TEMA 7:
EL BENESTAR ANIMAL EN LES
EXPLOTACIONS DE VAQUES
ALLETANTS

Recomanacions d’allotjament en una explotació de boví de carn
En el cas de vaques de carn (vaques de cria / vaques d’engega):
Normalment associarem aquest tipus d’allotjaments a explotacions
ubicades en zones de muntanya i durant l’època d’hivernada.
• Criteris per al dimensionament d’estabulacions lliures amb llit calent
per a vaques de cria:
• Moltes de les consideracions comentades en el cas dels vedells
d’engreix també poden aplicar-se en aquest cas.
Tipus animal Zona repòs Zona exercici Menjadora Abeuradors
Toro 6-7 m2
/cap 4-5 m2
/cap 0,80 m/cap 5 cm/cap
Vaca 5-6 m2
/cap 3-4 m2
/cap 0,7-0,8 m/cap
Vedella reposició 4-5 m2
/cap 2-3 m2
/cap 0,4-0,5 m/cap 1 abeurador/
25 aninalsVedell/a cria 2 m2
/cap - -
Sala de parts Mín. 8 m2
/cap - - 1 abeurador

1. L’animal hauria d’estar en unes condicions
“naturals” i que pogués mostrar la seva conducta
de manera “natural”.
- Complicació de supervisió i de tractaments
- Alimentació individualitzada
- Inclemències del temps
- Depredadors
Definicions de Benestar Animal

2. El benestar augmenta en els animals que
experimenten emocions positives i disminueix
quan experimenten emocions negatives, com
serien el dolor i la por.
Haurien d’evitar-se en la mesura del possible les situacions que
causen sofriment als animals, per exemple situacions de dolor i por
que puguin provocar-los ansietat.

1. El Benestar és una mesura de l’adaptació
dels animals al seu ambient.
-L’adaptació dels animals depèn d’una sèrie de factors:
- Social: relació animal-animal, animal-home,...
- Ambiental: temperatura, humitat, sorolls,...
- De maneig: deslletament, moviments,...
- Alimentació: malnutrició, càrrega ramadera,...
- Patològic: malalties, epidèmies,...

• Comportament social. És una característica freqüent en els
animals. És necessari pel manteniment de l’espècie. La relació
entre animals del mateix gènere és diferent a la relació amb altres
animals incloent-hi l’home.
• Diferents raons: reproductiva, alimentació, defensa,
especialització, etc.
• Diferent grau de relació social, segons: espècie, individu, situació
fisiològica, etc.
• Diferent capacitat d’adaptació al model social (animals gregaris
vs animals solitaris).
• Comença en el moment de néixer, amb la relació mare-fill.
Etologia i comportament social dels animals

• Fonts de conductaFonts de conducta
• Instintiva (herència)
• Aprenentatge o mimetisme
• Models de comportamentModels de comportament
• Relació amb individus de la mateixa espècie
– Sexual
– Convivència
• Relació amb altres espècies (incloent-hi l’home)
• Reaccions de comportamentReaccions de comportament
• Afinitat (Atracció - rebuig)
• Dominància (Jerarquia i rang)
Etologia i comportament social dels animals

Una relació adequada entre persona i
animal és fonamental per un maneig
òptim de l’explotació de vaques de cria.
El ramader ha de conèixer el
comportament dels animals, com
mengen? Quan mengen? Quan i com
remuguen? Quan i on descansen? Quan i
com beuen?
El seu comportament amb els animals
també és molt important, i ha de ser
amable.
Tot i així no podem refiar-nos, tal i com
diu la frase feta: “l’animal més mans va
matar l’amo”.
Relació ramader - animal

Cobriments, parts i temes reproductius

Fertilitat i maneig reproductiu
El ramat, fertilitat i maneig reproductiu
Any NºVaques adultes NºVedells %Fertilitat NºVedells morts NºMascles NºFemelles
2001
95 77 81% 4 37 36
2002
104 91 88% 4 40 47
2003
120 108 90% 7 38 63
2004
110 82 75% 3 42 37
Mitjana
107 90 83% 5 39 46
Principal època de cubricions
Des. Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov.
Principal època de parts
Desll. Desll. Desll. Desll.

Facilitat de part a les primípares mitjançant toros
Limousin.

Instint maternal, estímul d’olors i llepar el vedell.

