1. DICCIONARI VISUAL
D’ART (A, B)
P. Picasso. El Guernica (1937). Oli sobre tela. Centre d’Art Reina Sofia. Madrid.
TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2010-2011
3. Auguste Rodin. El Pensador (1880-1900). Bronze. Museu Rodin. París. Impressionisme.
ESCULTURA
4. PINTURA
Henri Matise. La dansa (1909). Oli sobre llenç. Museu de l’Hermitage. San Petersburg. MOMA. New York. Fauvisme.
5. LLISTAT
DE TERMES TÈCNICS D’ART
Prova d’Accés a la Universitat
PAU 2010-11 (Illes Balears)
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves
ESCULTURA
6. A ÍNDEX
1.- Absidiola.
2.- Absis (juny 2010/A), (setembre 2010/A i B).
3.- Acròpoli o acròpolis (juny 2010/A), (setembre 2010/B).
4.- Acroteri.
5.- Àgora.
6.- Aiguada (sinònim: Guaix; pintura a l’aiguada).
7.- Alquible ( o Quibla), (setembre 2010/A).
8.- Ametlla mística (sinònim: Ametla mística; 82.- Màndorla).
9.- Amfipròstil.
10.- Amfiteatre.
11.- Aquarel·la (sinònim: Pintura a l’aquarel·la).
12.- Aqüeducte.
13.- Arc. Tipus d’arcs (arc apuntat o ogival, botarell o arcbotant - juny 2010/A -,
cec, de ferradura, de mig punt – juny 2010/B i setembre 2010/B -, de triomf,
faixó o perpany, former o formeret, lobulat, mixtilini, peraltat, toral, atrompetat,
etc., etc., etc. I la resta d’arcs de la fotocòpia donada).
14.- Arquitrau.
15.- Arquivolta (juny 2010/B), (setembre 2010/B).
16.- Arrabà.
17.- Atri (juny 2010/A), (setembre 2010/B).
7. ÍNDEX
B
18.- Baldaquí.
19.- Baptisteri (juny 2010/B).
20.- Basament (sinònim: 40.- Crepidoma).
Base o Basa (setembre 2010/A).
21.- Basílica (juny 1010/B), (setembre 2010/A).
22.- Bodegó (sinònim: 94.- Natura morta).
23.- Bust (setembre 2010/A).
17. U
ÍNDEX
V
144.- Vanitas.
145.- Vitrall (juny 2010/B), (setembre 2010/A i B).
146.- Volta (d’aresta, de canó - juny 2010/A -, de creueria, de
mocàrabs, galionada, etc., volta de racó de forn (sinònim: Volta de
quadrant d’esfera o de quart d’esfera - juny 2010/B i setembre
2020/A- ).
147.- Voluta (juny 2010/A), (setembre 2010/A).
X
Y
Z
22. Arquitectura romànica al regne de Lleó.
San Martín de Frómista. Palència.
Un dels millors exemples del romànic espanyol.
23. Església de San
Martín de Frómista, a
Palència, amb un
absis i dues
absidioles circulars.
1.- ABSIDIOLA (A)
Sinònim: Capella absidal o radial.
Capella absidal o lateral (absis petit o secundari),
sempre al costat de l’absis central.
Castellà: Ábside secundario; absidiola; absidiolo.
24. Església romànica de Santa Maria de Taüll (1123). Vall de Boí. Lleida.
2.- ABSIS (A)
Part de l’església situada a la capçalera, al
fons de la nau central, de planta semicircular o
poligonal, coberta generalment amb una volta
de forn (o de quadrant d’esfera), a l’interior de
la qual hi sol haver el presbiteri.
Castellà: Ábsida; ábside.
SELECTIVITAT juny 2010/A,
setembre 2010/A i B: Part de
l’església de planta semicircular
coberta amb volta de quart d’esfera i
que se situa a la capçalera.
25. 1.- ABSIDIOLA (A)
2.- ABSIS (A)
ABSIDIOLES: Capelles secundàries
disposades radialment en torn a
l’absis
A la capçalera: 1 absis central i 2 absidioles laterals
Església romànica de Sant Climent de Taüll (1123). Vall de Boí. Lleida.
26. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona
elevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a
centre religiós.
Castellà: Acrópolis.
SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre
2010/B: Part de l’antiga ciutat grega
situada en un turó o zona elevada amb
funció monumental i militar.
Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
27. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
28. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
34. 4.- ACROTERI (A)
Element decoratiu (o
ornament) amb forma de
figura o de palmeta, situat als
extrems o al vèrtex d’un frontó
en els temples grecs, etruscos
i romans.
Castellà: Acroterio.
35. 5.- ÀGORA (A)
Plaça principal d’una polis, que era el centre
de la vida política, social i comercial, on es
reuneix l’assemblea o ekklèsia (qualque
espai obert).
Castellà: Ágora.
Àgora d’Atenes. Grècia.
38. 6.- AIGUADA (P) • Obra pictòrica realitzada amb una
Sinònim: Guaix, pintura a l’aiguada. pasta obtinguda a partir de pigments
dissolts en gran quantitat d’aigua.
• Tècnica pictòrica que fa servir l’aigua
per estendre el color, però a diferència
de l’aquarel·la (amb la que té punts en
comú) fa servir el pigment blanc. Els
colors són opacs i una mica apagats,
però permet que un color clar es pugui
aplicar sobre un de fosc, cosa que amb
l’aquarel·la no es pot fer.
• Tècnica pictòrica per acolorir un
dibuix amb tinta xina o bé un altre
component diluït en aigua.
• Tècnica per completar un dibuix fet a
llapis. Existeix una tècnica de gravat a
l’aiguada damunt pedra.
• Castellà: Aguada; guache; pintura a
la aguada.
39. 7.- ALQUIBLE o QUIBLA (A)
Mur final de la Mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram)
estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es
situa el mihrab. Castellà: Alquibla; quibla.
Parts de la
Mesquita
Haram
Quibla
Mihrab
Mimbar
Maqsura
Sahn
Sabil
Riwaq
Alminar o
minaret
40. 7.- ALQUIBLE o QUIBLA (A)
Mur final de la Mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram)
estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es
situa el mihrab. Castellà: Alquibla; quibla.
Parts de la Haram Mihrab Maqsura Sabil Alminar o
Mesquita minaret
Quibla Mimbar Sahn Riwaq
41. 7.- ALQUIBLE o QUIBLA DE LA MESQUITA (A)
SELECTIVITAT
setembre 2010/A:
Mur de la mesquita
orientat a la Meca.
42. 8.- AMETLLA MÍSTICA (AEP)
Sinònim: Ametla mística o 82.- Màndorla.
Marc ornamental o sanefa de forma ametllada o
el·líptica que encercla una figura sagrada (Crist o la
Verge) a la qual es vol donar una importància
especial; originàriament símbol de les esferes
celestials de la narració bíblica. A l’art paleocristià,
bizantí i romànic.
Castellà: Almendra mística; mandorla.
Pantocràtor de la taula de La Seu d’Urgell (Llleida) amb doble màndorla (simbolitza la unió Cel i Terra).
43. 8. AMETLLA MÍSTICA (AEP)
Pintura romànica sobre taula.
Frontal (antependium) de La Seu d’Urgell o del Apòstols.
