1. Aigues-encantades-Joan-Puig-i-Fe...
Laiaderazk
Lengua Catalana y Literatura II
2º Bachillerato
Estudios España
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2. AIGÜES ENCANTADES
1r acte
L’obra comença a casa d’en Pere Amat i la seva esposa Juliana. La filla d’aquests, la
Cecília, és el personatge principal. És una noia poc religiosa, i això causa un conflicte
amb els seus pares.
L’acte es desenvolupa amb diferents discussions entre la Cecília i els seus pares, amb
la religió com a tema principal. La Cecília amenaça als seus pares d’anar-se’n si no
accepten la seva manera de pensar, i el pare d’ella, l’amenaça dient-li que no acabarà
la carrera i li cremarà els llibres i, gustosament, la farà fora de casa. El senyor
Vergés, el mestre del poble, present en les discussions, suposa un suport per la noia.
Enmig d’una discussió, apareix en Joan Gatell, alcalde del poble i espòs de la
Trinitat, anunciant l’arribada d’un foraster que assegura portar solucions pel
problema de sequera i que vol parlar amb l’alcalde, i decideixen anar a buscar al
Mossèn Gregori. Aquest es posiciona en contra del foraster i les seves idees. La
Cecília, en assabentar-se de l’arribada del foraster, el va a buscar, ja que havien sigut
amics. La Juliana i l’Amat es desesperen i s’indignen, perquè en rebre al foraster,
l’abraça i el besa. El capellà demana un miracle que encarrili a la noia.
2n acte
L'escena comença al pati al costat de la casa del pastor Romanill, el qual ha ofert la
seva casa i està esperant-lo. Arriba Bartomeu abans de l'hora que s'ha convocat la
reunió i més tard arriba Manso, amic de Bartomeu. Aquests discuteixen per les seves
diferències: uns republicans i els altres carlistes. Arriben Joan, l'alcalde, i Amat.
Volen convèncer a Romanill que no faci la reunió amb el foraster a la casa seva. El
pastor no es deixa convèncer i fa els fora. Entren alguns homes i amb ells el foraster.
Se senten veus fora: és l'alcalde amb un munt de gent. Entren a patolls al pati. Amat,
entre ells, cridant, amb l'agutzil i més autoritats. I també amb ells el mestre, que es
disculpa al foraster, diu que fa el que pot en aquesta problemàtica situació. El
foraster diu que va venir en to de pau, però li han declarat la guerra.
Finalment, deixen parlar al foraster i el presenten: un enginyer que ha viatjat molt,
ha vist la misèria però també com sortir-ne. Diu haver descobert aigües subterrànies,
que són vives, reals, no encantades. Alguns aplaudeixen, però altres li criden.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7827846
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
3. El capellà diu que el poble sempre ha sofert desgràcies de tota mena, i ara la sequera.
Que no han de perdre la fe i que en sortiran d'aquesta. Després d'aquestes paraules,
comença a ploure. Tots creuen que és un miracle i volen fer fora al foraster.
Apareix la Cecília, amb els pèls esvalotats, i pregunta pel foraster. Llavors li
expliquen que el poble se li ha posat en contra i ningú li ha defensat.
3r acte
Aquest acte es desenvolupa a casa dels pares de la Cecília, mentre continua plovent
sense parar.
La mare es lamenta per la situació: la gent del poble ha vist la Cecília despentinada i
amb sang a la cara. El pare, en canvi, només vol que torni per imposar-li de nou les
seves normes i tenir-la dominada.
Arriba la Trinitat per consolar a la Juliana, donant-li esperança amb arguments
religiosos. Tot seguit entra el Mossèn i, més tard, en Joan, entusiasmat de perseguir
la gent mentre apedregaven al Foraster. Els hi diu que el Foraster tenia raó, que les
aigües que suposadament havia enviat Déu no solucionen el problema de la sequera.
Després d’això, ell i la seva dona, la Trinitat, se’n van.
I quan estan a punt d’anar a missa, arriba la Cecília, bruta i xopa. Diu que només vol
canviar-se la roba i anar-se’n de casa per sempre. Llavors es discuteix amb el seu
pare i ell li acaba pegant. A la mare li sap greu. La Cecília s’estima la seva mare, però
li fa pena, com la resta de dones submises.
És hora d’anar a missa i tots, menys la filla, marxen de casa. I és quan arriba el
mestre Vergés. La Cecília està enfadada, ja que havia deixat sol al Foraster. Més tard
arriba en Manso a donar-li un encàrrec a la noia de part del Batlle: el Foraster està
malferit en un hostal.
El mestre es declara a la Cecília, però ella decideix anar-se’n del poble per sempre.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7827846
si lees esto me debes un besito
Reservados
todos
los
derechos.
No
se
permite
la
explotación
económica
ni
la
transformación
de
esta
obra.
Queda
permitida
la
impresión
en
su
totalidad.
4. PERSONATGES
Cecília: filla de l’Amat i la Juliana. En contra de les idees de l’església, fet que li
comporta diversos enfrontaments amb els seus pares
Pere Amat: espòs de la Juliana i pare de la Cecília. Propietari rural. Ferm i
autoritari. Partidari de la religió catòlica
Juliana: dona de l’Amat i mare de la Cecília. Partidària de l’església. Es troba
submisa davant el seu marit, però intenta calmar les coses enmig de les discussions
amb la seva filla
Vergés: mestre del poble. Suport de la Cecília
Mossèn Gregori: rector del poble, ho justifica tot amb la religió i té molta fe en Déu
Foraster: amic de la Cecília, és un jove enginyer qui assegurar tenir la solució al
problema del poble
Senyor Vicenç: veterinari del poble. Republicà i partidari del foraster.
Bartomeu: jornaler republicà, amic del Manso i partidari del foraster
Manso: carlí, però no religiós.
Romanill: pastor, republicà i partidari del foraster.
Bràulia: esposa de Romanill, no intervé gaire ni té un paper massa important.
Joan Gatell: alcalde del poble. És religiós i al principi conservador, però al final
acaba posicionant-se del bàndol del Foraster. És l’únic personatge que evoluciona
ideològicament.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7827846
si lees esto me debes un besito
Reservados
todos
los
derechos.
No
se
permite
la
explotación
económica
ni
la
transformación
de
esta
obra.
Queda
permitida
la
impresión
en
su
totalidad.
