1. PROJECTE ‘CIVILITAS’
Una transició del Batxillerat a la Universitat,
en servei a la cultura i la societat
Una proposta de la Delegació de Pastoral Universitària
l’Arquebisbat de Barcelona en col·laboració amb diferents escoles

2. • El PROJECTE CIVILITAS és una proposta de formació i creixement humà aprofitant
les possibilitats del procés de formació acadèmica i professional.
• Comença al Batxillerat, segueix a la Universitat fins la seva inserció en el món laboral.
• A BATXILLERAT, orienta els diferents treballs de RECERCA a través de l’assesso-
rament i mestratge de professors universitaris.
• Pretén ajudar a descobrir el sentit de servei i de compromís amb la ciutadania, establint
relació amb persones que treballen en diferents àmbits socials i culturals, de voluntariat.
• A través del contacte persona-a-persona, pretén ajudar a descobrir les pràctiques
humanitzadores, creadores de vincles socials i afectius del cristianisme real, viscut de
forma personal, dialogant, en la seva vessant pràctica, motor de canvi social i de pro-
funda solidaritat humana.
TRES FASES del PROJECTE CIVILITAS
1. PROJECTE CIVILITAS BATXILLERAT
• Encamina el TREBALL DE RECERCA
• Inicia un Voluntariat
2. PROJECTE CIVILITAS UNIVERSITAT
• CURS DE FORMACIÓ: Universitat, Societat i experiència cristiana.
• CRÈDITS VARIABLES EN ACCIONS DE
Voluntariat cultural
Voluntariat de gestió
Voluntariat tecnològic
Voluntariat social
Voluntariat artístic
• CRÈDITS EN CURSOS DE FORMACIÓ als CAMPUS
3. PROJECTE CIVILITAS GRADUATS I PROFESSIONALS
• CURS D’APROFUNDIMENT: Treball, Societat i experiència cristiana.
• GRUPS DE PROFESSIONALS
Direcció del projecte: Francesc Grané / Coordinació: Mar Galceran

3. 1ª Fase
PROJECTE CIVILITAS BATXILLERAT
Treball de recerca: 150 propostes de treballs de recerca AMB PREMI
Que t’oferim?
• La possibilitat de fer el treball de recerca de Batxillerat des de la relació amb persones,
en ONG’s, entitats i institucions d’acció social, cultural o científica molt diverses, a par-
tir d’un treball continuat de voluntariat o de servei en les mateixes que podrà continuar
quan tu ja hagis entrat a la Universitat.
• La possibilitat de conèixer móns que desconeixes i de poder oferir part del teu temps i
les teves capacitats en ajudar a persones que ho poden necessitar.
• Un centre de trobada –CCU– amb altres estudiants que fan TREBALLS DE RECER-
CA similars als teus, persones amb qui establiràs una mateixa dinàmica de recerca amb
qui podràs compartir sensibilitats i interessos.
• Posem a la teva disposició persones que et guiaran (tant tutors com persones que
coneixen en profunditat els àmbits de la recerca que et proposem).
• Finalment posem a la teva disposició el gran llegat de patrimoni cultural de les diòcesis
catalanes mitjançant l’accés, la visita o consulta de les seves fonts documentals (bibliote-
ca episcopals, arxius i museus diocesans, esglésies, abadies i monestirs, etc...) per tal que
puguis accedir a la informació necessària per a realitzar alguns dels temes de recerca que
et proposem.
PREMI a la RECERCA
A més de fer el treball de recerca pots optar a les diferents convocatòries de premis que
convoca la Delegació d’Universitats de l’Arquebisbat i la Delegació de Mitjans de
Comunicació:
1. PREMIS LOGOS. Ciències, cultura i cristianisme
2. Premi d’assaig breu. CONCURS BÍBLIC INTERCULTURAL
3. PREMI BIBLIOCLIP. Concurs de vídeo clips. Creació audiovisual
4. Premi CURS AMB FONS, de creació audiovisual:
– Premi a la Solidaritat
– Premi als Valors Espirituals
– Premi a la Cooperació
– Premi al Món Juvenil
– Premi per a les famílies
– Premi a l’Escola
La publicació de tots els treballs, sencers o un extracte, al Portal www.universitaties.net,
així com també dades significatives dels seus autors.

