1. Apropiació final dels béns o els serveis per a ús o
CONSUM
propietat del públic.
Corrent econòmic fonamentat en l'increment del
CONSUMISME consum de béns. Tendència a consumir productes en
quantitat molt superior a la necessària.
Acte de consum realitzat amb consciència i informació
CONSUM suficient sobre les condicions laborals, ecològiques i
RESPONSABLE socials en les quals han estat elaborats els productes i
serveis que adquirim.
Procés mitjançant el qual hom varia les condicions
naturals del creixement econòmic d'una àrea
DESENVOLUPAMENT
determinada i provoca un augment considerable de la
renda total i una distribució millor d'aquesta renda.
Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsòl,
les aigües, la vegetació, la fauna, etc., necessaris per a
RECURSOS NATURALS
satisfer necessitats humanes o com a inputs en
determinats processos productius.
Expressió amb què hom designa l'estat i l'etapa actuals
del desenvolupament capitalista de la societat, basats
SOCIETAT DE CONSUM
en la creació de necessitats fictícies per a superar la
saturació de la producció.
Concepte polític, econòmic i social que s'oposa al
relatiu consens polític actual sobre el creixement
econòmic. El terme decreixement neix a la dècada del
DECREIXEMENT 1980 – en part a través de la tesi de Nicholas
Georgescu-Roegen – i per la presa de consciència de
les conseqüències del consum de recursos naturals per
sobre de la seva generació natural en que es basa la
societat de consum.
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats
MULTINACIONAL
mitjançant inversions directes.
Conjunt d'activitats de compra i venda i de bescanvi de
COMERÇ productes naturals o industrials amb l'objectiu de
connectar la producció amb el consum o la inversió.
Forma alternativa de comerç que té com objectiu
canviar les relacions comercials entre els països rics del
COMERÇ JUST Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud
(els productors).
2. Procés d'acostament d'un bé des de la unitat de
COMERCIALITZACIÓ
producció al consumidor final.
Nom que hom dóna a determinats trets del capitalisme
GLOBALITZACIÓ
a partir de les dues darreres dècades del s. XX.
Procés de confecció a tercers. És una forma de
producció que s’estableix com un compromís del
MAQUILA
propietari de la producció i/o d’una marca amb la
persona que es realitza el treball.
Anàlisi del procés en què la classe dominant s'apropia,
EXPLOTACIÓ
en cada etapa històrica de la societat, la diferència
existent entre el valor dels béns en el mercat i el valor
mesurat per treball incorporat en la seva producció.
Venda de productes a un preu més elevat a l'interior
DUMPING
d'un país productor que en els mercats estrangers.
sistema econòmic en què els mitjans de producció són,
en la seva majoria, propietat privada,[1][2] i en què el
CAPITALISME capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç
dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici
màxim en un mercat lliure i competitiu
Deute públic emès en moneda estrangera els títols
DEUTE EXTERN representatius del qual són subscrits per ciutadans
d'altres estats.
Conjunt dels països de la Terra que estan, des d'una
TERCER MÓN
òptica de la cultura occidental, subdesenvolupats