Primera meitat del segle XII. MNAC de Barcelona.
Realitzat sobre fusta, per cobrir la part davantera de l’altar de l’església de la diòcesi de
la Seu d’Urgell, aquesta obra fou adquirida el 1905, i és una de les obres mestres de la
col·lecció de pintura sobre taula del MNAC.
44. 8. AMETLLA MÍSTICA (AEP)
Frontal de l’altar d’Avià (s. XII, Barcelona). MNAC.
45. 9.- AMFIPRÒSTIL (A)
Dit del temple de l’antiguitat grecollatina
amb pòrtic de columnes a les dues
façanes més estretes. Castellà:
Anfipróstilo –a.
Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes.
50. Amfiteatre romà de Tarragona (s. I dC).
10.- AMFITEATRE (A)
Edifici de l’antiga Roma, de planta el·líptica, que
s’alçava formant les grades, al voltant d’un espai
central pla, denominat l’arena, on tenien lloc
diversos espectacles públics cruents, per exemple,
lluites entre gladiadors, caça d’animals salvatges i,
fins i tot, batalles navals simulades (naumàquies).
Les grades de la càvea s’aixequen sobre un conjunt
de voltes superposades.
Castellà: Anfiteatro.
61. 11.- AQUAREL·LA (P)
Sinònim: Pintura a l’aquarel·la.
• Tècnica pictòrica que dilueix els pigments en
aigua mesclada amb goma aràbiga, d’assecat
ràpid, per la qual cosa requereix una execució
decidida i breu.
• És una pintura molt lluminosa i de gran
transparència, ja que els colors transparenten el
paper. A diferència de l’aquarel·la, que els colors
són transparents, en el guaix o pintura a l’aiguada
els colors són opacs. Castellà: Acuarela; o pintura
a la acuarela.
Aquarel·la.
Juan Gris. Natura
morta (1910-11).
63. Aqüeducte romà de Segovia
(18 aC). 12.- AQÜEDUCTE (A)
Obra arquitectònica, en forma de pont,
formada per una combinació d’arcades i
impostes superposades. Construcció que
serveix per conduir l’aigua cap a un indret o
una ciutat per una canal (specus) salvant un
desnivell del terreny i mantenint una inclinació
adequada.
Castellà: Acueducto.
Aqüeducte romà de Tarragona,
dit Pont de les Ferreres,
(s. I aC).
66. A ÍNDEX
1.- Absidiola.
2.- Absis (juny 2010/A), (setembre 2010/A i B).
3.- Acròpoli o acròpolis (juny 2010/A), (setembre 2010/B).
4.- Acroteri.
5.- Àgora.
6.- Aiguada (sinònim: Guaix; pintura a l’aiguada).
7.- Alquible ( o Quibla), (setembre 2010/A).
8.- Ametlla mística (sinònim: Ametla mística; 82.- Màndorla).
9.- Amfipròstil.
10.- Amfiteatre.
11.- Aquarel·la (sinònim: Pintura a l’aquarel·la).
12.- Aqüeducte.
13.- Arc. Tipus d’arcs (arc apuntat o ogival, botarell o arcbotant - juny 2010/A -,
cec, de ferradura, de mig punt – juny 2010/B i setembre 2010/B -, de triomf,
faixó o perpany, former o formeret, lobulat, mixtilini, peraltat, toral, atrompetat,
etc., etc., etc. I la resta d’arcs de la fotocòpia donada).
14.- Arquitrau.
15.- Arquivolta (juny 2010/B), (setembre 2010/B).
16.- Arrabà.
17.- Atri (juny 2010/A), (setembre 2010/B).
67. 13.- ARC (A)
SOSTRE O COBERTA: tipus de cobriment
de l’edifici. Les cobertes poden ser planes
o arquitravades (entaulament) i cobertes
corbades o de volta (voltes, cúpules,
cimboris...).
SISTEMA VOLTAT: Tècnica de
construcció arquitectònica basada en la
utilització d’arcs i voltes. Hi predomina la
línia corba. Element sustentador: L’ARC.
68. 13.- ARC (A)
• Element constructiu o estructura
arquitectònica, en forma de corba, que
Arc de Cabanes, Castelló (s. II dC). serveix per a cobrir un espai entre dos
murs, dos pilars o dues columnes i
descarrega lateralment la pressió vertical
sobre els elements de suport en què
descansa.
• És propi del sistema voltat, i pot adoptar
nombroses formes diferents: arc de mig
punt, arc apuntat, arc de ferradura, etc.
• Castellà: Arco.
69. 13.- ARC (A) Arc de Cabanes, Castelló (s. II dC).
70. 13.- ARC I VOLTA DE CANÓ (A)
PARTS DE L’ARC
A.- ELEMENTS CONSTRUCTIUS D’UN ARC:
0) DIRECTRIU: Línia descrita per l'arc.
Se sol considerar equidistant de
l'intradós i l'extradós. ROSCA: Espai
delimitat per l’extradós i l’intradós.
1) CLAU: Peça superior d’una volta o
d’un arc de mig punt. Dovella del
centre que tanca l’arc, i les dues
dovelles adjacents són les
CONTRACLAUS.
2) DOVELLA: Cada una de les peces
en forma de tascó que formen un arc
i es caracteritzen per la seva
disposició radial.
3) EXTRADÓS O TRASDÓS: Part
externa d’un arc.
71. 13.- ARC (A). PARTS DE L’ARC
A.- ELEMENTS CONSTRUCTIUS D’UN ARC:
4) IMPOSTA I LÍNIA D’IMPOSTA:
Peça o filera de peces on arrenca
l'arc. Solen tenir una mica de
sortint o volada, de funció
decorativa, en forma de cornisa.
Superfície on s’inicia la curvatura
d’un arc.
5) INTRADÓS: Part interna d’un arc.
ACRÒPOLIS (A)
6) CARCANYOL: Espai comprès a
sobre de l'arc polis elements i situada en una zona elevada, que
Part d’una i els fortificada
propers. com a defensa i com a centre religiós.
servia
7) CENTRE: Punt a partir del qual es
traça l’arc. LLUM: Amplada d’arc.
8) CONTRAFORT: Mur de suport de
l’arc.
9) SALMERS: Les dues dovelles
dels extrems que inicien l’arc a
cada costat i que reben el pes de
l’arc, són els coixins o dovelles
d’arrencada.
72. 13.- ARC (A). PARTS DE L’ARC
A.- ELEMENTS CONSTRUCTIUS D’UN ARC:
10) RONYONS: Les
dovelles properes als
salmers.
11) MUNTANT (Jamba):
Part inferior de l’arc, baix de
la imposta (adossada al
mur).
B.- DIMENSIONS DE L’ARC:
1) FLETXA: Direcció o alçada de l’arc,
que es mesura des de la línia
d'arrencada fins a la clau.
2) LLUM, VAN: En arquitectura,
amplada d’un arc.
3) FONDÀRIA: Profunditat de l'arc.
4) CANTELL: Gruix de les dovelles.
73. 13.10) 13.1) i
13.- 97) OGIVAL
ARC
TIPUS
ARC
13.9) 13.18)
76. SUPORTS: ARCS (A) Parts de l’arc
Tipus d’arc
Apuntat o Carpanell Conopial
ogival
De De mig punt De ferradura
ferradura apuntat o
túmid
Faixó Former ...
77. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC
ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes
laterals i presenta forma corba.
78. 13.1.- ARC APUNTAT
Sinònim: Arc de punta d’atmetlla;
arc gòtic; arc ogival; 97.- ogiva.
• Arc format per dues seccions de
circumferència que es tallen a la clau.
• Arc acabat en punta en què els dos
costats són arcs de centres simètrics
còncaus, cadascun dels costats mira a
l’altre. Formen un angle curvilini i
reforcen la volta de creuer. Gòtic.
• Castellà: Arco apuntado; arco gótico;
Porta del Sarmental (1240). Burgos. arco levantado de punto; arco ojival;
ojiva.
79. 13.1.- ARC APUNTAT (A)
Apuntat
o ogival
Porta del Sarmental (1240). Burgos.
Talla, pedra, d’artista desconegut (d’origen francès,
probablement).
Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç
sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat
deutora i emparentada amb Chartres i Amiens.
http://bp2.blogger.com/KJ06WTiSDq0
80. 13.1.- ARC APUNTAT (A)
Basílica de Santa Maria del
Mar. Barcelona (barri marítim).
Prototip de construccions gòtiques
catalanes, que defineixen aquest
període.
81. 13.1.- ARC APUNTAT (A)
Basílica de Santa Maria del Mar. Barcelona (barri marítim).
82. 13.2.- ARC ATROMPETAT (A). Sinònim:
Arc amb esplandit. ARC APUNTAT O OGIVAL
• Arcs d’una finestra Arc format per l’amplària dels quals disminueix
o d’una porta, dues
o augmenta progressivament.de circumferència
seccions Romànic i gòtic.
que es tallen a la clau.
• Castellà: Abocinados.
Porta del Palau o de l’Almoina. Catedral de València.
84. 13.2.- ARC ATROMPETAT (A)
Portada romànica
Portada església
església
Santiago el Mayor
de la Magdalena. Pòrtic de Santiago,
(vers 1200).
Zamora. església del Salvador.
Puente la Reina.
• Navarra. Cifuentes. Guadalajara.
85. 13.2.- ARC ATROMPETAT (A)
Arc frontal de mig punt i atrompetat. Arc frontal i ogival.
Seu de Palma. Mallorca. Església de Castelló d’Empúries (s. XV).
Balears. Girona.
86. 13.3.- ARC BOTERELL (A)
Sinònim: ARCBOTANT
• Arc característic del gòtic que transmet part de
l’empenta de les voltes de la nau central als
contraforts laterals exteriors, i també serveix per
evacuar l’aigua de pluja de la teulada.
• És l’arc que descarrega sobre un contrafort
exterior l’empenta de les voltes i dels murs.
• Boterell és el contrafort o estrep aixecat a
l’exterior d’un mur i a certa distància d’ell que, en
part, es troba separat del mur, però que està unit al
mur per un arc que es diu arcbotant, que resisteix
l’empenta d’un altre arc o d’una volta interior i la
descarrega al terra.
• Castellà: Arbotante; arco botarete. Castellà del
contrafort: botarel.
87. 13.3.- ARC BOTERELL (A) o ARCBOTANT
Serveix per a transmetre l´empenta de les voltes de creueria de la nau central als
contraforts exteriors. És un arc exterior de descàrrega que sol estar en posició
diagonal. Té els arrencaments a distinta altura. La part baixa es recolza en un
estrep, contrafort, o boterell. També serveix per a facilitar la sortida de les aigües
pluvials.
Seu de Palma.
88. Catedral d’Amiens. França.
A l’exterior empra ARCBOTANTS,
per la qual cosa adquereix major
elevació i es poden obrir grans
ventanals, fins i tot, en el trifori.
Destaca, en el creuer la rosassa
denominada “El fenestral de
fuego”.
89. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS
(BOTERELLS, A)
Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma
La nau central, amb 44 m (43’74m) d’altura, es recolza amb les naus laterals, sobre
les quals volen parelles d’arcbotants, assentats sobre els potents contraforts.
90. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS
(BOTERELLS, A)
Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma. Mallorca. Balears.
91. Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma.
13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS
(BOTERELLS, A)
SELECTIVITAT juny 2010/A: Arc característic de l’arquitectura gòtica que
descarrega el pes des de les voltes en els contraforts.
92. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS
(BOTERELLS, A)
Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma.
93. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS
(BOTERELLS, A)
Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma. Mallorca. Balears.
Arcbotant amb arc de quadrant fistonat.
94. 13.3.- ARCBOTANTS
I CONTRAFORTS
(BOTERELLS, A)
Seu de Tortosa. Tarragona.
Arcs de quadrant
amb funció d’arcbotants.
Catedral de Manresa. Barcelona.
95. 13.4.- ARC CARPANELL
Sinònim: ARC d’ANSA–PANER;
ARC de NANSA de CISTELL. Carpanell
• Arc format per un nombre senar de
segments de circumferència tangents
entre ells, el quals tots junts valen 180º.
• Castellà: Arco apainelado; arco carpanel.
Arc carpanell en una casa de Pals.
Empordà. Girona.
96. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC
ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes
laterals i presenta forma corba.
13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.
97. Torre de l’Or, Sevilla. 13.5.- ARC CEC (A)
• Arc que té tapada la llum.
• Cec: Dit d’una obertura (porta,
finestra, arc) que ha estat paredada.
Arcs cecs túmids, polilobulats i de
ferradura.
98. 13.5.- ARC CEC (A)
Arcs cecs ogivals aguts (en castellà: alancetado, si és molt agut).
Església de Beverley. Anglaterra. Construïda entre 1220 i 1425.
99. 13.5.- ARC CEC (A)
Arcs cecs (arcuacions llombardes). Arcs cecs als murs de
Col·legiata de Sant Pere de Ponts l’Església de San Lorenzo de
(s. XII). Lleida. Sahagún de Campos (s. XIII,
estil mudèixar). Lleó.
100. Loggia d’arcs cecs
13.5.- ARC CEC (A) horitzontals, amb
funció ornamental,
que s’entrecreuen.
Giralda de Sevilla (s. XII).
101. 13.6.- ARC CONOPIAL
Sinònim: ARC FLAMÍGER (A)
Conopial
• Arc que té la forma d’una quilla de
vaixell invertida o de la clau dels
quadres sinòptics. Propi del gòtic
florit o flamíger.
• Castellà: Arco conopial; arco de
talón; arco flamígero; arco
florenzano.
Palazzo Corvaja. Taormina. Sicília.
102. 13.6.- ARC CONOPIAL o FLAMÍGER (A)
Llotja de València.
Detall de la façana
del Consolat
(plaça del Mercat).
Conopial
Arc conopial a la torre i filera d'arcs conopials a la galeria del pis superior.
103. 13.6.- ARC CONOPIAL o FLAMÍGER (A)
Pati dels Tarongers. Escala d'accés al Consolat de Mar.
Llotja València. Llotja de València.
105. 13.6.- ARC CONOPIAL (A)
Arcs conopials de ferradura.
Covertes en forma d'arc conopial.
Església de Sant Nicolau,
Catedral de l’Anunciació, al Kremlin
al Kremlin d'Izmaylovo.
de Kazan, al Tatarstan. Rússia.
Moscou. Rússia.
