1. AMB UNA COSA QUE PENSAR-HI.
Em dic Kristen sóc una noia com les demés que porta una vida tranquila i fins i tot podriem
dir que aburrida. Però aixó canvia apartir del estiu passat i us explico com va anar;
Tot va començar en les vacances d’estiu quan jo i la meva amiga com sempre estavem
estirades i refresca-nos. I somiant que podriem fer.
Haviem pensat anar-nos de vacances a alguna selva per coneixer l’entorn i haveure si
teniem alguna aventura.
Va ser una desició d’aquestes que dius estaria bé fer-ho, però que no estàs del tot segura,
que penses que només és un somni que algún día faràs.
Llavors la Lea (la meva amiga) tant espontania com és va dir:
- Vinga va aixecat, que al menys jo no estic disposada a perdre la vida aquí fent el dropo. I
tú tampoc. (Lea)
- Si clar com si poguessim fer algo més. Si en aquest poble on vivim no n’hi ha res per
divertir-se. (Kristen)
- Mira tú t’han negativa com sempre. I que és el que em estat dient d’anar-nos a buscar
aventures?. (Lea)
- Vinga va no siguis ruca Lea, si aixó només era un somni més sen-se cumplir. (Kristen)
- Si que és un somni però d’aquí poc el farem realitat. (Lea)
Llavorsem va agafar de la mà i vam anar a fer les maletes i treure diners del caixer que
haviem estalviat del estiu que vam treballat. Vam comprar uns bitllets per anar a la selva
amazonica.
Quan vam arribar estavem esgotades del viatge així que vam anar al hotel.
Al matí vam anar amb el guía per la selva. Fins que quan anavem amb el grup turístic,
nosaltres ens vam separar i vam anar per l’interior de la selva on hi havien unes fulles tan
grans, i uns sons especials tot era t’han extraordinari, tans colors junts i diferents. Era
meravellós.
Anavem ven equipades i preparades cada vegada ens anavem endinsan més al cor de la
selva. Quan vam voler tornar ens vam adonar que ens haviem equivocat de camí i estavem
perdudes.
S’estava fent de nit teniem que buscar un lloc per resguardar-nos i poder dormir. Caminant
vam trobar una cova que casi no és veia, vam entrar-hi i veiem que havia molts tunels. Vam
entrar per un d’ells fins que al final de la pared vam veure com una llum de color groc que
feia pampalluges. Quan estavem d’avant d’on provenia aquella llum, vam veure que venia
d’uns geroglifics. Ens vam quedar exaustes.
A baix dels geroglifiqus havia una endevinalla escrita en el nostre idioma.
Deia així:
“Com es diu la teoria de la creació de l’univers?”
La Lea i jo encara que no estavem tan informades d’aquest tema no vam duptar en quina
era la resposta. Era la teoria del Big Bang. Quan ho vam dir es va obrir una porta, dins tot era
molt extrany. Era diferent que el tunel semblava un laboratori, hi havia de tot. Ordinadors,
molts apareis extranys i semblava com si tot fos nou.

2. Vam agafar el ordinador, i en la pantalla estava obert un document on explicava la
creació de l’univers deia així:
“ L’univers és va formar fa uns 13.700 millons d’anys en una gran explosió: el Big Bang. Ho
vam descobrir perque alguna cosa extranya passava en l’espectre de llum que ens arribava
des de les galàxies. Les línies de l’espectre que representen diferents elements químics no
estaven col·locades al seu lloc. (Aixó es l’efecte Dopple). Quan es va conèixer el fet de que
les galàxies s’allunyen les unes de les altres va sorgir la teoria del big bang.
Si les galàxies s’allunyen les unes de les altres, cal pensar que en el passat van estar més a
prop, i al principi tota la matèria estava concentrada en una zona molt petita ....”
Jo i la Lea vam parar de lleguir perque tot era tan i tan extrany mai ens haviem preguntat
perque ni com ni quan va apareixer l’univers.
Vam deixar l’ordinador, i en unes de les taules i havia un paper que explicava que ells una
civilitzacío de fa més d’uns 4.000 anys vam descobrir tot el que hi ha d’informació sobre
l’univers en aquell laboratori. També deia que estaven a punt de desapareixer per un
fenomen paranormal. No expecifica’t, i no deia res més. Era una civilització perduda i
s’havia perdut tot fins que ho vam tornar a descobrir nosaltres una nova generació. Hi amb
aquest misteri ens vam dormir.
Quan em vaig despertar tot havia desaparegut, perque només era un somni. Em trobava
sola estirada en la meva habitació. No hi havia res de la selva, ni ningun laborator ni cap so
meravellos. Només jo amb una cosa que pensar-hi. Que es l’univers?
Fí.
Celia Vallejo Guisasola
1Batx A
Conte cientific.