BRN Seminar 07/04/16 La realitat dels programes de screening a la nostra societat

Institut Català d'Oncologia
SCREENING CÀNCER DE PULMÓ
Dra. Gemma Binefa
Coordinadora del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte
Institut Català d’Oncologia
07 d’abril de 2016
BRN SEMINARS
La realitat dels programes de screening en la nostra població.
Situació actual i principals reptes.

Comparación de los TSOHg y TSOHi en el cribado de CCR de l’Hospitalet de Llobregat
 Screening = Cribratge =
detecció precoç
 “Aplicació sistemàtica d’una prova per
a identificar individus amb un risc
suficientment alt de patir un
determinat problema de salut com per
beneficiar-se d’una investigació més
profunda o d’una acció preventiva
directa, entre una població que no ha
buscat atenció mèdica per símptomes
relacionats amb aquesta malaltia”
(OMS. Wald, 2001)
Definició

 “Examen de persones
asimptomàtiques per a distingir
les que probablement estiguin
malaltes i les que
probablement no ho estiguin ”
(Moss et al, 2006).
Definició
 “Servei de salut pública en el que els
membres d’una població definida,
que no necessàriament perceben
tenir un major risc, o estar afectats
per una malaltia o les seves
complicacions, son invitats a
sotmetre’s a preguntes o proves per a
identificar aquells individus amb
major probabilitat d’obtenir un
benefici que un perjudici, causat per
les successives proves o el
tractament, per reduir el risc de la
malaltia o les seves complicacions
(NSC, 2009)

Criteris per recomanar cribratge
CRITERIS DE WILSON I JUNGNER, 1968

CRITERIS OMS, 2008

1. Factors relacionats amb el problema de salut
2. Factors relacionats amb la prova de cribratge
3. Factors relacionats amb el diagnòstic de confirmació
i el tractament
4. Factors relacionats amb el programa

Cribratges amb evidència

Cribratges sense evidència

1. Factors relacionats amb el problema de salut:
 Ha de ser un problema de salut important (alta incidència i
mortalitat)
 Malaltia ben definida i amb història natural coneguda
 Període de latència detectable
 Intervencions de prevenció primària cost-efectives implantades

2. Factors relacionats amb la prova de cribratge:
 Ha de ser simple i segura
 Ha de ser vàlida, fiable i eficient
 Ha de ser acceptable per la població

2. Factors relacionats amb la prova de cribratge:
 The current evidence does not
support screening for lung
cancer with chest radiography
or sputum cytology. Annual low-
dose CT screening is associated
with a reduction in lung cancer
mortality in high-risk smokers but
further data are required on the
cost effectiveness of screening
and the relative harms and
benefits of screening across a
range of different risk groups and
settings.

3. Factors relacionats amb el diagnòstic de confirmació
i el tractament:
 Evidència científica sobre el procés diagnòstic i el tractament
 Existència d’un tractament més efectiu en fase presimptomàtica
 Atenció sanitària habitual optimitzada

4. Factors relacionats amb el programa:
 Evidència de l’eficàcia
 Població diana ben definida
 Beneficis superin els potencials riscos
 Avaluació i qualitat
 Programa factible dins del sistema de salut

 Reducció de la mortalitat o morbiditat clarament demostrada,basada
en estudis científics de qualitat  Assaig clínic aleatoritzat
 Minimitza la influencia de biaixos
• Avançament del diagnòstic (Lead-time bias)
• Duració de la malaltia (Length bias)
• Sobrediagnòstic
• Voluntari sa
Evidència de l’eficàcia

BIAIX DE L’AVANÇAMENT DEL DIAGNÒSTIC (lead-time bias)

BIAIX DE LA DURACIÓ DE LA MALALTIA (lenght bias)
CRIBRATGE Malaltia de progressió ràpida
Malaltia de progressió lenta

SOBREDIAGNÒSTIC
MISCAN: 6,75%. J Epidemiol Community Health November 2015 Vol 69 No 11.
The Mayo Lung Project: entre el 0,40 % i el 2,70 %. J Natl Cancer Inst. 2006;98(11):748-56
Modelització USPSTF: entre 10 % i el 12 %.
http://www.uspreventiveservicestaskforce.org/Page/Document/RecommendationStatementFinal/lung-cancer-screening

BIAX DEL VOLUNTARI SA
 Biaix de selecció difícil d’evitar.
 Un programa de cribratge és un programa de prevenció que implica
una preocupació dels participants per la pròpia salutS’ha
comprovat reiteradament que los que acudeixen als programes de
prevenció presenten un risc menor de la malaltia que els que no ho
fan.

NATIONAL LUNG SCREENING TRIAL (NLST)
N Engl J Med. 2011;365:395-409. Radiology. 2011;258(1):243-53.

