2. Comprèn des dels orígens de l’ésser humà, ara fa més de dos
milions d’anys, fins a la invenció de l’escriptura.
És l’etapa més llarga de la història de la humanitat i per això
s’ha subdividit en tres períodes: paleolític , neolític i edat dels
metalls.
Com que no hi ha documents escrits d’aquesta època, tot el que
en sabem prové de l’estudi de les restes materials que s’han
conservat fins avui.
Les restes que s’han trobat a Catalunya demostren que ha estat
habitada des dels temps prehistòrics.
3. El paleolitic
• Vivien de la caça, de la pesca i
de la recol·lecció de plantes.
• No tenien un habitatge fix,
eren nòmades.
• S'instal·laven en campaments
a l’aire lliure o en coves.
• Van dominar el foc.
• Fabricaven eines de pedra i d’os.
• Feien pintures i gravats a les parets de les coves: pintures rupestres.
• Pintaven amb les mans, amb plomes d’ocells o amb pèls d’animal i
empraven colors vius.
4. Recol.lectar:recollir
fruits i plantes
Encendre foc:
escalfar-se, cuinar
i protegir-se.
Pescar: tenir peix
per menjar.
Caçar: obtenir carn
tendons i pells.
Cosir: elaborar
vestits.
Recollir mol.luscos:
alimentació
complementària.
Fabricar instruments:
eines per caçar,
pescar…
Adobar la pell:
tractament de la
pell.
5. Com s’obtenia el foc?
Els homes i les dones del paleolític obtenien el foc te tres
maneres diferents:
Colpejant dues pedres molt
dures n’obtenien guspires, que
prenien sobre unes herbes
seques.
Fregant un bastó de
fusta al llarg d’un
tronc fins que prenien
els encenalls.
Fent girar amb rapidesa i
força un bastó sobre un
tronc.
7. L’art rupestre
Els homes i les dones de la prehistòria feien pintures i gravats a les
parets de les coves i de les balmes, que són conegudes com a art
rupestre.
Pintaven amb les mans,
amb plomes d’ocell o amb
pèls d’animals. Feien
servir colors molt vius,
que extreien dels minerals
i els barrejaven amb greix
d’animals.
La majoria d’aquestes pintures
representen animals de l’entorn i
escenes de caça.
11. El neolític
• Van aprendre a conrear la
terra i a domesticar animals
• Van deixar de ser
nòmades i es van fer
sedentaris.
• Es van establir en poblats.
• Les parets de les cabanes
eren fetes de fang i tenien
el sostre cobert de canyes i
branques.
• Els estris de pedra es van polir perquè tallessin més. Uns dels estris nous
van ser la falç i molins de pedra.
• També van començar a filar i a teixir i van aprendre a fer ceràmica.
12. Pesca: obtenir
peix per
alimentar-se
Ramaderia: se
n’obtenen aliments,
com carn, llet i
formatge.
Coure: per fer el
pa, la ceràmica.
Agricultura:
proporciona cereals,
verdures…
Batre: separar el
gra i la palla dels
cereals.
Teixir: fer
vestits.
Filar: es fabrica el
fil per teixir.
Cistelleria:
fabricar cistells
per guardar-hi
coses.
Moldre gra: se
n’obté farina per
fer pa o farinetes.
Fer ceràmica:
fabricar gerres,
olles, etc.
Cabana: fang,
fusta, canyes i
branques
Mur: canyes i fang.
13. Els cereals(blat, sègol, civada…) i els llegums (llenties,
cigrons, pèsols…) van ser les primeres plantes que conrearen.
El gos fou un dels primers animals que domesticaren. Més tard
criaren cabres, ovelles i porcs.
De la necessitat de guardar els aliments, transportar-los i
coure’ls en va sorgir la ceràmica. Els estris de fang els coïen
en forns molt rudimentaris.
19. L’Edat dels Metalls
• Els primers metalls que es van utilitzar van ser
l’or, la plata i el coure.
• Més endavant es van adonar que els metalls es
fonien i li podien donar la forma que volien.
• Barrejant coure i estany es va obtenir el
bronze, un metall més resistent.
• Després van començar a treballar el ferro, que
era encara més resistent i molt abundant a la
natura.
• Es va inventar la roda i el rem.
• Es van fer les primeres grans construccions:
els megàlits, que vol dir “grans pedres”. Els
principals megàlits són els menhirs i els
dòlmens.
20. Manxa: per atiar el foc
que fonia el metall.
Mineral: per obtenir-
ne el metall.
Motlle de pedra: per
donar forma al metall
Per elaborar objectes de
metall, els metal·lúrgics
primer escalfaven el mineral
fins que es fonia. Per atiar el
foc feien servir una manxa.
Després abocaven el metall
ja fos en un motlle de pedra
per donar-hi la forma
desitjada.
Finalment, el deixaven
refredar.
21. L’augment de la producció agrària i el sorgiment de
l’artesania estimularen l’ intercanvi de productes, és a dir, el
comerç.
La invenció de la roda, que va fer possible la construcció de
carros tirats per animals, i de la vela i el rem van facilitar el
transport de mercaderies.
Els habitants d’aquestes societats agrícoles avançades van
aixecar unes construccions que reben el nom de megàlits
perquè estan fetes amb grans blocs de pedra.
22. Menhir: gran pedra clavada
verticalment a terra.
Dolmen: sèrie de pedres
verticals que sostenen unes
grans lloses cobertes per un
túmul.
Cromlec: alineació de pedres
que formen un cercle.
Els megàlits
Es creu que els megàlits tenien una
funció religiosa i, especialment,
funerària.
Moltes d’aquestes construccions
eren tombes de caràcter col·lectiu.
Els megàlits més senzills eren el
menhirs. També construïen
dòlmens i cromlecs.