2. ÍNDEX
-Introducció………………………………………………………….….………………..…......Pàg.2
-Que és
l'asma?...................................................................................................................Pàg.3
-diferents tipus d'asma……………………………………………..……………..…....Pàg.4,5,6 i 7
-Quan i com t'agafa ……………………………………….…….……………..…….……..Pàg.8 i 9
-Perquè en tenim…………………………………………...……………………....Pàg.10,11,12,13
-Remeis farmacèutics i
naturals……………………………..…………......Pàg.14,15,16,17,18,19
-Punt de vista de nosaltres, amb i sense………………………...………………….......Pàg.20,21
-Entrevista gent especialitzada ………….…………..…………………..…………...Pàg.22,23,24
-Solucions de enquestes…………………………………………………....Pàg.25,26,27,28,29,30
-Conclusió (resoldre la
hipòtesis)..................................................................................Pàg.31,32
-Opinió personal………………………………………………………………...……….…....Pàg.33
-Bibliografia…………………………………………………….………………..……..…..….Pàg.34
1
3. Introducció
L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la
respiració. Aquesta malaltia, generalment, provoca danys en els bronquis i
bronquíols. Aquests disminueixen la seva mida i dificulten l'entrada de l'aire als
pulmons. Tot hi això podem dir que no existeix una definició precisa de la malaltia
asmàtica.
L'asma és una malaltia cada vegada més
freqüent entre els nens i els joves. Es
calcula que la pateix el 5% de la població
adulta i el 10% dels infants i adolescents
en països industrialitzats, als Estats Units
hi ha més de 25 milions de persones amb
asma comprovada, d'aquestes persones,
cerca de 7 milions són nens. L'asma en
molts casos apareix com a resposta a
determinats estímuls que produeix al·lèrgia: pol·len, àcars de la pols, partícules de la
pell de gat i gos, fum, aire fred, certs aliments o additius alimentaris.
El Dia Mundial de l'Asma se celebra el primer dimarts del mes de maig.
Hem triat l'asma, ja que tres membres del grup tenim asma i sabem que és tenir-ne i
l'altre membre que no te li va semblar curiós fer aquest tema.
2
4. Que és l'asma?
Tot i que no hi ha una definició exacte per a la malaltia, diem que l'asma és una
malaltia de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració de qui la pateix.
Consisteix en la inflamació i disminució del pas de l'aire dels bronquis i bronquíols
cap als pulmons, causant-els-hi danys. Les cèl·lules responsables de la inflamació
crònica que provoquen la hiperactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i
limfòcits T
La paraula asma procedeix del grec, panteix.
L’Estratègia Global per a l'Asma, la GINA, la defineix com: "Inflamació crònica de les
vies aèries en la qual ocupen un paper destacat certes cèl·lules i mediadors. Aquest
procés s'associa a una hiperresposta dels bronquis que produeix episodis de
sibilàncies (xiulets), dispnea (sensació de falta de respiració), opressió toràcica i tos,
particularment durant la nit o matinada. Aquests episodis s'associen generalment
amb un major o menor grau d'obstrucció al flux aeri sovint reversible de forma
espontània o amb tractament”
Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació
crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació encara estan
per poder-ho afirmar de manera totalment certa.. Moltes cèl·lules inflamatòries poden
estar implicades i interaccionar amb unes altres d'alguna manera complexa.
3
5. Diferents tipus d’asma
L’asma i els seus tipus els podem classificar en dos tipus que tenen subtipus són:
Segons els símptomes i Segons la persistència.
Segons els símptomes:
Asma extrínseca o al·lèrgica
Es parla d'asma extrínseca o al·lèrgica quan els símptomes apareixen com a
conseqüència del contacte entre l'organisme i alguns elements de l'ambient, com a
pol·len, àcars, fongs, etc., a través de la inhalació, ingestió o contacte amb la pell.
En aquests casos, és el sistema immunitari de la
persona, reacciona de manera exagerada, davant el
que en realitat no constitueix cap amenaça real.
Aquesta reacció desmesurada provoca la producció
d'una gran quantitat d'anticossos (cèl·lules del sistema
immunològic que tractarien d'eliminar les molècules
de la substància estranya). Aquests anticossos
provoquen l'activació en cadena d'altres cèl·lules
d'aquest sistema i l'alliberament d'agents mediadors
d'inflamacions. Aquests processos són els
responsables que la mucosa dels bronquis s'inflami i
el múscul llis es contregui, dificultant així el pas de l'aire.
Sovint l'asma al·lèrgic va acompanyat també de conjuntivitis.
Asma intrínseca
Associa els símptomes amb la presència de cap element extern, o més exactament,
amb la sensibilització immunològica a cap substància específica.
Sovint, s’ha suggerit la possibilitat que aquest tipus d’asma correspongui, en realitat,
a aquells casos en què no es pot identificar l’element
davant el qual l’organisme reacciona.
Es creu que l’origen d’aquest tipus d’asma és la
presència d’una elevada hiperactivitat o “sensibilitat” dels
bronquis, de manera que reaccionen davant un variat
nombre d’estímuls inespecífics com les olors fortes, aire
fred i sec, excés d’humitat, exercici físic, emocions fortes,
etc. Aquesta excessiva hiperactivitat bronquial es
traduiria en un excés de sensibilitat dels receptors
4
6. nerviosos de la mucosa bronquial que originaria la contracció o espasme del múscul
llis amb certa facilitat.
Freqüentment, tots dos tipus d’asma es donen junts. Així, encara que al principi una
persona pugui manifestar asma solament davant la presència de pol·len, per
exemple, progressivament i com a conseqüència de la inflamació repetida de la
mucosa bronquial, es pot produir una sensibilització dels bronquis a un altre tipus
d’estímuls menys específics com els abans esmentats (aire fred i sec, exercici físic,
olors fortes, etc.).
