Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Cicle matèria energia
1. El cicle de la matèria i de l'energia ARACELI VÁZQUEZ
2. Necessitats dels éssers vius Tosts els éssers vius necessiten Energia Matèria per a per a desenvolupar les seves crear i mantenir les seves estructures funcions vitals
3. Experiències fàcils Atreveix-te i... som-hi !! Aquí tens un seguit d’experiències senzilles que pots fer a casa o a l’escola.
4. La fotosíntesi Les plantes, productores d’aliment L’energia dels aliments Escull l’experiència que vulguis: La respiració de les plantes La respiració cel·lular Observació de floridures
8. Què ha passat? Hauràs observat bombolles de gas pujant cap a la superfície de l’aigua, i fins i tot, dipositant-se al fons del flascó. És l’oxigen alliberat per les plantes aquàtiques com a residu de la fotosíntesi, igual com ho fan les plantes de terra alliberant-lo a l’aire.
9.
10.
11.
12.
13. Resultats i interpretació: La fulla es tenyeix d’un color blau violeta fosc, perquè el midó que conté reacciona amb el iode. La zona tapada amb la cinta no queda tenyida, perquè… Com no rebia la llum solar no ha fet la fotosíntesi i per tant no ha fabricat midó.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21. La respiració cel.lular Objectiu: Comprovar que la funció de respiració es dona dins les cèl·lules. Potser creus que la respiració es produeix en l’aparell respiratori, però has de saber que la respiració la realitzen les cèl·lules de tots els òrgans. Comprovarem que un tros d’òrgan amb cèl·lules vives és capaç de fer l’intercanvi de gasos respiratoris amb el medi.
22.
23. Procediment: El teu muntatge no cal que sigui tan complicat com el de la figura. Anima’t a simplificar-lo!
24.
25.
26. Conclusió: Les cèl·lules vives de la carn fresca respiren i fan l’intercanvi de gasos respiratoris amb el medi.
36. L’energia aquesta és l’energia continguda a la fulla que menja la marieta part d’aquesta energia es perd en forma de calor en el cos de la marieta energia de la fulla que passa a la marieta només una petita part de l’energia de la fulla és utilitzada per la marieta per a realitzar les seves funcions l’altre part queda emmagatzemada en el seu cos energia emmagatzemada per la marieta pèrdua en forma de calor per la marieta energia utilitzada per la marieta energia desaprofitada quan un ocell es menja la marieta, una quantitat encara més petita d’energia és utilitzada i passa a formar part del cos de l’ocell pèrdua en forma de calor per l’ocell
37. L’energia Després de tot el procés només s’ha aprofitat una petita part de l’energia continguda a la fulla per a formar part dels teixits de l’ocell
38. El flux d’energia part d’aquesta energia es perd en forma de calor entre l’1 i el 8% de l’energia solar que arriba a la Terra és transformada per les plantes en energia química els herbívors alliberen en forma de calor part de l’energia continguda en els vegetals i la resta és emmagatzemada en els seus teixits els carnívors obtenen l’energia dels teixits dels herbívors els descomponedors aprofiten l’energia dels teixits morts, destruint les seves molècules i reduint-les a molècules inorgàniques per a que la vida continui s’ha de tornar a obtenir energia de l’exterior
40. L’energia Entre la fotosíntesi i la respiració hi ha una estreta relació, tant pel que fa a l’intercanvi de gasos, com a la matèria i a l’energia. Per entendre-ho millor clica aquí .
41.
42.
43. La matèria Segons la manera d’obtenir la matèria, els éssers vius es classifiquen en autótrofs heteròtrofs capaços de fabricar-se l’aliment han de prendre l’aliment d’altres éssers vius
44. El cicle de la matèria productors consumidors primaris: herbívors consumidors secundaris: carnívors consumidors terciaris: depredadors decomponedors els productors transformen la matèria inorgànica en compostos orgànics, gràcies a l’energia solar els herbívors prenen l’aliment de les plantes els carnívors s’alimenten d’herbívors els depredadors mengen altres carnívors els descomponedors destrueixen completament les molècules orgàniques dels organismes morts, convertint-les en molècules inorgàniques que els productors tornaran a utilitzar energia solar la matèria retorna als productors, el cicle es tanca
45. El cicle de la matèria productors consumidors primaris: herbívors consumidors secundaris: carnívors consumidors terciaris: depredadors decomponedors energia solar
46. La matèria Entre la fotosíntesi i la respiració hi ha una estreta relació, tant pel que fa a l’intercanvi de gasos, com a la matèria i a l’energia. Per entendre-ho millor clica aquí .