Sala de parts o infermeria.

Importància vital del “Calostre” en les primeres
hores de vida.

Maneig dels animals a la primavera - estiu
Agrupament dels animals a l’explotació
• L’agrupament i posterior
recollida dels animals a
l’explotació pot provocar
problemes d’estrès. Cada
vegada que s’agrupen
animals que han estat
separats o quan arriben a
una muntanya i es
barregen amb altra bestiar
d’altres explotacions s’ha
de restablir la jerarquia
del nou ramat.

Els bovins són capaços de reconèixer entre 70 i 120 membres de la seva espècie.
Quan els agrupaments o ramats són més grans es poden originar problemes de
jerarquia, que augmenten segons la territorialitat i l’agressivitat de la raça i del
gènere, així com també ho fan amb la densitat de bestiar.
Agrupament i moviment d’animals

En els moviments d’animals a peu o “Transhumància”, cal
utilitzar sempre que es pugui camins ramaders, si n’hi ha, i

Cal evitar al màxim camins amb quitrà, on també circulen vehicles i gent
que poden provocar situacions d’estrès als animals, entre altres
problemes (avui en dia ja és molt difícil!)

La “jerarquia”, és característica entre els bovins. Els animals més
dominants ocupen llocs privilegiats i solen ser animals que s’imposen per
sobre dels altres, fins i tot amb lluites constants dins el mateix ramat.

Els animals tant en èpoques de calor com en moments de
fred, busquen refugi sota la massa arbustiva o arbòria,
per resguardar-se de les inclemències del temps.

Erosió de les zones de pastura: en aquest cas per
sobrepoblació de senglars.

Rebrot de la superfície erosionada per part de
plantes oportunistes i males herbes.

Maneig i feines realitzades
Maneig dels animals a l’estiu
Comportament dels animals durant l’aprofitament de pastures a port

• Hi ha diversos factors que influeixen en
l’aprofitament i l’ocupació de l’espai a la
muntanya:
• Vaquer o ramader que incideixi en el maneig
• Característiques de la vegetació (qualitat i
quantitat)
• Pendent (del lloc i entre el lloc i l’aigua)
• Distància a l’aigua
• Mosqueres i punts de sal
Comportament dels animals durant la
pastura als ports

El vaquer o ramader ha d’incentivar el moviment dels
animals de manera que aquests es moguin i facin un
aprofitament homogeni de tota la muntanya.

Característiques de la vegetació i camins d’accés a
les pastures.

Pendent del terreny i distància als punts d’aigua.

• Les vaques són animals gregaris, recorren les pastures
formant grups, on al capdavant hi ha les més
dominants en ordre jeràrquic.
• Primer fan una volta de reconeixement, passant de
forma ràpida i fent el que s’anomena un “càstig del
prat”. De manera que quan hi tornen després del
rebrot, la pastura és millor i així també en retarden
l’estat vegetatiu, mantenint les plantes més tendres.
• Les vaques ensenyen als vedells a reconèixer els prats i
la seva composició
pastura als ports

• Les pautes de comportament durant l’època de
pastura serien més o menys les següents:
– Pastura aprox. 4 h al matí
– Repòs a la mosquera aprox. 4 h al migdia
– Pastura aprox. 4 h a la tarda - vespre - nit
– Repòs nocturn aprox. 4 h a la nit
Las resta d’hores, serien de moviment per anar a beure
o per canviar de lloc de pastura.
pastura als ports

Els animals pasturen en grups i els adults ensenyen als joves a reconèixer
les diferents zones i els diferents tipus de pastures que hi ha.

Les vaques busquen els llocs més elevats per evitar els
insectes en l’època de calor.

A la tardor es busquen els llocs més arrecerats i amb
possibilitat de refugi, situats a cotes inferiors, pel fred
i per aprofitar el rebrot.

Instal·lacions a la muntanya comunal
Aigua i abeuradors
Abeuradors fix i mòbil Abeurador fix
L’aigua és un dels factors més determinants en qualsevol
explotació ramadera, fins i tot a les explotacions extensives, on cal
saber on hi ha l’aigua i quina qualitat té aquesta. A part també cal
mantenir i arreglar si cal, els diferents punts d’aigua de
l’explotació o de les pastures.

Incorrecte manteniment d’abeuradors

Saleres o punts de sal.