Segons la persistència:
1)Intermitent
Menys d’una vegada per setmana entre les crisis.
Dues vegades al mes o menys.
2)Persistent lleu
Més d’una vegada per setmana, però no diaris
Més de dues vegades al mes però no totes les setmanes.
3)Persistent moderada
Tots els dies. Els símptomes afecten l’activitat normal diària.
Totes les setmanes almenys una nit.
4)Persistent severa
Símptomes continus.
Diaris
Segons l’edat :
1) Asma en edat de lactància
La gran majoria són d’origen viral, pels mateixos virus que causen les bronquitis.
2) Asma de l’edat escolar.
Afecta sobretot a homes (de 2 a 4, segons els grups d’edat), i s’associa amb al·lèrgia
a pneumoalergiques en la major part dels casos.
3) Asma de l’adolescència.
Es caracteritza per la negació de símptomes i de règims terapèutics, i és el rang
d’edat amb mortalitat més alta.
4) Asma de l’adult.
5
7. També hi ha:
- Asma al·lèrgica: apareix en relació amb
l'exposició a substàncies al·lèrgiques o
pneumoal·lergògens com el pol·len de les
plantes, àcars de la pols, o pèl d'animals com
gossos i gats. Solen existir antecedents familiars
o personals d'al·lèrgia.
- Asma estacional: la seva aparició està relacionada amb el pol·len de les
plantes; empitjora a la primavera o al final d'estiu.
- Asma no al·lèrgica: les crisis es desencadenen per substàncies irritants (com
el fum del tabac, el fum de llenya, desodorants, pintura, productes de neteja,
perfums…)
- Asma ocupacional: les crisis es desencadenen per l'exposició a substàncies
químiques del lloc de treball, com a pols de fusta, metalls, compostos
orgànics, resines plàstiques ... etc.
- Asma induïda per l'exercici: desencadenada per
l'exercici o l'activitat física. Els símptomes es
presenten mentre el pacient realitza exercici, o
poc temps després de finalitzar l'activitat física.
- Asma nocturna: es pot presentar en pacients amb
qualsevol tipus d'asma. Els símptomes empitjoren
a mitjanit, especialment de matinada.
Tipus d'asma en funció del nivell de control
- Asma controlat: sense símptomes diaris o
nocturns; no necessita medicació de rescat. Les
reaguditzacions són molt poc freqüents.
- Asma parcialment controlat: símptomes diürns
dues o més vegades per setmana, amb algun
símptoma nocturn. És necessari l'ús de medicació
de rescat més de dues vegades per setmana, i
les reaguditzacions són més freqüents (una o
més per any).
- Asma no controlat: amb tres o més
característiques de l'asma parcialment controlat,
les reaguditzacions són setmanals.
6
8. Tipus d'asma en funció de la gravetat i freqüència
En funció del grau d'obstrucció de les vies respiratòries (mesurat amb espirometria), i
la gravetat i freqüència de presentació dels símptomes, es classifica en els següents
tipus d'asma.
- Asma persistent: els símptomes apareixen durant tot l'any, i asma intermitent
si només es presenten en moments determinats.
- Asma intermitent: els símptomes apareixen
dos o menys vegades per setmana, i els
símptomes nocturns apareixen dos o menys
vegades al mes. Les crisis d'asma o
exacerbacions solen ser breus, i entre una
crisi i la següent el pacient roman
asimptomàtic. En les proves de funció
pulmonar, el FEM i / o FEV1 és major del 80%
(es considera com a normal el 100%), i la
variabilitat és menor del 20% (els valors de les proves de funció pulmonar o
espirometria no canvien després administrar
medicació per dilatar els bronquis o
broncodilatadors).
- Asma persistent lleu: els símptomes
apareixen més de dues vegades per
setmana, però no diàriament, i els símptomes
nocturns apareixen més de dues vegades al
mes, però no cada setmana. En les proves
de funció pulmonar, el FEV1 és major del
80%, i la variabilitat es troba entre el 20 i el 30%.
- Asma persistent moderat: els símptomes apareixen cada dia, afectant
l'activitat normal i el son. Els símptomes nocturns apareixen cada setmana
almenys una nit. El FEV1 està entre el 60 i 80%, i la variabilitat és més gran
del 30%.
- Asma crònic: els símptomes són continus.
Les crisis o reaguditzacions són molt
freqüents i greus. Els símptomes nocturns
són pràcticament diaris. El FEV1 és menor
del 60%, i la variabilitat major del 30% (els
valors de l'espirometria milloren molt després
d'administrar medicació broncodilatadora).
7
9. Quan i com t’agafa
En la majoria dels casos (80%) l'asma és de causa al·lèrgica.
Les persones predisposades es "sensibilitzen" a substàncies del seu entorn, que
anomenem al·lèrgens
(àcars, grans de pol·len,
escates d'animals, etc.).
En respirar de forma
mantinguda aquestes
substàncies es produeix
una inflamació de les vies
respiratòries.
Les conseqüències
d'aquesta inflamació
mantinguda de les vies
respiratòries, són els
símptomes que hem exposat anteriorment. En alguns asmàtics és impossible
detectar una causa al·lèrgica evident.
Factors que desencadenen l'asma
A causa de l'extrema sensibilitat de les seves vies aèries inflamades, les persones
amb asma reaccionen, no només a les substàncies a les quals són al·lèrgiques, sinó
a altres circumstàncies.
Els factors capaços de desencadenar episodis d'asma (és a dir; episodis d'obstrucció
de les vies aèries) es denominen desencadenants. Els més freqüents són:
● Els mateixos factors causants de la malaltia (al·lèrgens)
● Àcars de la pols de casa i de magatzems.
