1. MORT L’ESCRIPTOR JOSÉ SARAMAGO
José de Sousa Saramago (16 de
novembre de 1922, Azinhaga, Portugal - 18
de juny de 2010, Lanzarote) fou un escriptor
portuguès guardonat amb el Premi Nobel de
Literatura l'any 1998.
La seva vida: Va néixer a la població
d'Azinhaga, situada al municipi de Golegã i al seu
torn a la districte de Santarém. Tot i que el registre
oficial del seu naixement situa el seu naixement el dia 18, aquest fet es deu a un error
en l'anotació per part del funcionari, que alhora el va inscriure amb el nom de José
Saramago i no pas José de Sousa, cognom del seu pare.
El 1924 la seva família es va traslladar a Lisboa, on el seu pare va començar a
treballar de policia. Als dotze anys va iniciar els seus estudis a l'Escola Industrial de
Lisboa, estudis que no va poder finalitzar al no poder seguir pagant la matrícula.
Aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica,
sense oblidar però la seva nova passió: la lectura. Va canviar de feina i entrà a formar
part de l'administració de la Seguretat Social.
Posteriorment entrà a treballar en una companyia d'assegurances i simultanejà
les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d'abast
nacional, però que per raons polítiques ben aviat en fou expulsat. Crític literari de la
revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa
d'Escriptors.
Membre del Partit Comunista Portuguès des de 1969, va patir la persecució i
censura durant els anys de la dictadura de António de Oliveira Salazar. Posteriorment
va sumar-se a la Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal l'any
1974. Des de 1976 fins a la seva mort es va dedicar exclusivament al seu treball
literari.
La seva obra: Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la
societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo
de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip
de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El
1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado ("Terra del pecat",
1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la Claraboia no pogué ni tan
sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.
« Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor
és callar. »
La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i
vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la
regió d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia,
amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.
La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist",
1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que
es considera una república laica), quan el govern veta la seva presentació al Premi
Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta
Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995
publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 és guardonat
amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la
seva imaginació, compassió i ironia ens permet contínuament observar una nova

2. MORT L’ESCRIPTOR JOSÉ SARAMAGO
realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta
distinció.