106. 13.6.- ARC CONOPIAL (A)
Coronament superior format per
fris de mènsules, finestrals conopials
calats i remat final de merlets.
Llotja de Palma.
107. 13.7.- ARC CREUER (A) o ARC DIAGONAL
• Arc que uneix en diagonal dos angles d’una
volta de creuria.
• En una volta de creueria, cada un dels arcs que
traça la diagonal en aquesta volta.
• Castellà: Arco de crucero; arco diagonal.
Arcs diagonals a les naus central i lateral.
Seu de Manresa. Barcelona. Arc de creuer.
Obra de Berenguer de Montagut (s. XIV) Església del Monestir de Poblet.
Conca de Barberà. Tarragona
108. 13.7.- ARC CREUER o ARC DIAGONAL (A)
Volta de la nau central sobre arcs faixons i arcs Arcs diagonals
diagonals de l’església del Monestir (monestir cistercenc).
cistercenc de Santes Creus. Aiguamúrcia. Abadia de Fontfreda.
Tarragona. Narbona. França.
109. 13.7.- ARC CREUER o ARC DIAGONAL (A)
Arcs de creuer a la girola.
Catedral de Barcelona.
110. 13.7.- ARC CREUER o ARC DIAGONAL (A)
Arcs diagonals a les naus central i laterals.
Santa Maria del Mar. Barcelona.
111. 13.8.- ARC DE DESCÀRREGA (A) o SOBREARC
• Arc construït damunt una
llinda per desviar cap als
costats part del pes de la paret
que té a sobre.
• Castellà: Arco de descarga;
sobrearco.
Arc de descàrrega sobre la llinda de la
porta d’entrada a la
Torre dei Rigaletti, a Florència.
112. De
ferradura
13.9.- ARC
FERRADURA (A). Haram Mesquita Còrdova.
Organització interior dinàmica,
Sinònim: ARC ÀRAB. lleugera i lluminosa.
• Arc ultra semicircular. Arc que té una obertura que
ultrapassa la mitja circumferència. Propi de l’art islàmic.
• Arc format per un segment de circumferència de més de
180º amb el centre situat per damunt de la línia
d’arrencada.
• Castellà: Arco árabe; arco arábigo; arco de herradura;
arco morisco. De ferradura
113. 13.9.- ARC FERRADURA, ARC ÀRAB (A)
• FERRADURA VISIGOT. L’arc de ferradura ultrapassat també
va ser utilitzat en les construccions hispàniques del període
visigot, encara que amb una variant: les línies de l’intradós i de
l’extradós (la rosca), paral·leles en l’estil musulmà, deixen de
ser-ho prop de la imposta en el període visigot.
• CALIFAL CORDOVÈS. Es pot veure que són paral·leles en
l’arc del s. IX, en el del segle X deixen de ser paral·leles prop de
la clau.
De ferradura
Porta exterior i façana del Mihrab, mitjançant un arc central de ferradura bastant
pronunciat, enquadrat en un arrabà (alfiz) rectangular. Mesquita de Còrdova
114. 13.10.- ARC DE MIG PUNT (A). Sinònim: ARC
DE PUNT RODÓ; ARC RODÓ.
• Arc format per una
semicircumferència, amb
el centre en la línia
d’arrencada.
Semicircular • Propi de l’art romà i del
romànic. De mig
punt
• Castellà: Arco de medio
punto; de medio redondo;
redondo; formarete.
• SELECTIVITAT juny
2010/B, setembre
2010/B: Arc de secció
Arc de Cabanes. semicircular.
Castelló (s. II dC).
115. Brunelleschi (1377-1446). Pòrtic de La Loggia de l’Hospital dels
Innocents (1419-1424). Orfanat de Florència. Itàlia. Quattrocento.
• Edifici obert a l’espai urbà a
manera de claustre (posa en
contacte l’arquitectura interior i
l’exterior de la plaça).
• Va crear una successió d’arcs
de mig punt, que es
corresponien amb uns
mòduls, i la seva
repetició donava
sensació de
perspectiva.
13.10.- ARC DE MIG PUNT (A)
116. 13.10.- ARC DE MIG PUNT (A)
Aqüeducte romà. Pont de les Ferreres (s.I aC). Tarragona.
118. 13.11.- ARC DE TRIOMF (A). Sinònim:
ARC TRIOMFAL; PORTA TRIOMFAL.
• Monument commemoratiu característic
de l’arquitectura romana format per un o
tres arcs distribuïts simètricament i
emmarcats en una estructura amb llinda
que, generalment, suporta un arquitrau
decoratiu i un àtic amb una inscripció
commemorativa.
• Per exemple, commemora les victòries
d’un emperador.
• Arc triomfal també pot ser l’arc que
separa la nau principal del presbiteri d’una
església.
Arc de triomf de l’emperador Titus
(81 d C). Roma. • Castellà: Arco de triunfo; arco triunfal.
119. 13.11.- ARC DE TRIOMF (A). Sinònim:
ARC TRIOMFAL; PORTA TRIOMFAL.
Arc de
Constantí (315,
s. IV dC). Roma.
ARC PRESBITERIÀ O TRIOMFAL
• Arc que a les esglésies separa el presbiteri
de la resta de la nau principal. És freqüent que
vagi decorat (és quan s'acostuma a dir
"triomfal").
• Sovint és un arc de reducció que canvia
l'amplitud de la nau per a ajustar-la a un absis
més petit, i per tant, és més baix i de menys
llum que els arcs torals propers.
• No s'ha de confondre amb l‘arc de triomf, que
Arc triomfal a l'església de és un monument conmemoratiu típic de
Sant Apollinare Nuevo. Ravenna. l’arquitectura romana i que és exempt.
120. 13.12.- ARC ESCARSER O ARC ESCASSÀ (A)
• Arc rebaixat format per un
segment de circumferència, el
centre de la qual és per sota
de la línia d’arrencada.
• Castellà: Arco escarzano.
Un balcó suportat per un arc escarser, a la
casa Queraltó (Barcelona). Josep Plantada i Artigas.
121. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC
ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes
laterals i presenta forma corba.
13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.
122. 13.12.- ARC
ESCARSER O ARC
ESCASSÀ (A)
Arcs escarsers façana posterior de la
Casa de la Vila, municipi Palau-
solità i Plegamans (Barcelona),
obra d‘Antoni Falguera.
Arcs escarsers a la galeria
del pis superior de la
Casa Carreras (Barcelona),
obra de Josep Puig i Cadafalch.
123. 13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim:
ARC DOBLER o PERPANY Faixó
• Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta (de canó, d’aresta...) i que, en dividir-la
en trams, la separa d’una altra nau i la reforça, alleugerint el pes de les voltes cap
als murs laterals.
• Arcs disposats transversalment a l’eix de la nau i formen part de la volta.
• Castellà: Arco fajón; arco perpiaño.
124. 13.13.- ARC FAIXÓ, DOBLER
o PERPANY (A)
Nau central de la Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).
125. Arcs faixons a la nau central de
Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).
126. 13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim:
ARC DOBLER o PERPANY
Arcs faixons a la nau central de l’Església de Sant Pere de Rodes.
Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022.
127. 13.14.- ARC FORMER (A)
Catedral Santiago de
Compostel·la (1075-1128).