4. ETAPES a SEGUIR
1. Presentació del PROJECTE CIVILITAS BATXILLERAT a les Escoles.
2. Diàleg Alumne-Tutor o Coordinador de Recerca sobre el tipus de treball.
2.1. Elecció del projecte.
2.2. Pistes per l’elecció d’un camp de treball, organització...
3. Trobada al CCU de GRUP BASE, d’estudiants de diferents escoles, amb centres d’in-
terès compartits i interessos comuns en àrees temàtiques.
3.1. S’exposen els projectes que es volen fer.
3.2. Es presenten possibles professors-guies.
3.3. Es presenten les organitzacions on s’anirà a fer l’experiència.
3.4. Informació d’interès per la recerca i establiment d’un règim de treball.
4. Presa de contacte amb les organitzacions.
5. Elaboració del treball de Recerca.
5.1. Trobades de seguiment amb el GRUP BASE.
5.2. Seguiment de la col·laboració amb les organitzacions.
6. Inici del treball de grup un cop acabat el treball de recerca.
6.1. Discerniment dels estudis universitaris i preparació per a la transició Batxillerat-
Universitat.
6.2. Procés de formació amb el GRUP BASE.
6.3. Continuïtat en el servei iniciat en la col·laboració amb l’organització.
7. Recerca de partenaires internacionals: aplicació del servei a través d’organitzacions d’àm-
bit internacional.
MOSTRA de més de 150 TREBALLS POSSIBLES
Àrea de llengues (llengua catalana, 11. El diàleg interreligiós en l’obra
castellana i literatura) de Ramon Llull
1. Els gèneres literaris a l’A.T 12. La dimensió religiosa en l’obra
2. Els gèneres literaris al N.T de Joan Maragall
3. Poesia i mística en els poetes catalans 13. El pensament catòlic en l’obra
actuals de Jacint Verdaguer
4. La poesia de David Jou com a invitació 14. El impacte del cristianisme en la poesia
a l’experiència mística de Salvador Espriu
5. Estudi del gènere epistolar 15. L’evolució religiosa en l’obra
(cartes apostòliques) a la bíblia de Lope de Vega
6. Poesia i transcendència a la Bíblia 16. Anàlisi comparatiu de la visió religiosa
(Càntic dels Càntics, Salms) en l’obra de Machado i Unamuno
7. Les paràboles dels evangelis 17. La literatura cristiana de Miguel de
8. La simbologia bíblica Cervantes
9. Els relats mítics de la bíblia 18. La literatura cristiana de Susana Tamaro.
10. La poesia en els grans místics 19. L’experiència creient en la novel·la
del cristianisme de Dostoievski