Maneig dels animals
en condicions de
llibertat:
“zona de fugida”

Mànigues de maneig
Màniga de maneig
fixa
Màniga de maneig
mòbil
Per tal de facilitar el maneig dels animals que es troben en llibertat,
alhora de fer tractaments o controls, és important disposar d’aquest
tipus d’infrastructures.

Màniga de maneig fixa

Màniga de maneig mòbil

Tancats o filats electrificats

Pas canadenc

Font:SOLTER
Font:SEA(1981)
Exemples de col·locació del
filat elèctric i de disseny d’un
pas canadenc

Porta amb molla

Comportament dels animals Mosquera o “Sesteo”
Mosquera

Els animals escullen a cada zona de pastura un lloc on es
reuneixen al migdia per intercanviar informació i relacionar-se,
aprofitant l’hora del sol, on hi jauen o “mosquejen”.
Solen ser llocs airejats on hi ha una certa atracció magnètica.
La jerarquia també és present en aquesta zona, on s’agrupen els
animals i els més dominants ocupen els llocs més ventilats on la
temperatura pot variar entre 3 i 4 ºC.
La mosquera és un punt triat per les pròpies vaques i quan
aquestes es canvien, el nou ramat continua ocupant les mateixes
zones de mosquejar.
La “Mosquera”

Mosquera o “sesteo” a la zona mitja

Mosquera o “sesteo” a la zona alta

Maneig a la hivernada
Maneig dels animals a la hivernada
•Aprofitament de pastures i prats de dall de Bagà aprofitament “a dent” rotacional i raccionat.

Els prats de dall del Pre-Pirineu i Pirineu català normalment s’utilitzen “a
dent” a la primavera i a la tardor i per fer farratge conservat a l’estiu

Els animals fan un aprofitament rotacional i raccionat dels prats. Això és
possible gràcies al pastor elèctric i a la proximitat.

Maneig a la hivernada
Maneig dels animals a la hivernada
Aprofitament de les pastures de la zona d’hivernada a l’explotació Torre de Foix

Condició Corporal i mobilització de reserves
Alimentació d’hivernada
Alimentació complementària durant la hivernada (menjar dins / menjar fora), tancar vaques,
avantatges /inconvenients

Els animals fan un aprofitament de les pastures de tardor-hivern

Quan arriba la neu i el fred de l’hivern i la pastura ja escasseja...

El bestiar s’alimenta amb farratges conservats

Els farratges conservats han d’estar ben
emmagatzemats, si pot ser en coberts agrícoles

Els animals aprenen coses, i un exemple és l’estímul del “clàxon” o el
mateix soroll del cotxe per saber que és l’hora del menjar

La jerarquia és constant, en les situacions d’estrès, quan els animals han de
competir per l’aliment, per l’aigua o per ocupar un espai determinat en
densitats d’animals elevades.
Les conductes agressives dels animals sorgeixen quan tenen situacions
sorpressives, quan es posen en situacions on no tenen opcions clares de
fugida o quan el maneig és a força bruta. La novetat i el desconeixement
dificulten el maneig dels animals.

Alimentació amb fenc d’herba

Alimentació amb ensitjats

Alimentació amb fenc d’alfals

Alimentació amb “unifeed” o amb complements de concentrat

En vedells i durant l’alletament, es sol complementar la pastura o els
farratges amb aliments concentrats i mitjançant tolves mòbils

Els animals quan arriba la primavera comencen a
pasturar el rebrot dels prats

Altres feines i maneig peculiar
•Esquelles, banyes i cues

Maneig dels
vedells al
“deslletament”

Tant els vedells com les seves mares quan es separen en el moment del
deslletament parteixen una situació estressant. Cal minimitzar aquesta situació
en la mesura que sigui possible.