• Cadascun dels arcs disposats a cada
costat d’una nau, que separen la nau
central de les laterals.
• Paral·lels a l’eix longitudinal de la nau,
i que en suporten la volta.
• Castellà: Arco formero.
128. 13.14.- ARC FORMER (A)
Sant Serní de Tolouse. Nau central.
Catedral Santiago de Compostel·la.
Former
130. Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).
13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes
131. Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).
A L’ALÇAT OBSERVAM
ARCS FAIXONS
TRIFORI
- Els PILARS CRUCIFORMES:
- Alternen la base circular i
quadrada.
- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i
arcs de DESCÀRREGA:
- Arcs de mig punt un poc
peraltats i motllures amb doble
motllura cilíndrica.
- TRIFORI de finestres dobles o
geminades, de dos arcs peraltats,
coronades amb arcs de descàrrega,
que comuniquen amb la TRIBUNA i
aboquen llum a la nau central.
ARCS FORMERS PILARS
132. - PILARS CRUCIFORMES (base quadrada i esveltes semicolumnes
adossades a cada cara), enllacen amb
- Nervis dels arcs FAIXONS de la VOLTA DE CANÓ de la nau central.
- Arcs FORMERS paral·lel a eix longitudinal.
- Arc de mig punt (FORMERS, FAIXONS o PERPANYS, TORALS i de
DESCÀRREGA)
- A sobre els pilars cruciformes es formen les TRIBUNES damunt les
naus laterals, que donen a la nau central, mitjançant
- TRIFORIS, que ressegueixen el perímetre de la basílica a excepció de
la capçalera, formats per finestres dividides en dos per dobles
columnes, i enquadrades per un arc de DESCÀRREGA.
Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).
13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes
133. COBERTES
- VOLTA de CANÓ a la
nau central reforçada
amb arcs FAIXONS o
PERPANYS, que
compleixen una doble
funció: la de sustentació i
la d’ornamentació
senzilla.
- VOLTES d’ARESTA a
les laterals.
- ABSIDIOLES amb
VOLTES de QUART
d’ESFERA.
- TRIBUNA amb VOLTA
Catedral de Santiago de
de QUART de CANÓ.
Compostel·la (1075-1128).
134. 13.15.- ARC FORMERET (A)
Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).
• Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d’una volta amb el mur.
• Castellà: Arco formero.
135. 13.16.- ARC LOBULAT (A)
• Arc l’intradós del qual està format per
un nombre senar de lòbuls (part
còncava que sobresurt d’un perfil
dibuixant una mena d’ona), és a dir,
format per tres o més seccions de
circumferència que es tallen entre elles.
• Propi de l’art islàmic.
• Segons el nombre de lòbuls
juxtaposats s’anomena trevolat (si en té
3), quinquelobulat (si en té 5) o arc
polilobulat (si en té més de 5).
• Castellà: Arco angrelado; arco
lobulado.
136. 13.16.- ARC LOBULAT (A)
Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965).
Mesquita de Còrdova.
Ventall d’arcs polilobulats. Actualment és nomenada així,
i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica
en decoració de totes.
137. 13.16.- ARC LOBULAT (A)
Capella de Villaviciosa o
del Llucernari (962-965).
Mesquita de Còrdova.
138. 13.16.- ARC LOBULAT (A)
Arcs apuntats de ferradura
(orientals), i arcs lobulats
(mesopotàmics), s’usen com a
solució no tan sols amb funció
decorativa sinó també constructiva
o arquitectònica.
MAQSURA
Arcs lobulats que es solen
entrecreuar.
139. 13.17.- ARC MIXTILINI (A)
• Arc que té un intradós
format per línies mixtes
(línies rectes i línies corbes)
en perfecta simetria.
• Castellà: Arco mixtilíneo.
Arcs mixtilinis al pati interior de la
Casa de las Conchas. Salamanca.
140. 13.17.- ARC MIXTILINI (A)
Arcs mixtilinis amb la part superior en forma d'arc
de cortina al cos central de la façana de la Casa
Façana del Ajuntament
Coll i Regàs, Mataró (Barcelona), obra de
de Granollers. Barcelona.
Josep Puig i Cadafalch, de l’any 1898.
141. 13.17.- ARC MIXTILINI (A)
Finestra de la
Casa Comas d'Argemir Casa Lleó Morera (Barcelona),
(Barcelona), obra de Josep obra de Lluís Domènech i Montaner (1905).
Vilaseca i Casanovas (1904).
142. 13.17.- ARC MIXTILINI (A)
Arc mixtilini de perfil conopial. Escala d'accés al Consolat de Mar.
Monestir de Santa Isabel la Llotja de València.
Real. Granada.
143. 13.18.- ARC PERALTAT (A)
• Similar a l’arc de mig punt, però que continua més enllà de la
semicircumferència, amb trams rectes en els extrems inferiors.
• Arc més allargat que el de mig punt a la seva arrancada, és a dir, amb la línia
d’arrencada per sobre de la imposta. Per exemple a l’art Asturià.
• Castellà: Arco peraltado; realzado, remontado.
145. 13.19.- ARC REBAIXAT, ESCARSER, ESCASSÀ (A)
• Arc que té menys altura que la meitat de la seva llum.
• Castellà: Arco de punto hurtado; arco rebajado.
146. 13.19.- ARC REBAIXAT, ESCARSER, ESCASSÀ (A)
Pont sobre el riu Órbigo.
Fuente La Vizana. Alija del
Infantado. Lleó.
Pont de Rialto, que creua el Gran Canal de Venècia.
És el més antic dels tres ponts que creuen el Gran Canal i, problablement, el més
famós de la ciutat. La seva peculiaritat és que romp amb la tradició arquitectònica
de construir ponts de tipus romà amb l’estructura d’arc de mig punt i presenta una
nova tipologia d’arc rebaixat.
147. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC
ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes
laterals i presenta forma corba.
13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.
148. 13.19.- ARC REBAIXAT, ESCARSER, ESCASSÀ (A)
Arc rebaixat
Portada principal de l’Església de
San Idelfonso. Sevilla.
Pont vell sobre el riu Génave. Jaen.
Porta baixa de la muralla de Daroca. Saragossa.
149. 13.12.- ARC ESCARSER O ARC ESCASSÀ (A)
• Arc rebaixat format per un
segment de circumferència, el
centre de la qual és per sota
de la línia d’arrencada.
• Castellà: Arco escarzano.
Un balcó suportat per un arc escarser, a la
casa Queraltó (Barcelona). Josep Plantada i Artigas.
150. 13.12.- ARC
ESCARSER O ARC
ESCASSÀ (A)
Arcs escarsers façana posterior de la
Casa de la Vila, municipi Palau-
solità i Plegamans (Barcelona),
obra d‘Antoni Falguera.
Arcs escarsers a la galeria
del pis superior de la
Casa Carreras (Barcelona),
obra de Josep Puig i Cadafalch.
151. 13.20.- ARC TERCELET (A). Sinònim:
ARC TERCIARI; NERVI D’ARESTA.
• Nervi secundari o terciari
d’una volta de creueria.
• Castellà: Arco tercelete;
arco terciario; braguetón;
tercelete.
http://wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sainte_Chapelle_-_Upper_level.1.jgp
155. 13.20.- ARC TERCELET O TERCIARI
Arcs tercelets a l'església de Santa Maria d’Alacant.
