Historia de l'art

1. Pintures de la
capella de Scrovegni
La resurrecció de Llàtzer

2. Documentació general
Autor: Giotto di Bondone (1267 - 1337)
Cronologia: 1304 - 1306
Estil: Italogótic
Tecnica: Fresc
Suport: Mur
Localització: Capella de Scrovegni o de la Arena, a Pàdua (Itàlia)
Estàtua de Giotto a Florència,
prop de la galeria dels Uffizi

3. Anàlisi formal
Elements plàstics:
- Colors matisats com si fos al pastel. La
llum fa un efecte que els hi dóna
perspectiva. Expressions i gestos
mostren l’estat d’anim dels protagonistes
Composició:
- Apareix Crist de la mateixa mida que la
resta, Giotto plasma les variades actituds
davant el miracle, Llàtzer apareix amb les
benes d'amortallar en un paisatge
esquemàtic però suficient per donar
efecte de tridimensionalitat.

4. Anàlisi formal
Estil:
Un dels trets més destacats d'aquests
frescos fou el modelatge dels
protagonistes, dotats d'una corporeïtat
inusual el gòtic i d'una expressivitat
diferenciada per cadascun dels
personatges, representava un primer pas
cap a l'humanisme que s'imposaria amb
l'estil renaixentista tot i això Giotto
conserva alguns elements de l'escola
sienesa com els ulls ametllats i les
aurèoles de pans d'or.

5. Interpretació (contingut, significació i funció)
Aquesta obra està dedicada a Santa María de la Caritat i va ser encarregada per
Enrico Scrovegni, entre els anys 1304 – 1306, amb la finalitat d'allotjar les restes
mortals del seu pare, Reginaldo degli Scrovegni, el qual havia acumulat un
immens patrimoni gràcies a la usura. El fill, Enrico pretén expiar-ne els pecats
perquè la usura estava prohibida per la llei. L’escena es basa en el moment de
relatat al Nou Testament (Joan XI I XII) en que Llàtzer resucita per ordre de
Jesús. Aquest, situat a l’esquerra, alça la ma i beneeix a Llàtzer, que es troba
acompanyat dels seus familiars. Davant de Jesucrist, Maria i Marta, les
germanes de Llàtzer, s’agenollen en senyal d’agraiment i de reconeixement.