4. Guia per a famílies acollidores
Edita:
Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i Adolescència
Balear - FEiAB
Rambla dels Ducs, 15, planta 2
07003 – Palma de Mallorca, Illes Balears
E-mail: feiab.coordinacio@gmail.com
www.feiab.org
Coordinació i elaboració de continguts:
Antònia Pascual Barceló i Joan Ferrer
Agraïments per la col·laboració a l’Equip de Suport a
Acolliments en Famílies externes i preadoptives del Programa
Niu de la Fundació Natzaret; i a l’Equip de Suport a Acolliments
en Famílies pròpies del Programa ACOFAM d` INTRESS.
Il·lustracions i disseny gràfic:
Dani Quibo
100
95
75
25
5
0
6. Guia per a famílies acollidores
PRESENTACIÓ
La Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i
Adolescència Balear, FEIAB, és una federació que es
fundà l'any 2003 i que agrupa 12 entitats sense ànim de
lucre. Aquestes entitats treballen a l'àmbit de les Illes Balears
i es dediquen a l'atenció a la infància i a l'adolescència en
situació de risc o de desprotecció. Entre d'altres programes,
gestionen centres residencials per a menors amb una
mesura jurídica de protecció.
Per a molts dels menors acollits a centres residencials de
protecció, és positiu aconseguir una família acollidora amb
característiques en consonància amb les seves necessitats.
Per fomentar l'acolliment familiar dels menors, la FEIAB
realitza un projecte de sensibilització i captació de famílies
acollidores, amb el suport del Ministeri de Sanitat i Política
Social, mitjançant una subvenció a càrrec de l'assignació
tributària de l'IRPF.
La guia que teniu a les mans vol ajudar-vos amb el procés de
convivència amb el menor que teniu en acolliment. Per això,
amb un llenguatge senzill, explica com és la integració a la
família, com és el procés de relació i, a més, pretén donar 100
algunes altres orientacions.
95
Esperam que us sigui útil per resoldre els dubtes que surten 75
en el dia a dia d'aquesta relació tan meravellosa entre
l'infant i la seva família acollidora.
25
5
0
8. ÍNDEX:
1. Què és l'acolliment familiar ?........................................... 1
2. La família acollidora: drets i responsabilitats................... 3
3. El procés d'integració del menor i la família.................... 4
4. El suport durant el procés d'acolliment........................... 9
5. Característiques dels menors acollits.............................. 11
6. Les visites amb la família biològica................................. 22
7. Altres qüestions a tenir en compte.................................. 24
100
8. Guia de recursos............................................................. 26
95
75
25
5
0
10. 1 . QUÈ ÉS L'ACOLLIMENT FAMILIAR?
A Mallorca hi ha infants i adolescents que viuen en una situació
difícil: la seva família no en pot tenir cura i, aleshores, l'IMAS
se'n fa càrrec. La família acollidora té com a objectiu oferir un
entorn adequat al menor per créixer i desenvolupar-se i, al
mateix temps, afavorir el manteniment dels vincles amb els seus
pares.
Tipus d'acolliments:
Acolliment temporal: és l'acolliment, per part d'una família,
d'un menor durant un període de temps de, com a màxim,
dos anys. L'objectiu és que l'infant pugui gaudir d'un entorn
per créixer i desenvolupar-se mentre la seva família es refà.
De vegades s'utilitza l'acolliment temporal mentre s'està a
l'espera d'una mesura més estable o definitiva com
l'adopció.
Acolliment permanent amb família pròpia: té com a
objectiu evitar la separació dels nins i nines del seu entorn
familiar més pròxim i proporcionar-los l'estabilitat que
necessiten. Els menors passen a viure amb una padrina, un
germà major, una tieta... El temps d'acolliment en aquest cas
és indefinit.
100
Acolliment permanent amb família aliena: en l'acolliment
95
permanent amb família aliena, el menor passa a conviure
amb una família que no és del seu entorn personal per un 75
temps indefinit. El retorn amb la seva família d'origen no està
previst però és possible.
25
En tots els acolliments, els menors mantenen el contacte amb
5
la família d'origen a través de visites i contactes.