● Paneroles.
● Pol·len de plantes: gramínies, arbres, males herbes.
● Fongs de l'interior i de l'exterior.
● Escates de la pell, pèls o plomes d'animal companyia (gats, gossos, ocells,
petits rosegadors, etc.).
● Al·lèrgens ocupacionals (o del lloc del treball.)
8
10. Altres factors que no són la causa de l'asma però són capaços de desencadenar els
símptomes són:
● Fum de tabac, productes de perfumeria, esprais, cosmètics, productes de
neteja, olors fortes de pintura, etc.
● Contaminants de l'atmosfera: pol·lució, gasos de la combustió dels
automòbils.
● Infeccions respiratòries, refredats.
● Exercici físic, plors i rialles intensos.
● Canvis climàtics i de temperatura, aire fred.
● Alguns medicaments com l'àcid acetilsalicílic, betabloquejants, etc.
9
11. Perquè en tenim?
No es coneix de manera precisa perquè apareix l’asma en les persones, però hi ha
coneguts factor per poden ser els motius desencadenants de l’asma.
Els més destacats són:
- Infeccions respiratòries víriques: les infeccions víriques es produeix quan el
cos d'un organisme és envaït per virus patògens i partícules virals infeccioses,
els virions, que s'uneixen i entren a les cèl·lules susceptibles. Hi ha un gran
nombre de virus que causen infeccions, com el papillomaviridae (el
papil·loma), la hepadnaviridae (la hepatitis B) o l’adenoviridae (l’adenovirus).
són la principal causa de que un nen petit pugui patir-ne.
- Els àcars de la pols domèstica: són un tàxon, però van ser considerats
durant molt temps un ordre dels
aràcnids, i ara, en els
tractaments taxonòmics més
recents es concideren una
subclasse dels aràcnids. Són
molt petits, sovint microscòpics,
però els més grans poden
arribar a fer de 10–20 mm de
llargada. S'estima que se n'han
descrit 50.000 espècies, cap a
l'any 1999, i que un milió, o més
d'espècies viuen actualment. Hi
ha una ciència que estudia els acarins i és l'acaralogia.
- El pol·len: és l’element fecundador mascle en els vegetalsl. Aquests, per tal
de desenvolupar-se, han sortir de les plantes i anar a parar a algún lloc fèrtil
per creixer. En aquest procés, el pol·len viatge per l’aire i ens pot afectar al
nostre asma.
10
12. - Animals domèstics: les substàncies al·lergèniques són proteïnes que els
animals desprenen a l’ambient a través de la pell, saliva i orina i és dipositen a
les superfícies on contacten. Quan la substància transportadora s’asseca, les
proteïnes causants queden flotant a l’ambient.
- Fongs de la humitat: els fongs són éssers vius consistents en xarxes
microscòpiques de filaments. Viuen sobre la vegetació, però també colonitzen
i degraden nombrosos
substrats com paper, cuiro,
aliments, farina, palla, llenya,
fruits secs, pintures... També
formen part de la pols que
tenim a casa. Es reprodueixen
per espores, i aquestes són
partícules microscòpiques
capaces de flotar a l'aire i de
penetrar a les vies aèries, on
provoquen símptomes si la
persona que les inhala és
al·lèrgica
- Fum del tabac: el fum del tabac
irrita les vies respiratories, fent
que s’inflamin, es facin més
estretes i s’omplen d’una
mucositat enganxosa. Si les vies
aèries se’t inflamen per si soles,
doncs el tabac ajuda a que s’irritin
més rapidament.
11
13. - L’exercici físic: durant l’exercici, en haver-hi una major demanda d’energia,
augmenta la freqüència respiratòria i es pren l’aire per la boca, el que
disminueix la funció natural del
nas d’escalfament, humidificació i
filtrat de l’aire. Per tant arriba als
bronquis més fred, sec,
contaminat i amb al·lèrgens
(pòl·lens, àcars de la pols, fongs
de la humitat…), el que posa en
marxa els mecanismes
inflamatoris i obstructius de la via
respiratòria, que donen lloc als
símptomes d’asma.
- De familiars amb asma: no es pot afirmar
amb certesa que l’asma sigui una malaltia
heredativa, ja que no és una cosa que sigui
sempre certa, perquè hi ha casos de
persones que la pateixen i familiars seus
que no i persones que la pateixen i també
alguns familiars seus. Però si que pot ser
un causant de que algú pateixi d’asma.
- Estrès: és una reacció excessiva del cos o la ment a causa d'una
sobre-estimulació de l'entorn i la
incapacitat de disminuir l'estat
d'alerta. En determinades
circumstàncies aquesta tensió pot
desembocar en una malaltia. En un
origen l'estrès és beneficiós per a la
majoria d'animals, ja que n'assegura
la supervivència en moments de
perill i els permet reaccionar davant
una situació que no podem controlar.
Tanmateix quan aquest perdura quan desapareix el momemt d’inestabilitat,
pot començar a generar conductes i reaccions excessives o inadaptades a les
noves circumstàncies, cosa que ens perjudica greument.
12
14. Cada cop s’observa amb més evidencia la relació entre l'asma i els condicionants
ambientals, per la qual cosa cal promoure ambients saludables per minimitzar les
causes que poden desencadenar l'empitjorament de la malaltia, tant en l'àmbit
laboral com comunitari. Hi ha malalties que poden causar o agreujar l'asma, com el
reflux gastroesofàgic i la sinusitis crònica. Un altre aspecte a tenir en compte és l'ús
de determinats fàrmacs com els betabloquejants, els antiinflamatoris no esteroides i
analgèsics. Cal no automedicar-se sense consultar abans el metge.
