Història del dolor per estudiants de Grau en Fisioteràpia. Història del dolor des de l'origen de l'Homo Sapiens fins a l'actualitat. El dolor en les diferents cultures.

1. El Dolor Berta Chico Julià Doctora en Biologia https://sites.google.com/site/bertaeduc/ Octubre 2011

2. HISTÒRIA DEL DOLOR Déu va dir a Eva: “Pariràs amb dolor” quan la va maleir i la va fer fora del paradís. Dolor = càstig diví

3. “El dolor està estès a la Terra en proporció infinita més gran que l’alegria. Qui cregui que no ha patit, només ha de tenir una mica de paciència” SÈNECA. El tractament del dolor depèn de la combinació de factors culturals i socials.

4. Neolític (fa més de 9000 anys). AnticEgipte, Índia i Xina Causa: Déus, dimonis o mals esperits. Tractament: Des del punt de vista físic: amb fred i calor, sang d’animals i plantes. Des del punt de vista psíquic: amb rituals màgics per expulsar l’esperit malfactor.

5. Els egipcis i els mesopotàmics el percebien com un càstig dels déus; de fet, pain, en anglès, deriva de «poena» en llatí, que significa càstig. El localitzaven a l’ànima.

6. Per radicar el dolor feien ofrenes als temples, usaven plantes narcòtiques i analgèsiques per calmar el dolor. Mesopotàmics: fulles de murta (Myrtuscommunis) (conté precursors de l’àcid acetilsalicílic) Egipcis: adormidera, mandràgora i haixix. Mandràgora Adormidera

10. Cocaïna

11. Haixix

12. Emborratxant el pacient. Van ser els mitjans per tractar el dolor fins el segle XIV.

13. Plató (428-347 a.C.) Segons Plató el dolor no només es presentava com una estimulació perifèrica sinó com una experiència emocional de l’ànima que residia al cor. La intrusió de partícules al cor causava el dolor. El dolor i el plaer eren sensacions oposades que residien al cor i eren passions de l’ànima.

14. Aristòtil (384-322 a.C.)i altres Planteja que el dolor era una alteració de la calor vital del cor, que a la vegada estava determinada pel cervell. Heròfil i Erasistrart (315-280 a.c) van veure que el cervell era el centre del sistema nerviós i van descriure la funció dels nervis perifèrics dividint-los en sensitius i motors). Galè, (130-200 d.c.), defineix el dolor com una sensació originada al cervell.

15. Paracels (1493-1541) Va mesclar àcid sulfúric amb alcohol calent i va obtenir èter. Quan ho donava a les gallines va veure que s’adormien profundament. Desgraciadament, les seves conclusions foren oblidades retardant l’aparició de l’anestèsia 300 anys.

16. Leonardo da Vinci (Renaixement, 1452-1519) Fa una descripció de l’anatomia dels nervis del cos relacionant els punts dolorosos amb lesions de nervis. Considera els nervis com a estructures tubulars capaces de transmetre les sensacions i considera el cervell com el centre d’aquestes sensacions. Durant l’edat mitjana i el renaixement no hi va haver cap avanç significatiu en la teràpia del dolor.

17. Passaran uns 400 anys fins que a algú se li ocorri usar l’èter com a anestèsic, i uns 500 anys fins que la morfina i l’aspirina apareguin; però les bases del dolor i l’anestesiologia ja estan introduïdes.

18. Edatmitjana Durant l’edat mitjana es va seguir considerant el dolor com una penitència de Déu i com un sentiment de les classes baixes, ja que els cavallers consideraven indigne de la seva classe patir dolor. Veien el dolor com una forma de purificació de l’ànima a través de les flagelacions.

19. Teologia HINDUISME Mala acció o karma BUDISME Passió, ansietat, egoisme ISLAMISME Oposició a la paraula de Déu AFRICANES Delictes comesos CRISTIANISME Pecat original

20. Segle XVII Alguns metges seguien amb les teories Aristotèliques de que el cor era el centre de les sensacions. Descartes considerava el cervell com el centre de les sensacions.

21. Harvey (1628) Va descobrir la circulació sanguínia i Creia que el cor era el lloc de percepció del dolor. Metgebritànic William Harvey

22. Descartes (1664) El dolor viatja per fins tubs “Un estímul dolorós allibera entitats minúscules que són absorbides pel cos, i que es transmeten a través d’un sistema de minúsculs tubs, que envien una senyal al cervell, de la mateixa manera que una corda fa sonar una campana” Descartes, R. “De l’homme”, París, 1664.

23. Segle XVIII Avenços en anatomia dels centres nerviosos i fisiologia del sistema nerviós simpàtic. Es descobreixen les propietats analgèsiques de l’òxid nitrós.