156. 13.21.- ARC TORAL
• Cadascun dels quatre arcs que
sustenten una cúpula per mitjà de
petxines o trompes.
• Cadascun dels arcs que fan de
reforç a la volta.
• Castellà: Arco toral.
De mitja
taronja o
cúpula de
petxines
Catedral de Zamora (1140-1174). Romànic del Duero.
157. 13.21.- ARC TORAL (A)
Interior. Vista de la meitat oriental.
Església de Santa Sofia. Església de Santa Irene.
Constantinoble. Constantinoble.
158. 13.21.- ARC TORAL I ARC DE PETXINA (A)
ARC DE
PETXINA.
Sinònim: Arc
raconer.
• Cadascun dels
arcs situats en els
quatre racons
superior d’una
construcció de
planta quadrada que
permeten que la
construcció adopti la
planta octogonal per
damunt dels arcs.
Arcs torals de mig punt • Castellà: Arco
sostenint el cimbori octogonal. Arcs de petxina i arcs torals. apechinado; arco de
Església del Monestir de Església de Sant Gayané, pechina.
Sant Cugat del Vallès. Echmiadzin, Armènia.
Barcelona.
159. 13.22.- ARC TUDOR (A)
Arc Tudor a la façana.
Capella del King’s College. Cambridge.
• Arc apuntat format per dues rectes que s’uneixen a la línia d’arrencada per
mitjà d’un petit segment de circumferència tangent a aquestes rectes.
• Castellà: Arco tudor.
160. 13.22.- ARC TUDOR FISTONAT (A)
Al Shalamar (O Shalimar) garden. Lahore. Pakistan.
161. 13.22.- ARCS TUDOR (A)
Taj Mahal (1631-1654). Ciutat d’Agra, estat d’Uttar Pradesh. Índia.
162. 13.23.- ARC TÚMID (A)
De
ferradura
apuntat o
túmid
• Arc apuntat que presenta més amplada a la
meitat de la seva altura que a la línia d’arrencada
i que s’uneix als brancals mitjançant dos
segments de circumferència còncaus.
Arc túmid cec.
• Castellà: Arco túmido.
Església de San Martín.
Valdilecha. Madrid.
163. 13.23.- ARC TÚMID (A)
Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria
164. 13.23.- ARC TÚMID (A)
Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria
165. 13.23.- ARC TÚMID (A)
Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria
166. 13.23.- ARC TÚMID (A)
De
ferradura
apuntat o
túmid
Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria
167. 13.24.- ALTRES TIPUS D’ARC (A)
Gola o escocès. Cortina. Allindat o llindat.
Rampant o coix. Primitiu del tipus esgraonat. Catenari.
168. 13.24.- ALTRES TIPUS D’ARC (A)
Gola o escocès.
Cortina. Allindat o llindat.
• ARC DE GOLA O ESCOCÈS. Arc format per quatre quarts
de circumferència, dos de convexos a l’arrencada i dos de
còncaus que es tallen a la clau. Conopial a l’inrevés. Castellà:
Arco en gola o escocés.
• ARC DE CORTINA. Arc format per dos quarts de
Conopial circumferència convexos i tangents a la clau.
• ARC DE LLINDA, A NIVELL O PLA. Arc escarser degenerat
en llinda però construït amb la mateixa teoria mecànica de l’arc
a dovelles. Castellà: Arco a nivel; a regla; adintelado;
degenerante.
169. 13.6.- ARC CONOPIAL
Sinònim: ARC FLAMÍGER (A)
Conopial
• Arc que té la forma d’una quilla de
vaixell invertida o de la clau dels
quadres sinòptics. Propi del gòtic
florit o flamíger.
• Castellà: Arco conopial; arco de
talón; arco flamígero; arco
florenzano.
Palazzo Corvaja. Taormina. Sicília.
170. 13.24.- ALTRES TIPUS D’ARC (A)
Arc primitiu esglaonat.
Casa de les Punxes (1905).
Barcelona. Obra de Josep
Puig i Cadafalch.
ARC PRIMITIU. Sinònim: Arc de peces volades; arc fals.
• Arc format per filades escalonades que es van aproximant fins que clouen
l’obertura.
• Castellà: Arco falso; arco primitivo.
171. 13.24.- ALTRES TIPUS
D’ARC (A)
Arc rampant a la
façana principal.
Casa Comas
d'Argemir (1904).
Barcelona. Obra de
Josep Vilaseca i
Casanovas.
ARC RAMPANT. Sinònim: Arc coix; arc
d’escala, arc de volta d’escala.
• Arc amb les dues impostes a diferent
nivell.
• Castellà: Arco cojo; arco descendente;
arco rampante.
172. 13.24.- ALTRES TIPUS D’ARC (A)
Arcs parabòl·lics a la façana.
Parc Güell. Antoni Gaudí.
Arcs sota la
coberta. ARC CATENARI. Sinònim: Arc de catenària. Torre Agbar.
Casa Milà Barcelona.
• Arc que té l’intradós en forma de la corba que
(o La Pedrera). Joan Nouvel.
adopta una cadena o corda suspesa pels seus
Basada en la
Barcelona. dos extrems (des de dos punts situats en distinta
forma de l'arc
Antonio Gaudí. vertical) i sotmesa a un camp gravitatori uniforme.
catenari.
173. 14.24.- ALTRES TIPUS D’ARC: DIAFRAGMA
Dormitori del
monestir de
Santes Creus
(s. XII).
Aiguamúrcia.
Tarragona.
• Arc en el qual recolzen perpendicularment les bigues d’una coberta de fusta
normalment a dos vessants.
• Gran arc que arrenca de pilastres formades pels contraforts incorporats dins
l’espai interior de l’edifici i que sostè una coberta embigada, generalment de dos
aiguavessos. Característic de les esglésies gòtiques catalanes d’una sola nau.
Castellà: Arco diafragma.
174. 13.24.- ALTRES TIPUS D’ARC: DIAFRAGMA
Saló del Tron. Palau Almudaina. Palma. Mallorca. Balears.
175.
176. 14.- ARQUITRAU (A) Pòrtic nord de l’Erecteion.
Sinònim epistili. Acròpolis d’Atenes.
• Part inferior d’un entaulament o element
horitzontal (peça de pedra en forma de
paral·lelepípede), que descansa
directament sobre els capitells de les
columnes o els elements sustentadors, i
cobreix l’espai de columna a columna. Als
temples grecs i romans.
• Castellà: Arquitrabe; epistilo.
Tresor dels Atenencs (490 aC). Delfos.
177. 14.- ARQUITRAU (A) 49.- ENTAULAMENT
(sinònim: Epistilis).
SELECTIVITAT juny
ENTAULAMENT 2010/B: En l’arquitectura
clàssica designa el
conjunt format per
l’ARQUITRAU, el fris i la
cornisa.
FRONTÓ
CORNISA
FRIS
ARQUITRAU
178. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.
EPISTILI. Conjunt del
coronament d'un edifici,
compost per arquitrau, fris i
cornisa.
EPISTILI. Arquitrau de
pedra.
179. Partenó (447-442 aC). Atenes.
14.- ARQUITRAU (A)
49.- ENTAULAMENT
(sinònim: Epistilis).
