1. TEMA 1. LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA 3r d'ESO. (1a Av.)
1. Música religiosa: el cant gregorià. Característiques musicals del cant gregorià.
2. Els trobadors. Característiques musicals de les cançons de trobadors. Trobadors i cantautors.
L’edat mitjana és un període històric que
compren aproximadament des del fnal de
l’imperi romà (s. V) fns als inicis del
Renaixement (s. XV).
Exceptuant certs testimonis de l’antiguitat, la
història de la música en occident comença a l’edat
mitjana, ja que es quan comença l'escriptura
musical. Gràcies a poder escriure la música s'ha
conservat el repertori d'aquesta època, i hi ha una
evolució musical impressionant que propiciarà l'aparició dels grans compositors, fns
arribar a la música actual.
A l'edat mitjana, apareix el feudalisme, amb classes socials molt diferenciades.
La vida cultural a aquesta època es centrava als estaments privilegiats, l'església i la
noblesa. De la música religiosa destaca el cant gregorià, i de la música de la noblesa
destaquen els trobadors.
1
2. 1. Música religiosa: el cant gregorià
El cant gregorià és molt important perquè serveix de pont entre la música de
l'antiguitat (Grècia i Roma) fns la música d'avui en dia. Alguns d'aquestos cants son
d'època anterior a Jesucrist, i es van transmetre oralment durant molts segles. Amb ells
ens va arribar també tota la teoria musical de l'antiga Grècia (notes, modes, escales, etc.).
Respecte a l'idioma del text, el cant gregorià està en llatí ja que utilitza textos del
cristianisme. Quan l'imperi romà desapareix i comença l'edat mitjana, el cristianisme
s'estén per tot el territori que ocupava Roma, i hereta els cants de diferents zones. Poc a
poc estos cants es van adaptant a les oracions i textos sagrats cristians. El llatí és la llengua
ofcial adoptada per l'església com a llengua ofcial, aproftant l'estructura política de
l'antic imperi romà. La majoria dels cants heretats estaven en llatí, ja que havia sigut la
llengua ofcial durant molts segles, i es transmetien oralment. El llatí a aquesta època
tenia un caràcter internacional, similar a l'anglès d'avui en dia. També hi ha algun cants
del judaisme i en altres llengües, com el grec.
Sobre la temàtica, els textos utilitzats son escrits sagrats per al cristianisme, com himnes,
salms, o oracions. Només s'interpretava en monestirs, esglésies o catedrals, i lligat a
l’oració o la missa (caràcter litúrgic). La fnalitat del cant gregorià no és musical o
artística. No buscaven fer cançons interessants, sinó resar amb major intensitat i
concentració.
Pel mateix motiu, no coneguem els noms dels compositors dels cants, ja que l'autor de la
música d'un text sagrat és un tema secundari per a les oracions. La majoria de cants són
cants heretats de tradició oral, o de compositors anònims.
Per a evitar la seua desaparició i
deteriorament, van ser escrits,
recopilats, unifcant-los i creant un
repertori per a l’oració comú a tots el
món cristià. Al papa Gregori I (540-
604) se li atribueix l'inici d'aquesta
tasca, per això aquestos cants
s'anomenen gregorians.
També és important per facilitar el
naixement de l'escriptura musical.
Sobre el text escrit d'aquestos cants comencen els primers intents d'escriure també la
música, que anirà perfeccionant-se poc a poc.
Per tant, gràcies al cant gregorià naixen les partitures i el solfeig (tema d'ampliació).
2
3. Característiques musicals del cant gregorià:
El cant gregorià és un cant monòdic. Monòdic vol dir que consta d’una sola melodia,
per això s'anomena també cant pla.
Encara que és un cant monòdic, habitualment s'interpreta en grup, per tant és un cant
col·lectiu.
Es canta sense qualsevol tipus d'acompanyament instrumental, només amb la veu
humana: a cappella. Cappella en italià signifca capella, lloc per resar dins d'una església
o palau. Durant molts segles l'església catòlica no va permetre la música instrumental a
les esglésies, només cants i amb text d'oracions sagrades. Avui en dia encara s'utilitza el
terme a cappella per als grups que canten sense instruments, com Pentatonix.
Respecte al ritme, el cant gregorià no té pulsació, ni ritme ni compàs. En tot cas el ritme
està determinat pel text, es pot dir que el seu ritme és textual. De fet, les partitures
gregorianes no indiquen ni durada de les notes, ni compàs.
“Qui canta resa dos voltes" (Sant Agustí)” AUDICIONS GREGORIÀ
2. Els trobadors
Un trobador és un poeta i músic de l'edat
mitjana que crea composicions literàries i
musicals.
El trobador és una persona culta, sovint a mig
camí entre el guerrer i el cortesà, que sap de
retòrica, de lírica, i de música. Ha tingut una
educació i ha après aquestes tècniques.
Les classes socials privilegiades, noblesa i clero,
eren els únics amb accés a la cultura de la seua
època, i per tant la majoria dels intel·lectuals són
de classe social alta. Per tant els trobadors són
poetes i músics, cultes i refnats, habitualment de
classe noble, o pròxims a les classes socials privilegiades.
Apareixen a partir del segle XII, amb l'auge de les ciutats medievals importants, les
primeres universitats, el ressorgiment del comerç, etc.
3
4. Les poesies i cançons dels trobadors estaven destinades a ser difoses pel cant dels joglars,
per tant utilitzen l'idioma que parlava la gent del carrer. Són l'única manera que tenia
el poble, majoritàriament analfabet, d'accedir a la poesia o literatura. A aquesta època, el
llatí ja només s'utilitzava en el món cultural, i la gent parlava llengües molt paregudes a
les actuals (romàniques, llatines, o vulgars).
