La Nostra Revista 2021

LA NOSTRA
LA NOSTRA
REVISTA
REVISTA
LA NOSTRA
REVISTA
E s c o l a M a r q u è s d e l a P o b l a
Núm. 27
Abril / 2021
Capellades
Curs 2020-2021
Curs 2020-2021
Curs 2020-2021
LA NOSTRA
LA NOSTRA
LA NOSTRA
REVISTA
REVISTA
REVISTA

02 La Nostra Revista
2n B
Els gegants
2n A
4t C
Investigadors
4t B 6è A
6è B
Casa dels nans
P3 A
Rec del Corronaire
P4 C
P5 A
Cova del Pinsà
3
4
20
24
40
44
60
64
80
84
EDITORIAL
Emocionats amb
el nostre entorn
Núria Vinyals Abadal
Les fonts de
Capellades
22 42 62 82
L’arc de
Sant Martí
La càmera
fosca
L’abric Romaní
Paleolithic
age facts
26
La cova
del Pinsà
6
La bassa de
Capellades 46
Com es
construeix
un gegant?
66
Jocs estrella
2020-2021 86
Petits grans éssers
mitològics
El riu Anoia
i el cicle de
l’aigua
30 50 70
El camí ral
i la font
L’ovella de mar
Unusual Plants
34
Saps quants anys
té un arbre?
14
El camí de
l’aigua 54
Estem envoltats
de bacteris 74
Pompeia
3r A
El riu Anoia
5è A
Biòlegs
P3 B
El safareig
P5 B
Font dela Reina
8 28 48 68
3r B
La microclasse
5è B
Arqueòlegs
P4 A
El molí paperer
1r A
El bosc
12 32 52 72
10
D’on arriba
l’aigua del
safareig?
38
La serralada
de Miramar
18
Els mamuts
58
Els minerals i
la prehistòria
Instruments
musicals
78
Troballes
meravelloses
i secretes
4t A
Explorers
5è C
Paleontòlegs
P4 B
La Terra
1r B
Miramar
16 36 56 76
Les fonts
Parcs de Capellades Fotògrafs Abric Romaní

03
La Nostra Revista
EDITORIAL
EDITORIAL Benvolgudes famílies, amb mol-
tíssima il·lusió us fem a mans la
revista d’enguany en una de les
diades més boniques del nostre
país, Sant Jordi, cavaller de l’amor
a la literatura i la cultura. I emprem
un format divulgatiu que pretén
mostrar-vos part de les nostres
investigacions d’enguany.
Sota el lema “Emociona’t amb l’en-
torn” aquest curs hem conegut molts
racons de Capellades i també ens
hem interessat pel nostre entorn
proper i llunyà: el safareig, el Rec
del corronaire, la cova del Pinsà, els
gegants de Capellades, els
microbis, el riu Anoia, la caseta dels
nans... Comptem que amb la
lectura d’aquestes pàgines us
sorprendreu amb curiositats que no
coneixíeu.
De tots és sabut que aquest curs
transcorre en un temps complex a
l’escola i a fora. Els carrers són
curulls d’absència. No obstant,
famílies, infants, mestres… hem
donat la benvinguda a cada jorn
amb alegria i optimisme, tothom hi
hem posat el millor de nosaltres i és
per això que els ulls brillants da-
munt la mascareta i els somriures
intuïts ens han fet descobrir l’alegria
de compartir-nos malgrat totes les
dicultats.
Els nens, les nenes són herois i
heroïnes. Ens han ensenyat a
encaixar les dicultats i a no
queixar-nos. Transcórrer malgrat
tot.
Famílies, us donem gràcies innites
per la paciència, l’acompanya-
ment, l’ajuda i la comprensió que
ens heu fet arribar en tot moment.
Moltes gràcies per fer que us sentim
tan aprop, moltes gràcies per ser
pare o mare, avis i àvies i també
mestres en les estones de conna-
ment.
Ens hem proposat treure del covid
més benecis que pèrdues i per això
assagem nova organització interna
que veu néixer els primers passos
cap a la renovació pedagògica que
anhelem, necessitem i fem realitat
des de ja i durant els propers anys.
Hem donat la benvinguda a noves
famílies que s’incorporen a la
comunitat del Marquès de la Pobla,
ens hem retrobat amb les ja cone-
gudes, hem estrenat directora i
també hem renovat la Junta de
l’AFA. Comptem amb la complicitat
de la Regidoria d’educació i els ser-
veis territorials d’Educació. Hem
enyorat aquelles mestres que per
motius de salut no han pogut
treballar i també acomiadarem la
Marina que arriba a la jubilació.
Junts fem el món que somniem pels
nostres infants. Juntes ho podem
tot.
Gaudiu de la revista, de l’escola i de
la vida.
Núria Vinyals Abadal
Directora de l’escola
EMOCIONATS
AMB
EL
NOSTRE
ENTORN