0
1
11. Hi ha molts de nins acollits a Mallorca?
El programa d'acolliments temporals començà l'any 2001. En
canvi, el d'acolliments permanents començà l'any 2006. Com
podem veure, des de l'inici dels programes s'ha acollit un nombre
elevat de menors:
acolliments permanents
en família externa
acolliments permanents acolliments temporals
en família pròpia
91
483
487 100
95
75
25
Número total d'acolliments fins a 2009. 5
0
2
12. 2 . LA FAMÍLIA ACOLLIDORA: DRETS I
RESPONSABILITATS
Les famílies que heu decidit iniciar un procés d'acolliment d'un
nin o d'una nina heu de recordar que teniu uns drets i que també
heu de complir una sèrie de compromisos.
La família acollidora es compromet a...
- Vetllar pel menor, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-
lo, educar-lo i donar-li una formació integral.
- No negar ni dificultar la supervisió per part dels equips de
seguiment de l'acolliment i donar a conèixer qualsevol
incidència que pugui afectar els menors que tenen al seu
càrrec.
- Respectar l'origen i el passat del menor.
- Complir el règim de visites amb la família biològica.
Aquestes visites les haurà establert prèviament
l'Administració.
La família acollidora té dret a... 100
- Disposar d'una ajuda econòmica que va en funció de les 95
seves circumstàncies. 75
- Acollir-se als drets de prestacions sanitàries dels menors.
Per això, l'IMAS us facilitarà el certificat que necessiteu. 25
5
- Suport per part de l'equip de seguiment.
0
3
13. 3 . EL PROCÉS D'INTEGRACIÓ DEL
MENOR I LA FAMÍLIA
Quan un infant comença a conviure amb vosaltres heu de fer un
esforç d'adaptació per integrar-lo a la vostra dinàmica. Durant
aquest procés es poden donar diferents etapes fins que arribeu a
considerar que el menor està totalment adaptat i vosaltres a ell.
Hem de pensar que cada nin i nina és diferent i pot no respondre
exactament a les etapes que descrivim:
3.1. ETAPA D'ADAPTACIÓ: QUAN L'INFANT ARRIBA A CA
NOSTRA
En entorns anteriors, els nins han après que no serveix de res
plorar o demanar consol o ajuda. De sobte, descobreixen uns
pares acollidors que reaccionen al mínim gest i que els
proporcionen atenció i estima. Estan encantats.
Durant aquesta fase el tracte i la relació sol ser molt dolça. El nin
o la nina pensa: “m'he de portar bé i agradar a les persones
adultes per a què no s'enfadin amb mi i no perdre-les”.
100
Atenció! En aquesta etapa, encara que ho sembli, 95
el nin o la nina no ha assumit les normes ni 75
l'autoritat dels adults.
25
5
0
4
14. ALGUNS CONSELLS...
- Limitau els estímuls i les novetats. Donau-li poques juguetes.
- Convé establir rutines i horaris fixos, petits rituals quotidians per
donar seguretat al nin d'allò que passarà.
- Verbalitzau els fonaments d'aquesta nova relació : “ sempre
t'estimaré i et cuidaré”
- És molt important compartir el màxim temps possible amb el nou
membre de la família. Feis activitats que fomentin el contacte visual i
físic de forma agradable, però respectant sempre l'espai que demani el
menor. No forceu el menor a fer mostres d'afecte que encara no sent.
- No és bo comparar-lo amb altres nins o amb el que “es suposa que
hauria de fer” per l'edat, etc. És millor gaudir i reforçar els seus petits
grans avanços.
100
95
75
25
5
0
5
15. 3.2. ETAPA DE PROVA O REBEL·LIÓ: COMENCEN ELS
MALS COMPORTAMENTS.
Durant aquesta etapa el nin o la nina pot empitjorar el seu
comportament a casa: rebequeries, plors desconsolats,
dificultats per dormir, oposició, desobediència, mentides,
regressions...
No s'han d'interpretar aquests comportaments com si hi hagués
alguna cosa que no s'està fent bé ni s'ha de pensar que el nin fa
tot això per “molestar”.
Aquest empitjorament el podem explicar des de tres punts de
vista:
- L'infant us posa a prova: les persones adultes, en el
passat, li han fallat i necessita posar a prova la fiabilitat,
resistència i autenticitat del vincle. A poc a poc, anirà
reconeixent certa autoritat en aquelles persones en qui
creu que pot confiar.
- Està elaborant la pèrdua del seu passat: gràcies a la
relació de confiança que ha establit amb vosaltres, el
menor acollit diposita el seu malestar en les persones
adultes per a què l'ajudin a reparar-lo.
- Simplement està vivint una etapa comú a tots els nins
de la seva edat: aquest comportament és típic en els
menors de tres anys. Si el nin que heu acollit té aquesta
edat pot manifestar comportaments d'aquest tipus com 100
una etapa més del seu desenvolupament. 95
Atenció! El procés d'integració pot resultar 75
contradictori: s'ha de manifestar fermesa i calidesa
al mateix temps. El nin que està amb vosaltres
necessita que el segueixin acceptant de manera 25
incondicional. 5
0
6
16. ALGUNS CONSELLS...
- Acceptau i intentau entendre les emocions de l'infant sense sentir-vos
atacats.
- S'han de posar els límits necessaris: plantejau-vos la importància de
cada norma. Si ho veieu convenient, podeu ampliar el grup de
comportaments que trobau acceptables; d'aquesta manera no
l'haureu de renyar constantment.
- Interpretau les agressions del nin com a part d'un model
d'aprenentatge que fins el moment li ha resultat útil però que s'anirà
modificant a mesura que vagi aprenent que en aquesta nova situació
no és adequat i, per tant, les agressions no són necessàries.
- Si fa “rebequeries”no li doneu excessiva importància . Conteniu-lo si
es pot fer mal.
- És molt bo reafirmar amb paraules el vostre amor incondicional.
- Guanyar-se la seva confiança requerirà afecte i paciència.
100
95
75
25
5
0
7
17. 3.3. ETAPA FINAL:
Etapa d'adaptació real. Quan el nin o la nina pugui comprovar
que l'estimació de la seva nova família és incondicional ja no
necessitarà “fer-se el dolent” perquè ja no tendrà por d'una nova
situació d'abandonament.
100
95
75
25
5
0
8
18. 4 . EL SUPORT DURANT EL PROCÉS
D'ACOLLIMENT.
Les famílies que decidiu iniciar un acolliment heu de saber que
comptau amb un equip de professionals que, al mateix temps
que fan el seguiment del menor acollit, us orientaran respecte a
les situacions que us preocupin.
Qui fa el seguiment?
Un equip de professionals format per educadors i psicòlegs.
Aquest seguiment durarà fins que s'acabi l'acolliment pel motiu
que sigui ( el menor faci 18 anys, es trenqui l'acolliment,etc.)
En què consisteix?
El seguiment inclou entrevistes amb la família acollidora,
trobades amb l'infant, visites al domicili, coordinacions amb la
seva escola o altres recursos educatius i sanitaris que
l'assisteixin.
Quins són els objectius?
- Millorar la convivència familiar. 100
- Oferir i orientar els menors i les famílies cap a recursos 95
específics que ajudin a cobrir les seves necessitats. 75
- Mediar davant possibles conflictes familiars que puguin
sorgir: tant entre el menor i la família acollidora com entre la
25
família acollidora i la família biològica.
5
0
9
19. Formació continuada, recurs terapèutic i grups
“d'autoajuda”:
Els equips de seguiment organitzen grups de formació sobre
temes que us poden interessar respecte a l'acolliment, la
convivència amb el menor, etc. També podeu participar en grups
de famílies acollidores que es reuneixen per parlar sobre temes
que els preocupen i donar-se suport en diferents aspectes.
El recurs terapèutic té l'objectiu d'ajudar el nin que heu acollit en
cas que aquest presenti qualque problema a nivell de conducta,
afectiu, de vincle...
El suport econòmic:
Podeu sol·licitar diferents tipus d'ajudes econòmiques:
Ajudes mensuals: són per a totes aquelles famílies que tenguin
un o més menors en acollida.
Les sol·licituds són valorades i s'atorga l'ajuda en funció de les
circumstàncies econòmiques, personals, socials i familiars de la
unitat familiar.
Ajudes econòmiques puntuals són les despeses no periòdiques
que es justifiquen segons les necessitats del menor: ulleres,
ortodòncia, etc. Aquestes ajudes es donen després que el tècnic
de seguiment hagi fet un informe-valoració. Es paguen en efectiu
un cop s'ha entregat la factura original.
Ajudes per guarderies (abans de la jornada escolar), escoletes 100
de 0 a 3 anys, activitats extraescolars i menjadors: si ho
necessitau, podeu demanar una ajuda econòmica per a les 95
despeses d'aquests serveis. 75
25
5
0
10
20. 5 . CARACTERÍSTIQUES DELS MENORS
ACOLLITS
Els infants que necessiten una família acollidora han viscut unes
circumstàncies personals molt diverses. Sovint, l'entorn que els
ha envoltat no ha satisfet les necessitats pròpies per al
desenvolupament infantil. Arran d'aquestes experiències, es
mostren inestables en l'expressió de les seves emocions.
Tot i així, no tots els infants reaccionen de la mateixa manera. En
aquest apartat descriurem comportaments i dificultats que
podem esperar en els nins i nines que tenim acollits així com
alguns consells per entendre i reparar les mancances del passat.
5.1. ELS MENORS TENEN LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA
PERSONAL:
Quan l'infant arriba a casa nostra ja ha viscut tota una sèrie de
circumstàncies que formen part de la seva pròpia història
personal. En moltes ocasions són històries marcades per
l'abandonament, maltractaments, negligència i vivències
traumàtiques. Tot això influeix en la seva personalitat, en el seu
comportament, en el seu caràcter, en la seva manera de
percebre la realitat... És important conèixer aquesta història i no
obviar el pes i les repercussions que li ha provocat. D'aquesta
100
manera podrem ajudar el nin a reparar les seqüeles de la seva
història anterior. 95
75
Atenció! Intentar que oblidi la seva història
passada no suposa en cap cas un benefici sinó que
agreuja els problemes i deixa els nins en una 25
situació d'impotència i vulnerabilitat major.
5
0
11
21. 5.2. LA IMPORTÀNCIA DELS PRIMERS MESOS DE VIDA.
Els nadons, durant els primers 18 mesos de vida, estableixen un
vincle amb la seva mare i uns patrons de comportament que
l'ajudaran durant la resta de la seva vida a relacionar-se amb
altres persones, establir vincles afectius, interpretar el món,
aprendre, etc.
Depenent de si durant aquest període han estat satisfetes les
seves necessitats, aquests patrons seran d'una manera o d'una
altra:
- La satisfacció de necessitats durant els primers anys de
vida farà que els nins siguin confiats, creatius, amb ganes
d'explorar el món, col·laboradors, empàtics i amb capacitat
d'autocontrol.
- La insatisfacció de les necessitats, en canvi, generarà
vincles insegurs, i, en conseqüència, conductes de
descontrol, temor, explosions de ràbia, rancúnia,
desconfiança, dificultats per posar-se en el lloc de l'altre, por
a situacions noves o desconegudes...
Atenció! Els acollidors podeu canviar, amb el
vostre tracte, aquest vincle insegur i els
comportaments que s'hi associen (encara que
alguns trets es mantindran). Cal tenir paciència: 100
els processos de canvi solen ser llargs.
95
75
25
5
0
12
22. 5.3. CREAR VINCLES REALS AMB PERSONES
ADULTES: RELACIÓ DELS MENORS AMB LA FAMÍLIA
ACOLLIDORA
Quan els nins i nines arriben a les nostres cases poden tenir un
d'aquests dos comportaments: penjar-se de nosaltres o bé
ignorar-nos completament. Cap dels dos comportaments és
gens desitjable. Si el nin es penja de nosaltres no significa que a
llarg termini tengui una relació sana amb nosaltres. Tampoc
podem garantir que amb un nin que al principi ens ignora i té amb
nosaltres una relació molt utilitària no acabem tenint un vincle sa
i durador. És probable que aquest comportament vagi variant
durant el primer any i sovint passi d'un extrem a l'altre.
Sols si després d'un any aquests comportaments es mantenen
de manera molt intensa, es pot començar a plantejar que hi
podria haver un desordre greu en l'afecció.
5.4. BAIXA AUTOESTIMA, BAIXA TOLERÀNCIA A LA
FRUSTRACIÓ, DESCONFIANÇA I PESSIMISME:
“ No soporta que li diguem que fa alguna cosa malament.
No sap encaixar les crítiques”
“Sempre pensa que el tracten de manera injusta”
Els menors que han patit un abandonament a una edat baixa
tendeixen a associar-ho a la seva persona. Creuen que els varen 100
abandonar perquè no tenien suficient valor. Aquesta idea es va 95
reforçant a mesura que viuen fracassos, conflictes i dificultats a
la vida quotidiana. 75
La seva tolerància a la frustració és baixa i el sofriment per un
fracàs potencial és un focus d'ansietat que no saben manejar. 25
Poden mostrar-se exageradament aterrats o trists quan se'ls
5
renya (encara que sigui per un fet sense importància).
0
13
23. Les circumstàncies que han viscut, en moltes ocasions, els fan
prendre una actitud de “supervivents”, de protegir-se de tots els
perills potencials, i de no esperar res bo de ningú ni de res.
Esperen que es produeixi un nou abandonament en qualsevol
moment i interpreten la crítica com un senyal de la seva arribada.
ALGUNS CONSELLS...
- Els nins i nines que teniu en acolliment necessiten el vostre suport per
fer petites passes. Verbalitzau els seus petits èxits i mostrau-vos
orgullosos d'ells. No oblideu fer-los veure que els valorau en tot
moment.
-És bo animar-los a ser com són i acceptar els seus aspectes positius i
negatius.
-S'ha d'acceptar que el comportament provocador forma part d'una
discapacitat circumstancial i que no implica malícia ni falta
d'agraïment.
100
95
75
25
5
0
14
24. 5.5. LES EXPLOSIONS DE RÀBIA I MANCA
D'AUTOCONTROL.
Potser us sorprengui la reacció del nin o la nina que viu amb
vosaltres davant de certs estímuls. De vegades les coses que a
nosaltres ens semblen més insignificants poden desencadenar
reaccions de ràbia, violència i dificultats per controlar-se. Sovint
pensarem que intenta cridar la nostra atenció amb crits i cops.
ALGUNS CONSELLS...
- És important que aguanteu les seves negatives, les seves evasives i
no us manifesteu en cap cas incapaços.
- La desqualificació mai és un bon recurs educatiu.
- Els nins que teniu acollits necessiten que els recordeu les coses més
senzilles dia a dia.
- Conteniu-lo si es pot fer mal.
100
95
75
25
5
0
15
25. 5.6. L'AMBIVALÈNCIA EN EL COMPORTAMENT:
“Passa de ser encantador i sociable a mostrar-se indiferent”
Molts dels nins i nines que teniu en acolliment són nins
encantadors, que els vostres amics i veïnats poden descriure
com a nins molt sociables, que saben què dir i com manejar
diferents situacions socials. Aquesta “simpatia” l'hem d'entendre
com a quelcom funcional, una manera de fer que els va funcionar
en el passat per rebre l'atenció dels adults que necessitaven. És
una “simpatia indiferenciada”.
Aquests comportaments poden ser, en ocasions, molt
superficials i l'infant pot mostrar-se totalment indiferent si l'adult
vol crear una vertadera intimitat amb ell.
Atenció! Només la paciència, l'amor i el temps
crearan un vincle vertader. No us deixeu influenciar
pels comportaments que us mostren indiferència ja
que sols són mostres d'inseguretat.
100
95
75
25
5
0
16
26. 5.7. POR A L'ABANDONAMENT:
“Necessita saber on serem a cada moment: on anam, amb
qui, quan tornarem…”
Com a conseqüència de la por que té de l' abandonament, pot
ser que l'infant que ara viu amb vosaltres necessiti saber en tot
moment on són els membres de la família, insisteixi en no
separar-se'n, demani constatment si l'estimen o si el vendran a
cercar...
Es pot sentir molt insegur i, arran de les seves experiències
anteriors, tem l'abandonament. Empatitza de forma exagerada
amb les situacions que viu la seva família acollidora perquè el
considerin part d'aquesta.
ALGUNS CONSELLS...
- Intentau contestar de forma breu i satisfactòria els seus dubtes (“i tant
que t'estim!”, “Quan surtis d'escola seré just aquí esperant-te”...) i
mirau de calmar la seva angoixa. A continuació intentau parlar amb ell
o fer alguna activitat que capti la seva atenció.
- De mica en mica, veureu com els dubtes i interrogants es van
espaiant en el temps.
100
95
75
25
5
0
17
27. 5.8. LES MENTIDES
El menor que heu acollit pot ser que comenci a dir mentides de
manera exagerada. Normalment sol ser un mecanisme de
defensa o com a conseqüència d'enyorar el seu passat. En el
passat, els nins i nines poden haver experimentat unes vivències
que fan percebre el món i les persones amb gran hostilitat. Dir
mentides per aconseguir qualque cosa que els agrada i satisfà
és una conducta acceptable ja que en altres contexts ho han
necessitat. Un cop visquin amb vosaltres, aquest patró de
conducta es pot mantenir en les ocasions que desitgin qualque
cosa amb molta intensitat o se sentin en perill.
ALGUNS CONSELLS...
- Explicau-li que les mentides rompen la confiança i que entengui que
les conseqüències de dir-les són pitjors que les de dir la veritat.
- Respectau el sentiment de pèrdua del passat i donau-li suport per
elaborar el dol.
- Quan “s'inventi la realitat” explicau-li com són les coses amb
claredat però no us enfadeu amb ell.
100
95
75
25
5
0
18
28. 5.9. LA IMPORTÀNCIA DE LES REGRESSIONS:
“Intenta cridar l'atenció amb comportaments de nin petit”
L'infant acollit pot tenir fases o etapes on sembla que va cap
enrere en els seus aprenentatges. Pot començar a mostrar
actituds pròpies d'un nadó o d'un infant molt petit, tornar a orinar-
se al llit, fer retrocessos importants en l'àmbit escolar...
Aquestes regressions les podem entendre:
- com a comportaments REPARADORS : el nin o la nina
necessita satisfer necessitats que no ha pogut cobrir en el
passat. Això és un senyal que el menor avança, no que
empitjora.
-com a conseqüència de situacions d'estrès ( canvi en
els horaris de visites amb els pares biològics, després d'una
llarga estada a l'hospital, canvi de domicili, naixement d'un
nou membre de la família, etc.).
ALGUNS CONSELLS...
- Intentau desxifrar i comprendre per què es comporta d'aquesta
manera.
- Avisau-lo dels canvis i ajudau-lo a preveure què és el que passarà.
100
-No penseu que heu fallat ni que tot el que heu fet no ha servit de res:
normalment les regressions són una passa enrere per poder seguir 95
avançant!
75
25
5
0
19
29. 5.10. DIFICULTATS PER DORMIR BÉ:
“Mai vol anar a dormir quan li deim. També es desperta
sovint a mitjanit”.
Potser que el nin que estigui amb vosaltres passi i us faci passar
nits difícils. És freqüent trobar nins i nines que no volen anar a
dormir, tenen por durant la nit, malsons, dormen nerviosos...
La qualitat del son és el reflex de la seva salut física i mental. Al
principi el menor s'ha d'adaptar a molts de canvis ( a vosaltres, la
nova escola, el nou entorn...) i també ha de reparar el dolor del
seu passat.
100
95
75
25
5
0
20
30. 5.11. DIFICULTATS EN EL CONTEXT ESCOLAR:
“ A l'escola és un desastre. Té un nivell molt baix i un
comportament agressiu ”
L'escolarització o el canvi d'escola pot comportar tot un seguit de
reptes per a l'infant per als quals no està preparat. Això pot
derivar en una situació d'estrès i frustració que es pot
materialitzar de diferents maneres; per exemple, amb mostres
de ràbia i agressivitat. També és possible que el menor acollit,
per les diferents situacions que ha viscut, no hagi assolit els
nivells acadèmics que per edat li pertoquen.
ALGUNS CONSELLS...
-Cal que tengueu expectatives realistes (partir de la situació del nin). El
rendiment millora quan s'estimula la motivació per aprendre, la seva
autoestima i la seva seguretat emocional.
- Parlau amb el tutor. És fonamental la coordinació i col·laboració entre
la família i l'escola per compensar les dificultats que puguin sorgir
cercant estratègies i pautes educatives comunes que afavoreixin al
mateix temps l'adaptació i l'aprenentatge de l'infant.