Un estudi dirigit per Matthew C. Tattersall, de l’Escola de Medicina i Salut Pública de
la Universitat de Wisconsin- Madison dels Estats Units, va dir que va descobrir els
primers signes de que l’asma podria estar vinculada a
les malalties del cor. Va poder fer aquest estudi gràcies
a la participació de 6.792 persones que tenien una edat
mitjana de seixanta dos anys: el 47% eran homes, dels
quals el 28,4% d’ells eren de raça caucàsica, el 28%
eren afroamericans, el 22% hispànics i el 12% eren
xinesos-estatunidencs. Matthew va dir que el mal al pit
es ppot confondre amb un símptoma del asma, però
que pot ser-ho d’un atac de cor. Els investigadors van trobar que les persones amb
asma que requereixen de medicaments diaris, tenien un 60% més de provabilitats de
patir una malaltia cardiovascular, com un atac al cor, un accident cerebrovasculars…
L’asma i les malalties cardiaques s’associen amb nivells alts d’inflamació en el cos.
Hi va haver un segon estudi realitzat a Minnesota. Els investigadors van comparar a
543 pacients que van tenir un atac al cor amb 543 que
no van patir cap atac al cor amb la mateixa edat i
gènere. Els participants tenin una edat mitja de 67 anys,
dels quals el 44% eren dones i el 95% d’elles eren de
raça blanca. Després de controlar els factors de risc de
la malaltia cardiaca tradicionals com la obesitat, la
hipertensió arterial, el tabaquisme, la diabetis i el
colesterol alt, els científics van afirmar que els pacients
diagnosticats amb asma tenien al voltant d’un 70% més
de risc d’un atac al cor que aquells que no estaven diagnosticats. Els pacients amb
asma actiu que tenien símptomes, i prenien medicaments o havien visitat al metge
per l’asma en l’any anterior, presentaven el doble de provabilitats de tenir un aatac al
cor que els pacients asmàtics amb símptomes recents.
Young J. Juhn, principal autor de l’estudi, i el professor de la Clínica Maig a
Rochester, aconselles que els pacients amb asma s’han de pendre seriosament el
dolor al pit i altres símptomes d’atac al cor i buscar un tractament immediat.
13
15. REMEIS FARMASEUTICS I NATURALS
Com ja s’ha sap, hi ha diferents medicaments per el tractament de l’asma, però molts
d’ells serveixen per casos diferents i s’apliquen de formes diferents. El més
coneguts, i que es creu que són els més fiables són els farmacèutics però també hi
ha medicaments naturals.
En el cas delsremeis farmacèuticsi trobem:
1-Agonistes B2 d'acció curta:
Són els fàrmacs d’elecció, normalment s’utilitzen en la fase lleu de la malaltia pel
control dels símptomes. També s’utilitzen com a medicació de rescat en les
aguditzacions.
Efectes
• Millora clínicament significativa en la dispnea.
• Els pacients que prenen un ABAC presenten una reducció del 51% de patir una
exacerbació que els tractats amb placebo.
• El salbutamol millora la tolerància a l’exercici.
Els medicaments ABAC són:salbutamol, terbutalina.
-El Salbutamol és un agonista d’acció curta que el que fa és alleujar els
broncospasmes. La dosi mínima que es pot aplicar és de 100-200 mg i es poden
aplicar entre 1-2 pufs cada 4-6h, la dosi màxima que es pot aplicar és de1,6 mg 16
pufs.
Els seus noms comercials són Ventolin, Buto Asma.
Ventolin Buto Asma
14
16. -La terbutalina és un agonista d’acció curta que el que fa és alleujar els
broncospasmes provoca accions broncodilatadores.
La dosi mínima que es pot aplicar és de 500 mcg i un puf cada 6h .
La dosi màxima és de 6 mg/d amb 12 pufs.
Els noms comercials són Terbasmin que es pot prendre per via oral o inalatòria i
Turbuhaler.
per via oral per inalació turbuhaler
2-Agonistes B2 d'acció llarga
Són el medicaments que s’utilitzen quan hi ha una persistència de símptomes tot i
utilitzar l’ús de ABAC.
Efectes
- Reducció de: - la medicació de rescat
- la dispnea
- la simptomatologia
- les exacerbacions
- Millora de: - paràmetres espiromètrics
- Sense millora significativa a la tolerància a l’exercici.
Els fàrmacs ABAP són el: Formoterol i Salmeterol
15
17. -El formoterol és un agonista d'acció llarga. Es comercialitza en quatre formes:
inhalador de pols seca, inhalador de dosi mesurada, píndola oral i solució per a
inhalació. La dosi mínima que es pot aplicar és de 12-24 mcg (1-2 pufs) cada 12h, la
dosi màxima és de 48 mcg/d (i 72 mcg/d dos dies a la setmana).
Els noms comercials són: Oxis Turbuhaler, Broncoral, Foradile
Foradil
-El Salmeterol és un agonista d'acció llarga. Es comercialitza en tress formes:
inhalador de pols seca, inhalador de dosi mesurada i solució per a inhalació. La dosi
mínima que es pot aplicar 50 mcg (2 pufs de 25 mcg o 1 alvèol de 50 mcg)/12h, la
dosi màxima és de 100 mcg/12h
Els noms comercials són:Serevent, Serevent Accuhaler, Inaspir, Betamican, Beglan
Serevent
3- Anticolinèrgics d’acció curta o Bromur d’ipratropi
Són el fàrmacs que s’utilitzen quan hi ha símptomes persistents , tot i l’ús
d’agonistes beta 2 de curta durada. I és aquell que actua com a antagonista
Efectes
● Discreta superioritat del BIP davant el placebo sobre, la simptomatologia i
la tolerància a l’exercici.
● No és superior al placebo en la reducció de les exacerbacions.
