2. Els ibers
Es coneix amb el nom d’ Ibers als pobles que van ocupar la zona litoral de la península Ibèrica i
la vall de l'Ebre des del segle V a.C fins a la romanització , i que es van estendre en aquesta i a
l'altra banda dels Pirineus en una zona immediata a la costa mediterrània , fins als voltants de
l'actual ciutat de Montpeller .
El nom deriva de les dades de les fonts gregues i més tard romanes .
Els ibers són descendents de la gent del neolític i l’edat de bronze.
Les creences:
Creien en el animals sagrats com els toros, llops, linxs, o voltors; formaven part d'aquest món,
ja fos com déus, símbols, vincles amb el món mortal i els seus “esperits”, o el món diví
Les tribus:
3. Les tribus ibèriques tenien un nom que les diferenciava de les altres
segons el seu assentament en el territori:
- ILERVACONS
Curs de l’Ebre
- COSSETANS
Costa de Tarragona
- LAIETANS
Costa de Barcelona,
Garraf
- INDIGETS
Comarques Gironines
- ILERGETS
Terres de Lleida
4. Els poblats:
Els situaven en llocs enlairats per raons de control i defensa, a prop de bastiments d’aigua.
Per accedir al poblat calia passar per un camí situat en un tram difícil.
Construïen muralles de 5 m. d’amplada amb un fossat de 13 m d’amplada i 4 m. de profunditat.
Les torres eren semicirculars amb pedres clavades.
5. Les cases:
Per la construcció de les cases feien servir :
- LA TOVA
- LA TÀPIA
Les toves les fabricaven posant una barreja d’ argila, sorra, aigua i palla a l’interior d’un
motlle de fusta i ho deixaven assecar al sol.
Les cases eren d’una sola planta de forma rectangular, tenien llits, taules i cadires fets
d’argila i folrats de pedra, tenien xemeneies per llar de foc fetes de canyís i fang.
Quan construïen una casa sacrificaven un animal i les seves restes les posaven sota els
ciments.
6. Els carrers:
Els carrers eren estrets i circulars, al centre del poblat hi havia una cisterna que recollia
l’aigua de les teulades de les cases quan plovia.
Els homes:
7. Hi havia dues classes socials:
- ELS ARISTÒCRATES: Tenien l’estatus de guerres i d’herois.
- ELS CAMPEROLS : Treballaven el camp.
Vestien túniques curtes o llargues amb un rivet decoratiu, botes o sandàlies de cuir lligades
al turmell.
I havien grups socials com:
Els guerrers: Era el qui fos capaç de reunir una petita tropa formada pels homes que
poguessin pagar-se un cavall i armes. Les armes eren expressió dels valors dels que havien
combatut valerosament i podien portar amb orgull en assemblees i cerimònies i oferir en ritus
celebrats en les necròpolis i altres llocs de culte.
A la guerra portaven un casc de metall, un escut, llança o espasa per la protecció personal.
Duien els cabells llargs per fer por a l’enemic.
8. El cavall, atribut guerrer i social per excel·lència, era per al seu genet un símbol de prestigi
del més alt nivell i atorgava un caràcter heroic al seu genet. Però el cavall no només era un
signe de riquesa, noblesa i posició social, sinó també un mitjà de transport ràpid fins al camp
de batalla, moment en què el guerrer desmuntava per combatre cos a cos.
9. Artesans: L'estructura socioeconòmica ibèrica va permetre l'aparició d'una classe social
d'artesans, dedicada a la producció de manufactures destinades al mercat o a la comunitat.
Destacaven la metal·lúrgia, la producció de ceràmica, el teixit i el treball de la pedra.
...
Metal·lúrgics: La metal·lúrgia del ferro i del bronze es documenta per les troballes de forns i
restes de producció. Amb aquests metalls es fabricaven eines agrícoles, armes, objectes
d'ornamentació, de cirurgia, d'ús personal.
10. Les dones:
La seva posició social depenia de la riquesa dels vestits i ornaments que es posaven.
La dona solia vestir amb una túnica més llarga que les dels homes. Aquesta es quedava a
l'altura del turmell i les mànigues fins a mig braç. Estaven fabricades en lli o llana i decorades
amb sanefes pintades o brodades amb representacions geomètriques. La túnica es cenyia a la
cintura mitjançant un cinturó de cuir.
Per a les ocasions especials s'adornaven el cap amb una toca o mantellina que subjectava al
capdavant mitjançant una peineta. Aquesta toca podria arribar fins a l'altura dels turmells i
cobria el cos també per davant, també es guarnien amb diademes, arracades i collarets.
Feien treballs domèstics, agrícoles, treballaven la ceràmica i els teixits.
11. Tenia un paper molt important en les cerimònies religioses com a sacerdotessa.
Enterraments:
12. Incineraven els cadàvers dels adults, enterraven les cendres en recipients de terrissa amb
forma de copa amb algunes pertinences del difunt, en alguns casos els enterraven i posaven
pedres al damunt.
Els nadons els enterraven a l’interior de les cases.
L’escriptura:
13. La seva escriptura es basava en 28 signes que provenien de l’alfabet fenici o grec.
Escrivien a sobre del metall, pedra o ceràmica, feien servir un punxó.
L’ agricultura i ramaderia:
14. L’ agricultura era de tipus manual i funcionava a base de força humana o animal. L'entrada de
l'Edat del Ferro a principis del I mil·lenni a. C. va suposar la introducció de forma gradual
d'una sèrie de millores que van donar lloc a un canvi en l'agricultura.
L'agricultura, juntament amb la ramaderia, era l'activitat econòmica fonamental dels ibers.
Tenien una agricultura basada en el cultiu de la vinya, l'olivera i el blat. Els ramats d'ovelles i
cabres eren fonamentals per a l'aprovisionament de carn i llet, però també per a l'obtenció de
pells i llana. Del porc s'aprofitava la carn, mentre que el bou era, sobretot, un animal de tir i
el cavall un animal noble per a muntar. La caça d'animals silvestres, especialment el cérvol,
senglar o cabra salvatge, era un complement de la dieta, així com la pesca o la recol·lecció de
fruits silvestres.
La moneda:
15. La moneda va aparèixer a mitjans del segle III a C. Les feien servir a les relacions comercials
que mantenien amb els mercaders grecs i fenicis. Els ibers les feien servir com objectes
exòtics de luxe, més endavant la van fer servir com a medi de pagament.
El comerç:
16. Abans de ser absorbits o eliminats pels romans , van tenir relacions comercials amb els fenicis
i els grecs , amb els quals intercanviaren productes.
El comerç va ser una altra activitat molt important, intercanviaven productes amb els
colonitzadors fenicis i grecs. Van arribar a gravar monedes pròpies.