24. Segle XIX La fisiologia es converteix en ciència experimental. Es descriuen les arrels dorsals com a sensitives i les ventrals com a motores mitjançant els experiments de Bell i Magendie. Müller descriu un sistema integrat per la transmissió del dolor. Aspirina (àcid acetil salicílic) 1899. Gran avanç pel tractament del dolor. Koeller (1884): Cocaïna com a anestèsic local (avanç en la teràpia del dolor mitjançant anestèsia tòpica). August Karl Gustav Bier (1898) realitza la primera anestèsia raquídia utilitzant cocaïna. Aparició de l’asèpsia quirúrgica (1840)

25. WilhelmHeinrichErb (neuròlegalemany, 1884) La suma de la intensitat pot provocar dolor a través de les fibres normals que porten la sensació de sensibilitat, pressió i temperatura.

26. Von Frey (1894) Concepte de l’especificitat dels òrgans terminals que va considerar com a causant de l’inici de la conducció nerviosa del dolor. Pensava que nervis específics conduïen la sensació de dolor. Aquestes fibres tenien terminacions nervioses específiques, estructurades de manera exclusiva per aquesta sensació. És l’anomenada Teoria Sensorialo Teoria de la Sensibilitat del Receptor.

27. Goldscheider (1894) El dolor és el resultat de la intensitat de l’estimulació perifèrica. Ocasiona la suma de l’aferència sensorial a l’arrel dorsal de la medul·la espinal. La Teoria de la Intensitat considera: No existeixen receptors específics per el dolor, i pot ser el resultat de qualsevol tipus d’estímul que sobrepassi un cert llindar (umbral).

28. Segle XX Avenços importants en química i farmacologia: Morfina (analgèsic) Èter (anestèsic general) Durant el segle XX es va començar a usar la hipnosi i altres mètodes no farmacològics pel tractament del dolor. Aparició de la termoteràpia, electroteràpia, hidroteràpia i radioteràpia. Durant aquest segle es realitzen importants avanços en la lluita contra el dolor, la comprensió de la seva fisiologia i la formació de professionals dedicats a l’estudi i la teràpia del dolor.

29. Melzack i Wall (1965) descriuen les vies nervioses del dolor i estableixen l’existència del sistema nerviós central i perifèric. Apareixen centres de tractament del dolor crònic, sobretot causat per les ferides de guerra. Apareixen els centres de rehabilitació. Apareixen noves drogues amb menors efectes secundaris (gràcies a la psicoteràpia).

30. Jhon Bonica (1953) El dolor és una entitat específica, més que no pas un sol símptoma.

31. Noordenbos (1959) Va formular el concepte de que les sensacions es transmeten de manera central per dos sistemes: Nervis mielinitzats (sistema ràpid) Nervis desmielinitzats (sistema lent)

32. Conceptesactuals Sherrington: defineix el dolor com «un adjunt psicològic a un reflex protector imperatiu.» = Teoria Sensorial. Bonica: «el dolor i els reflexes relacionats tenen una funció biològica important que preveuen un major dany tissular... i trastorns psicològics» = Teoria de l’Especificitat. Les dues teories contemplen la necessitat de: Vies nervioses específiques Vies nervioses no específiques

33. Tres dimensions: 1ª: avalua la resposta psicofisiològica que transmet l’estimulació nociva Intensitat Localització Duració Qualitat 2ª: respostes motores i vegetatives (retirada, escapada o fugida). 3ª: dimensió cognitiva, desenvolupada a partir d’experiències prèvies, context socioambiental, creences, valors culturals, etc.

34. International AssociationfortheStudy of Pain (1973) Dolor = experiència desagradable sensorial i emocional, vinculada al dany tissular real o potencial, i descrita en termes relacionats amb aquest dany. http://www.iasp-pain.org//AM/Template.cfm?Section=Home TheClinicalJournal of Pain (1985)

35. Bibliografia/webgrafia http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/pain.html setembre 2011 http://amazings.es/2010/10/29/historia-del-dolor/ setembre 2011 http://www.uclm.es setembre 2011 http://www.imim.es/programesrecerca/neuropsicofarmarcologia/grfc.htmlsetembre 2011 http://revista.sedolor.essetembre 2011 http://dme.areastematicas.comsetembre 2011 http://revista.sedolor.es/setembre 2011 http://www.sedolor.essetembre 2011 http://www.scartd.orgsetembre 2011 http://www.tafirol.com/?cId=86setembre 2011 http://www.fisiosan.essetembre 2011 http://www.dailymotion.com/video/xgu9n3_fisiologia-del-dolor_schoolsetembre 2011 http://www.upf.edu/enoticies-recerca/0809/1113.htmlsetembre 2011 http://www.telemedicina.buapsetembre 2011 http://www.acnweb.orgsetembre 2011 http://fundacionannavazquez.wordpress.com/2007/08/30/neuroanatomia-bases-bioquimicas-y-fisiologia-del-dolor-2/setembre 2011 http://www.catedradeldolor.comsetembre 2011 http://www.sld.cusetembre 2011