• Conjunt d’elements arquitectònics
horitzontals sobre els suports, del
sistema arquitravat, constituït, de baix
a dalt, per l’arquitrau, el fris i la
cornisa, que corona un edifici d’estil
clàssic.
• Castellà: Entablamento.
SELECTIVITAT juny 2010/B: En
l’arquitectura clàssica designa el
conjunt format per l’ARQUITRAU, el
fris i la cornisa.
188. 15.- ARQUIVOLTA (A)
• Conjunt d’arcs atrompetats i concèntrics
que coronen una portalada.
• Arc format per un conjunt de motllures
esculpides, atrompetades i superposades a
les dovelles que, juntament amb els
brancals esbiaixats, emmarca l’obertura
d’una porta o d’una finestra. Freqüent en el
romànic i el gòtic.
• Castellà: Arquivolta.
Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca.
189. SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/B: Cadascun dels arcs
que, superposats i amb un marc atrompetat, se situen per sobre de
l’obertura d’una porta o finestra al romànic i al gòtic.
15.- ARQUIVOLTA
Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca.
190. Decoración exterior
15.- ARQUIVOLTA (A)
Les motllures o arcs
atrompetats s’obrin cap
a l’exterior com si fos un
embut que ens intenta a. Timpà.
engolir. b. Llinda.
Portada c. Arquivoltes.
d. Mainell o
trencallum.
e. Muntant.
f. Porta.
g. Brancal.
Ripoll
Monestir Santa Maria Ripoll (s. XI). Girona
Portada amb 7 arquivoltes sustentades per
brancals (pilars i escultures), esculpida a
mitjans s. XII, és un dels conjunts escultòrics
g més interessants de l'època romànica.
191. Església de Santo Domingo (finals s. XII). Sòria.
15.- ARQUIVOLTA (A)
192. 16.- ARRABÀ (A)
• Element decoratiu en forma de motllura
rectangular que emmarca els arcs de les
portes i de les finestres en construccions
islàmiques.
• Requadre exterior que emmarca l’arc
islàmic.
• Castellà: Alfiz.
Arrabà
193. 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) Art mossàrab
CARCANYOL
(A, Enjuta)
Espai entre
l’enquadrament d’un arc i
la seva curvatura.
194. Amb Muhammad II es construeix la porta de sant Esteve (788,
Mesquita de Còrdova (785-987) (II)
s.VIII), a la Mesquita de Còrdova:
arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz).
CARCANYOL (A,
Enjuta)
Espai entre l’enquadrament d’un
arc i la seva curvatura.
16.- ARRABÀ
(A, Alfiz)
196. 17.- ATRI (A)
• Pati interior (recinte
tancat), normalment
quadrat i porticat, que
precedeix a l’entrada
d’un edifici, al voltant del
qual s’obrien les
distintes cambres,
especialment en les
cases romanes de
tradició etrusca.
• Castellà: Atrio.
197. Capçalera Diaconicum (sagristia) Nàrtex
Pròtasi
(Preparació
Eucaristia)
Atri
Naus
longitudinals
17.- ATRI (A)
• També, és el pati descobert de les primitives basíliques
paleocristianes.
Reconstrucció primitiva Basílica de Sant Pere (s. IV). Roma.
198. Reconstrucció de la Basílica de Sant Pere (s. IV). Roma.
17.- ATRI (A)
SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B: Pati tancat, de caràcter interior,
present a les basíliques paleocristianes.
199. Vil·la Capra o
La Rotonda,
(1566). Vicenza.
Manierisme italià.
Andrea Palladio
(1508-1580) Vil·la Badoer
17.- ATRI (A)
• Així com és l’espai cobert,
tancat amb un mur baix o
limitat amb pilars, generalment
amb el trespol més alt que el
carrer, situat davant la façana
d’un edifici, al qual dóna accés.
201. ÍNDEX
B
18.- Baldaquí.
19.- Baptisteri (juny 2010/B).
20.- Basament (sinònim: 40.- Crepidoma).
Base o Basa (setembre 2010/A).
21.- Basílica (juny 1010/B), (setembre 2010/A).
22.- Bodegó (sinònim: 94.- Natura morta).
23.- Bust (setembre 2010/A).
202. 18.- BALDAQUÍ (A, E) • Construcció o obra arquitectònica
exempta o sortint de la paret, sostinguda
per columnes (en fusta, marbre, metall...),
que corona o cobreix l’altar d’una
església, una imatge, una tomba amb
sentit commemoratiu, una trona o un altre
objecte religiós. Al principi eren portàtils,
després ja es varen fer fixos.
• Castellà: Baldaquino.
Baldaquí de Toses.
1r terç s. XIII.
Tremp, relleus
d'estuc i restes de
full metàl·lic colrat
sobre fusta.
Anònim. Taller de
La Seu d’Urgell.
Lleida. Romànic.
MNAC (Museu
Baldaquí de Sant Pere del Vaticà Nacional d'Art de
(1624-33). Gian Lorenzo Bernini. Catalunya).
203. Baldaquí de Sant Pere del
18.- BALDAQUÍ (A, E) Vaticà (1624-33).
Gian Lorenzo Bernini.
204. 18.- BALDAQUÍ (A, E)
Monumental dosser de bronze, sostingut per quatre
columnes salomòniques (formen una mena de
templet), inspirades en la columna que es conserva
en el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al
Temple de Salomó. D’aquesta manera, Bernini
sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc
amb el prestigi del temple de Jerusalem.
Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es torsiona donant una
gran sensació de moviment. En aquesta obra consagrà l’ús d’aquesta tipologia de
columnes.
205.
206. 18.- BALDAQUÍ (A, E)
Cimboris o baldaquins en l’església de San Juan de Duero. Sòria
A l'interior d'una església, edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per
quatre columnes, que cobreix l'altar, la pica baptismal o un sepulcre.
207. 19.- BAPTISTERI (A)
• Edifici, generalment, de planta centralitzada (circular o poligonal) amb una piscina
enmig i cobert de cúpula, annex o prop d’una església, on s’administra el baptisme
per immersió. A partir del s. IV apareixen els primers edificis, generalment exempts
i de petites dimensions.
• També, part d’una església, lloc on es troba la pica o font baptismal.
• Castellà: Baptisterio; bautisterio.
208. 19.- BAPTISTERI (A)
• SELECTIVITAT juny
2010/B: Edifici exempt
amb planta centralitzada
on s’administra el
sagrament del baptisme.
Baptisteri de Sant Joan.
Santa Maria del Fiore. Florència (s.IV).
Edifici armònic, octogonal, revestit de marbre.
Fou batejat Dante Alighieri. Porta sud disseny
d’Andrea Pisano. En 1401 concurs per decorar
les anomenades, per Miquel Àngel, “Portes del
Paradís” (Lorenzo Ghiberti i Filippo Bruneleschi
amb “El sacrifici d’Isaac”). Tercera doble porta de
Ghiberti acabada en 1452.
209. 20.- BASAMENT (A)
Sinònim: 40.- Crepidoma, Crepis,
Krepis o Estereòbat
• Part baixa o part inferior i continua d’una
construcció o d’un edifici, per exemple, un
temple romà d’aspecte massís.
• Basament esglaonat del temple grec.
• També: Conjunt de la base i el pedestal
d’una columna o, també, suport d’una
Temple de Niké Àptera escultura.
