Publicació llibe

2. implica assumir com a vàlid el terreny tra todos los dioses un recull de
és inherents a les guerres de l’Afganistan
Contra todos dels teistes. Prefereix el concepte de sis assaigs publicats a la premsa. i l’Iraq i als atemptats islamistes). Criti-
“naturalisme” i, per oposició, el de ca, en segon lloc, els privilegis de què
los dioses “sobrenaturalisme”. Les aportacions són clares i directes, gaudeixen les grans institucions reli-
però es queden curtes: el text té una gioses (només cal pensar, per exem-
Anthony C. Gravling Els seus arguments procedeixen de la extensió de poc més de 80 pàgines; ple, en la recent visita del papa Benet
Barcelona: Ariel, 201 raó, la lògica i el mètode cientíc, en i encara gràcies que els articles ori- XVI a Madrid i la Jornada Mundial de
contraposició a la fe (en supersticions, ginals han sigut allargats amb una la Joventut) i la idea que els creients
Hiram Gascoigne fantasies i dogmes). orma part, en
F introducció i una reexió nal. No mereixen respecte, consideració o
Navarcles, agost de 201 aquest sentit, del que s’ha anome- es tracta tant dediscussions, com un tracte especial pel simple fet de
nat el “nou ateisme”, juntament amb anuncia el títol, sinó més aviat d’uns tenir fe religiosa. er a Grayling una
P
El lòsof britànic A.C. Grayling és un Hitchens, Dawkins, Harris, Dennett i posicionaments inicials, de punts de religió no mereix més respecte que
dels que més s’ha posicionat en el re- Stenger: la religió ha de ser analitza- partida. En tot cas, la reduïda exten- qualsevol altre punt de vista, sistema
cent debat sobre la religi.ó Com els da i criticada mitjançant arguments sió fa d’aquest llibret una lectura àgil o instituci.ó er últim, proposa una
P
contemporanis Michel Onfray (Trac - racionals. Aquest “nou ateisme” tam- i ràpida, amb el mínim necessari per alternativa: l’humanisme i els valors
tat d’ateologia, 205) i Christopher bé expressa explícitament un rebuig a aclarir alguns conceptes i idees. basats en la raó i la reexió, l’àmbit
Hitchens (Dios no existe, 209), res- l’actitud acomodatícia que ha tingut de la qual ha de ser l’espai públic; per
senyats al Pèsol Negre, és un ferm el “vell ateisme”: la religió no ha de El contingut es resumeix en dues crí- contra cedeix a les religions l’esfera
activista de l’ateisme i detractor de ser tolerada, sinó pública i oberta- tiques i una proposta. En primer lloc, privada. En quest darrer punt, crec, es
qualsevol religió, denida com a sis- ment criticada, exposant les seves fal- denuncia la irracionalitat que entran- queda curt: el “sobrenaturalisme” ha
tema de creences i fenomen institu- sedats, privilegis, actes de fanatisme ya qualsevol religió (començant per de desaparèixer també d’aquest da-
cional, dirigida al domini d’individus, i violència.. En aquesta direcció Gra- l’existència de Déu) i, consegüen- rrer espai, en tant que ambdós estan
col·lectius i medi. Derivat justament yling exposa habitualment les seves tment, de les seves pràctiques de do- interrelacionats.
d’aquest argument, rebutja en primer crítiques en les seves obres literàries i mini (des de les escoles religioses ns
lloc el propi terme “ateisme”, ja que columnes periodístiques; de fet Con- als fonamentalismes cristià i musulmà
Chernoblues entre la polarización de quienes de- las cuestiones técnicas, sanitarias o pero desarrollados hasta el extremo.
enden la energía nuclear y quienes medioambientales, como en la inevi- Como arma el autor al principio,
Roger Belboch deenden las “energías renovables”. tabilidad de las (desastrosas) medidas <la adopción de la energía nu-
Traducción y edición: Biblioteca que se tomaron. Así pues, el autor clear, tanto civil como militar, y su
social Hermanos Quero y Malapata. El autor, Roger Belbeoch, es un físico deende que una catástrofe de esta rápida puesta en marcha, se enmar -
138 pag. Granada, 201. francés de amplia trayectoria que ha magnitud sólo puede gestionarse can dentro de la lógica del desarro-
dedicado ya varias obras a la crítica mediante la ocultación y la mentira, llo industrial, y llevan dicha lógica
Unx de la energía nuclear. articipó como
P porque de hacerlo de otra manera las hasta un punto límite que conere
Berga, agost de 201 testigo de la defensa en el juicio en consecuencias podrían ser aún peo- a esta sociedad ciertos caracteres
201 contra Rene Riesel (por la des- res. or tanto, la gestión de la catás-
P particulares que permiten hablar de
La edición de este libro, prevista para trucción de varios campos de pruebas trofe nuclear (y en realidad, de todas sociedad nuclear. Que ésta llegue o
la conmemoración del 25 aniversario de cultivos transgénicos), donde ex- las catástrofes derivadas del mundo no a instaurarse depende de fuerzas
del desastre nuclear de Chernobil, puso un paralelismo entre las justi- industrial) no depende tanto del tipo antagónicas que frenan o aceleran
coincidió además con el accidente de caciones ideológicas que animaron de gobierno al que le toque hacerse el proceso>>.
la central japonesa de ukushima (del
F los inicios de la carrera nuclear y los cargo (una burocracia totalitaria en Así pues, en este apartado se anali-
que aún faltará tiempo para conocer que estaban sosteniendo los desarro- el caso soviético, o una democracia zan cómo la desposesión de indivi-
el alcance real, pero que parece estar llos en biotecnología. liberal en el caso japonés), sino de las duos y comunidades, la perdida de
casi al nivel de Chernobil). De manera condiciones que ése mismo mundo autonomía y libertad, la amenaza del
trágicamente oportuna, pues, ha apa- El libro consta de dos partes principa- ha creado para su conservación y re- riesgo tecnológico, el poder del Esta-
recido justo en un momento en que les (aparte de algunos apéndices); producción. do.. elementos ya presentes en otros
el “debate nuclear” ha cobrado plena En la primera de ellas, Chernoblues En la segunda parte, La Sociedad ámbitos de la sociedad industrial, al-
actualidad. De hecho, es una de las (texto que ya apareció, con una tra- nuclear, se describen los rasgos que canzan un nuevo umbral (puede que
pocas contribuciones que se han he- ducción diferente, en la desaparecida denen la sociedad que recurre a en algunos casos irreversible) con la
cho últimamente a este debate desde revista bilbaína uicios) se hace un
Resq este forma de producción energética. entrada en escena de la energía nu-
el ámbito de la crítica radical, toda análisis de la gestión del accidente de Rasgos que en ultima instancia serían clear.
vez que éste parece estar encerrado Chernobil, centrándose no tanto en los mismos de la sociedad industrial,
Les receptes de la iaia Ramona
. hamburgueses vegetals . olivada
Ingredients: Ingredients:
Ceba 3 parts d’olives negres desossades
ebrot
P 1 part d’olives verdes dessossades
Xampinyons 1 tomàquet mitjà
Oli d’oliva
Sal i pebre al gust
La preparació és senzilla. osem en un pot
P
tres parts d’olives negres per una d’olives
verdes. S’hi afegeix un tomàquet mitjà
pelat. Llavors s’amaneix al gust amb oli,
sal i pebre. Un cop tot barrejat es tritura
i ja tenim llest per sucar o fer servir per a
qualsevol salsa. També, si ve de gust i se’n
disposa, s’hi pot afegir taina (crema de
sèsam) per millorar la recepta.
Bon prot.