• Qualificació sanitària de les explotacions
• Malalties de declaració obligatòria
• Programes de vigilància, control i erradicació de
malalties de bestiar boví
• Tractaments veterinaris recomanats
• Control de vectors
Mesures sanitàries i de benestar animal

Recomanacions generals de benestar a les
explotacions
1. Inspecció complerta de tots els animals com a mínim una vegada al dia.
Aquesta ha de ser del ramat en general i més concreta en cas que algun
dels individus ho requereixi, de manera que s’observarà la condició
corporal, moviments i postures, remug, estat del pèl, de la pell, dels ulls,
de les orelles, de la cua, de les potes i dels unglots. En cas que presentin
algun símptoma caldrà actuar en conseqüència.
2. En cas que els animals estiguin estabulats, hauran de disposar d’espai
suficient per poder-se moure lliurement, en funció també del sexe i l’edat
dels animals, així com també es tindrà en compte si tenen banyes o no.
Hauran de disposar de menjar i aigua suficient i de bona qualitat, i les
instal·lacions s’hauran de mantenir netes. Les condicions atmosfèriques i
mediambientals d’aquestes instal·lacions també hauran de ser correctes,
evitant l’excés de gasos i afavorint la ventilació i renovació d’aire.
3. Els animals hauran de tenir accés a una intensitat de llum correcta, ni
excés ni defecte.

Recomanacions generals de benestar a les explotacions
4. Quan els animals es trobin a l’exterior, hauran de disposar d’algun sistema per
resguardar-se de les inclemències meteorològiques.
5. Les pastures s’hauran d’escollir de manera que els animals que les aprofiten no
puguin patir cap tipus de perill, ni físic, ni químic ni de cap altre tipus, i que puguin
ser perjudicials per la seva salut.
6. Queda prohibida la mutilació dels animals, llengua, cua o banyes si no es fa de
manera que la legislació ho permeti. Si alguna operació ho requereix, s’haurà de fer
mitjançant anestesia local.
7. El marcatge d’animals s’haurà de fer de manera correcta i per persones
degudament qualificades, de manera que s’eviti al màxim el patiment dels animals.
8. Si es posa qualsevol cinta o cadena al voltant del coll o a qualsevol altra part del
cos, es farà de manera que no provoqui patiment a l’animal.

Recomanacions de benestar per vaques de cria a les
explotacions
1. Si les vaques es troben en una estabulació lliure amb cubicles, el
número de vaques no podrà ser superior al número de cubicles. I si no hi
ha cubicles, la superfície per animal haurà de ser adequada per tal d’evitar
jerarquies innecessàries.
2. Els terres de les instal·lacions no podran ser amb slat total, sinó que els
animals hauran de disposar de terres continus i amb jaç, per tal d’evitar
possibles ferides.
3. No es poden utilitzar instruments de tall o punxa per controlar el
comportament dels animals. Només en casos puntuals de maneig es
podran utilitzar instruments que emeten descàrregues elèctriques.
4. Els animals haurien de tenir la possibilitat de sortir a l’exterior quan
sigui possible, i preferentment tots els dies a l’època estival.

Recomanacions de benestar per vaques de cria a les
explotacions
5. Durant les inspeccions diàries caldrà posar atenció al braguer i als
òrgans genitals dels animals, especialment durant el darrer mes de
gestació.
6. A les explotacions on hi hagi animals estabulats, és recomanable
disposar d’una sala de parts degudament neta i desinfectada i amb jaç.
7. El ramader responsable haurà de tenir experiència i ser competent en la
tècnica del part, prestant especial atenció a la higiene dels parts assistits.
Si el part es preveu difícil, caldrà avisar al veterinari amb temps suficient.
La vaca haurà de poder llepar el vedell immediatament després del part.

Recomanacions de benestar pels sementals
a les explotacions
1. Els compartiments dels sementals hauran d’estar situats de manera que
a aquests els hi permeti veure i sentir les activitats de l’explotació. La
superfície mínima pel toro serà de 16 m2. Per toros de més de 1.000 kg de
pes, la superfície no haurà de ser inferior a 1 m2 per cada 60 kg de pes viu.
2. La zona de cubrició haurà d’estar dissenyada per tal d’evitar possibles
lesions, tant a les vaques com als toros.
3. Els toros hauran de poder fer suficient exercici.

Recomanacions de benestar per vedells a les
explotacions
1. Per tal de desenvolupar una correcta relació entre ramader i animal,
aquest darrer haurà de rebre un tracte especial ja des de ben petit. Els
vedells no haurien de lligar-se.
2. No es mantindrà tancat cap vedell de més de 8 setmanes en recintes
individuals, a no ser que així ho prescrigui un veterinari. L’amplada del
recinte haurà de ser com a mínim igual a l’alçada de l’animal a la creu
quan aquest estigui dret. La llargada haurà de ser com a mínim igual a la
longitud del vedell mesurada des de la punta del morro fins a l’extrem
caudal de l’isquion, multiplicada per 1,1.
3. Els allotjaments individuals hauran de permetre el contacte visual i
tàctil directe entre vedells.
4. Els allotjaments en grup hauran de disposar d’una superfície mínima
per animal en funció del seu pes (vist en altres dies del curs).

