power point de la xerrada "Sexisme en la Educació" durant les jornades de formació La Esencia, en agost de 2014 a Callosa d'en Sarrià

1. EDUCACIÓ I SEXISME
Comportaments, actituts i reflexions d’educadors i
educants.

2. EL SEXE DEL BEBÉ

3. EDUCANT EN LA DIFERÈNCIA

4. ACLARIM CONCEPTES
 Característica biològica
que diferencia al mascle i
a la femella per a la
reproducció.
 En l'espècie humana
distingim dos sexes:
masculí i femení, tot i que
existeixen molts sexes
diferents.
 El terme “sexe” s’utilitza
només com a referència
biològica, no defineix
comportaments.
 Els rols que imposa cada
societat segons el que
creu que es femení o
masculí.
 És un conjunt de normes
diferenciades per a cada
sexe elaborades per
cada societat segons les
seues necessitats.
 Són imposades als seus
individus des del seu
naixement.
Sexe Gènere

5. DISTINGEIX AQUESTES FRASES SEGONS SI
PERTANYEN AL SEXE O AL GÈNERE
 LES DONES TENEN PITS.
 ELS HOMES PORTEN EL CABELL CURT.
 LES DONES SÓN CARINYOSES.
 ALS HOMES ELS CREIX LA BARBA.
 LES DONES ES PINTEN LES UNGLES DELS
PEUS.
 ELS HOMES SÓN VALENTS.
 LES DONES SÓN BAIXETES

6. RELACIONA AQUESTES PARAULES AMB ELS
HOMES O LES DONES
 INESTABILITAT EMOCIONAL
 FORTALESA
 INDEPENDÈNCIA
 FRAGILITAT
 AGRESIVITAT
 PRUDÈNCIA
 CAPACITAT DE SACRIFICI
 COMPETITIVITAT

7. DISCRIMINACIÓ A L’AULA

8. COM DISCRIMINEM EN L’AULA?
 Els comportaments dels educadors i els seus
conceptes són importantíssims alhora d’establir rols
de génere en la infància i la societat.
 Si partim de certes idees discriminatòries, els
infants assumeixen aquesta discriminació com a
normal i pròpia del creixement.

10. QUE PODEM FER EN L’ESPAI EDUCATIU
 No decidir per ells: deixar que siguen els infants els
que decidixquen què volen fer i còm.
 Observar les seues eleccions i treballar segons
aquestes: la llibertat d’elecció no representa una
llibertat real, només una barreja entre la
personalitat del xiquet i les influences de l’ambient.
 Buscar joguets i activitats neutres, on tots puguen
participar en llibertat de condicions i sense
prejudicis: construccions, contes, teatre, titelles,
activitats plàstiques….

11. EL JOGUET I EL SEXISME
 Recerques recents evidencien com l'ús estereotipat
del color rosa pot influenciar en l'actitud o
mentalitat dels més xicotets. Efecte parell pot
igualment provocar l'associació premeditada de
determinats joguets segons el sexe.
 A Espanya, el 66,84% dels anuncis de joguets
analitzats i anunciats en la Campanya de Nadal de
2012 contenen tractaments sexistes.

13. “Let Toys Be Toys” afirmen que aquesta classe d'estereotip sustentat
en el gènere és un factor perjudicial per als xiquets: ”Encara que els
joguets destinats als xiquets fomenten l'activitat i l'aventura, certs
joguets específicament dirigits a les xiquetes tanquen un missatge
subliminal que prioritza l'aparença física i el superficial”.