16
18. Hi ha dos tipus de Bip: Ipratropi i Tiotropi
-Ipratropi: És un medicament anticolinèrgic derivat de l'atropina i administrat per via
d'inhalació com broncodilatador. La dosi mínima que es pot aplicar és de 20-40 mcg
(1-2 pufs)/6-8 h, la dosi màxima és de 240 mcg (12 pufs)/d.
Comercialment es diu Atrovent
-Tiotropi: És Un Fàrmac anticolinèrgic d'Acció Prolongada, que s’inhala com
broncodilatador. La dosi mínima que es pot aplicar és de18 mcg/24h. La dosi
màxima és de 18 mcg/24h
Comercialment es diu Spiriva
4- Corticoides
Són el fàrmacs que s’utilitzen en casos d’asma greu-molt greu (FEV1 < 50% del
teòric) que pateixen exacerbacions freqüents almenys 3 en els últims 3 anys.
Efectes
- Reducció de les exacerbacions (pacients amb FEV1<50% i similar per tots els
corticoides inhalats).
- Millora la qualitat de vida
- No hi ha diferències en eficàcia i seguretat entre beclometasona, budesònida
- Els corticoides inhalats tenen un efecte mínim o nul en el FEV1.
- El seu efecte sobre la mortalitat és controvertit (estudis no concluents).
17
19. Hi ha 3 fàrmacs que utilitzen corticoides: Beclometasona, Budesonida i fluticasona.
-Beclometasona: La dosi mínima que es pot aplicar és de 100 mcg/6-8h. La dosi
màxima és de 250-500 mcg/6-12 h
Comercialment es diuen: Becloforte, Beclo Asma, Becotide
becloforte
-Budesonida: Esta disponible com a inhalador. La dosi mínima que es pot aplicar és
de 200-400 mcg/6-12 h. La dosi màxima és de 1,6 mg/d
Comercialment es diuen: Miflonide, Pulmicort, Ribujet
-Fluticasona: : Esta disponible com a inhalador. La dosi mínima que es pot aplicar
és de 100-250 mcg/12h. La dosi màxima és de 500-1000 mcg/12h
Comercialment es diuen: Flixotide, Flusonal, Inalacor
18
20. Medicines complementàries i alternatives
● Acupuntura: - Petits beneficis en alguns pacients
- Evidència insuficient per a fer una recomanació
● Ioga i Buteyco: - Petits i equívocs beneficis en algunes persones (exercicis
- Evidència insuficient per a fer una recomanació
respiratoris)
● Quiropràctrica: - No beneficis
- No recomanat
- Teràpia familiar: - Possibles beneficis en alguns subjectes
- En l'asma infantil de difícil maneig, pot intentar-se com a
coadjuvant al tractament farmacològic.
● Herbes i - Beneficis variables
medicina - La qualitat dels assaigs i els pacients que podrien
tradicional beneficiar-se no esta prou clara.
xinesa:
Homeopatia: - Beneficis menors en alguns pacients
- Evidència insuficient per a fer una recomanació
Hipnosi:- Petit benefici en pacients susceptibles
- Evidència insuficient per a fer una recomanació
Lonitzadors: - Un estudi suggereix implicació en aparició de tos nocturna
- No evidència de benefici. Suggerit un efecte advers.
Teràpia d'exercici físic: - millora la forma física.
- No te efectes específics sobre l'asma
19
21. Punt de vista de persones amb asma i persona sense asma
Punt de vista Gerard
Jo, que pateixo l’asma, penso que és una limitació que tinc en fer segons quins
esports o ser a alguns llocs. Puc fer-ho tot: córrer, nedar, anar al bosc, caminar
trajectes llargs, viatjar, estudiar… però en coses com els esports, sempre haig de
medicar-me per poder rendir millor, també passar-m’ho més bé i no tenir un atac, tot
i que no puc donar el cent per cent de les meves qualitats esportives.
M’encantaria no tenir asma només pel fet de poder fer tant esport com pugui fins que
hem cansi de debò, perquè normalment em cansa un esport quan m’està agafant
asma, ja que respirar tantes vegades i seguidament, cansa molt.
Tampoc em puc queixar massa, ja que no tinc una malaltia tant greu i la medicació
hem permet seguir una vida normal, només que cada dia m’haig de medicar.
Si pateixes la malaltia has de ser responsable de tu mateix i conèixer el teu cos. Has
de saber quan et pot agafar un atac i saber-lo gestionar, ja sigui prenent el remei o
controlar allò que et causa una al·lèrgia per tal de no posar els teus pulmons en
grans esforços.
En resum, penso que l’asma no és una malaltia tant greu, ja que t’impedeix una mica
fer segons quines coses però tampoc n’hi ha per frustrar-s’hi ni per a limitar la teva
vida.
Punt de vista Carlos
Des del meu punt de vista és molt diferent a la dels meus companys, ja que el meu
tipus d’asma em permet a no medicar-me cada dia, jo des del primer dia que vaig
anar el hospital afer les proves d’asma me mare em va dir que em medicaria a traves
de la homeopatia, que és un ramei farmacèutic però natural.
La veritat és que no em va anar pas malament vaig anar a la següent prova d’asma i
em van dir que havia millorat molt gràcies els medicaments, però, l’única cosa que
no sabien era que no m’havia medicat el que els metges em van dir.
Jo en cap moment he tingut que deixar una activitat d’esports per culpa de l’asma,
simplement paro, descanso i torno. L’asma mai m’ha impedit a deixar de fer coses, si
que es veritat que no puc anar sempre assegurat de que no em passarà res, perquè
qualsevol dia em pot agafar un atac.
