infermeria

1. Ciències psicosocials aplicades a la Salut
MÒDUL 1: Introdució a les ciències psicosocials Interès per la conducta
d’una persona. Preguntar més a nivell psicològic i personal. Saber de la persona, com es
comporta, creències, quina personalitat té, la família, els amics...
Tenir una coneixença de la persona més integral.
NO NOMÉS VEIEM A LA PERSONA X MALALTIA, SINÓ QUE TB QUÈ HI HA DARRERE
Model biomèdic vs model biopsicosocial
Biomèdica (anterior)
• Malaltia entesa com a entitat pròpia independent de la persona
• Ment i cos per separat. Somàtic vs psiquic
• Objectiu és curar. Dificultats d’afrontament en malalties cròniques i estadis finals de la
vida
• Model directiu: el metge és l’expert i el pacient ha de complir les indicacions
diagnòstiques i terapèutiques. Ara mateis la infermera pot ser tant o més important en
dir totes aquestes condicions.
• Fragmentació de la salut en aparells i òrgans i per tant necessitat d’especialistes
• Objecte d’atenció és el cos humà. Es fa diagnòstic i tractament. Sense dates
biològiques que confirmin els símptome del pacient, es considera un problema
funcional. (Problemes amb malalties cròniques, amb no símptomes)
Fins fa relativament poc, la infermera estava SUBORDINADA vers el metge.
En algunes clíniques segueixen tractant les “ordres del metge”
Salut i malaltia són dues coses
INFERMERIA SUBORDINADA. NO HI HA EQUIP
Biopsicosocial
• Salut i malaltia en un mateix contínuum, formen part del procés
• Ment i cos van junts
• El procés salut-malaltia és multidimensional. Els factors bio., socials, psico. I culturals
interactuen de forma continua, positivament o negativament
• Els profe. Sanitaris (no només els metges) han de ser grans comunicadors, x
establir bona interrelacio amb els pacients
• El professional sanitari té compte els coneixements, creences i expetatives del pacient,
per incorporant-los al seu model d’atenció
• Encara que hi hagi una fragmentació, la persona s’entén com una realitat global. Tot i
que s’estudi separat, no es vol perdre l’integritat de la persona
Salut i malaltia és un continu.

2. Salut____________________malaltia (tenir una malaltia no és sinònim de ser malalt, ja que puc
tenir-la controlada i no patir-la)
Més estat subjectiu
INFERMERIA NO SUBORDINADA
INFERMERIA PSICOSOCIAL I SALUT MENTAL (enfermeria psicosocial y de salud Mental)
Estudia els aspectes psicologics i socials de les cures. Comparteix per tant, el mateix
camp conceptual i metodològic....
Asertivitat (Acertivitat?) : manera de comunicar-se amb cordialitat i bones formes, però seguint
pautes i normes pels pacients (marcant al pacient). Encara que tu ho siguis, no vol dir que el
pacient ho accepti i segueixi el que tu hagis dit.
Aportacions de diferents disciplines per expicar la conducta humana
Antropologia(ccss) neix finals s.XVIII
Sociologia(ccss) “”
Psicologia
Són diferents ciències que intenten explicar la conducta humana, posant èmfasi en diferents
aspectes
Sociologia:
• Interrelacio amb la societat. Relacions i interaccions entre l’individu i la societat. Del
llatí “socius” (soci) i “logos” (ciència)
• Estudia desenvolupament, estructura, interracio i comportsment col.lectiu de grups
de persones organitzades
• METODOLOGIA: anàlisis de dades, no necessàriament quantitatives
• RECURSOS DE LA SOCIOLOGIA COM A DISCIPLINA CIENTIFICA: Karl Marx,
E.Durkheim, Max Webber...
Com pensem, com és la nostra societat, determina una conducta o una altra
Antropologia:
Psicologia:
• Estudia les funcions cognitives: atenció, percepció, memòria, pensament, intel.ligència,
llenguatge, aprenentatge
• Estudia la forma de sentir, pensar i comportar-se d’una persona o d’un col.lectiu
• No només hi ha una intel.ligència. diuen que n’hi ha 8
• Intel.ligència: capacitat de relacio, d’adaptacio, de conducta... no només és el fer de
la capacitat mental o d’estudis.

3. Nivell basal d’ansietat: en el tema d’ansietat és mantenir-la sota mínims. Una persona
neuròtica que tindrà una ansietat basal Molt elevada. Persones rigides, no adapatades a
canvis. Darrere de l’ansietat hi ha POR. Millorar vol dir donar.li nom a aquesta por
Psicologia clinica i/o psicologia de la salut
Polèmica sobre si són disciplines diferents o si qualsevol d’elles pto assolir els continguts i
tasques de l’altra.
Treballa molt amb DIAGNÒSTICS
La psicologia clínic pot contenir a la psicologia de la salut perque tb podria encarregar-se de la
prevencio que és el que ara mateix no contempla
Psicologia de la salut contemplaria temer com addiccions a drogues, estrès, malalties
cròniques...
Model biopsicosocial implica visió unitària de la clínica i la salut, en tant que el que es busca és
trencar la dualitat entre el psicològic i el físic. A nivell conceptual, seria com crear un tronc
disciplinar comu entorn a les ciències de la salut.
Psicologia de la salut
Model medic assumeix el dualisme ment-cos.
2 teories psicologia de la salut:
• MODEL DE LA CREENÇA SOBRE LA SALUT (MCS): quins canvis puc facilitar. A
vegades les emocions són més fortes que el fer el “pros i contras”. . es basa en la
premisa de que els canvis en les actituds i les creences de les persones, són els pre-
requisits necessaris per provocar canvis en les conductes
Becker i Maiman. El sexe, l’edat pot posicionar a una persona en una cosa o altra.
Canvi d’actitud com a estratègia de prevenció.
• TEORIA DE L’APRENENTATGE aplicada a l’àmbit de la salut. Els habits sans són
conductes apreses. Per tanr la seva adquisició, manteniment i modificacio estan
regulats x les lleis de l’aprenentatge. He automatitzat un hàbit i és molt difícil treure’l.
Els aprenentatges són molt utilitzat a les escoles amb els reforços vs abans que els
pegaven.
REFORÇAMENT INTERN
Canviar hàbits que has après de forma automàtica.
És més difícil xq costa modificar els habits de salut
Distingir entre iniciar un canvi en la conducta i mantenir aquest habit.

4. LA RECAIGUDA (persones amb addiccions)
La roda del canvi (de...): roda d’etapes mb precontemplacio, contemplacio,
accio... i dins està la descompensacio (recaiguda). ENTRA DINTRE DEL PROCÉS.