SlideShare a Scribd company logo
1 of 6
Primers anys

Va nàixer el 25 de desembre de 1642 (corresponent al 4 de gener de 1643 del
nou calendari) a Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra. Va néixer
tres mesos després de la mort del seu pare. Va néixer prematurament, i era molt
petit; Quan Newton tenia tres anys, la seva mare es va tornar a casar i va anar
viure amb el seu nou marit, el Reverend Barnabus Smith, deixant el seu fill a
càrrec de la seva àvia materna, Margery Ayscough. Al jove Isaac no li agradava
el seu padrastre, i tenia un cert ressentiment contra la seva mare per haver-s'hi
casat, com es veu per aquesta anotació en una llista de pecats comesos fins als
19 anys d'edat: "Amenaçar el meus pare i mare Smith de cremar-los amb la seva
casa"
Educació

Des dels aproximadament dotze anys d'edat fins els disset,
Newton es va educar a The King's School a Grantham (on
encara es conserva la seva firma a l'ampit d'una finestra de la
biblioteca). El van treure de l'escola, i l'octubre de 1659 es
trobava a Woolsthorpe-by-Colsterworth, on la seva mare, que
tornava a ser vídua, va intentar que fes de pagès. Ho odiava.
Henry Stokes, el director de la King's School, va convèncer a la
seva mare que el tornés a enviar a l'escola per completar la seva
educació. Motivat en part per un desig de revenja contra el pinxo
de l'escola, va convertir-se en el millor estudiant.
Primeres Idees

Va realitzar els seus primers estudis universitaris el 1661, al Trinity College
(Cambridge), com a sizar, una mena de tracte en què es pagava els estudis
treballant per un altre estudiant. Al començament dels seus estudis, es va interessar
en primer lloc per la química, i aquest interès, segons es diu, es va manifestar al llarg
de tota la seva vida. Durant el seu primer any d'estudis, i probablement per primera
vegada, va llegir una obra de matemàtiques sobre la geometria d'Euclides, cosa que
va despertar en ell el desig de llegir altres obres.
Biografia

Isaac Newton (4 de gener de 1643 - 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof
anglès.

Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei
de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la
mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els
moviments de la Terra, i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic
per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació
universal. Així va ampliar-les demostrant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no
podien ser solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques.

En el camp de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat
de moviment i del moment angular. En òptica, va construir el primer telescopi reflector
pràctic i va desenvolupar una teoria sobre color basada en l'observació que un prisma
descomposa la llum blanca en els colors de l'espectre visible. Són també notables els seus
arguments a favor que la llum està composta de partícules (enlloc d'ones). També va
formular una llei empírica del refredat i va estudiar la velocitat del so.

En matemàtiques, Newton comparteix amb Gottfried Leibniz el mèrit de la invenció del
càlcul infinitesimal. També va demostrar el teorema del binomi generalitzat, va desenvolupar
el "Mètode de Newton" per aproximar els zeros d'una funció, i va contribuir a l'estudi de les
sèries de potències enteres.
Descobriments

Força centrípeta
Descomposició dela llum
Gravitació universal
Lleis de Kepler
Lleis del moviment

More Related Content

Similar to E23

La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicamonicapb94
 
La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicamonicapb94
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaannalarroy
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaannalarroy
 
Robert Hooke. Èric Gabarrós
Robert Hooke. Èric GabarrósRobert Hooke. Èric Gabarrós
Robert Hooke. Èric Gabarrósalex_mascu
 
Filosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la cienciaFilosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la ciencia2308199825101998
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)mosansar
 
Física de partícules
Física de partículesFísica de partícules
Física de partículesDavid Mur
 
Galileo Galilei
Galileo GalileiGalileo Galilei
Galileo Galileimtrujil
 
C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1Laura
 
C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1Laura
 

Similar to E23 (20)

La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologica
 
La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologica
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quàntica
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quàntica
 
Robert Hooke. Èric Gabarrós
Robert Hooke. Èric GabarrósRobert Hooke. Èric Gabarrós
Robert Hooke. Èric Gabarrós
 
Filosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la cienciaFilosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la ciencia
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
 
Galileo
GalileoGalileo
Galileo
 
Suka
SukaSuka
Suka
 
Suka
SukaSuka
Suka
 
Periodista
PeriodistaPeriodista
Periodista
 
L'univers
L'universL'univers
L'univers
 
Física de partícules
Física de partículesFísica de partícules
Física de partícules
 
Intro Lhcb Web
Intro Lhcb WebIntro Lhcb Web
Intro Lhcb Web
 
Galileo Galilei
Galileo GalileiGalileo Galilei
Galileo Galilei
 
Einstein
Einstein Einstein
Einstein
 
C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1
 
C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1C:\fakepath\presentación1
C:\fakepath\presentación1
 
Unitat 1. el nostre lloc a l'univers
Unitat 1. el nostre lloc a l'universUnitat 1. el nostre lloc a l'univers
Unitat 1. el nostre lloc a l'univers
 
Les aportacions de Einstein
Les aportacions de EinsteinLes aportacions de Einstein
Les aportacions de Einstein
 

E23

  • 1.
  • 2. Primers anys Va nàixer el 25 de desembre de 1642 (corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari) a Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra. Va néixer tres mesos després de la mort del seu pare. Va néixer prematurament, i era molt petit; Quan Newton tenia tres anys, la seva mare es va tornar a casar i va anar viure amb el seu nou marit, el Reverend Barnabus Smith, deixant el seu fill a càrrec de la seva àvia materna, Margery Ayscough. Al jove Isaac no li agradava el seu padrastre, i tenia un cert ressentiment contra la seva mare per haver-s'hi casat, com es veu per aquesta anotació en una llista de pecats comesos fins als 19 anys d'edat: "Amenaçar el meus pare i mare Smith de cremar-los amb la seva casa"
  • 3. Educació Des dels aproximadament dotze anys d'edat fins els disset, Newton es va educar a The King's School a Grantham (on encara es conserva la seva firma a l'ampit d'una finestra de la biblioteca). El van treure de l'escola, i l'octubre de 1659 es trobava a Woolsthorpe-by-Colsterworth, on la seva mare, que tornava a ser vídua, va intentar que fes de pagès. Ho odiava. Henry Stokes, el director de la King's School, va convèncer a la seva mare que el tornés a enviar a l'escola per completar la seva educació. Motivat en part per un desig de revenja contra el pinxo de l'escola, va convertir-se en el millor estudiant.
  • 4. Primeres Idees Va realitzar els seus primers estudis universitaris el 1661, al Trinity College (Cambridge), com a sizar, una mena de tracte en què es pagava els estudis treballant per un altre estudiant. Al començament dels seus estudis, es va interessar en primer lloc per la química, i aquest interès, segons es diu, es va manifestar al llarg de tota la seva vida. Durant el seu primer any d'estudis, i probablement per primera vegada, va llegir una obra de matemàtiques sobre la geometria d'Euclides, cosa que va despertar en ell el desig de llegir altres obres.
  • 5. Biografia Isaac Newton (4 de gener de 1643 - 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès. Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Així va ampliar-les demostrant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no podien ser solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques. En el camp de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moment angular. En òptica, va construir el primer telescopi reflector pràctic i va desenvolupar una teoria sobre color basada en l'observació que un prisma descomposa la llum blanca en els colors de l'espectre visible. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules (enlloc d'ones). També va formular una llei empírica del refredat i va estudiar la velocitat del so. En matemàtiques, Newton comparteix amb Gottfried Leibniz el mèrit de la invenció del càlcul infinitesimal. També va demostrar el teorema del binomi generalitzat, va desenvolupar el "Mètode de Newton" per aproximar els zeros d'una funció, i va contribuir a l'estudi de les sèries de potències enteres.
  • 6. Descobriments Força centrípeta Descomposició dela llum Gravitació universal Lleis de Kepler Lleis del moviment