1. UN REMEI PELS “PANTALLETES”
Autor/a: BIEL ALTIMIRA
2n premi de 4A
Hi havia una vegada, un nen que es deia Sergi. Era molt trapella, entremaliat i
“bitxo”...però encara que aquest fos el seu nom, ell era conegut com el
“PANTALLETES”. És així com li deien els seus amics i la seva família perquè
estava tot el dia jugant amb “consoletes”, com ara la WII o la PSP (la VITA eh!!!).
Un dia, els seus pares van dir-li que això no podia seguir així i que buscarien una
solució.
- Escolta Sergi! Això no pot ser – va dir la mare.
- Tens raó, l’hauríem de portar al metge – va dir el pare.
El dia següent els pares del Sergi el van portar al metge. El Sergi estava
preocupat perquè s’estava saltant un dia d’escola, però els seus pares li van dir
que això de moment era el més important.
Una vegada dins la sala d’espera, de sobte, d’una porta va sortir...el metge. Ell
els va dir que el que tenia el Sergi era “pantallisme” i havia d’intentar estar sense
“consoletes” ni videojocs.
El dilluns va anar a l’escola. La mestra tenia que intentar que en Sergi no agafés
el portàtil!!! A l’hora del pati estava jugant amb el seu amic Marc. Quan faltaven
deu minuts, a en Sergi li van començar a venir il·lusions al cap: els nens que
jugaven a futbol però ell es pensava que jugaven al FIFA 2014 i les nenes que
jugaven a cuit i amagar ell es pensava que les perseguia el Mario i el Luigi. Tenia
el cap massa ple de les històries dels jocs electrònics. A la classe, la mestra va
explicar als companys tot el que li passava al Sergi:
- Nens escolteu! Suposo que ja heu notat que el Sergi es comporta d’una manera
estranya, es veu que el metge li ha dit que té “pantallisme”, i està boig per les
“consoletes”. Si us plau, queda prohibit portar qualsevol cosa electrònica que
pugui fer que el Sergi es distregui i li vinguin al cap fantasies.
L’endemà a la classe, la mestra, juntament amb els alumnes i els pares del Sergi,
van trobar una molt bona solució: substituir la WII per jugar amb el seu germà, la
PSP per una estona de lectura amb el pare i la Nintendo per cuinar amb la mare.
Van passar els dies i el Sergi se’n va adonar que no necessitava aquells estris
electrònics i que era més divertit estar amb la família.