Presetació utilitzada per a les explicacions en l'aula.

1. Unitat didàctica 4a
:
oratòria, retòrica i fal·làcies.
● Professor: Ferran Polo.

2. ORATÒRIA:
Tècniques per a pronunciar
discursos i parlar en públic
Ensenyada pels sofistes
al segle V aC a les polis
democràtiques ja que
per a convèncer a
l'assemblea no només
era necessari tindre la
raó o bones raons,
també era molt
important parlar bé i
que el públic escoltara
bé i entenguera el que
se li estava dient.

3. ORATÒRIA A L’ANTIGUITAT.
L'art de la paraula es pot
practicar i aprendre.
Els sofistes vivien d'això
des del segle VaC (Atenes)
.
Demòstenes era tartamut,
però va aconseguir ser un
gran orador.
Durant l’imperi romà
també hi havia escoles
d’oratòria dirigides per
sofistes. Alguns
emperadors hi assistiren.

4. Algunes tècniques d'oratòria.
Planificar i assajar.
Tindre en compte el lloc
físic on enviar el
missatge, quan de
temps disposem per a
parlar, a qui va dirigit el
discurs i adaptar el
vocabulari i les idees a
l'auditori.

5. Retòrica.
● És la tècnica o l'art de
fer discursos i textos
persuasius.
● Les paraules i els
arguments poden
guanyar voluntats i
guanyar amics o crear
enemics.
● Les paraules tenen
conseqüències.

6. Retòrica:
● Tècniques com
estudiar el tipus
d'arguments i contra-
arguments.
● Conèixer quins
interessos té
l'audiència permet
saber quins
arguments tenen més
pes.

7. Estructura dels textos.
● En alguns textos la
tesi apareix al principi
i queda clara.
● En altres es manté la
intriga i la tesi apareix
al final, quan l'autor ja
ha criticat les idees
antagòniques o ha
donat arguments a
favor.

8. Quan argumentem podem aportar
evidències i proves basades en:
Premisses basades en referències
científiques.
Premisses basades en experiències
comuns.
Premisses basades en llibres
acadèmics, manuals i llibres de text.
Premisses basades en l'opinió
d'autoritats intel·lectuals.
Premisses basades en el sentit comú
Premisses basades en els interessos
tota la humanitat.
Premisses basades en la justícia i la
moral
Premisses basades en principis polítics
i ideològics.

9. Una forma de persuadir i manipular és
despertar sentiments.
● De solidaritat, de pena i
de culpa.
● De ràbia, d'injustícia i
venjança.
● Patriòtics i nacionals.
● De necessitat i
carència.
● De familiaritat i
confiança.
● D'admiració i model a
seguir.

10. Sentit, motivacions ocultes i
intencionalitat:
● No sempre la tesi
d'un text coincideix
amb la intenció real.
● Un advocat pot dir
que el client és
innocent encara que
sap perfectament que
és culpable.
● Un polític pot fer una
promesa electoral
que sap que no
complirà....

13. Una fal·làcia és un raonament no
vàlid o incorrecte, però amb
aparença de raonament correcte.
● En les fal·làcies les
dades que aporten
les premisses no són
adequades per a
justificar la conclusió.
● Es produeix l'efecte
psicològic de semblar
veritat.

15. Fal·làcia ad hitlerum o ad nazium:
És una versió de
l'anterior que va ser
creada després de la
segona guerra
mundial. Consisteix
en criticar i refutar
una idea o cosa
associant-la o
comparant-la amb
els nazis o amb
Hitler.

16. Fal·làcia de l'home de palla o de
l'espantaocells:
Presentar d'una
manera deformada,
simplificada o
manipulada les
idees i teories que
es volen criticar. El
punt de vista rival
és presentat
distorsionadament.

17. Fal·làcia ad verecundiam
(apel·lació a l'autoritat):
Raonament o discurs en
el qual es defensa una
conclusió o opinió
sense aportar raons,
sinó apel·lant a alguna
autoritat, és a dir, a
alguna persona que es
considera superior
almenys en un aspecte,
especialment
intel·lectual.

18. Fal·làcia ad populum:
Afirma que una
opinió o idea és
bona, vertadera
o vàlida, perquè
hi ha una
majoria o una
massa de gent
que la creuen o
la segueixen.

19. Fal·làcia ad ignorantiam (per la
ignorància):

20. Argument ad antiquitatem:

21. Argument de la novetat i de la
moda:
Consisteix en
afirmar que les
coses noves són
millors i bones
necessàriament.

22. Argument ad nauseam:

23. Argument de la classe social:
Té dues variant la
del ric (ad
crumenam) i la
del pobre (ad
lazarum)

24. Argument del silenci:
Es pot utilitzar de
dues maneres. La
primera afirma que si
una cosa no es diu
és perquè no es sap
o no es pensa. L'altra
afirma que una cosa
que no es diu, sí
que es sap.

25. Argument de la conseqüència
inassumible:

26. Fal·làcia ad baculum (s'apel·la
al bastó):

27. Fal·làcia del franctirador: