Guia de l'alumne

1. 1
Descobrint Fatick
La regió dels contrastos
Foto: Vincenzo Fotoguru Iaconianni, wikipèdia

2. 2
Índex
Situem-nos ! .......................................................................................... 3
On està Fatick ?................................................................................... 3
Els departaments................................................................................. 4
Quin temps hi fa ?................................................................................... 4
Com és la natura ? .................................................................................. 5
La sabana........................................................................................ 6
Les terres agràries............................................................................ 6
El manglar....................................................................................... 6
El bosc tropical esclarissat ................................................................. 7
Les tannes....................................................................................... 7
L'estepa .......................................................................................... 8
Quins problemes ambientals amenacen la regió?......................................... 8
L'Erosió costanera............................................................................. 8
La salinització .................................................................................. 8
La desforestació i els focs forestals ..................................................... 9
La gestió dels residus.......................................................................10
Com s'hi viu?.........................................................................................11
Quines llengües s'hi parlen ?.............................................................11
Quines religions predominen ? ..........................................................11
Com són les cases? Els pobles i ciutats? .............................................11
De què treballa la gent? ...................................................................11
Com es desplaça la població? Quins transports fan servir? ....................11
Què i com s'hi menja ? Com s'hi cuina ? .............................................11
Com són les famílies i les relacions socials ? .......................................11
Com són les tradicions, l'art, la música i la dansa ................................11
Els recursos naturals de la regió ........................................................11

3. 3
Situem-nos !
On està Fatick ?
Fatick és una regió del sud-oest de Senegal, que és un país de la costa oest africana.
Continent : Àfrica
País :
Senegal
Regió : Fatick
Departaments :
Fatick
Gossas
Foundiougne
Superfície : 6849
km²
Població :
685 000 persones
Clima : Tropical
Ecosistemes
principals :
Sabana i manglars
Moneda : Franc CFA
(XOF) (1€ = 655,957 XOF)
Religions (Senegal):
Islamisme (94%),
cristianisme (5%)
creences animistes
(1%)
Idiomes: Francès
(oficial), wòlof
(oficial), pulaar, diola,
serer, jola, mandinka i
altres (a Senegal es
parlen 25 llengües a
part del francès)
Senegal
Fatick
SENEGAL

4. 4
Els departaments
La regió de Fatick està dividida en 3 departaments (semblant a les comarques de
Catalunya).
Els noms dels departament són : Fatick, Gossas i Foundiougne, i les seves capitals
tenen el mateix nom que el departament.
Quin temps hi fa ?
A Fatick hi ha un clima tropical de tipus semi-àrid, cosa que vol dir :
• Calor : les temperatures mitjanes anuals varien entre 21 i 36 graus.
• Sol : Hi ha entre 7 i 11 hores de sol al dia.
• Sequera : Durant 8-10 mesos no plou mai (estació seca ; de novembre a
juny), i durant 2-4 mesos hi ha pluges intenses quasi cada dia (estació
plujosa; de novembre a juny). La pluviometria anual varia entre 600 i 900
mm.
• Vent : Hi ha 3 vents principals ; l’Alizé marítim (Oest; bufa de novembre a
març, és un vent refrescant), l’Harmattan (Nord-Est; bufa d'abril a juny, és un
vent sec i càlid, i és el responsable dels núvols de pols i sorra del desert), i el
Mousson (Sud-Est; és l'origen de les precipitacions).

5. 5
Com és la natura ?
El tipus de paisatge a Fatick, reflectit en el següent mapa, està molt marcat pel clima
àrid i l'acció humana. S'hi poden distingir 6 tipus de paisatge: (1) Sabana, (2) Terres
agràries (agrícoles i ramaderes), (3) manglar, (4) Tannes (terres salinitzades,
inertes), (5) bosc tropical esclarissat, i (6) estepa.
1
5
2
3
4
2
6
1
1
2

6. 6
La sabana
La sabana és una praderia de gramínies1
amb arbres i arbustos dispersos, en clima
tropical. Es considera un ecosistema2
de transició entre l'estepa i el bosc tropical.
A la sabana de Fatick, per sobre de la praderia d'herbes, hi trobem moltes espècies de
la família de les fabàcies, com les acàcies. També hi abunden els baobabs gegants, les
palmeres, i altres arbres que creixen aïllats, com el capoquer o el nim.
La capa superficial del sòl és arenosa i poc fèrtil, i per tant, els arbres i arbustos han
de tenir un potent sistema d'arrels per captar l'aigua i els nutrients que estan a molta
profunditat. Aquestes espècies també tenen altres adaptacions a la sequera com són
una escorça gruixuda per protegir-se dels focs, la fulla caduca que cau durant l'època
seca (per evitar pèrdues d'aigua), i el tronc amb molta capacitat d'emmagatzemar
aigua.
A la sabana hi viuen moltes espècies d'animals ; insectes, rèptils (hi ha més d'una
seixantena d'espècies de serps a Senegal, de les quals 8 són mortals i 10 són
verinoses però no mortals), ocells, i mamífers (herbívors com l'antílop, rosegadors
com les mangostes, omnívors com el facoquer, o carnívors com la hiena, el xacal, i el
serval).
Els teixidors viuen en colònies i els mascles fan uns nius
molt elaborats. Foto: Chris Eason
El facoquer és un omnívor omnipresent a la Sabana.
Foto:Ikiwaner, wikipèdia
1 GRAMÍNIES : Plantes herbàcies amb grana
2 ECOSISTEMA : Unitat funcional formada per un biòtop (el medi sense vida) i la biocenosi (els organismes que hi
habiten).

7. 7
Baobabs sense fulla, a l'època seca. Sabies que la flor del
baobab només dura una nit i que els ratpenats ajuden a
polinitzar-la? Foto: Dorothy Voorhees, flickr
Les hienes tacades són molt comunes a Fatick. Són tan
socials que fins i tot comparteixen els caus. Foto:
Budgiekiller, wikipèdia
La sabana de Fatick en època seca. Foto: ISE, Senegal Els termiters són els nius de les termites, construïts amb
argila i saliva, que poden fer fins a 6 metres d'alçada.
Foto: Jgremillot, wikipèdia
Pitó de Seba, una de les serps més grans del món. Foto:
La cobra escopidora de coll negre escup el verí, que
penetra als ulls i la pell de les víctimes i pot arribar a ser
mortal. Foto: Warren Klein, wikipèdia

8. 8
Tigerpython, wikipèdia
Sabies que l'Agama comú canvia de color quan pren el sol i quan adopta la postura de combat?
Foto: Atamari, wikipèdia
Les terres agràries
La major part del paisatge de Fatick no és una sabana natural , sinó que es tracta de
terres agràries pluvials. Durant l'època de pluges es cultiva majoritàriament
cacauet (s'explota industrialment, per fer oli de cacauet i exportar-lo) i mill
(s'explota a nivell local, amb una agricultura de subsistència). Prop dels pous o els
cursos d'aigua, s'hi cultiven arbres fruiters com els mangos i anacards, i s'hi pot
arribar a fer horticultura (tomàquet, cogombre, hibiscs, melons i síndries). A les terres
agràries també hi pasturen ramats de cabres o zebús (una espècie bovina, cosina de
les vaques europees, però amb grans banyes).
Les terres agrícoles tenen l'aspecte d'una sabana degradada, on només perduren els arbres. Foto: Núria Gassó

9. 9
El manglar
El manglar és un bioma3
format per arbres i arbustos molt tolerants a la sal, que a
Fatick, ocupen la desembocadura del riu Saloum. El manglar es desenvolupa sobre el
litoral en zones de calma i poc profundes, protegint la costa contra l'erosió del mar.
Les illes de manglars estan separades per uns canals d'aigua serpentejants
anomenats bolongs.
Els manglars tenen una gran biodiversitat4
(de les més grans del món); hi viuen
moltes espècies diferents d'animals i plantes que s'adapten als canvis de les marees.
Les espècies vegetals més abundants al manglar de Fatick són els mangles, arbres
molt resistents a la salinitat de l'aigua (tenen sistemes de filtratge que els hi permeten
eliminar la sal), i amb arrels aèries que tenen un rol molt important en la fixació del
sòl i la respiració de la planta. Aquestes arrels aèries són un bon amagatall per
infinitat d'espècies animals.
El Delta de Saloum està protegit : és Parc Nacional, es va declarar Reserva de la
Biosfera el 1981, i Patrimoni de la Humanitat el 2011. Es considera el 6è estuari5
més
divers del món (hi han trobat 114 espècies diferents de peixos, i més de 250 espècies
d'ocells, entre els que hi consten el flamenc nan i el pelicà gris).
També és un lloc important de reproducció de la tortuga verda marina, del manatí i
del dofí souza, tres espècies en perill d'extinció degut a la pèrdua d'hàbitat (manglar),
la caça furtiva i els accidents amb les barques.
Entre el fullatge dels manglars i les platges de sorra es troben diverses espècies de
micos com el còlob vermell occidental, també en perill d'extinció, o els micos patas.
Els manglar són boscos d'arbres i arbustos que creixen
dins l'aigua del mar. Foto: Laura Conesa
Sabies que el pelicà és l'únic animal que traga aigua
salada i a la seva gola la transforma en aigua dolça per al
consum ? Foto: Laura Conesa
3 BIOMA : Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi similar en zones del planeta amb condicions
climàtiques similars.
4 BIODIVERSITAT : Conjunt de totes les formes vivents de la natura d'una regió geogràfica.
5 ESTUARI : Àmplia secció terminal d'un riu, afectada per les marees.

10. 10
El delta del riu Saloum és una de les reserves naturals
més importants de Senegal. Foto: USGS
Sabies que al manatí quan se li gasten les dents, li
tornen a créixer? Foto: Pelican, flickr
El còlob vermell està en perill d'extinció. Foto: Atamari,
wikipèdia
Els mascles de cranc violinista tenen una pinça més
grossa que l'altra. Foto: Valternet, wikipèdia
L'Abellerol petit s'alimenta d'abelles i vespes. Foto: Steve Garvie, wikipèdia

11. 11
El bosc tropical esclarissat
El bosc tropical esclarissat és un ecosistema molt minoritari a Fatick, només es forma
a la zona sud, on el clima és més humit i no hi ha tanta influència del Sahel. L'alçada
dels arbres és d'entre 15 i 20 metres i les capçades no es toquen, deixant passar la
llum del dia cap a l'interior del bosc. En aquest tipus de bosc la biodiversitat és més
elevada que a la sabana ; hi ha més espècies d'animals i plantes.
El bosc tropical esclarissat és més dens que la sabana. Foto: ISE, Senegal
Les tannes
Un terç del territori de Fatick està format per terres salades i riques en fluor,
anomenades tannes, que són impossibles de cultivar i tampoc adequades per la
ramaderia.
Es distingeixen 4 tipus de tannes:
• Tannes nues: extensions de sorra amb una crosta de sal on no pot créixer cap
tipus de vegetació. Això passa a les zones que s'inunden a cada marea.
• Tannes de vegetació herbàcia
• Tannes de vegetació herbàcia i arbustiva: els arbustos ocupen menys d'un
30% de la superfície.
• Tannes amb vegetació arbustiva: els arbustos ocupen menys d'un 40% del sòl i
estan molt degradats, degut a les dificultats que tenen per viure amb tanta sal.

12. 12
Les terres salinitzades es diuen tannes i no es
poden cultivar. Foto: Núria Gassó
L'estepa
Prats d'herbes oberts, amb molt poca presència d'arbustos (acàcies, majoritàriament).
El sòl de l'estepa és molt sorrenc, i el clima molt àrid, amb una forta influència del
Sahel. Aquest tipus de vegetació només es troba a la part nord de la regió de Fatick,
on el clima és més sec i el vent porta molta sorra del desert. La fauna és similar a la
de la sabana però hi ha menys espècies, perquè les condicions de vida són més
exigents.
L'estepa es troba a les zones més àrides de la regió, quasi desèrtiques. Foto: ISE, Senegal