P3
AREC
DEL
CORRONAIRE

LA BASSA DE CAPELLADES
És una gran bassa situada al centre de la vila, i constitueix
un dels punts d'aorament natural de l'aqüífer subterrani
Capellades-Carme. Aquesta font d’aigua té el seu origen
en tres brolladors que es troben dins la bassa.
Els elements que la formen són:
SORRA
AIGUA
I PEIXOS
HERBES
PEDRES

07
La Nostra Revista
CAP ON VA I CAP ON ANAVA
L’AIGUA DE LA BASSA?
L’aigua surt per aquest
forat i pot anar cap el
MUSEU MOLÍ
PAPERER...
...i cap el REC DEL
CORRONAIRE.
Aquest canal condueix un
cabal d’aigua de la Bassa
ns al RIU ANOIA, situat
un kilòmetre i mig més avall.
Durant els segles XVIII i XIX
aquest cabal servia per moure
setze molins, coneguts com a
Els Molins de la Costa.
EL SAFAREIG
actualment està
restaurat i
antigament el
feien servir per
rentar la roba.
EL RIU ANOIA

P3
BEL
SAFAREIG

EL SAFAREIG
El SAFAREIG és un petit local restaurat on antigament les dones hi rentaven la roba ja
que encara no hi havia rentadores a les cases. Ara ja no es fa servir com fa molts anys, i
quan es va fer la biblioteca del poble es va decidir posar aquest nom. Així seguirà estant
present entre la gent del poble.
· Passar bugada.
· Fer safareig.
AQUELLS MOMENTS
HAN DEIXAT FRASES
COM...
· Perdre un llençol a cada bugada.
· Tanta roba i tan poc sabó!
· Normalment
les dones.
· A vegades
els nens.
QUI HI
ANAVA?
· Rentar
la roba.
· Parlar del
seu dia a dia.
· Compartir
cançons.
QUÈ
S’HI
FEIA?

11
La Nostra Revista
D’ON ARRIBA L’AIGUA
DEL SAFAREIG?
L’aigua que arriba
al Safareig neix
a la Bassa.
Segueix pel
Rec del Corronaire.
Hi ha trossos del Rec
que l’aigua no la
veiem, però hi és.
Arriba al Safareig.
Però no s’acaba aquí...
Arriba al
riu Anoia.

P4
AEL
MOLÍ
PAPERER

Capellades amb el seu clima mediterrani disposa d'una bassa d'origen natural
alimentada a partir d'una surgència de l'aqüífer de Carme-Capellades.
L'aigua de la pluja penetra i es filtra cap a sota de l'aqüífer i allà on troba
fissures, l'aigua torna un altre cop a la superfície, com la bassa de Capellades
i... aquí comença la nostra descoberta CAMÍ D'AIGUA!
CAMÍ DE
CAMÍ DE
L’AIGUA
L’AIGUA
CAMÍ DE
L’AIGUA
CAMÍ DE
CAMÍ DE
L’AIGUA
L’AIGUA
CAMÍ DE
L’AIGUA

https://criatures.ara.cat/
activitats-familiars/
roda-hidraulica_1_1317756.html
Rec del Corronaire
Rec del Corronaire
és el caminet per
és el caminet per
on viatja l’aigua
on viatja l’aigua
dins de Capellades.
dins de Capellades.
Rec del Corronaire
és el caminet per
on viatja l’aigua
dins de Capellades.
El safareig,
El safareig,
lloc on rentaven la roba
i feien trobades veïnals.
Abans de la introducció de
l'aigua corrent a les cases,
les poblacions solien disposar
d'un safareig públic on les
dones acudien a fer la
bugada.
bugada.
El safareig,
bugada.
RACÓ
RACÓ
CIENTÍFIC
CIENTÍFIC
“La roda
“La roda
del molí”
del molí”
RACÓ
CIENTÍFIC
“La roda
del molí”
RACÓ
RACÓ
CIENTÍFIC
CIENTÍFIC
“La roda
“La roda
del molí”
del molí”
RACÓ
CIENTÍFIC
“La roda
del molí”
15
La Nostra Revista

P4
BLA
TERRA

CAPE-
LLADES
SIBÈRIA
ELS MAMUTS
Quan els homes, les dones, els nens i les nenes van aparèixer
a la terra, hi havia uns animals molt, molt grans: els mamuts.
A Sibèria, un lloc molt fred on hi ha molta neu i gel, està ple de
cementiris de mamuts. Ara estan extingits però els paleontòlegs
n'han desenterrat i és per això que en sabem moltes coses.