EUROPEAN RANDOMIZED CANCER CT SCREENING TRIALS (EUCT)
J Thorac Imaging. 2015;30:101–107)
Assaig País
DANTE Itàlia
DLST Dinamarca
ITALUNG Itàlia
LUSI Alemanya
MILD Itàlia
NELSON Holanda i Bèlgica
UKLS Gran Bretanya
Nederlands-Leuvens Longkanker Screenings Onderzoek (NELSON), the
United Kingdom Lung Cancer Screening trial (UKLS), the Danish Lung
Cancer Screening Trial (DLCST), the German Lung Cancer Screening
Intervention Study (LUSI), the Multi-centre Italian Lung Detection Trial
(MILD), the Italian Lung cancer Computed Tomographyscreening trial
(ITALUNG), and the Detection and screening of early lung cancer by
Novel imaging Technology and molecular assays (DANTE).

INTERNATIONAL EARLY LUNG CANCER ACTION PROJECT (I-ELCAP)
Cancer 2001;92:153–9
 Estudi de cohorts, no aleatori.
 48 centres en 9 països (Espanya:
Pamplona i València)
 70.000 voluntaris asimptomàtics

A l’espera dels resultats del NELSON i meta-anàlisis de l’EUCT

Cribratges amb evidència
CISNET: Cancer Internvention and Surveillance modeling Network

 Sexe
 Rang d’edat
 Intensitat de l’hàbit tabàquic
 Fumadors actuals i exfumadors
 Altres factors de risc.......
Població diana ben definida
SELECCIÓ DE LA MILLOR POBLACIÓ DIANA POSSIBLE:
QUI SELECCIONEM I COM

http://nomograms.mskcc.org/Lung/Screening.aspx

http://www.shouldiscreen.com/lung-cancer-risk-calculator

https://www.brocku.ca/lung-cancer-risk-calculator
PLCOm2012 model

BENEFICIS
 Reducció de la mortalitat per
càncer de pulmó
 Disminució de la incidència de
casos de càncer de pulmó
avançats  millora en el
pronòstic, tractaments menys
agressius
 Estalvi de recursos
 Major tranquil·litat en els casos
negatius
DANYS / RISCOS
 Falsos positius proves
innecessàries, complicacions,
angoixa…
 Falsos negatius  falsa
tranquil·litat, retard en diagnòstic
 Exposició radiològica  segones
neoplàsies
 Troballes incidentals
 Sobrediagnòstic
Beneficis superin els potencials riscos
Beneficis Riscs

NLST
NELSON
False–negative rate: 6.3%

 Reducció dels positius/falsos positius
Selecció població diana
Protocol de maneig dels nòduls
• Basat en diàmetre, volum, temps de duplicació del volum
Incorporació de biomarcadors i VOCs (com a prova de cribratge
o després del LDCT)

RADIACIÓ
 La radiació associada al LDCT
oscil·la entre els 0,61 als 1,5 mSv
per exploració. Persones obeses
necessiten de dosis més altes.
 Altres radiacions:
 Mamografia: 0,4-0,7mSv
 Rx tòrax : 0,4-0,7mSv
 TAC craneal : 1,7mSv
 Viatge avió (raig còsmic):
0,03mSv
 Per cada 2.500 cribratges es
produirà 1 mort atribuïble a la
radiació.
TROBALLES INCIDENTALS
 Les lesions més freqüents:
calcificacions coronàries,
emfisema, malaltia bronquial,
calcificació vàlvula aòrtica,
aneurisma aorta, osteoporosi.

Avaluació i qualitat
 Definició dels indicadors
 Organitzacionals/Estructurals
 Procés
 Impacte
 Sistema d’informació adequat
 Avaluacions periòdiques

 Demostrar cost-efectivitat
 Recursos necessaris per la posada en marxa del programa i pel
seguiment.
 Personal per a la gestió del programa
 Proves de cribratge, proves diagnòstiques/complementàries i
tractaments (càncer de pulmó i malaties incidentals)
 Personal necessari per abastir l’increment d’activitat
Programa factible dins del sistema de salut

 Esperar resultats de l’estudi NELSON i EUCT decidir si iniciar pilot.
 Crear grup multidisciplinar d’experts en les diferents àrees  Catalan Lung
Screening Task Force.
 Definir població diana
 Qui / Com
 Tractament de deshabituació
 Periodicitat del cribratge (interval), número de rondes necessàries…
 Assegurar la qualitat del programa mitjançant indicadors ben establerts
Programa informàtic únic
 Elaborar els protocols corresponents defininit tots els circuits i funcions de cada
agent. Protocol maneig dels nòduls sospitosos.
Reptes

Institut Català d'Oncologia
SCREENING CÀNCER DE PULMÓ
BRN SEMINARS

BRN Seminar 07/04/16 La realitat dels programes de screening a la nostra societat

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to BRN Seminar 07/04/16 La realitat dels programes de screening a la nostra societat

Similar to BRN Seminar 07/04/16 La realitat dels programes de screening a la nostra societat (20)

More from brnmomentum

More from brnmomentum (20)

BRN Seminar 07/04/16 La realitat dels programes de screening a la nostra societat