Segona part del dossier "El tèxtil" de l'optativa d'ESO2 a l'Institut Banús. Tracta la filatura.

1. Matèria Optativa de segòn d’ESO
ÂXÄ g¢åà|ÄÊ
XÄ
Curs 2010/11

2. XÄ g¢åà|Ä
La filatura és el procés final en la transformació de les fibres en fil. Amb l'única excepció de la seda,
totes les fibres naturals tenen una longitud limitada bastant definida. Aquesta longitud va des d'alguna
cosa més d'un centímetre en el cas de certs cotons americans i asiàtics fins un metre en el cas d'algunes
fibres de crostes o fulles. La majoria de les fibres sintètiques es tallen amb una determinada longitud,
per la qual cosa també cal, filar-les. L'objectiu de la filada i dels processos que el precedeixen és
transformar les fibres individuals en un fil continu cohesionat i manejable. Els processos aplicats a les
fibres varien segons el tipus emprat.
El cotó, la llana, el lli, el jute i altres fibres naturals se'n filen cada una de forma diferent. Algunes
fibres procedents de crostes poden filar-se de dues formes diferents, que donen lloc a fils amb
propietats diferents. En les fibres naturals el procés implica bàsicament l'obertura, barreja, cardat
(en alguns casos també pentinat), estirat i torçat per produir el material dels telers. A continuació té
lloc la filatura pròpiament dita.
La utilització de fibres artificials va conduir a nombrosos canvis en l'economia tèxtil, a causa que els
mètodes de producció i característiques físiques d'aquestes fibres podien adaptar-se per complir
requisits específics. Els països altament industrialitzats, que abans estaven obligats a importar cotó i
llana com a matèries primeres per als tèxtils, van passar a fabricar les seves pròpies fibres a partir de
recursos disponibles com el carbó, el petroli o la cel lulosa. El desenvolupament de les fibres
sintètiques va portar a la producció de nous tipus de teixits,
duradors i de fàcil rentat i planxada.
Abans de les fibres químiques –un invent del segle XX– les
quatre primeres matèries usades pel tèxtil han estat el lli i el cotó,
del regne vegetal, i la llana i la seda, de l’animal. Pel fet de ser
curtes i fràgils, les fibres del cotó, la llana i el lli han d’unir-se en
un filament abans d’emprar-se en el tissatge.
Procés
Cada tipus de fibra tèxtil es treballa de forma diferent però les
operacions a que son sotmeses són semblants. El procés es pot
descriure d’aquesta manera:
La fibra és transportada fins la fàbrica en forma de bales. La
fibra es troba en forma de floca amb moltes impureses, en el cas
de les fibres naturals.
La fibra passa a l’obridora i el batà. En aquesta màquina és
esponjada, llevada de gran quantitat d’impureses i disposada en
forma de napa.
La napa passa a través de la carda, que elimina també part de les
impureses i transforma la napa en un vel molt prim que és
recullit en forma de cinta a un recipient anomenat bot. Les fibres encara no estan orientades.
31/07/2010 Pag 9 de 33 Dossier Textil 1011.doc

3. Institut Banús
Curs 2010/11
El manuar és la màquina encarregada d’orientar les fibres, posar-les paral leles i aprimar la cinta amb
l’estiratge. Les cintes de carda es transformen en vetes de manuar i es dipositen en un bot.
La veta passa a la metxera que, per estiratge i una petita torsió, transforma la veta en metxa i
l’emmagatzema en bobines.
La metxa és introduïda en la continua de filar, que estira i torsiona molt la metxa per fer el fil al seu
gruix definitiu. Amb aquesta torsió s’aconsegueix que les fibres no rellisquin unes sobre les altres i el
fil sigui resistent.
El fil s’emmagatzema en fusades.
Pràctica
Amb cotò i unes pintes haureu de simular el procés de filatura. Posareu paral leles les fibres i
mitjançant estirament i torsió, fareu fil.
L’objectiu és fer un fil resistent, llarg i el més prim possible.
Aquesta feina la fareu per grups.
Exercicis:
Busca al diccionari la definició de fibra, filament i fil. Escriu la definició, indica les diferències i posa
dos exemples de cadascun.
Indica dues fibres naturals i dues artificials.
Explica què és: napa, carda, cinta, metxa i bot.
Ordena les màquines: Carda, metxera, obridora, contínua i manuar.
Ordena els productes: Veta, bala, napa, fil, cinta i metxa.
Expressions
Ser un bon partit
És allò que convé o va bé. Especialment es diu de l’home o la dona que es casa amb una persona de
menys riquesa, bondat o nivell social.
Partit: Conjunt de matèria preparada per filar. Si la matèria és bona, es deixarà filar be i serà, per tant,
un bon partit.
Màquines de filar prim
En la recerca de la màxima productivitat del tèxtil, la filatura era la clau del procés; tècnics anglesos es van afanyar a
idear màquines de filar més ràpides i cada vegada amb més fusos per poder abastir els telers sense descans. Els germans
Farguell, fusters de Berga, crearen cap al 1790 la berguedana, de les primeres de fusos múltiples que s’accionava
manualment. Les selfactines, primeres filadores automàtiques ideades per Roberts, foren introduïdes per Bonaplata el
1833. Serien superades per les continues, utilitzades a Manresa i Sallent, i per la Mule-Jenny, de Samuel Crompton,
que tenia fins a cent vint fusos.
El fil de la història
Montse Armengol
Dossier Textil 1011.doc Pag 10 de 33 31/07/2010