19
La Nostra Revista
Els ullals eren tan llargs
com dos nens i mig o set
cadires de la classe posades
en lera una darrera l'altra.
Els ullals dels mascles
eren més llargs.
Menjaven escorça,
fulles, herba, verdures....
La trompa eren les seves
mans.
Els mamuts tenien
les orelles més petites
que les dels elefants africans
i els ullals més llargs.
Es defensaven dels seus
enemics amb els ullals.
Eren tan alts com
cinc nenes i nens, com
nosaltres, enlats un
sobre l'altre.
Els homes de la
prehistòria els
caçaven amb llances.
Els mamuts llanuts tenien
el cos ple de pèl gruixut i
llarg, així no passaven
fred!!!
Un ullal pesava més o
menys com la mestra.
El pes d'un mamut era
com el de sis cotxes junts.

P4
CPARCS
DE
CAPELLADES

L’ARC DE
SANT MARTÍ
S'observa principalment
durant els ruixats
en qualsevol època
de l'any i a la secció
del directament
cel
oposada al per
Sol
l'espectador, quan
plou i fa sol al
mateix temps.
Però la
combinació
d’aigua i llum
solar a les fonts
de les ciutats,
permeten la
seva aparició
inclús encara
que no plogui.
LLUM
SOLAR
GOTA
DE PLUJA
SOL
LLUM
BLANCA
TOT
L’ESPECTRE
VISIBLE
(400-750nm)

23
La Nostra Revista
COM FER UN ARC
DE SANT MARTÍ A CASA?
ARC DE
SANT MARTÍ
QUE SURT
D’UN CD
Necessitem un CD i un lot o
llum solar. Col·loquem el CD
de manera que els raigs solars
o la llum del lot l’il·luminin, i
observem com es projecta un
arc de Sant Martí.
AIGUA
QUE CAMINA
Necessitem 7 gots
transparents. Al primer i
a l’últim posem aigua amb
colorant vermell, al tercer
aigua amb colorant blau i al
cinquè aigua amb colorant
groc. El segon, quart i sisè
els deixem buits. Posem
trossos de paper de cuina
comunicant els vasos i
esperem a veure resultats!!!
ARC DE SANT MARTÍ
CASOLÀ
Necessitem un recipient
on posarem aigua, un mirall
que carem dins el recipient,
un lot i un full blanc.
A les fosques il·luminem
amb el lot el mirall tal i
com s’observa a la imatge,
i col·locarem el full darrere
de la llanterna de manera
que s’hi projecti un arc
de Sant Martí.

P5
ACOVA
DEL
PINSÀ

SEGUR QUE HEU SENTIT HISTÒRIES DE LLADRES QUE ROBAVEN ALS RICS
PER AJUDAR ALS POBRES, OI? POTSER SÍ QUE VA PASSAR ALGUNA VEGADA,
PERÒ, EN GENERAL, LA COSA NO ANAVA BEN BÉ AIXÍ... JA US PODEU
IMAGINAR QUE NI ELS BONS DEVIEN SER TAN BONS, NI ELS DOLENTS
DEVIEN SERTAN DOLENTS!
BANDOLERS!
Els bandolers són personatges
ben singulars de la història
social del nostre país. Al seu
voltant s’han creat nombroses
llegendes que relaten les seves
proeses i és tan gran aquesta
mitologia que es pot dir que
cada terra té el seu propi
bandoler. Alguns dels
bandolers i lluitadors catalans
més recordats en la memòria
popular són: en Serrallonga,
el Cabré, el Serraller, en
Rocaguinarda, etc.
Cada un d’aquests personatges
tenia els seus amagatalls
secrets, que sovint eren coves.
Ajuda en Pinsà
a trobar la bossa
de monedes!

27
La Nostra Revista
Al s. XVI - XVII, a Capellades,
sota l'abric d'unes coves
paleolítiques, a l'històric barri
de la font de la reina, antic camí
real de Madrid a Barcelona.
Estava situat un hostal modest,
l'hostal Can Carol, on
descansaven les diligències que
hi anaven de pas.
En Pinsà, un temut bandoler de
la zona, vigilava des de la seva
cova situada a la Serra de
Miramar on visualitzava les
diligències que passaven pel
camí Ral.
Aquest lloc era perfecte per ell
i la seva banda. Ja que,
atracaven les diligències mentre
estaven descansant i després
amagaven el botí a la cova.
Pocs coneixen la situació
d'aquesta cova, en el seu
dia va ser un bon
amagatall.
Està situada a la Serra de
Miramar de 596 metres
i punt de referència del
poble de Capellades.
El nom peculiar és causat per
la seva estratègica posició amb
molt bones vistes i en un dia clar,
mirant cap a l'est, es pot veure
el mar.
Llegenda
del Pinsà
La Cova
del Pinsà

P5
BFONT
DE
LA
REINA

La Reina
Peronella
d’Aragó
El comte
Ramon
Berenguer IV
El camí Ral
Pel barri de la font de la
Reina hi passa el camí Ral,
camí per anar de Barcelona
a Lleida. Al segle XII, diu
la llegenda que la Reina
Peronella anava de camí
a Barcelona i es va quedar
a dormir a l’Hostal
de Capellades.