Jo sóc al·lèrgic a la pol, a la pell dels animals… i tampoc vigilo molt en aquestes
coses però si que si hi ha un lloc amb molta pols o molts animals o molt pol·len
doncs vigilo molt més.
Però en resum, l’asma no m’ha impedit a fer coses, porto una vida normal, i estic
molt bé tenint asma i no em preocupa.
20
22. Punt de vista Albert
Jo al contrari dels meus companys de grup no tinc asma, llavors tinc un punt de vista
diferent d’ells. Per mi l’asma es una malaltia que fa que o puguis respirar be quan fas
esport o si tens algun tipus d’al·lèrgia, per exemple quan estàs corrent o fen altre
tipus d’esport jo puc corre sense cansar-me i puc estar mes temps corrent encara
que els que tenen asma tinguin mes resistència que jo, es cansen mes ràpid o els hi
costa respirar i tenen de parar. L’asma pot ser una malaltia mortal i això molt poca
gent ho sap, jo pensava que l’asma era una malaltia comú i que no passava res, que
només era que quan corries o feies algun tipus et cansaves i et costava respirar i ja
està però a part d’això hi han altres coses importants
Punt de vista Blai
Jo, que pateixo l’asma, penso que és una limitació que tinc, ja que a l’hora de fer
segons quin esport o el simple fet de estar en un lloc en el qual hi hagi pols, pol·len,
etc.. ja fa que no pugui continuar una activitat.
En els esports puc fer-ho tot: córrer, nedar, senderisme etc... Però com que la meva
gravetat d’asma és persistent moderada i també induït per l’esforç, fa que m’hagi de
medicar constantment. Mai e pogut rendir al 80% físicament ja que l’asma em limita
molt. També és veritat que a l’hora de fer exercici per la muntanya, ja sigui corre,
caminar llargues distancies amb molt desnivell o escalar no em canso tant i aguanto
més que la gran majoria de gent però només em passa en aquestes situacions.
En la vida quotidiana l’asma em limita bastant sobretot en les èpoques d’estiu i
primavera. Ja que la calor amb limita i a vegades si es barreja amb humitat, és
horrible. Últimament m’ofego fins i tot estan quiet. També si vaig caminant per la
ciutat i per casualitat vaig parlant amb algú que això no passa gaire, em costa seguit
la conversa perquè m’ofego.
També el simple fet de anar a comprar par m’ofega.
M’encantaria no tenir asma només pel fet de poder realitzar activitats normals i poder
realitzar exercici em més freqüència.
Tot i que tenint questes limitacions, em els medicaments molts cops aconsegueixo
portar un dia normal a nivell físic.
També em considero responsable a l’hora de conèixer el meu cos i les limitacions
físiques i mentals que tinc i això molts cops ma ajudat per desgracia a no acabar
ingressat en un hospital.
En resum, penso que l’asma és una malaltia greu per a qui la te bastant
desenvolupada , ja que t’impedeix fer segons quines activitats . Tot i això no hi ha
motiu per a deixar per complet una activitat que t’agrada.
21
23. ENTREVISTA
1-Com definiries l’asma?
L'asma és una malaltia inflamatòria crònica de les vies respiratòries que apareix en
individus sensibles, associa sempre en una extrusió del fluix aeri i això ho fa davant
d'uns estímuls al·lèrgens; pol·len, pols, animals, accés d'activitat física... que fa que
aquesta via respiratòria es tanqui. Freqüentment és reversible, sigui amb tractament
o espontàniament.
2-L’asma es pot curara? Si es pot com es cura?
L'asma com tal cura no és una cura que fagis un
tractament i ja està ni tens asma sí que fa és que no
tinguis asma i no set reprodueixin les crisis d'asma
durant molt de temps també és veritat que els nens
petits poden tenir i de grans no arribar a tenir per
exemple pots tenir asma a Sabadell però vas a viure a
Barcelona i ja no t'agafa l'asma això no vol dir que ja no
tinguis, gràcies el medi ambient t'ha baixat.
3-Hi han esports que ajuden a millorar la qualitat de vida de la gent amb asma?
Tots els esports que siguin un augment de la capacitat pulmonar o sigui que et faigi
estimular i obrir els pulmons; com córrer, natació, basquet...i tots aquests esports no
és que beneficien l'asma però sí que ajuda i és bo.
4-Hi ha diferents graus d’asma?
Sí, hi ha diferents graus d'asma, mira tenim l'asma intermitent (els símptomes duren
menys d'una setmana, fa que les crisis d'asma siguin a la nit i de curta durada)
després tenim l'asma lleu-persistent (que els símptomes duren més d'una setmana,
però menys d'un dia) després tenim l'asma moderada-persistent (el pacient té
símptomes diaris, l'afecta a la seva vida i no pot dormir perquè s'ofega) i després
tenim l'asma greu-persistent (que són símptomes diaris amb limitació per l'activitat
física i símptomes nocturns freqüents).
5-Quins remeis ajuden a controlar l’asma?
Es fan tractaments amb broncodilatadors que són uns medicaments per controlar
l'asma. N'hi ha de diferents tipus: els de llarga durada,
que s'utilitzen per desinflamar la via aèria i disminuir
l'extrusió per tal que l'aire arribi a tot arreu del pulmó, i
els de curta durada, que es fan servir per obrir
ràpidament els pulmons en el cas que estiguis agafant
un atac asmàtic. Hi ha broncodilatadors especials per als
22
24. pulmons que són corticoides, i segons quin grau i quina afectació tens, te n'has de
prendre uns o altres. També hi ha un altre tipus de tractament que són els
antileucotrients, que són unes pastilles que serveixen per disminuir la sensibilitat en
l'asma. I com a últim hi ha les vacunes que només s'utilitzen quan es tracta d'una
al·lèrgia perquè en cada dosi injectada, hi ve una petita quantitat de l'al·lergent al
qual n'és al·lèrgic per anar disminuint la sensibilització davant
la seva exposició.
6-Tothom que te asma pot portar una vida normal?
Tothom que tingui pateixi la malaltia, si no és un asma
persistent-greu, pot portar una vida totalment normal, amb tot
el que implica: com anar a treballar, tenir fills, dormir
tranquil·lament… La gent que no pot portar una vida normal
també són els fumadors d’anys d’evolució que tenen asma.
7-Creus que les persones amb asma els afecta emocionalment?
Sí, hi ha molta gent que té por perquè es pensa que no pot fer segons quines coses,
com anar a alguns llocs que creuen que no hi han d'anar, fer molt esport... I això els
passa per por a tenir una crisi asmàtica i que no tinguin un hospital a prop o no portin
un broncodilatador a sobre.
8-Existeix una edat en que es mes freqüent l’asma?
Ara hi ha molts casos d'asma en els nens més que en els adults. A mesura que vas
creixent, la teva maduresa pulmonar va variant i els dels diagnòstics d'asma van
disminuint. Fem més diagnòstics als nens en edat pediàtrica que no pas en l'edat
adulta. Quan ets petit comences amb una bronquitis, una altra i una altra, amb tos
freqüent i resulta que aquell nen es asmàtic.
També hi ha casos d'asmàtics sense diagnosticar, tot i que no és gaire freqüent.
No hi ha cap persona adulta (amb uns seixanta anys) que comenci amb un asma
greu, a vegades amb un asma lleu.
9-En el cas que no et vulguis medicar, que pots fer per poder portar una vida
quotidiana mes o menys normal?
Hi ha una sèrie de mesures que pots seguir per tal de
controlar l'asma sense haver-te de medicar, fins a cert punt.
Per exemple, si tu ets al·lèrgic, als àcars has de ser molt
estricte amb la pols, o ets al·lèrgic a les abelles o a algun
tipus d'aliment, doncs has de controlar-ho.
23
25. 10-Si t’agafa un atac i no tens medicaments, que hauries de fer per
controlar-lo?
La primera cosa és adonar-te'n de què estàs agafant un atac, reconeixent els
diferents símptomes que pots notar, perquè si no els reconeixes, et poses molt
nerviós i comences a respirar molt de pressa i a acumular CO₂ tot tenint sensació de
malt de cap, mareig, mal a les mans, se t'adorm la llengua... Si en el cas que t'estès
agafant un atac per alguna cosa en concret que estiguessis fent en aquell moment,
has de deixar de fer-ho perquè si no oposes els teus pulmons a un sobreesforç. I tan
ràpid com es pugui, anar a un servei d'urgències o pendre't el medicament per
controlar-lo.
11-En el medi en el que vivim, afecta en l’asma de cada
persona?
Sí, cada vegada es diagnostiquen més persones, perquè hi ha
més contaminació, perquè els hàbits han canviat, perquè
mengem diferents productes, perquè abans la gent amb un
asma molt lleu deien que tenia bronquitis i prou, perquè ens
movem més i això fa que tinguem diferents plantes que abans
no teníem...
12-Hi ha alguns mites que exagerin l’asma?
N’hi ha molt, com: no pots fer esport, no pots banyar-te, no pots menjar segons que,
no poden anar de campaments amb l’escola o qui sigui…
24
26. Solucions d'enquestes
1r Enquesta: gent sensa asma
A la primera enquesta hi han 8 preguntes i han respost 44 persones.
1-La primera preguntava que era l’asma. 41 persones (el 93,2%) han respost de es
una enfermetat, 3 persones (6,8%) han repost que es un cansansi i 1 persona
(2,3%) ha respost que es un malestar
2-La segona pregunta deia: “És una enfermetat hederitària?”
Hi havien 3 respostes la primera era “si”, la segona “no” i la tercera era “la
veritat és que no ho sé. Les respostes han sigut les següents:
25
27. 3-La tercera preguntava sobre si saps que causa l’asma i un 81,8% ha dit la correcta
4-La quarta pregunta deia: Té cura l’asma?
Molta gent no ha marcat la correcte ja que es una pregunta complicada tot i que hi
ha gent que ho ha fet bé.
5-La cinquena pregunta preguntava si l’asma es contegios.
El 97,7% ha posat que no i la resta ha posat que no ho sap, ningú a posat que si.
6-La sisena pregunta era: Es possible morir amb asma? molta gent a respost
correctament, per ser exactes el 81% a posat que si i un 19% que no
7-A la setena pregunta el 90,9% ha respost correctament i el 9,1% no ja que la
pregunta era si una persona amb asma pot portar una vida normal, una pregunta
fàcil.
26
28. 8-La última pregunta ha anat així:
2n Enquesta: gent amb asma
1-La primera i la segona pregunta era sobre el sexe i l’edat de la persona ja que els
graus d’asma depèn d’això
2-La tercera pregunta tenia 2 parts. La primera part era la pregunta que deia: saps
que fa l’asma perquè no pugem respirar? un 77,8% ha respost que si, el 11,1% ha
respost que no i l’altra 11,1% ha respost que no està segur.
Els que han respost que si han justificat.
27
29. 4-La quarta pregunta era: Saps si hi ha diferents gravetats d’asma? un 66,7% ha
respost que si i un 33,3% que no
També hi havia 2 parts i la segona part era:
5-La cinquena pregunta era: Saps quin tipus d’asma presentes?
6 persones si que ho saben i 3 no
6-La sisena pregunta era: Saps quina és la causa majoritària que causa un atac
d'asma? un 66,7% ha posat que si i la resta que no ho sap.
La gent que ha respost que si a respost la següent:
28
30. 7-La setena pregunta era: Et mediques?