Recomanacions de benestar per vedells a
les explotacions
5. Es pot considerar necessari restringir en part el moviment dels animals
quan s’hagin d’examinar, cuidar o per evitar que es succionin entre ells.
6. Els vedells es mantindran en grups i disposaran d’una zona de repòs
neta i amb una superfície suficient per poder desenvolupar tots alhora les
seves necessitats de moviment.
7. En cas de vedells fins a les dues setmanes d’edat, disposaran d’una zona
de repòs amb suficient jaç, net i sec. Aquesta recomanació també és
aplicable per vedells més grans.
8. Les instal·lacions de vedells hauran d’estar suficientment il·luminades,
preferentment amb llum natural durant almenys 8 hores al dia i hauran de
disposar de bona ventilació.

Recomanacions de benestar per vedells a
les explotacions
9. S’hauran d’inspeccionar els vedells estabulats com a mínim dos cops al
dia, i en funció de les inspeccions s’haurà d’incidir en una major
observació.
10. Els vedells malalts o ferits, si fos necessari, s’haurien de separar en un
compartiment adaptat.
11. Els ramaders hauran de vetllar per tal que els vedells acabats de néixer
rebin una quantitat suficient de calostre de la seva mare o d’una altra font
adequada, quan abans millor i abans de les 6 primeres hores de vida. Si
s’utilitzen calostres d’altres explotacions, haurien de sotmetre’s a un
tractament apropiat, per exemple, escalfar-lo durant una hora a 56º C, però
en cap cas ha d’escalfar-se a una temperatura excessiva, ja que es
destruirien els anticossos.

Recomanacions de benestar per vedells a les explotacions
12. Els vedells han de rebre com a mínim 2 vegades al dia, alimentació
líquida, durant les primeres setmanes de vida, fins que mengin una
quantitat correcta d’aliment sòlid. Es recomana però que puguin mamar
directament de la mare un temps adequat.
13. No s’han de posar morrions als vedells. Si arriben vedells d’una altra
explotació hauran de mantenir-se separats per evitar infeccions creuades.
14. Si als vedells se’ls subministra l’aliment en cubells, cada vedell haurà
de tenir accés a un cubell per separat. Els utensilis utilitzats per
subministrar l’aliment hauran de netejar-se després de cada ús i en cas que
sigui necessari s’hauran de desinfectar. Les menjadores també hauran
d’estar netes.
15. Els vedells fins que no tinguin com a mínim una setmana o fins que el
melic estigui totalment cicatritzat no es podran traslladar a una altre
explotació tret que es tracti d’una urgència.

Conclusions o reflexions finalsConclusions o reflexions finals
Aconseguir una ramaderia responsable i perdurable, tot procurant pel
benestar dels animals exigeix conèixer bé el territori i els recursos dels
quals disposa. “Cada terra fa sa guerra” (Ramon Trias).
El ramat és qui ha de valoritzar l’explotació, mitjançant la seva carn i
l’aprofitament dels conreus i les pastures, i no les primes europees. No
s’ha de cometre l’error de sobreexplotar els recursos ni de sobrepassar la
càrrega ramadera.
Com més densitat hi hagi d’animals a l’explotació, menys grau de
satisfacció i, per tant, menys benestar animal i menys productivitat.
A França diuen que “el pagès fa el paisatge, i el paisatge fa el turisme”.
Sense pagès no hi ha turisme. Possiblement fos així. Però anem o volem
un món on només hi hagi turisme? Sigui el que sigui, qualsevol activitat
productiva ha de respectar les limitacions de l’entorn, no es pot fer contra
la naturalesa ni contra la gent que la fa.

Gràcies per la vostra atenció !

Benestar Animal en Boví - Tema 7: Vaques alletants

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (13)

Similar to Benestar Animal en Boví - Tema 7: Vaques alletants

Similar to Benestar Animal en Boví - Tema 7: Vaques alletants (20)

More from formacioup

More from formacioup (9)

Benestar Animal en Boví - Tema 7: Vaques alletants