31
La Nostra Revista
La font
En record d’aquest
esdeveniment es va
construir una font que
encara es conserva
al costat de l’hostal de
Can Carol. La nostra
classe ja hi ha fet
vàries visites. Us
animem a anar-hi!!

1r
AEL
BOSC

1r
BMIRAMAR

2n
ALES
FONTS

LA
FONT DEL
CARQUINYOLI
És una font de surgència natural d’aigua,
que es troba a l’extrem sud de la vila. Es diu
així per les excel·lents qualitats de l’aigua
per a coure llegum.
És una font en record de l’escomesa d’aigua
de la Font Cuitora. Té 5 brolladors naturals i
està situada al parc de la Bassa.
És una gran bassa situada al centre de la
vila, i és un dels punts d’aorament natural
de l’aqüífer subterrani Capellades-Carme.
Aquesta font d’aigua té el seu origen en tres
brolladors que es troben dins la bassa.
Nom popular que se’n desconeix l’origen,
coneguda també com a font del carrer
Garbí. Està situada al començament del
carrer. Va ser construïda l’any 1928, obra de
Marius Rotllant. La van fer amb marbres de
la Guixera.
Capellades és una vila amb moltes fonts, ja que l’abundància d’aigua és
l’element més característic de la nostra vila, situada al marge dret del riu
Anoia. L’aigua va modelar les cingleres on vivien els neandertals en
èpoques prehistòriques. L’aigua va afavorir la instal·lació de nombrosos
molins paperers a partir del segle XVII. I a més, l’aigua atrau avui dia molts
visitants, encantats de descobrir els pous, fonts, safareigs i basses que es
troben escampats pels carrers d’aquesta vila. Ens acompanyes a fer un
passeig per algunes fonts capelladines? Som-hi!!!
FONT
CUITORA
FONT
DE LA BASSA
FONT
DE LA REINA
És una font neoclàssica i la seva forma és el
cap d’una Reina. Dels seus pits brollen dos
raigs d’aigua. Sembla que la van fer en
memòria de la reina Peronella d’Aragó, que
el 1151 va passar pel camí i va parar a
beure aigua.
BASSA

43
La Nostra Revista
FONT DE
FRÍGOLS
FONT DE LA
HISTÒRIA
FONT DE
LLANGARDAIX
El seu nom prové dels llangardaixos que
antigament hi voltaven. Hi ha la font de
Llangardaix de baix, prop de la carretera i
més a munt la font de Llangardaix de dalt.
Ambdues envoltades per uns arbres pla-
taners. Només hi brolla aigua natural els
anys de molta pluja.
Situada a l’entrada del poble, aquesta font
es va inaugurar l’any 1975 en reconeixe-
ment als promotors de l’edició del llibre de
la història de Capellades. El seu estil és
modernista, la seva paret està feta seguint la
tècnica del trencadís.
CONSERVEM
LES FONTS
Un dels valors més importants per poder conservar les fonts
capelladines és que en tinguem cura. No llençant-hi deixalles, no
malgastant l’aigua, no pujant-hi a sobre, no pintant-les... Només
així, ajudarem a conservar-les durant molts anys!!!
Es troba en un paratge a la dreta de la
carretera, entre Capellades i la Torre,
envoltada d’avellaners. És l’única font que
encara avui es canalitza l’aigua cap a al-
gunes cases de Capellades que hi estan
abonats. Era un lloc on era costum anar-hi a
berenar i jugar a una era propera.

2n
BELS
GEGANTS

Una de les tradicions més arrelades a la
majoria dels nostres pobles i ciutats és la
imatgeria popular. A les festes Majors
acostumen a sortir gegants, capgrossos,
bèsties… per animar la festa.
Un gegant és un element festiu,tradicional i
popular de grans proporcions que sol
representar una persona. Està pensat per
participar en celebracions i festes
ciutadanes i és aguantat per una
estructura interna.És portat per una o vàries
persones. Duu un vestit adient per al
personatge que representa i balla al ritme
d’una música.
Els Gegants de Capellades van ser construïts l'any
1899 a Barcelona. Es troben entre els gegants
centenaris de Catalunya.
La parella actual va ser adquirida a Barcelona per
Ramon Llucià iAlibau,que els regalà en tornar de la
seva estada a Cuba, juntament amb els
capgrossos antics. Hi ha uns gegants bessons
d'aquests, els de Rupit, Miquel i Magdalena, tot i
que vesteixen de forma diferent.
Durant tots aquests anys, d'acord amb la tradició,
els gegants només havien sortit en cercavila
durant els actes de Festa Major i en les Festes del
Carrer, per la capvuitada de Corpus, les seves fes-
tes més antigues.
L'any 1998 els gegants van ser objecte d'una
restauració seriosa a càrrec de Ton Argelich.
L’any 1999 es va celebrar el centenari i també es
trià uns noms per a ells, que sempre se’ls havia
conegut com el Gegant i la Geganta. Els noms
escollits,Sebastià i Dorotea,que coincideixen amb
els patrons de la vila, es van imposar en una festa
de bateig en què van participar una vintena de
colles d'arreu de Catalunya.
ELS GEGANTS DE CAPELLADES

47
La Nostra Revista
Si voleu construir un gegant, aquí teniu una possible manera de fer-ho.
Només caldrà anar seguint els passos... i a passar-ho genial!!!
1.- DISSENY
Per construir un
gegant és essencial
dissenyar-lo
prèviament. 2.- MODELATGE
3.- EL
CONTRAMOTLLE-
ESCAIOLA
4.- CARTRÓ PEDRA
5.- UNIÓ DE
MOTLLES
6.- UNIÓ DE LES
PARTS
7.- AFINAMENT
DE LA PASTA
8.- PINTURA
9.- CAVALLET DE
FUSTA
10.- COMPLEMENTS
11.- VESTIT

3r
AEL
RIU
ANOIA

El riu Anoia passa per Capellades!
Es tracta d'un riu del Sistema Litoral de
Catalunya que neix a quatre punts en els
municipis de Calaf, Sant Martí de Sesgueioles,
Montmaneu i Argençola. Quan s'ajunten les
aigües a l'alçada del municipi de Jorba
s'anomena Riu Anoia.
Hi ha moltes rieres que són AFLUENTS del riu
Anoia: riera de Carme, riera de Tous, riera de
Montbui, riera d'Òdena riera de Clariana, riera
de Sant Martí, riera de la Fortesa i la Font de la
Musa.
Les aigues del riu Anoia desemboquen al riu
Llobregat i, per tant, podem dir que l'Anoia és
també un afluent.
Al riu Anoia hi ha molta diversitat de flora i
fauna. Trobem flora amb usos medicinals com
l'herba pixallits, l'àlber o la farigola.
ANOIA
ANOIA
EL RIU

3r
BLA
MICROCLASSE

ESTEM ENVOLTATS DE BACTERIS!
Què passa si toquem el pa amb les mans brutes? I si ens les netegem amb sabó? Funciona igual el gel desinfectant? Per
què és tan important rentar-nos les mans?
Per respondre aquestes preguntes, podem fer un experiment molt senzill. S’han de
col·locar unes llesques de pa en bosses hermètiques. Una es toca amb les mans
brutes, l’altra amb les mans netes amb sabó, l’altra amb desinfectant i l’última amb
guants i es deixa unes setmanes. En passar el temps, observarem que la primera llesca
que es començarà a posar verda serà la de les mans brutes, seguida del gel i, per
últim, la de sabó. En canvi, la llesca que s’havia tocat amb guants no es farà malbé de
la mateixa manera.
Per què passa això?
A les nostres mans existeixen una gran quantitat de microorganismes, entre ells, els bacteris. En tocar el pa
amb les mans, traspassem els bacteris al pa i aquests comencen a menjar-se’l i descompondre’l. Per això, la
llesca que es toca amb els guants no es posa del mateix color ja que no han actuat els bacteris de les nostres
mans.
Per demostrar la presència d’aquests petits organismes, també podem utilitzar unes plaques de Petri. Es
posa la mà sobre el gel d’agar i es tanca molt bé la tapa perquè no entri res de l’exterior.
En una setmana, començaran a sortir uns punts i, ﬁns i tot, pèls! El bacteris de
les nostres mans hauran creat tota una colònia que creix i creix.
Què són les plaques de Petri?
Les plaques de Petri són uns recipients rodons amb una tapa coberts al fons amb un medi de cultiu (com
el gel d’agar) que serveixen per al cultiu de microorganismes com els bacteris.

55
La Nostra Revista
Com ens hem de rentar bé les mans?
En aquest vídeo, veureu els passos per tenir unes mans ben netes. Amb el sabó, els microbis rellisquen i, per tant,
no arriben a la nostra boca quan mengem. És molt important tenir una bona higiene!
Però, què són els bacteris?
Els bacteris són éssers vius microscòpics que habiten cada racó del nostre planeta. De fet, ho fan des de fa milions d’anys! Hi
trobem tres tipus diferents: els cocs (de forma esfèrica), els bacils (de forma allargada) i els espirals.
Són els éssers més abundants de la Terra: hi ha 1030, és a dir, 1000000000000000000000000000000! Junts pesen més que tots
els animals i plantes del planeta.
Per què hi ha tants?
Perquè es reprodueixen molt ràpid: cada bacteri copia el seu ADN i es parteix en dos, de manera
que cada hora arriben a multiplicar-se 8 vegades.
Són dolents per nosaltres?
Encara que no els veiem, al nostre cos tenim molts microbis, entre ells, bacteris. Alguns ens poden provocar
malalties, com per exemple, els bacteris de la nostra boca que ens poden provocar càries. No obstant, la gran
majoria viuen en simbiosi amb nosaltres i ens ajuden a tenir un sistema immunològic fort que ens protegeix de
malalties. A més, alguns bacteris són descomponedors de matèria orgànica i són ben importants per a la cadena
tròﬁca del nostre planeta.

