2. Els ésser humans ens relacionem com a
necessitat, som éssers socials, amb complexes
interaccions. La comunicació n’es una.
L’ésser huma es comunica a través del
llenguatge, hi ha llenguatges visuals,sonosrs i
fins i tot tàctils.

3. En tota comunicació hi han d’intervenir dues
persones: una que «parla» i l’altra que
«escolta».
A vegades aquesta comunicació no es realitza
parlant.
No tota comunicació es realitza parlant, també pot
ser comunicació gestual.
El que envia el missatge es diu emissor, el que rep
es diu receptor.
En tota comunicació hi intervenen un emissor i un
receptor .

4. No sempre que algú emet un missatge hi ha
comunicació,per haver-hi comunicació fa falta
aportar informació. Ha d’«aportar» alguna cosa
nova al receptor.

5.  Avegades per transmetre informació hi ha
trabes per transmetre l’informació. No parlar el
mateix llenguatge, no saber interpretar uns
gestos...
 És per això que es diu que el missatge es
transmet en un codi concret: idioma, llenguatge
informàtic, gestual, numèric, etc.

6.  Es el lloc per on ens comuniquem, per
Internet, per l’aire ...
 La nostra era és la de la societat de la
informació, les telecomunicacions tenen un
paper fonamental en opinió publica que es la
opinió que la majoria de gent té sobre un tema.

7. Dècada Dècada
1910-1920 1930-1940
Dècada comença la
1890-1900 Es creen les
emissió de la
primeres
es descriuen els programació a
televisions de
fonaments de la la televisió, es
tub, la primera
transmissió i es creen el s
pel·lícula amb
fa la primera walkie-talkies i
so, la primera
transmissió també és la
trucada
radiofònica dècada d’or de
transatlàntica i la
la radio
televisió publica.

8. Dècada
Dècada 1990-2000
Dècada
1950-1960
1970-1980
Es creen els
Els televisors eren en telèfons 3g i
Es creen els VHS i els
blanc i negre i la
radio qui manava en
CD, també es va fer amb bluetooth i
públic el sistema GPS pantalla TFT-
la informació. Es va
i van aparèixer els
crear el casset (
SMS LCD que
electromagnètic)
permeten veure
el DVD

10.  És un mecanisme que permet comunicar-nos a
distància. Claude Chappe a l’època de la
revolució Francesa va construir el primer. El
missatge es repetia d’estació en estació i en
qüestió de minuts podia arribar però, si les
condicions meteorològiques eren dolentes, la
comunicació podia quedar greument afectada.

11.  Al 1838 Samuel Morse va presentar el primer
model de telègraf elèctric. Es poden enviar
impulsos puntualment però no es podien
enviar ni sons ni imatges. Amb el telègraf
Morse va presentar un codi amb el qual es
poguessin transmetre missatges. Va presentar
el famós codi Morse.

12.  Abans sol és podia comunicar escrivint o am un codi
però, abans o desprès és tindria que inventar una
nova forma de poder transportar la veu. És va inventar
el telèfon.
 Un telèfon té tres parts imprescindibles.
 Micròfon
Rep el so i el transforma en impulsos elèctrics.
 Connexió
Transmet els impulsos elèctrics. Pot ser per mitjà d’un
cable (en telefonia fixa) o d’ones electromagnètiques
(telefonia mòbil).
 Altaveu
Transforma els impulsos elèctrics en so.

13.  Permet la transmissió de dades a alta velocitat
a través de línies
telefòniques de coure tradicionals, i que
proporciona una major velocitat. Aquest
sistema permet fer dos coses a la vegada, parlar
per telèfon i a la vegada estar descarregant una
pel·lícula a Internet per exemple. Avegades
quan l’Internet ens va lent és perquè no tenim
posat un microfiltre que evita interferències a
l’Internet.

14.  En els últims anys a sofert uns avanços sense
precedents. El wi-fi els telèfons mòbils en són
clars exemples. Tot aixo és gràcia ales ones
electromagnètiques, (ciència aplicada).

15.  Hi ha diferents tipus d’ones
electromagnètiques, es classifiquen segons la
seva direcció d'oscil·lació.
 Ones longitudinals: Les partícules del medi
material oscil·len en paral·lel a la direcció de
propagació de l’ona.
 Ones transversals :Les partícules del medi
material, aquestes partícules oscil·len
perpendicularment respecte a la direcció en
què es propaga l’ona.

16.  Va ser el primer invent que sense cables
permetia la comunicació a distància. Durant
molt temps era el mitja de comunicació estrella
va ser la seva època daurada durant molt
temps.
 La modulació evita les interferència i n’hi ha de
dos tipus.
 AM (modulació en amplitud): fa servir senyals
entre 500 kHz i 1600 kHz.
 FM (modulació en freqüència): fa servir senyals
entre 80 MHz i 110 MHz.

17.  La antiga televisió (analògica) és molt semblant
a com funciona la ràdio. La senyal de la
televisió necessita més amplada perquè té que
transportar apart del so, la imatge.
 1927: televisors de tub en blanc i negre.
 1938: televisors de tub en color.
 A finals de la dècada del 1990: televisors
pantalla plana.

18.  La televisió com a tot també va tenir una època on
va evolucionar . Hi ha diferents tipus de televisió
digital.
 Per satèl·lit: Requereix que s'instal·li una antena
parabòlica, a canvi pots beure canals internacionals
( de tot el món ).
 TDT: Antenes tradicionals amb una senzilla
adaptació.
 Per cable: Per fibra òptica arriba la imatge.
 ADSL: Es rep via la connexió a Internet i la
connexió telefònica.

19.  El telèfon mòbil ca sorgir de la idea de
comunicar-se sense cables i mentre ens movem.
Es van inventar els radiotelèfons els percussors
del walkie-talkies però tenien un problema. A
mesura que s’anaven movent es perdia la
connexió. És van crear antenes cada un cert
espai que és el que dona cobertura així no es
tallava la connexió.

20.  És una mica semblant als telèfons en la
cobertura. En el món hi ha 27 satèl·lits repartits
de manera que sempre tenim 3 satèl·lits a
l’abast que es sincronitzen amb el nostre GPS.
Mitjançant la triangulació el GPS amb les tres
dades, dedueix la posició exacta on es troba i la
presenta de la manera més adient.
Latitud, longitud, informació cartogràfica de la
zona i el punt exacte on ens trobem.

21. Edgar Grande