13. 13
Quins problemes ambientals amenacen la
regió?
La regió de Fatick és molt vulnerable al canvi climàtic. Això és degut als seus
ecosistemes sensibles als canvis, als forts efectes de l'escalfament (augmenta la
temperatura) i la sequera (disminueixen les precipitacions i són més intenses i
curtes, cosa que afavoreix l'erosió i dificulta el creixement de la vegetació). Això
genera molts impactes negatius tant ambientals com socioeconòmics.
L'Erosió costanera
L'erosió costanera és un fenomen natural, causat pels vents, tempestes, corrents,
esllavissades del terreny,… però l'avanç del mar cap a dins la terra normalment està
contrarestat per l'aport de sediments arrossegats pels rius i els corrents marins.
L'extracció de sorra per la construcció (tant als rius com als fons marins), les
preses dels embassaments, i l'urbanització intensiva del litoral, han contribuït a
l'acceleració de l'erosió costanera.
A més a més, el canvi climàtic (l'escalfament global i el desgel dels pols) ha accelerat
la pujada del nivell del mar (3mm per any en els últims 20 anys respecte una
mitjana de 1,4mm en tot el segle passat).
Aquesta pujada del nivell del mar i la disminució dels aports en sediments provoquen,
en algunes zones com Fatick, una forta erosió costanera (la línia de costa recula entre
1 i 2 metres cada any), i moltes inundacions amb aigua salada a les terres més
planeres. Això té moltes conseqüències ecològiques i socioeconòmiques negatives. Hi
ha alguns pobles, com Palmarin o Djiffèr que s'estan veient amenaçats per les
inundacions i la població ha de marxar terra endins.

14. 14
Erosió costanera a Palmarin, un poble de Fatick que ha perdut 130 m de
platja. Foto ISE, Senegal
La salinització
La salinització és l'acumulació de sal al sòl o a l'aigua.
A Fatick, com a conseqüència de l'increment de la sequera i de l'erosió costanera,
l'aigua salada penetra a les terres del delta, i a més a més, es salinitzen les aigües
subterrànies degut a la forta evaporació en superfície i a la penetració de l'aigua de
mar als pous.
La salinització del sòl fa que es redueixin les collites i es desforestin els boscos,
perquè hi ha moltes espècies que no toleren l'alt contingut en sal. Les terres massa
salinitzades s'acaben convertint en terres nues o quasi nues (anomenades tannes).
La salinització de l'aigua consisteix en un augment de la salinitat de l'aigua dolça de
superfície i subterrània. Això pot afectar greument els ecosistemes, l'agricultura local,
i fins i tot la salut de la població (l'aigua conté massa iode per al consum). La població
local cada vegada té més problemes per accedir a les aigües subterrànies potables
(els pous més superficials s'assequen o es salinitzen), i els cultius i les pastures es
veuen molt afectats.
Per lluitar contra la salinització es fan diverses accions, com la replantació de
manglars o la construcció de preses per evitar l'avanç de la sal.
La desforestació i els focs forestals
La pressió demogràfica, la sequera extrema, la salinització i l'extensió dels cultius de
cacauet fan que la vegetació natural estigui molt degradada i en regressió.
A aquests factors cal afegir-hi la explotació furtiva de fusta per aprovisionar les
cuines.
En el cas del manglar, la regressió és molt forta, ja que la sequera i l'alta salinitat de