14. PUBLICITAT I JOGUINES

15. PUBLICITAT I JOGUINES

16. LA CARTA DE CHARLOTTE
 “Querida compañía LEGO:
Mi nombre es Charlotte, tengo 7 años y me
encantan los legos. Pero no me gusta que haya más
gente de lego que son niños, y casi no haya gente
de lego que sean niñas. Hoy fui a la tienda y vi los
legos en dos secciones: la rosa (niñas) y la azul
(niños). Todas las niñas se quedan en su casa, van
a la playa, van de compras y no tienen ningún
trabajo; pero los niños tienen aventuras, trabajan,
salvan personas y tienen empleos, incluso nadan
con tiburones. Quisiera que ustedes hicieran más
personas lego niñas, y que las dejen tener
aventuras y divertirse, ¡¿¡de acuerdo!?!
Atte. Charlotte
Gracias”

17. CONSELLS A LES FAMÍLIES ALHORA DE COMPRAR
UN JOGUET
 El joguet ha d'atraure l'atenció del xiquet o de la xiqueta
per a jugar amb ell més d'una vegada.
 Ha de potenciar el desenvolupament de la imaginació
i la creativitat.
 El joguet ha de ser adequat a la seua edat i gustos.
 Ha de ser segur.
 Quan jugue amb ell, el xiquet o la xiqueta ha de sentir-se
satisfet/a.
 El joguet no ha de ser utilitzat per a reproduir esteretips sexistes.
 El joguet pot ser utilitzat per xiquets i xiquetes indistintament, i si al
mateix temps és compartit ells podrán jugar interioritzant en el valor de
la cooperació.
 Ha d'ajudar als xiquets i a les xiquetes a respectar
diferències culturals i ètniques.
 No ha de fomentar comportaments violents

18. PER TANT...
 La compra dels primers joguets és una bona oportunitat per a
començar a educar als nostres fills en valors igualitaris. Durant la
infància es graven i imiten les formes d'actuar de les persones amb les
quals es conviu.
 Hi ha joguets amb els quals s'aprèn a pensar.
 Hi ha joguets amb els quals es milloren els moviments.
 Hi ha joguets amb els quals s'aprèn a compartir i a col·laborar.
 Existeix una gran diversitat de joguets; amb cadascun d'ells es
s’aprenen coses diferents i es desenvolupen habilitats diferents, però...
Vigila!... Uns altres fomenten actituds violentes o discriminatòries.
 Tria bé els joguets, es tracta de l'educació de les teues filles i fills.
Totes les persones implicades en la seua educació hauríem de
reflexionar sobre què els volem transmetre quan comprem joguets.
 No cal deixar-se enlluernar pels anuncis més sorprenents;
molts dels productes més sol·licitats pels xiquets a causa de la
publicitat cauen en l'oblit poc després del Dia de Reis.

19. RIDLEY I EL COLOR ROSA

20. ELS CONTES
 Contesta a les següents preguntes:
• 1- Penses que seguim explicant els mateixos
contes que quan tu eres menut?
• 2- Analitza alguns personatges dels contes que
coneixes segons les seues característiques:
- Protagonista femenina:
- Protagonista masculí:
- Protagonistes ancians femenins:
- Protagonistes ancians masculins:
- Altres personatges:

21. ELS CONTES
• 3-¿Cóm són les histories de amor que apareixen
en la majoria dels contes? ¿El amor és una part
important del conte?
• Creus que aquest amor pot servir com a model a
imitar per els infants?
• Coneixes contes que no reprodueixen rols
sexistes?

22. ANALITZEM ELS CONTES I ELS SEUES VALORS
 Els contes transmeten valors, normes,
ensenyaments…
 Açò està molt bé si s’adequaran a aquests temps,
com per exemple l'ensenyament de l'existència del
bé i el mal, el valor del treball i l'esforç, la
importància de l'obediència i el respecte a les
persones adultes, el valor de l'amistat present en
la majoria d'aquests contes, i més…
 Però molts altres valors i normes també
presents ja han caducat, estan obsolets per a les
exigències del món actual que no
tolera la discriminació per raó de sexe.