Un 66,7% diu que si i un 33,3% diu que no
Els que en respost que si han respost la següent:
i després han respost si els ajuda o no. Un 62,5% han posat que si, un 12,5% que no
i un 25% que no gaire
8-La vuitena pregunta era: et vacunes o t’has vacunat algun cop?
Un 77,8% diu que no i el 22,2 que si
I els que han dit que si han respost:
29
31. 9-La novena pregunta era: els teus pares fan o tenen? i les respostes eren:
10-La desena pregunta era: Saps si algú amb asma es pot arribar a morir per culpa
d'un atac? Un 88,9% diuen que si i un 11,1% no està segur
11-La onzena pregunta era: Sabries com reaccionar en cas que et dones un atac
d'asma o li dones algú altre? un 77,8% diu que si i un 22,2% diu que no.
12-La dotzena diu: Pots dur una vida quotidiana normal?
Un 88,9% diu que si i un 11,1 diu que no
13-La tretzena diu: t'ha donat mai un atac d'asma?
Un 70% diu que si i un 30% no
14-La catorzena pregunta diu: Has deixat de fer una activitat per culpa de l'asma?
Un 55,6% diu que si i un 44,4% que no.
Els que han respost que si han respost la següent:
30
32. HIPOTESIS
Amb aquest treball em pogut comprovar i observar que la gent amb asma pot dur
una vida quotidiana normal i constant.
Això o em pogut comprovar a través d’una entrevista realitzada a una professional i
també amb dos testos realitzats a gent amb asma i gent sense asma. Amb els quals
em pogut comprovar els coneixements sobre tal en fermetat i la qualitat de vida de
les diferent persones depenen de si en tenen o no.
Podem dir que en molts casos d’asma infantil que equival a un 10% de la població,
un cop s’arriba a la pubertat o a la edat adulta, aquest asma pot anar desapareixen
és a dir que si la gent amb asma a la edat adulta equival a un 5% de la població, és
fàcil deduir que de un 100% de casos de nens em asma un 50% es curen a l’arribar
a la edat adulta i l’altre 50% no. I de el 50% que no es cura un 45% pateixen de
asma induït per al·lèrgens per tant em vacunes es poden arribar a controlar o fins i
tot curar i el 55% restants, poder no tots es poden arribar a curar però si es
mediquen i fan les coses correctament poden arribar a dur una vida completament
normal.
També és veritat que si es pateix asma persistent moderat-greu o bé asma crònic, la
vida quotidiana es pot complicar una mica. Tot i que si es mediquen de forma
correcta la gran majoria poden arribar a dur una vida normal.
Un d’aquests casos vindria a ser un cossi d’un dels membres del nostre grup el qual
de petit per culpa de l’asma, l’escola primària, secundaria i batxillerat li van costar ja
que només assistia a classe una mitja de una setmana al més, però a mida que es
van anar desenvolupant els medicaments va anar millorant tot i això un cop ja s’ha
fet gran a petit 7 atacs greus en el qual l’han tingut ingressar. Però amb fàrmacs de
curta dorada a aconseguit controlar el atacs i em els de llarga durada a aconseguit
anar-se curant, no del tot però la seva qualitat de vida a millorat molt. Ja que ara pot
realitzar exercici físic amb constància.
També em observat que hi ha molts mites i creences sobre l’asma els quals la gran
majoria són mentida. Un de molt conegut és que la gent amb asma no pot realitzar o
31
33. practicar esport i això és totalment mentida. Doncs la gent amb asma, si pot realitzar
exercici i de fet els especialistes en el tema aconsellen que la gent que el pateix
practiqui algun tipus d’esport. Ja que millora la capacitat pulmonar de l’individu. De
fet hi ha esportistes d’elit els quals medicant-se i entrenant correctament, poden
practicar esport de forma professional.
Per acabar em de dir que la gent que viu en el carrer, que te problemes econòmics i
que abusa de drogues tenen més possibilitats de morir per un atac d’asma.
I que depèn del lloc on visqui pot ser pitjor o més freqüent el asma, ja que no és el
mateix viure en una gran ciutat contaminada etc... que en un poble a la natura amb
aire pur.
I que les condicions climatològiques també afecten a la vida de algú amb asma.
En conclusió, una persona amb asma, independentment de la gravetat que presenti,
pot dur una vida normal i sana sempre i quan es prengui el medicaments necessaris,
i tingui en compte el medi en el que viu.
32
34. Opinions
Carlos:
From my part when we met to work together I think that it works it’s not possible , and
if I successful until a week I got serious and we had to organize things and the truth
is that a few days ago we could end very well.
Gerard:
All the members of the group were agree to talk about the asthma, so we did not
have any problem at the beginning.
We had a little problems each other because somebody did not bring the work, that
we had said, when we decided. Except that, we did not have any problem.
I liked very much do this job because I have asthma and I learned a lot of things of it,
so now I know things that I can use to control my asthma.
Albert
When you talk about asthma, you talk about a normal disease which you don’t
breathe good when you have to do any sport or you have a allergy. But asthma is
more than that, in asthma you have a lot of things how differents types of asthma or
differents remedies to cure this disease although asthma can’t be cured completely
and in extreme cases you can get to die. Very few people know, everyone thinks that
asthma is nothing more than a common disease. L’asma is very important like all
other diseases that exist like all other diseases that exist.
Having asthma should be horrible, because you can not do much sport as the others
people, for example if you want to be a firefighter who can’t marry because they
could not endure the most physical evidence although you liked.
Blai
My opinion, with respect to the work, I think that working with this group to done well,
although at some moments we were stressed, because I was going late, I think that
we have finished getting used to the rhythm of work of eac
With respect to the work not and learned a lot just a drug name: fluticasone.
33