15. 15
l'aigua dificulten molt la vida d'aquests arbres. El manglar, encara que estigui ben
adaptat a les aigües salades, necessita incorporar aigua dolça contínuament per rebre
suficients nutrients.
A Fatick ja s'estan duent a terme moltes accions per prevenir la degradació de la
vegetació o millorar la situació : replantació d'arbres i arbustos, sensibilització de la
població, protecció d'algunes zones de bosc, prohibició de la recol—lecta de fusta, i
distribució de cuines millorades que són més eficients i ajuden a reduir el consum de
fusta.
Un altre dels problemes greus que té la vegetació de Fatick són els incendis.
Els incendis forestals tenen moltes conseqüències negatives per als ecosistemes i la
població local : la pèrdua de biodiversitat, la pèrdua del ferratge per als animals, la
mort de grans arbres, la pèrdua de les collites, l'acceleració de l'erosió del sòl, i fins i
tot, poden causar la destrucció d'alguns pobles.
Per combatre els incendis forestals, a Fatick estan apostant per la sensibilització de la
població, crear parafocs, i equips de lluita contra incendis a cada comunitat.
Els incendis són un dels greus problemes ambientals que té
la sabana i, generalment estan provocats per les persones.
Foto: Famartin, wikipèdia
Replantació de manglars per lluitar contra la
desforestació, la salinització, l'erosió costanera i la
pèrdua d'espècies com el manatí. Foto: Núria Gassó
La gestió dels residus
A Fatick no hi ha un sistema de recollida de residus eficaç. La majoria de residus
domèstics s'acumulen a les vores dels carrers o en abocadors improvisats en camps
oberts. En aquests abocadors es desprenen tota mena de gasos tòxics, hi proliferen
les malalties, es contaminen les aigües subterrànies i el sòl. S'hi passegen molts
animals oportunistes que busquen restes orgàniques (porcs, cabres, rates, serps,
milans,...), i algunes persones que busquen objectes per reaprofitar.

16. 16
Les restes orgàniques van desapareixent gràcies als animals que se les mengen, però
altres residus com els plàstics, les ampolles, el vidre, el paper, l'alumini, i les llaunes,
s'acumulen. De tant en tant, en alguns carrers o patis de les cases, es cremen les
piles de residus. Això provoca núvols molt tòxics per a la població i tampoc no redueix
completament les acumulacions.
El problema s'ha agreujat des de fa uns anys, perquè s'han introduït a Senegal les
bosses de plàstic en els comerços. Són unes bosses de plàstic negre que es trenquen
molt fàcilment i no es poden reutilitzar. Actualment, aquestes bosses són el principal
component de les piles de deixalles, surten volant amb el vent i s'escampen per les
zones naturals properes a les poblacions, i a més a més, a l'època de pluges, se les
emporten les riuades cap a fora les ciutats.
A Dakar, la capital de Senegal, hi ha carros que recullen
les deixalles del davant de les cases i les porten als
abocadors oberts. Foto: Conseil départemental des
Yvelines, flickr
A Fatick les deixalles s'acumulen a les vores dels carrers i
en camps oberts. Foto: Conseil départemental des
Yvelines, flickr

17. 17
Com s'hi viu?
Quines llengües s'hi parlen ?
Quines religions predominen ?
Com són les cases? Els pobles i ciutats?
De què treballa la gent?
Com es desplaça la població? Quins transports fan servir?
Què i com s'hi menja ? Com s'hi cuina ?
Com són les famílies i les relacions socials ?
Com són les tradicions, l'art, la música i la dansa

18. 18
Els recursos naturals de la regió
Fatick és una regió molt rural, i la major part de la població viu de la ramaderia,
l'agricultura, la pesca i l'extracció de sal. En els darrers anys s'ha començat a
desenvolupar el turisme.
Ramaderia
La població de Fatick té habitualment animals domèstics per a la subsistència familiar
(cabres, gallines, porcs, ases, pintades,…). També hi ha molts productors de formatge
de cabra. Però els ramats més importants que pasturen per les terres agràries són de
zebús, una espècie bobina (de la família de les vaques) amb unes banyes llargues i
punxegudes, i molt resistent a les temperatures extremes i la sequera. És una
ramaderia de subsistència i els mercats de bestiar són llocs de trobada molt
importants per a la població.
Moltes famílies tenen una cabra al pati per tenir llet
fresca. Foto: Núria Gassó
Ramat de zebús pasturant a Fatick. Foto: Núria Gassó
Agricultura
Durant l'època de pluges la població de Fatick practica una agricultura extensiva,
de grans àrees sembrades amb cacauet i mill. A prop dels pous o els cursos d'aigua,
s'hi cultiven arbres fruiters com els mangos i anacards, i s'hi poden fer horts.
El cacauet, a part de vendre'l a la industria de l'oli, també s'aprofita per la població
per preparar plats a base de cacauet. Es venen els cacauets a tots els mercats.
El mill es desgrana amb la mà de morter i es prepara el tradicional cuscús, que prenen
la majoria d'infants per esmorzar.
Durant l'estació seca (8-10 mesos) no hi ha treballs agrícoles, només a les terres que
puguin estar molt ben regades pels pous.
La majoria de treballs agrícoles es fan manualment, o s'utilitzen animals com el cavall,
l'ase o el zebú per llaurar i carregar.