23. MODELS A SEGUIR EN ELS CONTES TRADICIONALS
 Ella: Feble, submisa i dependent de l'home, la vida de la qual es
desenvolupa en la seua llar, dedicada a les tasques domèstiques i
a cuidar d'altres persones. Ingènua i indefensa, sense major
ambició que casar-se, per a açò ha de posseir qualitats de bellesa,
delicadesa i puresa. Romàntica, somiadora i sensible, a l'espera
d'un amor incondicional que la rescate de les seues penúries
quotidianes. En aquest estereotip femení no hi ha lloc per a la
dona lluitadora i emprenedora que caracteritza a la dona actual.
 El personatge de la bruixa apareix normalment en els contes
infantils tradicionals unit a característiques considerades negatives:
vella, dolenta, lletja, solitària. Però queden en
l'ombra la seua capacitat creadora, la seua màgia, la seua presa
de decisions o les seues recerques en el laboratori (preparen
pòcimes als seus laboratoris), viuen de forma independent, riuen
amb fortes riallades, són actives, decideixen què volen i com ho
volen, són màgiques, utilitzen instruments per a volar, però
lamentablement són dolentes i totes la qualitats positives queden
dormides en el fons del pou, no es fan visibles, ni són valorades
per elles. Al contrari semblen que són castigades per no complir
amb la tradició de submissa, bona
i jove.

24. MODELS A SEGUIR EN ELS CONTES TRADICIONALS
 Ell: Audaç, fort i valent. Heroi i salvador de belles joves
en dificultats. Seductor i intel·ligent, qualitats que li
permeten aconseguir tot allò que es propose. Lliure i
independent, la vida del qual es desembolica en l'àmbit
social.
Posseïdor del poder de decisió fora i dins de la llar. En
aquest estereotip masculí no hi ha cabuda per als
tímids, introvertits, febles, romàntics o sensibles.

25. VALORS EN EL CONTE
 Si en un conte apareix el personatge d'una dona amb poder, autoritat i llibertat
sobre la seua vida i els seus actes, amb seguretat serà una bruixa, una lletja que ha
eixit a la captura d'un príncep blau utilitzant milers de artilugis deshonests, o una
madrastra “vídua” perquè si existia la figura masculina d'un espòs seria aquest i no
ella qui sustente el poder.
 Si apareix una dona bella, bondadosa i que a més posseeix aquestes
característiques de poder i autoritat, probablement es tracte d'un fada padrina o un
ser especial no humà, deixant ben clar que tota dona poderosa és malvada, lletja,
vídua, soltera o provinent d'un altre món.
 També apareixen les “belles malvades” que solen acaben en el conte soles,
abandones, repudiades o convertides en velles. O les “belles entremaliades” com
Caputxeta Roja, que reben un càstig o els succeeix alguna cosa terrible per la seua
desobediència a les normes. Solament aquelles bones de cor, submises i
abnegades aconseguiran casar-se amb el valent príncep de color blau (que tampoc
existeix o és d'un altre planeta), única finalitat en la vida de tota dona.

26. COEDUCACIÓ AL CONTE INFANTIL
 Els contes coeducatius ens brinden personatges
alternatius de “com ser xic o xica hui dia”, adequats
a les experiències de les seues vides quotidianes
en un món obert a la interculturalitat i al respecte
per les diferències individuals, on l'important és que
aprenguen a conviure en harmonia amb l'entorn
immediat i amb si mateixos. Per a açò podem tirar
mà a la nostra imaginació creant els nostres propis
contes coeducatius. Simplement tenir presents
algunes idees.