5. 20. La influencia del cristianisme en l’obra 49. Testimonis d’una experiència cristiana
de Dante des de la ciència
21. Religiositat de Miguel de Unamuno 50. Inventors, descobridors i homes de ciència
22. La narrativa cristiana als Segles d’Or. a la teva ciutat
23. El llenguatge dels místics:
Sta. Teresa de Jesús i St. Joan de la Creu Àrea de ciències socials, economia,
24. L’obra catòlica de J.P.Sartre: Barioná, filosofia, història, història de l’art i
el hijo del Trueno les instrumentals
25. Estudi de l’Anunciació a Maria 51. Pobresa i exclusió social a la bíblia.
de Paul Claudel 52. L’ús responsable dels bens als evangelis
26. El llenguatge als mitjans de comunicació. 53. La dignitat de la dona als evangelis:
27. El tractament del fet religiós a través del Jesús i les dones
llenguatge en els mitjans de comunicació 54. Els processos migratoris a l’antiguitat. La
28. Patrimoni lingüístic religiós en la llengua historia de l’èxode del poble d’Israel.
parlada. 55. El diàleg intercultural a la bíblia
56. Els valors cívics a les civilitzacions
Àrea de ciències (Matemàtiques, de l’antic testament
física, química, ciències naturals, 57. El concepte de dignitat humana
biologia, tecnologia,....) en el cristianisme
29. Reptes actuals en la relació entre 58. Dones compromeses i significatives de la
Ciència i Fe Bíblia
30. Científics cristians a Catalunya 59. El concepte de llibertat al Nou Testament
31. L’obra de David Jou. 60. El realisme de la felicitat al llibre de
32. Evolucionisme i creacionisme Cohelet
33. Ecologia i Bíblia 61. Cristianisme i sentit de l’existència
34. Científics i cristians a la teva ciutat 62. Llibertat i determinisme en el cristianisme
35. El diàleg fe i ciència a la ciutat on vius 63. Els problemes de la globalització
36. Els números a la Bíblia des de la perspectiva cristiana
37. Els estudis científics de les escriptures 64. Fonaments filosòfics de la teologia
bíbliques de l’alliberament
38. Cosmologia a la Bíblia 65. L’acció social i solidaria de l’església
39. Límits ètics de la ciència i tecnologia des a la Catalunya de la postguerra
de la perspectiva cristiana: Manipulació i 66. El Jesús històric, un personatge
enginyeria genètica controvertit
40. El pensament religiós dels grans físics 67. El paper de Montserrat en la reconstrucció
del segle XX de la catalanitat durant la primera meitat
41. Interpretacions científiques i teològiques del segle XX
a l’origen de la vida. 68. Contribució de l’escoltisme del P.Batllori
42. Els científics i la fe cristiana en la ciutadania catalana
43. Ciència i consciència cristiana: 69. La contribució del catolicisme lliberal
reptes de la tecnoètica de Julián Marías en la transició
44. Més enllà de la matèria: què hi ha? democràtica espanyola.
45. Perspectiva creient de la cosmologia física 70. Impacte del cristianisme en l’art occidental
46. Einstein i Déu 71. L’espiritualitat d’Antoni Gaudí
47. La intel·ligència de l’univers: origen i destí 72. Les assemblees de Pau i Treva durant l’alta
48. El cas Galileu: les ombres d’un mite edat mitjana

6. 73. El paper dels monestirs durant l’època 102. La simbologia cristiana a Màtrix
medieval. 103. La música sacra a l’alta edat mitjana
74. La bíblia en l’art romànic de la Catalunya 104. Historia del pessebrisme a Catalunya
nord 105. Simbologia religiosa en els eslògans
75. La pintura religiosa de Francisco de Goya publicitaris
76. La recerca de la fe en el cinema de Dreyer 106. Les processons de Setmana Santa:
77. La recerca espiritual en el cinema vivència religiosa i tradició popular
de Lars von Trier 107. Les històries bíbliques
78. Simbologia religiosa en el cinema de la Capella Sixtina
de Kieslowski 108. La transmissió del missatge cristià
79. Déu en el cinema des del futbol: el cas d’Etoo
80. Iconografia en el gòtic de la ciutat 109. La recerca de Déu en la música
de Barcelona jove actual
81. La figura de la Verge María en la pintura 110. Els bisbes bascos en el procés
romàntica de construcció de la Pau a Euskadi
82. L’escultura cristiana Barroca 111. El rostre de Crist en l’actualitat:
83. Simbologia de Déu mitjançant la fotografia estudi i anàlisi d’un testimoni particular
contemporània 112. Altruisme i vida interior: estudi i anàlisi
84. El cristianisme en la música Godspel d’un cas particular
85. Música cristiana en l’Europa 113. L’orígen cristià de la festa major
contemporània. de la teva ciutat/poble
86. Cristianisme i Islam en l’actualitat: 114. La persecució religiosa a Catalunya.
vivències i experiències d’una realitat 115. Sants de Catalunya: més enllà
concreta. de les caricatures
87. La recerca de Déu en St. Agustí d’Hipona 116. Actualització del significat dels patrons
88. La teologia racional de la teva ciutat
de St. Tomàs d’Aquino 117. Mounier, Maritain.
89. La filosofia dels Pares de l’Església 118. La Mercè i la festa de l’alliberament
90. La filosofia cristiana en la modernitat d’esclaus.
91. El impacte del cristianisme 119. Sant Cugat, Santa Juliana i Semproniana
en el pensament occidental i les imposicions del poder romà
92. L’esperança cristiana davant el mal des de l’experiència cristiana
i el patiment 120. Personatges importants del segle XX
93. L’escolàstica cristiana de St. Anselm en la vida de l’Església a la teva ciutat
94. La pregunta sobre Déu en l’actualitat 121. Els sants de cada carrer: significat actual
95. L’humanisme cristià d’Edith Stein 122. Pràctiques socials aportades
96. La pobresa radical de St. Francesc d’Assís pel cristianisme en l’economia
97. Influencia del cristianisme de la teva ciutat/poble.
en el comunitarisme de Habermas 123. La vida rural i la seva significació
98. La dimensió espiritual de l’ésser humà 124. L’orígen del calendari i el repartiment
99. El paper de les comunitats cristianes del temps
en el franquisme i postfranquisme 125. La simbologia religiosa de la teva
100. La transmissió de l’experiència creient ciutat/poble i la seva actualització
a través de la creació artística 126. La setmana tràgica i Joan Maragall
101. Justícia social i compromís cristià: 127. El retaule de la parròquia/basílica
anàlisi d’un cas concret de la teva ciutat