4t
AEXPLORERS

Els minerals són materials naturals, inorgànics, sòlids i cristal·lins, amb una composició
fixa. Cadascun té les seves característiques pròpies i una duresa determinada, i es
formen a l'escorça terrestre al llarg de milions d'anys.
El sílex és una roca sedimentària formada per diferents minerals com el quars. Va ser
una roca molt important ja que els éssers humans prehistòrics la van utilitzar per
fabricar diferents eines. A Capellades hi van viure comunitats nombroses de
Neandertals i s'han fet troballes arqueològiques fascinants d'eines fabricades amb sílex.
Els minerals i la Prehistòria

59
La Nostra Revista
El piano és un instrument
musical de corda percudida.
Està format per una caixa de
ressonància i un teclat, amb
unes cordes que ressonen
quan són martellejades per
percussió indirecta.
La paraula piano prové del
mot pianoforte, inventat
l'any 1690 per l'i talià
Bartolomeo Cristofori.
La flauta dolça és un instrument de fusta que es fa servir a moltes
escoles. N'hi ha de molts tipus: sopranino, soprano, contralt baix... La
flauta travessera també és de vent però avui en dia es fan de metall.
Instruments
musicals
Sabies que...?
L'aplicació Tik Tok va ser
creada per l'empresa xinesa
ByteDance l'any 2016 amb el
nom original de Douyin, que
significa "so tremolós".
Actualment l'app Douyin només
funciona a la Xina, i Tik Tok a la resta
del món.

4t
BFOTÒGRAFS

La càmera fosca
Avui en dia gairebé tothom fa servir la fotografia. Aquest reportatge ens
portarà a la càmera més vella del món, la càmera fosca. Una càmera
fosca és una caixa negra que té un foradet i a dins té un paper vegetal
que fa que es vegi la imatge.
Com funciona?
La càmera fosca funciona
gràcies a la llum. La llum
entra per un forat molt
petit i es reflexa al paper
vegetal que hi ha dins.
Sabeu com es veu?
Es veu del revés!
La càmera funciona millor
quan hi ha molta llum, per
exemple al matí o al
migdia.
Si el paper vegetal està a
prop de la llum es veu
molt petit i quan ens
allunyem es veu més gran.
La llum
La llum sempre va recta, xoca i rebota
amb les coses de l'aire lliure. D'això se'n
diu reflexió. La càmera fosca funciona
perquè hi ha reflexió. Dins la capsa es veu
del revés perquè la llum es reflexa cap a
dalt i cap a baix. Aquí teniu un dibuix que
ho explica.

63
La Nostra Revista
També ho podeu fer en una habitació!
1. Agafem una
caixa
2. La pintem per dintre
de color negre
3. Enganxem amb cinta
negra el paper vegetal
de tal manera que quedi
com al dibuix
4. Fem un forat gros amb
una agulla de tal manera
que quedi com al dibuix
5. Fem un forat amb l'agulla
igual que al dibuix
6. Agafem la tapa i la col·loquem a
la capsa i ja ho tenim!
-Una caixa
-Paper o pintura negra
-Cinta negra
-Paper d'alumini
-Agulla
-Tisores
-Paper vegetal
Com es fa?
Per fer la vostra càmera
fosca necessiteu:

4t
CINVESTIGADORS

5è
ABIÒLEGS

CANÇONS DELS
CANÇONS DELS
CANÇONS DELS
ÉSSERS VIUS
ÉSSERS VIUS
ÉSSERS VIUS
L’ovella de mar (Costasiella
Kuroshimae) és una espècie
d’invertebrat mol·lusc. És un
dels pocs animals que fan la
fotosíntesi, ja que s’alimenta
d’una alga de la qual n’absor-
beix els cloroplasts.
Va ser descoberta l'any 1993 a
les costes de l'illa japonesa de
Kuroshima.
L’ovella de mar és hermafro-
dita, com els cargols, és a dir
que pot fer de femella o mascle
a conveniència.
La reproducció passa a dins
l’aigua, on col·loquen una
mena de càpsula d’uns 9-15 mm
que conté entre 2000 i 4000
ous. Els ous triguen quatre dies
a eclosionar.
L’ovella de mar habita als
mars de l’Àsia, principalment a
Japó, Indonèsia i les Filipines,
allà on troba l'aliment.
L'OVELLA DE MAR
L'OVELLA DE MAR

71
La Nostra Revista
In the picture above we can see the
Corpse Flower (Amorphophallus
Titanium). It's considered to be the
biggest flower in the world.
This flower grows in Indonesia and it
can be more than 2 meters tall and
weigh up to 126 kg. It smells like rotten
flesh, it's stinky and attracts flies.
On the left we have the astonishing
Giant Lilypads (Victoria Amazonica).
They grow in the Amazon river and
some of them are so huge that you can
actually sit on one!