27. CONSELLS PER TRIAR UN CONTE
 Identificar que valors, actituds, comportaments o qualitats volem
comunicar a través dels seus personatges, especialment dels protagonistes: Respecte,
compromís, amistat, companyerisme, cooperació, iguals però diferents, amor, dolor,
honestedat, valentia, força, heroisme, aventura,entremaliadures duresa, sensibilitat, llibertat,
audàcia, curiositat, , creativitat, poder de decisió sobre si mateixa/o, romanticisme, disposició
per a ajudar a altres persones, simpatia,por, astúcia, imaginació, timidesa, solitud, necessitat
de plorar i ser ajudat, actitud positiva, aprendre de les altres persones, demanar ajuda,
comunicar, somiar.
 No oblidar els valors negatius, necessaris per a ressaltar els seus oposats positius:
mentir, fugir, enganyar, destruir, maldat, danyar, escapar, ocultar, discriminar, ignorar,
coartar. Que també pot presentar-los el/la protagonista, perquè qui no ha comès errors que
després ha rectificat, a més fa al personatge imperfecte i més real.
 Aquest conjunt de valors, actituds, comportaments o qualitats donaran vida als
personatges masculins i femenins indistintament.
 En el personatge femenins: continuar reflectint aquells valors i actituds atribuïdes
tradicionalment a la dona, ja que no es discuteix la seua importància i valor sempre que
s'assumisquen des de la lliure elecció i no per imposició o mandat social d'antany. A més no
oblidar assignar altres comportaments i valors que en la nostra societat es consideren
"masculins".
 En el personatge masculí: igual que en el cas anterior no descartar el “tradicionalment
masculí” però incloure altres qualitats com la por, la timidesa, la necessitat d'ajuda
(considerats femenins), reconeixent la condició de vulnerabilitat de tot ésser humà i
desmitificant les qualitats d'heroi o
superhome.
 Triar l'ensenyament o missatge a transmetre, l'argument principal, en funció de l'edat.
 Gaudir al costat dels xiquets.

28. CONTES
Contes
per a
tenir
en
compte
Adela Turín
 1. Canons i Pomes
Editorial: Lumen Editorial
 2. Les Cinc Dones De Barbanegra
Editorial: Lumen Editorial
 3. Una Feliç Catàstrofe
Editorial: Plaza i Janes Mexico
 4. Rosa Caramel
Editorial: Plaza i Janes Mexico
 5.Arturo i Clementina
Editorial: Plaza i Janes

30. JUGUEM AMB EL GÈNERE!
Gymkana per la igualtat
 1era prova. Fem una rotllana. Cadascú ha de dir el
seu nom i un adjectiu que el definixca i que
comence per la mateixa lletra que el seu nom.
Exemple: Daniel > Divertit. El company del costat
haurà de repetir el nom, l’adjectiu i afegir el seu.
Així successivament fins arribar al final de la
rotllana

31. 2ona prova: : Els pastors i les ovelles Ens organitzem per parelles i un
serà el pastor i l’altre una ovella. Els pastors hauran de moure les
ovelles d’un punt del camp a un altre.
3era prova: La cremallera. Ens posem al terra estirats en forma de
cremallera, és a dir, panxa per amunt i els caps tocant-se uns amb
altres formant una línia. El nostre cos ha d’estar a una banda un i el
següent, a l’altra, de manera que semblem el cordó d’una cremallera.
4ta. El capità i la jugadora. L’objectiu és estimular la creativitat i la
imaginació a l’hora de resoldre conflictes. L’ideal és fer-ho amb infants a
partir de 8 anys.
Primer dividirem el grup classe en trios. Un farà d’observador, un altre
de xiquet i l’altre de xiqueta. Invertirem els papers al cap d’uns minuts
perquè tots és puguen sentir en la pell de l’altre. Ara, haurem
d’imaginar que estem al pati de l’escola fent tria d’equips per jugar a
futbol. Un xiqueta demana al capità entrar a l’equip de la classe, que
fins ara sempre ha sigut de xics. A partir d’aci el joc continuarà des de
les consignes propies de cada rol.

32. 5ena prova. Els gomets. Reunirem al grup i restarem en silenci. Posarem
al front de cada infant un gomet.
6ena prova Ara farem un regal!.
7ena prova. El joc de les cadires.
8ena prova: Endivinalla:
Un pare i el seu fill tenen un accident de cotxe. El pare mor a l’acte i al fill el
porten a l’hospital. Un cop al quiròfan, qui l’ha d’operar diu: “no puc fer-ho
perquè és el meu fill”.
La pregunta: qui és qui ha d’operar al nen?

33. GRÀCIES !