47. La fotosíntesi Les cèl·lules fotosintetitzadores, gràcies a l’energia solar, sintetitzen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica .
48.
49.
50. La fotosíntesi La fotosíntesi té lloc en dues fases succesives: Fase lluminosa Fase fosca Té lloc dins del cloroplast dins del cloroplast Necessitats presència de llum no necessita llum Es dóna només durant el dia tant de dia com de nit Processos la clorofil·la capta l’energia lluminosa que s’utilitza per trencar les molècules d’aigua, alliberant l’oxigen a l’atmosfera i retenint l’hidrogen l’hidrogen de la fase lluminosa s’uneix al diòxid de carboni i es fabrica la glucosa
51. La fotosíntesi 6CO 2 Diòxid de carboni + 6H 2 O Aigua + Energia del Sol C 6 H 12 O 6 Glucosa + 6O 2 Oxigen Midó La glucosa produïda a la fotosíntesi s’emmagatzema en la planta en forma de:
52. La fotosíntesi: el procés aigua sals minerals radiació solar diòxid de carboni CO 2 oxigen O 2 glucosa
53. El cloroplast aigua diòxid de carboni membrana externa glucosa clorofil·la llum solar membrana interna lamela grana (pila de tilacoides) espai intermembranal tilacoide estroma Oxigen
54. Per a què serveix la glucosa Glucosa Aminoàcids Sacarosa Midó Cel·lulosa Lípids Nitrats i sulfats S’emmagatzema a les llavors S’emmagatzema en tubercles i llavors Estructures cel·lulars i enzims Paret vegetal Respiració Proteïnes Fruits Membrana cel·lular
55. La respiració Tots els organismes necessiten energia química que obtenen en els MITOCONDRIS de les seves cèl·lules mitjançant la RESPIRACIÓ CEL·LULAR.
56. La respiració És un procés de transformació dels nutrients orgànics en que es necessita oxigen, que s’obté del medi, i es desprén diòxid de carboni, que s’aboca al medi, obtenint energia.
57. La respiració Compostos orgànics + Oxigen Energia química + Aigua C 6 H 12 O 6 glucosa + 6O 2 oxigen + 6H 2 O aigua + Energia química + 6CO 2 diòxid de carboni Diòxid de carboni
58. El mitocondri nutrients (glucosa) oxigen diòxid de carboni aigua ENERGIA membrana externa membrana interna crestes matriu
59. Intercanvi de gasos en les plantes. DIA NIT O 2 O 2 CO 2 CO 2 CO 2 O 2 Respiració Respiració Fotosíntesi
60. Relació entre la fotosíntesi i la respiració Oxigen + Aliment Oxigen + Aliment Energia química Energia lluminosa Aigua Aigua Diòxid de carboni Diòxid de carboni + + + + Respiració Fotosíntesis la fotosíntesi transforma l’E lluminosa en E química
61. La descomposició On es llencen les deixalles de la naturalesa? Restes orgàniques provinents dels éssers vius: excrements, pells, pèls, fulles... Éssers morts llevats bacteris fongs floridures bolets Matèria inorgànica: sals minerals Tornen als productors
62.
63. La fermentació Una forma especial de descomposició és la FERMENTACIÓ: BACTERIS: Lactobacillus
64. La fermentació Una forma especial de descomposició és la FERMENTACIÓ: LLEVATS: Saccharomyces
65. Autòtrofs (productors) Són els éssers vius capaços de fabricar el seu propi aliment ( matèria orgànica ) a partir de matèria inorgànica .
66. Autòtrofs (productors) Se’ls anomena productors per què són la base de la cadena alimentària de tots els altres éssers vius. Són les plantes, les algues i alguns bacteris.
68. Heteròtrofs (consumidors) Són els éssers vius incapaços de fabricar-se l’aliment que necessiten per viure. S’anomenen consumidors perquè han de prendre l’aliment d’altres éssers vius.
71. Descomponedors Són uns heteròtrofs molt especials. Obtenen el seu aliment transformant la matèria orgànica en substàncies minerals que tornen a incorporar-se al medi, d’on poden ser aprofitades pels productors.
72. Descomponedors Prenen la matèria orgànica d’organismes morts o de restes d’éssers vius (excrements, pells, closques, mudes....).