7. 128. Els orígens dels Centre d’Estudis 148. Formes de pobresa en la Catalunya
de les parròquies. Contemporània
129. L’aportació dels Agrupaments Escoltes 149. Santuaris de Catalunya: funció social
en els anys de la democràcia. 150. El tractament del cristianisme
130. La pedagogia dels esplais com en Pedro Almodóvar
a concreció d’un cristianisme pràctic 151. Intel·lectuals i cristianisme
131. Formes pedagògics d’herència cristiana en la Catalunya contemporània
132. Edith Stein i la seva proposta pedagògica 152. Món intel.lectual i cristianisme:
133. Alternatives a les idees bàsiques la comparació del França i Espanya
de l’Escola Nova des del pensament 153. Els orígens cristians del sindicalisme
d’Edith Stein. a Catalunya
134. Cristians catalans morts en els camps 154. El significat de “Déu” en el discurs
de concentració nazis. dels intel·lectuals actuals
135. Socialisme i cristianisme, 155. La ridiculització del cristianisme
una revisió crítica. a Polònia (TV3)
136. Cristians i demòcrates sota el franquisme 156. El tractament del fet religiós
137. La simbologia religiosa en la Sagrada a la televisió. Cristians i musulmans
Família o altres obres de Gaudí. en paral·lel
138. L’aportació de Taizé al cristianisme 157. Periodistes i presentadors cristians.
a Catalunya. Els límits de la seva acció pública
139. El significat antropològic 158. Infoètica. Continguts
de la simbologia religiosa. 159. El paper de les peregrinacions
140. Cristians militants en els diferents partits a Catalunya
polítics catalans del moment actual 160. Romiatges i aplecs durant el segle XX
141. Formes de vida alternatives proposades 161. Símbols religiosos en la publicitat
per comunitats cristianes 162. La simbologia religiosa cristiana
142. L’aportació de les comunitats en la cantant Madonna
contemplatives a la vida social 163. El pensament cristià de Jordi Pujol
de la teva ciutat 164. Cristians en el PSUC i el PSC
143. Dones i místiques a la Catalunya 165. La formació de UDC.
del segle XX i XXI Carrasco i Formiguera
144. El cant com a forma d’expressió cultural 166. El pensament cristià en els mestres
a les comunitats contemplatives del periodisme català
145. La organització econòmica 167. L’acollida d’immigrants per part
de les comunitats religioses de les parròquies del Maresme
146. Economia compartida 168. La creació d’empreses en les comarques
en les comunitats religioses barcelonines. Empresaris cristians
147. El significat de “pobresa” 169. Un plantejament cristià de l’empresa
en el discurs cristià actual 170. Carles Cardó

8. CONTACTE
CCU - Comunitat Cristiana Universitària
Carrer Villaroel, 81. baixos
Barcelona
Correu electrònic de contacte:
cedithstein@dpuniversitaria.org
Telf 93 323 33 68