19. 19
El cacauet és el cultiu predominant a tot Senegal. Foto:
Bishnu Sarangi
L'anacard sec que ens arriba a Europa només és la llavor
d'un fruit carnós i suculent del que poden gaudir els
senegalesos durant l'estació de pluges. Foto: Edilson
Lellis Lellis, Wikipèdia
Els cacauets es venen a totes les cantonades i formen part
de molts plats tradicionals. Foto: Roman Bonnefoy
Els mangos maduren durant l'època de pluges i es
troben a tots els mercats. Foto: Núria Gassó
El mill és un cereal molt nutritiu amb el que es prepara el
cuscús. Foto: European Comision DG ECHO
Per als treballs agrícoles es fan servir animals com els
ases, els cavalls o els zebús. Foto: Seriocomico, flick,
wikipèdia

20. 20
Els camps de mill es treballen a mà o amb l'ajuda d'animals domèstics. Foto: Daniel Villafruela
Pesca
La franja costanera de Fatick i tot el Delta de Saloum tenen una gran riquesa de
peixos, crustacis i mol—luscs. Per això, la pesca ha estat tradicionalment el principal
recurs natural de la regió. Al principi dels anys 80, Senegal va signar molts acords de
pesca amb altres països, molts d'ells europeus. Després de 20 anys de pesca
industrial, les aigües senegaleses han tingut una disminució important de la quantitat
de peix, cosa que ha afavorit la greu crisi que està patint el sector de la pesca, creant
molts problemes socioeconòmics.
Per a la pesca es fan servir les piragües tradicionals, pintades amb colors llampants, i
que arriben en grups a les platges, on es fa el mercat del peix fresc.
Pescadors al delta del Saloum. Foto: Ghjiseppu Lavezzi, flickr

21. 21
Extracció de sal
Les terres salinitzades o tannes s'exploten per extreure'n sal. Aquest sector està en
creixement a tota la regió de Fatick i a la sal ja se li dóna el sobrenom de «l'or blanc».
Majoritàriament són les dones qui s'encarreguen de l'extracció de sal, i ho fan
manualment, gratant amb els dits la crosta de sal, equipades amb un gibrell, durant
13 hores al dia, sota el sol. Després la sal (sal iodada) es comercialitza a les petites i
grans empreses per a ús industrial o domèstic, i també s'exporta a tot el món.
Pous de sal a Palmarin. Foto: KaaBaa, wikipèdia
Explotació forestal
Els habitants de Fatick des de sempre han fet servir els recursos forestals (de la
sabana, el manglar i el bosc esclarissat). Dels arbres en cullen els fruits per
menjar (com els fruits del baobab, anomenat pain de singe (pa de mico), molt
apreciat), algunes fulles també les incorporen a les seves receptes, algunes escorces
les fan servir per preparar remeis tradicionals, els troncs grans i forts els fan servir
per construir les piragües, i la fusta la utilitzen com a combustible per cuinar (el
86 % de les cuines de la regió funcionen amb llenya).
Des de 2010 està prohibit tallar llenya de les zones boscoses naturals, però segueix
existint una explotació furtiva de la llenya que va molt buscada per alimentar les
cuines.
A més a més, algunes escoles verdes de Fatick tenen cuines eficients que els
permeten estalviar fins a un 50% de la llenya. Aquestes cuines s'estan començant a
escampar per tota la població.

22. 22
Pa de mico és com s'anomena el fruit del baobab, del que
s'extreuen les llavors per fer-ne begudes i remeis. Foto:
JackyR, wikipèdia
Les cuines funcionen majoritàriament amb fusta, fet que
empitjora la conservació dels boscos. Foto: Núria Gassó
Les cuines eficients estalvien fins a un 50 % del combustible. Foto: Núria Gassó