5è
BARQUEÒLEGS

Pompeia era una ciutat romana del sud
d'Itàlia. El 24 d'agost del 79AD, després
de l'erupció del volcà Vesuvi, va ser
enterrada sota cendres i roques
volcàniques. La majoria de les persones
quehivivienvanmorir.
La ciutat es va excavar 1.600 anys
després i es van trobar restes de molts
objectes, edificis i persones en un estat
‘petrificat’ (tal com eren en el moment
del’erupció).
Avui Pompeia és un jaciment ar-
queològic molt important que ens
permet fer-nos una idea de com era la
vidaromanafadosmilanys.
POMPEIA

75
La Nostra Revista
WHERE IS
POMPEII?
This is a map of Italy. Pompeii was a roman a city
located next to Mount Vesuvius in the south of Italy.
Listen to ancient
civilizations music and
sounds, use this QR
code.

5è
CPALEONTÒLEGS

Paleontòlegs
L’any 2017 es va presentar una obra per a cor infan l i
orquestra anomenada PARTÍCULES, a càrrec de l’Auditori de
Barcelona. En ella s’explica l’evolució de la vida i dels
elements des del Big Bang ﬁns a l’aparició de l’ésser humà.
Aquí la podreu sen r.
Els paleontòlegs són científics que estudien les
formes de vida en el passat. Per tal d´investigar i
trobar informació estudien les restes fòssils.
Troballes meravelloses i secretes
Fixeu-vos en aquests fòssils, trobats a diferents indrets de
les muntanyes de Catalunya
Cargolina
amb
calcita
Tub de
cuc
Clanys Pecten Cargol Ammonites

A Fumanya, al Berguedà, hi ha una paret amb petjades de
titanosaure. Es tracta del mirador d’una antiga extracció de
carbó a cel obert. S’hi poden veure centenars d’icnites
(petjades fòssils) de dinosaures. La majoria corresponen
a titanosures, uns sauròpodes que vivien en el Cretaci
superior, i que tenien més de 20 metres de longitud i
uns 10 d’alt.
Va viure fa 95 M d’anys entre dinosaures. L’han anomenat Cronopio
dentiacutus. Aquesta troballa ens dona informació sobre com vivien
els mamífers petits entre dinosaures. Probablement es devia moure de
nit per poder sobreviure als grans animals carnívors del Cretaci.
Tenia les dents molt llargues i un morro molt petit.
Feia 15 cm de llargada i s’assemblava a l’esquirol
de la pel.lícula Ice Age. S’alimentava d’insectes.
S
a
b
i
e
s
q
u
e
l
e
s
f
a
l
g
u
e
r
e
s
s
ó
n
u
n
a
d
e
l
e
s
p
l
a
n
t
e
s
m
é
s
a
n
t
i
g
u
e
s
d
e
l
p
l
a
n
e
t
a
?
E
n
s
a
c
o
m
p
a
n
y
e
n
d
e
s
d
e
l
C
A
R
B
O
N
Í
F
E
R
,
f
a
u
n
s
3
5
9
M
i
l
i
o
n
s
d
’
a
n
y
s
79
La Nostra Revista

6è
AABRIC
ROMANÍ

L’ABRIC
ROMANÍ
També s’han trobat molts
estris de sílex, però, en
canvi, no hi han aparegut
restes humanes, i sí
vestigis d’unes dues-centes
fogueres i ossos de cavalls
i cèrvols.
Tot això fa pensar que hi
havia molta vida a l’abric.
Fins i tot, s’ha pogut saber
que el foc l’encenien per
fricció, fregant un element
amb un altre, si s’han
trobat dipòsits de llenya a
punt de ser cremats.
És el jaciment arqueològic més
important per estudiar els
Neandertals que trobem a
Catalunya.
S’han excavat fins a vint-i-sis
estrats que han suposat anar
rebaixant la terra fins a
enfonsar-se setze metres.
El jaciment s’anomena «Romaní»
perquè qui el va descobrir va
ser Amador Romaní, un aficionat
a l’arqueologia autodidacte,
l’any 1909.
En aquest jaciment, on les
restes tenen entre quaranta
mil i setanta mil anys
d’antiguitat, s’han trobat
eines de fusta que no s’han
podrit perquè van quedar
calcificades, cobertes per una
crosta, i això és un fet molt
estrany en jaciments
prehistòrics.
És el jaciment arqueològic més
important per estudiar els
Neandertals que trobem a
Catalunya.
S’han excavat fins a vint-i-sis
estrats que han suposat anar
rebaixant la terra fins a
enfonsar-se setze metres.
El jaciment s’anomena «Romaní»
perquè qui el va descobrir va
ser Amador Romaní, un aficionat
a l’arqueologia autodidacte,
l’any 1909.
En aquest jaciment, on les
restes tenen entre quaranta
mil i setanta mil anys
d’antiguitat, s’han trobat
eines de fusta que no s’han
podrit perquè van quedar
calcificades, cobertes per una
crosta, i això és un fet molt
estrany en jaciments
prehistòrics.
També s’han trobat molts
estris de sílex, però, en
canvi, no hi han aparegut
restes humanes, i sí
vestigis d’unes dues-centes
fogueres i ossos de cavalls
i cèrvols.
Tot això fa pensar que hi
havia molta vida a l’abric.
Fins i tot, s’ha pogut saber
que el foc l’encenien per
fricció, fregant un element
amb un altre, si s’han
trobat dipòsits de llenya a
punt de ser cremats.