(s. V). Atenes.
• Castellà: Basamento.
212. 35.- COLUMNA (A)
Columna, formada per...
• Element arquitectònic de suport
vertical, de secció circular
(cilíndrica o gairebé cilíndrica), de
molta més altura que diàmetre.
Format, normalment de tres parts:
basa, fust i capitell. Sol tenir la
funció estructural de sustentar les
parts superiors d’una construcció,
encara que també pot tenir una
funció purament decorativa o
commemorativa. Les seves
proporcions o cànon, així com la
forma dels elements que la
composen, són diversos, segons
l’ordre arquitectònic al que
pertanyen.
• Castellà: Columna.
213. 35.- COLUMNA (A)
Columna, formada per...
• Element arquitectònic de
suport vertical, de secció
circular (cilíndrica o gairebé
CAPITELL cilíndrica), de molta més
altura que diàmetre. Format,
normalment de tres parts:
basa, fust i capitell. Sol tenir
la funció estructural de
sustentar les parts superiors
d’una construcció, encara
que també pot tenir una
FUST funció purament decorativa o
commemorativa. Les seves
proporcions o cànon, així
com la forma dels elements
que la composen, són
diversos, segons l’ordre
arquitectònic al que
pertanyen.
BASE
• Castellà: Columna.
214. BASE (A)
Part inferior de la columna, formada
per diverses moldures (tor, escòcia);
damunt seu s’alça el fust.
BASE (A)
SELECTIVITAT setembre 2010/A:
Part inferior integrant de la columna
sobre la qual s’alça el fust.
Basa de columna (vers 966-976)
Madinat al-Zahra. Còrdova
BOSSELL. ARQUIT. Motllura rodona
que generalment forma part dels
basaments de les columnes.
TOR. Motllura convexa de secció semi
cilíndrica a la basa de la columna.
BASE ESCÒCIA. Motllura còncava a la basa
de la columna jònica i coríntia.
215. 64.- FUST (A). Sinònim: Canya; tronc.
• SELECTIVITAT juny
2010/A, setembre
2010/ A i B: Element
integrant de la columna
situat entre la base i el
capitell.
• Tronc o part central i vertical de la columna, entre la base o l’estilobat i el capitell.
• Fust estriat: El que és acanalat amb estries vives.
• Castellà: Caña; escapo; fuste.
216. 21.- BASÍLICA (A)
• Edifici administratiu públic de l’època romana, de caràcter multifuncional (seu de
tribunals o mercat, on s’administrava justícia o es tractaven assumptes comercials i
es realitzaven actes públics).
• De planta rectangular, amb una o tres naus, cobertes per una volta de canó o
voltes d’aresta i separades per files de columnes. La nau central més ampla i alta
que les laterals, per rebre la llum. Podia tenir un absis (una exedra) en un extrem o
dos absis (un a la capçalera i un altre als peus), rematats per mitges cúpules.
233. 21.- BASÍLICA (A)
• L’estructura arquitectònica de la basílica
romana es va perpetuar i va servir de base
per a la construcció dels temples cristians,
que en prengueren també el nom.
• Així també defineix l’edifici de l’església
paleocristiana, que per la seva forma recorda
la basílica romana, de planta longitudinal, amb
número imparell o senar de naus, la nau
central coberta a dos vessants, i a un vessant
les laterals, amb sostre de fusta, atri a
l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat,
pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la
basílica paleocristiana).
• També església important que, per la seva
antiguitat, història, etc., gaudeix de certs
privilegis.
• Castellà: Basílica.
Planta de basílica
paleocristiana occidental.
234. 21.- BASÍLICA (A)
Secció transversal de • Així també defineix l’edifici de l’església
basílica paleocristiana. paleocristiana, que per la seva forma recorda
la basílica romana, de planta longitudinal, amb
número imparell o senar de naus, la nau
central coberta a dos vessants, i a un vessant
les laterals, amb sostre de fusta, atri a
l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat,
pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la
basílica paleocristiana).
Dibuix d’antiga basílica
paleocristiana.
236. 21.- BASÍLICA (A)
• SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/A: Edifici civil dedicat a
l’administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica.
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
238. • Pintura o obra plàstica que representa
22.- BODEGÓ (P, E) éssers inanimats naturals o artificials
(animals morts, vegetals, objectes).
Sinònim: 94.- Natura morta.
• Castellà: Bodegón; naturaleza muerta.
Francisco de Zurbarán. Bodegó amb tassa, àmfores i càntir (1636). Oli sobre
llenç. Barroc. Escola andalusa de Sevilla. Museu del Prado. Madrid.
239. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E)
Paul Cézanne. Natura morta: Cebes i botella (1895-1900). Oli sobre
llenç (66 x 81 cm). Postimpressionisme. Musée d´Orsay. París.
240. 22.- BODEGÓ O
NATURA MORTA (P, E)
Willem Claeszoon Heda. Natura Morta
(vers 1650). Oli sobre tela.
Rijksmuseum, Amsterdam.
Chardin. Got d'aigua i gerra (vers 1760). Oli Oldenburg. Dues Hamburgueses amb
sobre tela. Carnegie Museum of Art formatge (1962). Cartró pintat. Museu
(Pittsburg, EUA). A: Schneider: “Naturaleza d'Art Modern, Nova York. A: Hughes:
Muerta”, p. 9. “The Shock of the New”, p. 358.
241. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E)
Rembrandt. Bou obert en canal o
escorxat. Barroc.
1r.- Vers 1643. Versió Glasgow. Oli
sobre fusta. Art Gallery and
Museum, Glasgow.
2n.- 1655. Oli sobre fusta.
Museu del Louvre. París.
242. • En arts plàstiques, escultura o pintura que
23.- BUST (E, P) representa el cap i la part superior del cos
d’una figura humana: cap, coll i espatlles.
• Castellà: Busto.
Bust d'Adrià (Cèsar Trajà Adrià Gian Lorenzo Bernini.
August. Escultor desconegut Bust de Constanza
(117-138). Marbre (90 cm). Bonarelli (1636-38).
Bust d’Adrià (vers 150 dC). Localitzat a la Villa Adriana. Marbre (72 cm). Museo
Marbre (81 cm). Museu Tívoli. Itàlia. Ara al Palazzo dei Nazionale del Bargello.
arqueològic Sevilla. Conservatori de Roma. Firenze.
244. 23.- BUST (E, P) SELECTIVITAT setembre 2010/A:
Gènere escultòric que designa les
representacions humanes limitades
al cap, coll, espatlles i part superior
del cos en general.
Bust de Nefertiti. Artista desconegut: Un
famòs escultor de la ciutat d’Amarna.
1370-1330 aC. Imperi Nou. Egipte. Pedra
calcària, recoberta de guix. Casi 50 cm
d’alt. Idealització de la faraona.
Museu Äegyptisches, Berlín.
245. VOCABULARI
SELECTIVITAT (A, B)
2010-2011
Jackson Pollock. Número U (1950). Oli i purpurines sobre tela. Museu d'Art Modern. Nova York.
D'altra part hi ha artistes que no s'interessen pel món exterior i només volen representar el que duen
dins; així s'arriba a l‘abstracció. A: Sandler, El Triunfo de la Pintura Norteamericana, 297.