- Ensenyau-li habilitats socials bàsiques i apuntau-lo a alguna activitat
extraescolar.
100
95
75
25
5
0
21
31. 6 . LES VISITES AMB LA FAMÍLIA
BIOLÒGICA
Les visites dels menors amb els pares o membres de la seva
família biològica són la característica més definidora dels
acolliments. Aquestes visites entre pares biològics i fills es
fonamenten en el dret que té el nin de mantenir uns vincles amb
els seus progenitors ja que, l'acolliment familiar, no implica
necessàriament la ruptura d'aquesta relació ( encara que pot
ocórrer).
Per què són bones aquestes visites?
- Ajuden el menor a entendre i elaborar la seva història
personal.
- Respecten el dret dels nins a poder seguir estimant els
seus pares.
- Respecta el dret dels pares a veure els seus fills.
- Mostra als menors la seva realitat i els ajuda a enfrontar-se
a les seves pors i culpes. Les visites poden ajudar el menor a
“desculpabilitzar-se” de la situació que viu.
Qui s'encarrega de què les visites resultin beneficioses? 100
95
En les visites, hi ha una responsabilitat compartida entre pares,
família acollidora i administració per a què resultin beneficioses 75
per als infants acollits.
-La família acollidora: ha de fomentar el contacte del menor 25
amb els seus pares i respectar el règim de visites i contactes
5
establerts.
0
22
32. - Els pares biològics: tenen el dret a mantenir el contacte
amb els seus fills i han de complir amb el règim estipulat a
més de respectar la família acollidora.
- L'Administració pública: ha de dissenyar el tipus de visites i
els contactes més apropiats per a cada cas i s'ha de
responsabilitzar de fer el seguiment del desenvolupament
de les visites.
Com parlar al nin o a la nina de la seva família biològica?
El nin o nina que acabam d'acollir té una vinculació afectiva amb
els seus pares o familiars més propers. És important que
mostreu una actitud de respecte cap a la seva família i eviteu
emetre judicis. Intentau desdramatitzar qualsevol problema que
pugui sorgir durant el procés.
100
95
75
25
5
0
23
33. 7 . ALTRES QÜESTIONS A TENIR EN
COMPTE
7.1. LA SITUACIÓ LEGAL DELS MENORS:
QUÈ VOL DIR TUTELAR UN MENOR?
Tutelar un menor significa tenir cura d'ell, educar-lo, alimentar-lo
i oferir-li una educació integral i fer tot el que sigui necessari per a
la recuperació de les seves capacitats i la seva reinserció en la
societat. Tutelar un menor significa representar-lo i administrar
els seus béns.
En els casos d'acolliment familiar la tutela l'assumeix
l'administració competent (en aquest cas l'IMAS) i implica un
seguiment de l'acolliment ja que també és responsabilitat seva
vetllar pel benestar del menor.
QUÈ VOL DIR QUE UN MENOR ESTÀ EN SITUACIÓ DE
GUARDA?
La guarda d'un menor es refereix a l'obligació dels pares o tutors
100
de tenir cura d'ell: tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo,
educar-lo i procurar-li una formació integral. 95
En els casos d'acolliment la guarda l'assumeix l'entitat pública i 75
la delega a la família acollidora. Implica per als acollidors la cura
quotidiana del menor, és a dir, vetllar per ell, tenir-lo en la seva
companyia, alimentar-lo, educar-lo i donar-li una formació 25
integral.
5
0
24
34. 7.2. L'AUTORITZACIÓ D'ACTIVITATS:
Durant el temps que el nin és acollit el seu tutor legal continua
sent L'IMAS. Això comporta que qualsevol fet o circumstància de
transcendència per al menor hagi de ser autoritzat per
l'Administració competent: intervencions quirúrgiques, proves
en què es requereixi l'ús d'anestèsia general, sortides a
l'estranger amb la família acollidora,etc.
100
95
75
25
5
0
25
35. 8 . GUIA DE RECURSOS.
8.1. RECURSOS PER A ACOLLIDORS I MENORS
ACOLLITS:
ACOFAM
Equip de suport a acolliments familiars en família pròpia
c/ Nuredduna, núm.4, 2n B. Palma.
Tel. 971 42 58 04
NIU
Equip de suport a acolliments familiars en família externa i pre-
adoptius.
c/ Joan Miró, núm. 101. Palma. - Tel. 971 45 25 59
Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS)
c/ General Riera, núm.67. Palma. - Tel. 971 76 33 25
8.2. ALTRES RECUROS I SERVEIS COMUNITARIS QUE
US PODEN INTERESSAR:
EDUCACIÓ:
100
Oficina d'escolarització (CAIB):
Tel. 971 17 65 00 95
75
SALUT:
IB-Salut:
Atenció al ciutadà Tel. 971 17 56 00 25
Servei d'Atenció Mèdica Urgent: 061 5
0
26
36. Unitat Salut Mental Infanto Juvenil (USMIJ)- Creu Roja.
c/ Arquitecte Bennàssar, 73. - Tel: 971 29 50 00
Servei Municipal de Drogodependències.
Plaça Cort, 4t-2n. Tel: 971 72 76 11/12
CAD (Programa d'atenció i tractament de l'abús i la dependència
d'alcohol i altres drogues, a nivell ambulatori)
CAD Palma: C/ General Riera, 67. Palma (Telèfon: 971 763663)
CAD Inca: Av. d´Alcúdia, 25. Inca (Telèfon: 971 880216)
CAD Manacor: C/ José López, 1. Manacor (Telèfon: 971 844901)
CAD Calvià: Av. Sa Porrassa, s/n. Magaluf (Telèfon: 971131604)
CAD Felanitx: C/ Vell Marí s/n. Casa del Mar de Porto Colom
(Telèfon: 971824505)
Atenció a la Discapacitat (IBAS)
C/ Joan Crespí, 11. - Tel.: 971 17 89 91
Infosex (CAIB)
Tel. 901 500 101.
SEGURETAT SOCIAL:
c/ Pere Dezcallar i Net, 3
07003 PALMA DE MALLORCA(ILLES BALEARS )
Telèfons: 971 43 73 00 / 971 43 73 15; Fax: 971 43 73 17 ;
www.seg-social.es
CENTRES DE SERVEIS SOCIALS DE PALMA:
100
CMSS Ciutat Antiga
c/Temple, 10 - C.P.07002 - Tel. 971 71 08 12 Fax. 971 71 64 96 95
CMSS Est 75
c/ Mimosa, 4 - C.P.07008 - Tel. 971 70 61 90 Fax. 971 47 32 92
CMSS Estacions 25
Plaça Espanya, S/N - C.P.07004 - Tel. 971 29 70 62
Fax. 971 75 59 29 5
0
27
37. CMSS Litoral de Llevant
c/ José Vargas Ponce, 24 A - C.P.07007 - Tel. 971 26 86 90
Fax. 971 26 87 98
CMSS Llevant Nord
c/ Pare Bayó, 17 - C.P.07008 - Tel. 971 42 06 97 Fax. 971 27 82 17
CMSS Llevant Sud
c/ Joan Alcover, 59 - C.P.07006 - Tel. 971 46 38 15
Fax. 971 46 32 09
CMSS Mestral
c/ Soltes, 4 baixos, cantonada amb Moruna - C.P.07013
Tel. 971 22 10 23 - Fax. 971 22 10 39
CMSS Nord
c/ Soldat Soberats Antolí, 27 - C.P.07010 - Tel. 971 29 25 25
Fax. 971 20 04 57
CMSS Ponent
c/ Soltes, 4 baixos, cantonada amb Moruna - C.P.07013
Tel. 971 45 02 94 - Fax. 971 45 41 78
Punt d'Atenció Serveis Socials Son Ferriol
c/ Cabot, 3 baixos - C.P.07198 - Tel. 971 26 86 90
Infància i joventud:
Avda. Alemanya, 13 baixos. Tel. 971 78 44 78
Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM):
Plaça Drassana, 4. Tel.: 971 78 42 86 100
DONA: 95
75
Institut Balear de la Dona (IB Dona):
C/ Aragó, 26-1ºE; Tel: 971 17 89 89
25
Servei d'acolliment per a Dones i Famílies (SADIF).
Tel: 971 71 94 04 5
0
28