83
La Nostra Revista
PALEOLITHIC AGE
FACTS
It happened 1 million years ago. They were
nomads and they moved from place to place.
They lived hunting, fishing and collecting
plants and fruits.
They learnt how to use fire and make tools
with stone, bone and wood.

6è
BCASA
DELS
NANS

PETITS GRANS ÉSSERS
MITOLÒGICS
La tradició presenta el com a un homenet petit que viu molts d'anys del qual la
FOLLET
gentteniaideesmoltconfusesentorndelasevavertaderanaturaimanera.En general,es
considerainvisible,idevegadesqueteniaformesanimals.
Tenen un caràcter entremaliat, burleta i juganer, i actuen de nit tot fent malifetes com ara
fer sorolls pels panys de les portes, aixecar teules, tirar terra dins les olles o desordenar
coses en general. Per bé que normalment fa malifetes sense maldat, de vegades és un
ésser més malvat que pot fer altres destrosses més greus. Amb tot, també tenen un
caràcter feiner i són amants de l'orde, i així sovint tornen a deixar les coses tal com havien
estat.
SABIES QUEtambé es deia que els follets eren treballadors compulsius, i que exigien
feina tot dient i repetint: «Què fem? Què fotem?». Aquestes característiques també són
típiquesdelsdimonisboietsidelsminairons.
MAGIC FAIRY DUST
Fairies are spirits who take care of nature.
Thenamefairyinlatinmeansdestiny.
During the Romanticism fairies simbolized
younggirlswithwings.
They appear in fantasy tales as small and
beautifulcreatureswithabigheart.
They don’t sweat, they give off a magic
yellow orwhitedustthroughtheirwings.
Fairydustcanallowyoutofly.
QR amb músiques i cançons relacionades amb enanitos i enanites

87
La Nostra Revista
Els són una raça fantàstica. Són éssers de semblants característiques als humans,
NANS
però de menor alçada. Els nans mitològics provenen de les llegendes germàniques, on
apareixen sovint en coves i muntanyes, amb oficis com els de ferrer o miner. Per això se'ls
associaaordetresorsamagatsojoiesise'lspresentacoma dotatsdegranforçafísica.
SABIES QUE són un personatge habitual dels llibres i jocs de fantasia d'ambientació
inspirada en l'època medieval, com ara els khazad del món de Tolkien o contes populars
comLaBlancaneuielssetnans.
Un es un ser ideado por Paracels en
GNOMO
el siglo XVI. Paracels lo definió como uno de los
cuatro seres elementales clasificándolo como el
espíritu de la tierra. Los describe como a seres
con una estatura de dos palmos, muy tímidos y, a
consecuencia de su sustancia ígnea y sutil, son
capaces de atravesar la roca sólida como si
fueran fantasmas, o desaparecer como fuego
duende.
SABÍAS QUE el orígen de del término no es
claro. Para algunos proviene de la raíz griega
gnosein, que significa ‘conocer’. Para otros,
derivaría del griego genomós, que quiere decir
’terrestre’.
Els són petites criatures màgiques de la mitologia germànica i nòrdica,
ELFS
relacionades amb la natura. Acostumen a ser criatures molt intel·ligents, de
pell blanca i poders telepàtics o connexió amb la natura. Apareixen en
diferents cultures del nord d'Europa, com l'alemanya, l'escandinava i
l'anglosaxona. La literatura fantàstica s'ha inspirat en aquestes figures
mitològiques per crear diferents tipus de personatges. Els elfs s'amaguen en
els llocs més insospitats. Aquests són una mica entremaliats i els agrada fer
acudits.
SABIESQUEel seu treball principal és ser els ulls de Santa Claus i informar si
els nens i nenes es porten bé o malament? No s'han de tocar, ja que es creu que
elselfspodenperdrelesseveshabilitatsmàgiques.

Disseny:
Comissió de Comunicació
Escola Marquès de la Pobla
Maquetació:
Codorniu Arts Gràﬁques S.L.
Cobertes:
Toni Vergés i Nil Gabarró

La Nostra Revista 2021

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to La Nostra Revista 2021

Similar to La Nostra Revista 2021 (20)

More from Escola Marquès

More from Escola Marquès (7)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

La Nostra Revista 2021