El focus més important es dóna al sud de França i nord de Catalunya, habitualment en
llengua d'Oc (occità), de les quals deriven en part el català i el francès actuals. També hi
ha exemples de trobadors en altres territoris de diferents llengües, com els trobadors en
llengua o d'Oil, galaicoportuguès (cántigas de Santa Maria) o l'alemà.
Les cançons de trobadors tenen caràcter civil (no religiós). La temàtica sol ser sobre els
ideals cavallers del moment: l'amor a una dama, l'honor, la fdelitat a un rei o senyor,
llegendes, narracions sobre alguna guerra o creuades, etc. Per tant, a diferència del cant
gregorià, les cançons de trobadors tenen una fnalitat artística o lúdica. No és una
música feta per a resar, sinó per a una entretindre o simplement per a gaudir del plaer de
la poesia i la música.
Poc a poc es recopilen les composicions dels trobadors més coneguts, conformant els
cançoners. Gràcies a això, han arribat fns a nosaltres algunes de les seues obres. La gran
majoria d'exemples conservats son poemes, però alguns d'ells també tenen música,
gràcies als avanços que s'havien donat a l'escriptura musical en el àmbit del cant gregorià.
Associades al món dels trobadors, apareixen dos noves fgures molt importants per a la
seua difusió: els joglars i els ministrils.
Els joglars són cantants i intèrprets del text i la música de les cançons de trobadors.
Coneixien el repertori dels trobadors i difonien aquest repertori a les seues actuacions. El
trobador rarament interpretava les seues composicions fora dels palaus o la cort. Poden
ser solistes i acompanyar-se amb instruments, o actuar amb més gent. Generalment és del
poble, de classe baixa, no de la noblesa.
Els ministril acompanyaven als joglars amb instruments de l'època, de vent, corda o
percussió. Com els joglars, també són del poble, de classe baixa. Avui en dia els
anomenaríem instrumentistes, o simplement músics.
Algunes voltes es confonen les fgures de joglars o ministrils amb
les de malabaristes, bufons, acròbates, activitats de circ o mostres
amb animals, o qualsevol altre espectacle.
4
5. Característiques musicals de les cançons de trobadors
És una música vocal, per a ser cantada, i supeditada a la lletra del poema. S'interpreta
individualment, no col·lectivament com el gregorià.
Com el cant gregorià, és un cant monòdic, consta d'una sola melodia. No te segones
veus, ni cap tipus de polifonia.
Utilitza les mateixes escales i modes del cant gregorià, herència de la Grècia clàssica.
Habitualment porta acompanyament instrumental, per tant no és a cappella. Un
trobador o joglar pot ser solista, i cantar i acompanyar-se a ell mateix, o acompanyar-se
pels ministrils, els músics. Així i tot, les parts instrumentals no són importants. Els
instruments no fan segones veus ni polifonies. Per tant, és un cant monòdic encara que
s'acompanye d'instruments, a l'igual que el cant gregorià es monòdic i s'interpreta en
grup: tots fan la mateixa melodia, o adornaments sense importància pròpia.
Té pulsació i ritme musical, probablement el fet de acompanyar-se amb instruments de
percussió reforça la part rítmica.
AUDICIONS TROBADORS
Trobadors i cantautors
"Els trobadors són els cantautors de l'edat mitjana - Els cantautors són els trobadors del segle XX"
Un cantautor es un cantant que composa i canta les seues pròpies cançons amb contingut
literari o crític. Habitualment és solista, acompanyant-se per guitarra o altres
instruments. Apareixen a la segona meitat del segle XX, aproftant les gravacions
discogràfques i mitjans de comunicació per a la seua difusió.
Habitualment els trobadors es comparen amb els cantautors. Els cantautors composen,
com els trobadors, lletra i música de les seues cançons, i també utilitzen la seua llengua
pròpia, no la llengua internacional del moment (llatí segle XII, anglès segle XX ). També
els dos poden ser solistes i acompanyar-se a ells mateix, o actuar amb altres músics.
La principal diferència és l'època, ja que els trobadors pertanyen al segle XII, i els
cantautors al segle XX. També els diferència la classe social; els trobadors pertanyen o son
pròxims a la noblesa, i els cantautors son de la classe treballadora, moltes voltes pròxims a
posicions polítiques associades a l'esquerra. Els cantautors tampoc tenen joglars que
interpreten el seu repertori, però les gravacions discogràfques fan eixa funció.
AUDICIONS CANTAUTORS
5
6. Activitats: a entregar escrites a mà fns el dia indicat
1. Marca les paraules que no conegues del text, busca-les a diccionari o enciclopèdia i
escriu el seu signifcat.
2. El cant gregorià: Fes un esquema on expliques l'origen i les característiques principals.
3. Els Trobadors: Fes un esquema, on expliques la seua defnició i les sis característiques
principals
4. Assenyala les semblances entre els trobadors i el cant gregorià
5. Assenyala les diferències entre els trobadors i el cant gregorià
6. Assenyala les semblances entre trobadors i els cantautors.
7. Assenyala les diferències entre trobadors i els cantautors.
8. Optativa: a la primera pàgina hi han links amb materials d'ampliació sobre l'edat
mitjana i el feudalisme. Fes un breu resum.
AUDICIONS GREGORIÀ AUDICIONS TROBADORS
AUDICIONS CANTAUTORS
6
